Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

marcida aventura, i l'havia impel·lit devers la seva mare. Una mesquina	vanitat	—potser millor una estupidesa— l'havia distret d'aquell desig. Passà el
cases. Envanits amb llurs riqueses, criaven els fills amb aquesta mateixa	vanitat	; de manera que aquests, per llurs joguines, per llurs vestits, per les
de sobte del sermó escoltat en la darrera festa de Tots Sants sobre la	vanitat	de les coses humanes; s'estirà dintre del seu vestit nou, destenyit, i
nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la	vanitat	? L'home és un animal fatu, l'únic —dins l'escala zoològica— que té la
l'escala zoològica— que té la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per	vanitat	. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el
la seva òrbita i segons les seves forces, intenta procurar-se això: una	vanitat	satisfeta. Hi ha qui s'ho procura pel camí de la humilitat i tot.
plagi a uns altres motius. L'escriptor medieval treballava mogut per la	vanitat	o per un desig d'eficàcia social: feia versos o componia llibres per
hauria fet un bon soldat si no m'hagués deixat dominar per la peresa i la	vanitat	. El bon soldat de nou anys, llavors, escoltava les lliçons de moral de
pobre Jeroni Campdepadrós, poeta lúcid, seria traït sempre per la seva	vanitat	. Ell que estava tan per damunt d'aquella gent que odiava i afalagava,
que odiava i afalagava, s'humiliava odiant-los i afalagant-los. La seva	vanitat	no li permetria rebutjar, sense intentar conquerir-lo, aquell univers
pel que tu anomenes "plaer del remordiment", que només una miserable	vanitat	m'ha empès a imprimir aquest llibre. La culpa és teva, Erasme, teva i de
plaer que atorga l'olor de la lletra impresa. Després, inconscient de la	vanitat	que desencadenaves, has elogiat sense pudor els meus versos. I com vols
uns llavis sense pintura us reconcilien per una estoneta amb les pompes i	vanitats	del món. I Gibraltar... La costa africana a prop i la costa espanyola
mateixos. L'hibridisme sol donar un orgull a vegades insuportable i una	vanitat	pueril; i d'altres vegades un punt de ressentiment primari i casolà que
ideals a defensar, desnodrint-se cada dia més per l'afecció al luxe i les	vanitats	, l'oligarquia burgesa hagué de deixar pas a la menestralia, als homes
tanmateix, em tenen per un mestre d'eloqüència. I ho dic —ben cert— sense	vanitat	. Maleïda eloqüència! Amb ella fou anorreada la virtud de la teva bella
d'Isabel II, criada a l'època confusa de fi de segle i amb molta més	vanitat	que orgull, era, en el subconscient, populatxera. Per poder-se rodejar
Estava escrit de la seva pròpia mà, en un estil pintoresc, ple de	vanitat	i faltes de gramàtica: "Vull", declarava, "que es meu enterro sigui de
sàvia ni llatinista, perquè no era un cacic; però per damunt d'aquestes	vanitats	oficials existia en el cor dels mallorquins una realitat molt més forta:
com ell ho imaginà; i és feliç per això:	vanitat	dels poetes! Si no fos que, tot sol i amb mala llum,
és ambició i enveja maligna; tot és	vanitat	. Ara callaria. Però encara no. Vull repetir dites
constar que les relacions amb la seva amiga, Frederic les mantingué per	vanitat	. Rosa, no era que fos vulgaríssima, com creien els amics de Frederic;
una punta de lirisme a la més elemental fisiologia. Era possible que la	vanitat	de Frederic, que li féu mantenir l'amistat escandalosa amb Rosa Trènor,
per alguns podia resultar una dona perillosa. En definitiva, Rosa, per	vanitat	i per instint de conservació, creia en aquell rústic aforisme que diu:
Es contemplà al mirall llarga estona: feia una cara lamentable; però la	vanitat	pueril de Frederic tenia una compensació, en adonar-se de la seva figura
