×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vanitós |
Freqüència total: 376 |
CTILC1 |
conjugals i també d'endreçar una mica, en una munió de cervells obscurs i | vanitosos | , atapeïts de noses i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes | ¿Com ho fas això de caçar ocells vius, trapella? Abel. [( | Vanitós | .)] Jo rai! ¿Els ocells es paren a les branques per reposar, oi? ¿ | als altres la bellesa. No et queixis, no et queixis. Abel. [( | Vanitós | .)] Ja ho sé, que sóc bonic i fi. I n'estic ben content. A | perdre de totes passades! Si jo pogués ajudar-te... Caín. [( | Vanitós | , fatxenda.)] He he! Les Forces Supremes se'm disputen! Quer· | un tapís de qualitat que representava el blasó barroc, patològicament | vanitós | , dels Montcades. Dues setmanes abans de donar una festa, Dona Obdúlia ja | favor. Segueix, home, segueix. Víctor. La teva mare t'ha criat | vanitosa | , egoista i lleugera. Ni has complert amb el teu fill, ni has complert amb | com un egoista que no pot sortir amb la seva, com un home fluix, | vanitós | i sense conviccions, que s'hauria menjat el seu pare i tots els | ardent de les Aulines. Déu s'ha plagut a castigar-li la supèrbia de dona | vanitosa | . Si fins ara Pere no havia aturat els ulls en els ulls de Teresa, | també hauríem de tenir en compte que devia considerar l'elm arma massa | vanitosa | per a un cavaller virtuós i per això l'adjudicà a aquell "qui anava | la del dèspota. En aquesta seguretat hi va comprès el menyspreu pel | vanitós | i l'elogi de l'orgull com a força. Més que l'elogi, la convicció. Però, | allò que és la negació de la humilitat. És un orgullós impotent. Però el | vanitós | no és un orgullós impotent. És una altra cosa. Ell voldria que tothom li | i només pot acabar convertida en submissió. (O en rebel·lió, és clar.) El | vanitós | , en canvi, voldria que els altres l'admiressin, però ben lliurement, i | pot ésser accentuat encara, perquè al marge de la inconsciència i de la | vanitosa | imprudència va apareixent pel món una mena d'amor al risc, però al risc | no ho sabem fer, o perquè —enduts pels factors d'interferència egoistes, | vanitosos | , interessats, orgullosos, etc.— no ho "volem" fer. Per això, aleshores, | manyà. Vaig treure francs i lluïsos i els vaig fer giravoltar bellament, | vanitós | d'ésser el més traçut. —Aquest també és ric —exclamà un de la colla. | figura que el mirall li oferia per etapes li era més aviat agradable. Un | vanitós | , pensava, ha de ser per naturalesa optimista. Cosme va somriure's. | a retreure-li el sagrat de la vida privada... Tenia la convicció pot-ser | vanitosa | , però arrelada, que en el seu camí de tràngol només m'havia estimat a mí | tantes festes on la caritat ben ordenada s'agermanava i confonia amb la | vanitosa | ostentació de qui la feia, marxà d'aquest món tan ben proveïda de | la fam les entranyes, ni com trenca els ossos la massa fatiga, ni com la | vanitosa | ostentació humilia, ofèn i revolta. Però, si ets home i has tastat la | vinguts de persona principal, no hi ha res que afalagui a tal punt els | vanitosos | . I el Glaç se n'estufava en el seu cor com un gall dindi, que hi ha | per tota l'eternitat de l'encens delitós que és la glòria. Avui aquelles | vanitoses | fantasies em fan somriure de pietat i enrojolen un punt la meva galta. No | no diferent de la planta per natura ni estranya al seu destí. Fora, fora | vanitoses | il·lusions que engendraren en tèrboles noces l'orba ignorància i el | la secessió d'Europa, ni tampoc la consciència de la pròpia vàlua amb el | vanitós | exhibicionisme. El formidable investigador dels /Trovadores\ i | predominantment analític" i "homes de temperament sintètic", homes | vanitosos | i homes ambiciosos? El tipus més corrent de cabdill que ens ofereix la | amb els griposos i rebia les peremptòries excitacions de lluita, amb un | vanitós | somriure. Per fi el darrer client desenganyat