DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
valer M 105 oc.
valer V 18308 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb valer Freqüència total:  18413 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que recomençava l'endemà. "Quin joc més fastigós!", judicava l'ocell. "Valdria més que una adequada cirrosi et malmetés l'entranya d'un cop." La
i altrament em sembla que, si m'allargassava, et cansaria i t'avorriria. Val més que et previngui ara contra les riqueses de Plutó, contra tots els
esforç, i procura de defugir les follies que t'inspiri Ate, ni que es valgui de la veu de la noia que triïs. Dedica't a la feina, menja i dorm el que
es va despullar i es va ficar al llit. "Per sort, la cornucòpia, que val una fortuna, és ben sencera. No s'ha venjat", badallava.
motius de purisme, i abatia la víctima d'una sola garrotada. "No s'hi val!", s'indignava el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que
només el seu record m'il·luminarà. Llops, porcs, homes? Eh, tant se val! Tan sols en aquell hàbil i enginyós aventurer vaig trobar reunides totes
por, filla meva. Totes, de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que començaràs demà una altra vida. Però més plena i
qual ho ignoro tot. Era més gran o més jove que l'altre germà? Tant se val, que els erudits ho discuteixin i es combatin, d'acord amb el seu ofici i
de fer-li notar que és un monarca poderós, encara que ple de dissort." "Valga'm Déu!", s'impacientava la senyora Magdalena Blasi, filla d'un gran
parany mortal? No diré que no es conservi, per l'edat que té, però no val la pena d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una bona venjança,
res, i que allò que menyspreaves per allò altre era el que en realitat valia. Se't descobriran belleses que no pogueres sospitar que existissin,
se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit: —Valga'm la Verge Maria! que si ella no me'n val, digau-me:
crit: —Valga'm la Verge Maria! que si ella no me'n val, digau-me: qui me'n valdria? I després aquella pregona
Maria! que si ella no me'n val, digau-me: qui me'n valdria? I després aquella pregona tristesa, aquella emoció inigualada de música
la desgràcia: —He perdut lo pomell d'or, la prenda que més valia... I el miracle a la fi, que commovia la veu de la vella i posava
sermons. —Mon germà, no blasfemis. Sempre prego Déu per tu; però, de què valdran els meus esforços, si t'entestes així en la teva ceguera? Sigues pacient,
de les ànimes, llur ornament més bell a la terra, i un cor bondadós val més que tots els tresors. Així que se n'anava, Candaina esclatava: —Tot
món tot arriba. El qui sap esperar té guanyada la meitat de la partida, i val més arribar a punt que matinar. Paciència i fia en el teu oncle. —És que
l'ocasió, Randa s'ho cobraria amb escreix, i aleshores a ell no li valdria cap sant ni cap dimoni. A Santa Maria dels Monts abundaven les tavernes.
sap mal per Tiago: el seu pare és un tros d'ase, però ell és un minyó de valer. Està com boig... Per ell em sap greu, perquè, bon minyó, caram, sí,
tu, i encara et diré més: àdhuc jo vaig dir-m'ho: "Més t'hauria valgut que t'haguessis perdut pel camí; que mentre tornaves se t'hagués obert la
de la dida. He perdut el pomell d'or, la prenda que més valia. Per què era tan trista la vida? Amb aquests pensaments Mila sentia
—també a ell— li costava tant d'acceptar. "Si ell no fos com és, potser valdria la pena de tancar-se d'ulls i agafar les coses tal com vénen." "Sí,
nostra amistat, i acabà demanant-me cinc duros. Què li sembla? Més hauria valgut que hagués començat per aquí: m'hauria estalviat la història que, puc
va dir-se a l'instant: "Aniré amb aquesta; aquesta o aquella, tant se val. Ella ja trobarà qui l'acompanyarà." Dreta al seu costat, gairebé
el seu malestar. La mirava despullar-se, i pensà que tal vegada li hauria valgut més deixar que li contés la història de la pobra Joana, la filla del
definitiu. Cap al seu repòs? Cap a la seva pau? Cap al seu amor? Tant se val. Ella se n'anà amb la seva fe, i la seva història, contra el que es pugui
situava en el prosceni dels segles. Els altres atzars, no val la pena que els prenguem en consideració. Voltaire ja els ridiculitzava.
l'or: serà, si molt convé, un plaer restringidament intel·lectual. ¿I valdrà la pena que seguim anomenant-lo "avarícia"? Ai, Mare de Déu, quin
narcòtic patriotard, engany —o autoengany— deliberat? Tant se val. Tot i admetre de bon grat, i de seguida, la influència d'aquests
i de Buchenwald, no entren en els càlculs d'un legislador corrent. No val a dir que no "podien" entrar en els càlculs d'un legislador del passat:
arriben a esmussar-nos els "sentits": els nostres "sentits civils", i valgui l'expressió. La particular "sordesa" que ens impediria de sentir la
és mentida, aquesta realitat de les "sordeses" socials és indiscutible. Val la pena que ho meditem. M Malícia Resulta una mica còmic: sempre
s'estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, "mentir bé" exigeix tants i tan
la imatge de Déu gravitant sobre el seu pensament. I, ja que cito Sartre, valdrà la pena de recordar una observació d'Erik Peterson a propòsit de
alguna precisió en qualsevol monografia impensada: no ho sé, i tant se val. El petit fragment de /Lumen Domus\ reportat per Marià Aguiló
l'últim que jo hauria triat per queixar-me'n. Insisteixo que només puc valer-me, en aquestes consideracions, d'una visió general vaga, llunyana, de
sentits com a sobrevaloració i com a excés. Sabem el que valem i el que som, i no vacil·lem a creure que valem més, que som
Sabem el que valem i el que som, i no vacil·lem a creure que valem més, que som més. I això, que en altri ens resulta d'una
l'escriptor que les havia inventades. Si aquest ho havia fet "bé", no valia la pena d'esmenar-li la plana: bastava reproduir-lo al peu de la lletra.
totes passades, il·lusos, no seran sinó una anècdota contraproduent. Més val un "plagiari" positiu que no un "original" superflu. Un dels secrets
i catalogada la malaltia que afligia el pobre Alonso Quijano. No valdria la pena ni de parlar-ne, si tot es quedés en un simple cas clínic, per més
de l'Església. Només dins el matrimoni —mal menor— queda redimit. "Més val casar-se que abrusar-se", precisa sant Pau. En definitiva, fóra millor
seva saborosa eficàcia. La serietat del sexe seria una bona cosa. Valdria la pena que poguéssim equiparar-la a la serietat gastronòmica, posem per
s'esvaeixen, queden pulcrament negligides, i ens limitem a exclamar —valgui una altra versió del tòpic—: "/mais où sont les neiges
matalassos—, un armari de tres llunes "amb dibuixos als costats, que val qui sap els diners". Però (ho ha sabut fa poc el senyor Pauet), quan el
Guerres i més guerres, crims, traïdories. Diríeu que la vida humana no val res i que el color predominant de la història el donen aquests terribles
a enderrocar parcialment l'església i a fer-hi reformes. "Més valdria —deia— que enviéssiu la gent a fer fortificacions". Trobant-se al front
arròs, mongetes, tomàtecs ni a penes verdura. M'han dit que un pebrot val una pesseta. Avui, matí i tarda, volaven avions republicans sobre la
de "La vache qui rit" —preu francès: 4,50 frs·— val, també a Santa Coloma, 24 pessetes. Cent grams de xocolata

  Pàgina 1 (de 369) 50 següents »