Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
vanitós A 343 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vanitós Freqüència total:  343 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

conjugals i també d'endreçar una mica, en una munió de cervells obscurs i vanitosos, atapeïts de noses i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes
¿Com ho fas això de caçar ocells vius, trapella? Abel. [(Vanitós.)] Jo rai! ¿Els ocells es paren a les branques per reposar, oi? ¿
als altres la bellesa. No et queixis, no et queixis. Abel. [(Vanitós.)] Ja ho sé, que sóc bonic i fi. I n'estic ben content. A
perdre de totes passades! Si jo pogués ajudar-te... Caín. [(Vanitós, fatxenda.)] He he! Les Forces Supremes se'm disputen! Quer·
un tapís de qualitat que representava el blasó barroc, patològicament vanitós, dels Montcades. Dues setmanes abans de donar una festa, Dona Obdúlia ja
favor. Segueix, home, segueix. Víctor. La teva mare t'ha criat vanitosa, egoista i lleugera. Ni has complert amb el teu fill, ni has complert amb
com un egoista que no pot sortir amb la seva, com un home fluix, vanitós i sense conviccions, que s'hauria menjat el seu pare i tots els
ardent de les Aulines. Déu s'ha plagut a castigar-li la supèrbia de dona vanitosa. Si fins ara Pere no havia aturat els ulls en els ulls de Teresa,
també hauríem de tenir en compte que devia considerar l'elm arma massa vanitosa per a un cavaller virtuós i per això l'adjudicà a aquell "qui anava
la del dèspota. En aquesta seguretat hi va comprès el menyspreu pel vanitós i l'elogi de l'orgull com a força. Més que l'elogi, la convicció. Però,
allò que és la negació de la humilitat. És un orgullós impotent. Però el vanitós no és un orgullós impotent. És una altra cosa. Ell voldria que tothom li
i només pot acabar convertida en submissió. (O en rebel·lió, és clar.) El vanitós, en canvi, voldria que els altres l'admiressin, però ben lliurement, i
pot ésser accentuat encara, perquè al marge de la inconsciència i de la vanitosa imprudència va apareixent pel món una mena d'amor al risc, però al risc
no ho sabem fer, o perquè —enduts pels factors d'interferència egoistes, vanitosos, interessats, orgullosos, etc.— no ho "volem" fer. Per això, aleshores,
manyà. Vaig treure francs i lluïsos i els vaig fer giravoltar bellament, vanitós d'ésser el més traçut. —Aquest també és ric —exclamà un de la colla.
figura que el mirall li oferia per etapes li era més aviat agradable. Un vanitós, pensava, ha de ser per naturalesa optimista. Cosme va somriure's.
a retreure-li el sagrat de la vida privada... Tenia la convicció pot-ser vanitosa, però arrelada, que en el seu camí de tràngol només m'havia estimat a mí
tantes festes on la caritat ben ordenada s'agermanava i confonia amb la vanitosa ostentació de qui la feia, marxà d'aquest món tan ben proveïda de
la fam les entranyes, ni com trenca els ossos la massa fatiga, ni com la vanitosa ostentació humilia, ofèn i revolta. Però, si ets home i has tastat la
vinguts de persona principal, no hi ha res que afalagui a tal punt els vanitosos. I el Glaç se n'estufava en el seu cor com un gall dindi, que hi ha
per tota l'eternitat de l'encens delitós que és la glòria. Avui aquelles vanitoses fantasies em fan somriure de pietat i enrojolen un punt la meva galta. No
no diferent de la planta per natura ni estranya al seu destí. Fora, fora vanitoses il·lusions que engendraren en tèrboles noces l'orba ignorància i el
la secessió d'Europa, ni tampoc la consciència de la pròpia vàlua amb el vanitós exhibicionisme. El formidable investigador dels /Trovadores\ i
predominantment analític" i "homes de temperament sintètic", homes vanitosos i homes ambiciosos? El tipus més corrent de cabdill que ens ofereix la
amb els griposos i rebia les peremptòries excitacions de lluita, amb un vanitós somriure. Per fi el darrer client desenganyat havia eixit a pendre el sol