per satisfer una necessitat apremiant, produïda gairebé sempre per la	vanitat	o la imprevisió. Però tot allò que volia dir una mena d'afecte espiritual
la manera d'ésser pròpia del senyor de Lloberola. Leocàdia va fer seva la	vanitat	familiar de don Tomàs, i en aquest sentit va ésser una mestressa a
Lloberola haurien continuat fent un paper relativament brillant; però la	vanitat	tossuda, patrimoni secular de la família, i aquell enderiament a voler
don Tomàs s'adonava que de totes les collites que féu en el seu món de	vanitats	, només li restava allò: aquell grapadet de carn i ossos, aquells cabells
dels Lloberola, i les condicions en què es produí la ruïna —condicions de	vanitat	i de desordre— eren a propòsit per criar aquestes mentalitats jovenils
la rutina, els anys de contacte amb els mobles, amb la pols i amb la	vanitat	dels Lloberola. Per a don Tomàs i per a Leocàdia, encara tenien una altra
meditava el pla. Va fer un delicadíssim treball d'estratègia. La	vanitat	i la satisfacció de Guillem, quan veuria la cara del seu germà al moment
Els Comtes de Sallent gastaven —com els Lloberola, els seus cosins— la	vanitat	sòrdida de la blavor de la sang; volien per gendres un personal reumàtic
tot abominable. Sebastià Ripoll, a part dels pinzells i d'una infantil	vanitat	eròtica, era un home delicat i vividor, i Pilar el trià entre els seus
Bobby era l'amant ideal. El tracte constant amb les dones no era ni per	vanitat	ni perquè fos home de molt temperament. Les dones el distreien, perquè
i tot; però eren els vint-i-cinc anys de suficiència, d'intolerable	vanitat	de Frederic, allò que coïa a la llengua de Bobby. Quan s'encararen els
sabut guaitar al mirall amb una bona fe crítica, sense la passió i la	vanitat	que el dominaven sempre que es tractava de coses d'ell, potser no hauria
en les parades d'or i uniformes, i en les xarangues militars, la baixa	vanitat	dels botiguers i de la petita noblesa. Moltes persones que mai no havien
D'un duc ex-croupier i campió de polo què vols esperar-ne? Infla la seva	vanitat	amb els diners de la sogra... —No em negaràs que és una dona que sap
moralment potser són pitjors, que ja és molt dir. Però, a la seva	vanitat	de darrera hora, hi ajunten un interès de treball, un interès fins, si
condemnes. —Hi van més encara. Hi van perquè els convé; i les dones per	vanitat	. Com que són gent sense conviccions, tiren al dret; ara són partidaris
de ganyota cínica i una repulsiva paròdia de l'Eclesiastés: cantaven la	vanitat	de tot, fins la vanitat d'aquell vici pobre, sincer, desarrapat i
repulsiva paròdia de l'Eclesiastés: cantaven la vanitat de tot, fins la	vanitat	d'aquell vici pobre, sincer, desarrapat i impúdic. Per justificar el nom
molta gràcia perquè endevinava en els ulls de Safont la suficiència i la	vanitat	pueril d'aquell home. Físicament, Josep Safont no li agradava gens, però
pot esbrinar, de seguida acusa la dona d'un vici anormal. L'orgull o la	vanitat	del mascle, moltes vegades veuen visions, i en el cas de la Baronessa,
escoltaria els seus discursos sobre la grandesa i la decadència de les	vanitats	humanes. Frederic no era un pobre home vulgar, com molts creien, com
que entrés en una oficina, no per cap raó, merament per prejudici i per	vanitat	de Lloberola, i per aquella manera seva, incomprensiva i fatigant, de no
galtes. Pat explicava aquestes coses a Maria Lluïsa, amb una punta de	vanitat	pueril i amb una punta de transcendència tolstoiana, per despullar-se el
que estava satisfet; pels porus de la seva pell respirava l'oli de la	vanitat	. Des d'aquell dia s'anaren multiplicant les reunions íntimes al
gens quan li feien al·lusions al seu collage, i somreia amb una	vanitat	simpàtica, de criatura estomacal. Al banc on treballava Maria Lluïsa,

Pàgina 1 (de 39)

50 següents