havia eixit a pendre el sol | tot serva un misteriós punt de contacte; tot és interseccional. Un home | vanitós | és un home que s'escolta per fora; un home orgullós és un home que | jo sobretot estic content d'una meva alegria, que és una certa alegria | vanitosa | . Un pare de famílies ha de mirar —pel prestigi de la seva autoritat— de | Gran poeta, i home d'extensos i variadíssims coneixements. —Un ignorant | vanitós | , es inofensivament ridícol. Però, homes com el que dieu, que pels séus | no hi ha un millor. El que sembla estrany és que un personatge així, tan | vanitós | , pellusqui el blatdemoro. El lleó El lleó —indispensable en heràldica, | amb els griposos i rebia les peremptòries excitacions de lluita, amb un | vanitós | somriure. Per fi, el darrer client desenganyat havia eixit a prendre el | coses hi ha al món que fan riure extraordinariament: l'una, un home neci | vanitós | i l'altra, una dòna que es creu poguer ésser intel·lectual". I tots | del cant? El pavó li responia, diu: —Potser és cert que entristeix, la | vanitosa | inutilitat de tantes plomes; però ¿què direm dels pavons amb una sola | darrera del personal afecte dels combatents o cercadors de l'èxit | vanitós | d'una posició definidora que no ens esqueia. Els primers dies no volíem | em deia en una carta postal,— és el motor de l'home. L'home és un animal | vanitós | ". "Fa molt de temps —escrivia l'any 20, de París estant,— que | el de creure's escoltat. Em sembla, però, que estic condemnat a ésser un | vanitós | sense vanitat". "La meva vida és ara —deia una altra carta,— un seguit | tranquil·la d'entendre el món, esdevingué un desvarieig místic, estètic i | vanitós | . La higiene, posteriorment, ha equilibrat les coses. Ha esmussat un xic | el viure la vida de cara a Déu i d'esquena a les aparences pintoresques i | vanitoses | d'aquest món. Encarna també els grans ideals morals: no fer mal a ningú, | Ho deuen vendre per treure'ns el mal gust de boca de les meditacions | vanitoses | i inútils. Dels escandinaus A Escandinàvia —ens diu un amic del país— els | Dalt de la torre el bell paó seguia abandonat a les seves evolucions | vanitoses | . —Hem d'anar-hi, nen, hem d'anar-hi —repetí el vell. | de dos talls; Tristany rosegat per l'enveja; Tàrrec superficial i | vanitós | ... Sempre s'havien negat a reconèixer cap talent en mi. Creuries que | de la novella terra. Un riu entremaliat, amb cara de pallard forçut i | vanitós | —el Segre— que duu saba i regust de totes menes, li surt a l'encontre, | el colze li fregava el cos, la despullava tota amb els ulls, i s'estirava | vanitós | i enarcava el pit com solen fer els homes petits quan es senten satisfets | del més humil sabateret, es deixen afalagar extraordinàriament per un | vanitós | títol de noblesa. L'un es diu descendent d'Eneas, l'altre de Brutus, | cantors, els oradors i els poetes: com més indoctes, més orgullosos, més | vanitosos | i més creguts són. També troben qui els fa companyia: com més inepta és | casualitat amb un d'ells és signe de mal averany), no deixen d'ésser uns | vanitosos | : es pensen que el súmmum de la pietat consisteix a no voler cap tracte | podeu ben creure! —diu—. Em passaren a pèl i a repèl... El fatxenda, el | vanitós | de tipus més pueril, aspira, abans que tot, que el planyin. | del senyor Colomines. Em semblà un xicot simpàtic i insuportable, un | vanitós | de veïnat d'una certa gràcia. Fargues havia comès, ostensiblement, una | a dreta i esquerra, i toca els bitllets amb un petit somriure de | vanitosa | suficiència. L'estudiant de medicina Finestres, de Girona, és el tipus | dia serà dintre de tants anys que el que hi escric està fora de tota | vanitosa | vel·leïtat. Aquests papers m'avorreixen i m'enutgen, però faig un esforç | monopoli, sobretot parlant en general. Els homes són infinitament més | vanitosos | que les dones. Tinc una certa experiència. Hi ha un moment sobretot en |
|