tot serva un misteriós punt de contacte; tot és interseccional. Un home vanitós és un home que s'escolta per fora; un home orgullós és un home que
jo sobretot estic content d'una meva alegria, que és una certa alegria vanitosa. Un pare de famílies ha de mirar —pel prestigi de la seva autoritat— de
Gran poeta, i home d'extensos i variadíssims coneixements. —Un ignorant vanitós, es inofensivament ridícol. Però, homes com el que dieu, que pels séus
no hi ha un millor. El que sembla estrany és que un personatge així, tan vanitós, pellusqui el blatdemoro. El lleó El lleó —indispensable en heràldica,
amb els griposos i rebia les peremptòries excitacions de lluita, amb un vanitós somriure. Per fi, el darrer client desenganyat havia eixit a prendre el
coses hi ha al món que fan riure extraordinariament: l'una, un home neci vanitós i l'altra, una dòna que es creu poguer ésser intel·lectual". I tots
del cant? El pavó li responia, diu: —Potser és cert que entristeix, la vanitosa inutilitat de tantes plomes; però ¿què direm dels pavons amb una sola
darrera del personal afecte dels combatents o cercadors de l'èxit vanitós d'una posició definidora que no ens esqueia. Els primers dies no volíem
em deia en una carta postal,— és el motor de l'home. L'home és un animal vanitós". "Fa molt de temps —escrivia l'any 20, de París estant,— que
el de creure's escoltat. Em sembla, però, que estic condemnat a ésser un vanitós sense vanitat". "La meva vida és ara —deia una altra carta,— un seguit
tranquil·la d'entendre el món, esdevingué un desvarieig místic, estètic i vanitós. La higiene, posteriorment, ha equilibrat les coses. Ha esmussat un xic
el viure la vida de cara a Déu i d'esquena a les aparences pintoresques i vanitoses d'aquest món. Encarna també els grans ideals morals: no fer mal a ningú,
Ho deuen vendre per treure'ns el mal gust de boca de les meditacions vanitoses i inútils. Dels escandinaus A Escandinàvia —ens diu un amic del país— els
Dalt de la torre el bell paó seguia abandonat a les seves evolucions vanitoses. —Hem d'anar-hi, nen, hem d'anar-hi —repetí el vell.
de dos talls; Tristany rosegat per l'enveja; Tàrrec superficial i vanitós... Sempre s'havien negat a reconèixer cap talent en mi. Creuries que
de la novella terra. Un riu entremaliat, amb cara de pallard forçut i vanitós —el Segre— que duu saba i regust de totes menes, li surt a l'encontre,
el colze li fregava el cos, la despullava tota amb els ulls, i s'estirava vanitós i enarcava el pit com solen fer els homes petits quan es senten satisfets
del més humil sabateret, es deixen afalagar extraordinàriament per un vanitós títol de noblesa. L'un es diu descendent d'Eneas, l'altre de Brutus,
cantors, els oradors i els poetes: com més indoctes, més orgullosos, més vanitosos i més creguts són. També troben qui els fa companyia: com més inepta és
casualitat amb un d'ells és signe de mal averany), no deixen d'ésser uns vanitosos: es pensen que el súmmum de la pietat consisteix a no voler cap tracte
podeu ben creure! —diu—. Em passaren a pèl i a repèl... El fatxenda, el vanitós de tipus més pueril, aspira, abans que tot, que el planyin.
del senyor Colomines. Em semblà un xicot simpàtic i insuportable, un vanitós de veïnat d'una certa gràcia. Fargues havia comès, ostensiblement, una
a dreta i esquerra, i toca els bitllets amb un petit somriure de vanitosa suficiència. L'estudiant de medicina Finestres, de Girona, és el tipus
dia serà dintre de tants anys que el que hi escric està fora de tota vanitosa vel·leïtat. Aquests papers m'avorreixen i m'enutgen, però faig un esforç
monopoli, sobretot parlant en general. Els homes són infinitament més vanitosos que les dones. Tinc una certa experiència. Hi ha un moment sobretot en

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »