Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'extraviï molt ni gaire del paratge que ha triat. Guarda la barraca del	vaquer	. S'agrada del fum que s'hi escampa i del pas lent de les vaques. La vida
a la vista de l'home i no la defuig. Fins m'han contat que un petit	vaquer	d'una vall d'Albera el pot acariciar quan cova al clot del niu. Dolç
S'agrada en la humitat de les mullenes. És la companya obligada del	vaquer	, encara que no s'apropi mai del foc de la barraca. Semblant a un lluert
vessant i davalla a la jaça. Faràs nit a la barraca, i goig encara si el	vaquer	alimenta la foguerada. Demà de matí, si Déu vol, veuràs saltar les
la sort de desarrelar la Mare de Déu. Brama i s'agenolla per mor que el	vaquer	s'adoni de son invenció. El brau i la muntanya freda, la font freda que
al arribar a ciutat, bon goig de podershi guanyar les quexalades fent de	vaquer	! Per comensar talment y arribar com ell havía arribat a esser Director
d'aquelles visites en la seva poesia /Hospitalàries\. El pobre	vaquer	aquell dia, ens va dictar tot trist una cançó de dolcíssima tonada, que
i llargs, que arriben fins a l'entrecama. Tots però, portaven pantalon "	vaquero	" blau, molt dut, rasclat: és com els "tejanos" fan planta. Diré per què
etc.. Ell mateix apareix per darrera dels rosers i gessamins vestit de	vaquer	californià portant a la mà un revòlver de joguina i hi juga tot un drama
sufixos: alzinar, pinar, bestiar, campanar, etc.; fuster,	vaquer	, matalasser, etc., galliner, cendrer, etc.; segador,
carro, carreter; mainada, mainadera; cabra, cabrer; bou, bouer; vaca,	vaquer	, arment, armenter; porta, porter; jardí, jardiner; cambra, cambrera;
i neta amb una inspecció constant de la manera de munyir dels	vaquers	i de les condicions dels estables. Abans es tenia predilecció dels
per abeurâ'ls.— Vaig xiular la tonada de l'abeurada tan bé com el millor	vaquer	i el millor traginer, que són els pinxos d'aquesta feina. —Bé, Juanet, bé!
dels corrals per dur-la a pasturar, si aquesta és de comú, el pastor	vaquer	toca el corn en senyal que cada casa que tingui vaques els obri el corral
que neixerà, devindrà una bona vaca lletera. Quasi sense esforç, un	vaquer	, cada generació, emprant aquest mètode de reproducció pot augmentar la
dels vedells, sinó que també quan entraria una vedella en un estable, el	vaquer	sabria positivament el resultat que li donaria l'animal. La Mancomunitat
que juntament amb les hortalisses conreen farratges verds que venen als	vaquers	, i les vaqueries de Barcelona que no es preocupen més que de tenir cura
amb una escombra de branquillons de bruc com les que fan servir els	vaquers	per a acabar de treure els fems de les quadres. Una nit, després d'una
condició de requisit. M'havia d'acomiadar de les vaques i del Vicenç, el	vaquer	, que amanyagava amb els ulls una minyona valenciana, a punt d'esclatar de
permanents de l'organisme. Per exemple, en els ranxos de l'Oest, els	vaquers	adquireixen una vigorositat, una flexibilitat i una resistència que no
que la diversitat de les feines del camp ha propiciat: el bover, el	vaquer	, el rabadà, el ferrer, el manxaire, el sagristà, l'escolà, el marxant, el
Joseph Conrad. Un ramader romà de les fronteres de la Dàcia podria ésser	vaquer	competent per a portar bous de grans banyes de les planes de Texas fins a
exhalaven dels seus cossos. Per això és un bon senyal que el fill d'un	vaquer	arribi a cap del govern en una monarquia, especialment l'espanyola, que
de guerra! Avançà cap al desconegut i li resseguí la pinta. —Sembles un	vaquer	. —És el que sóc. Cerco feina. —Potser jo te'n podré donar. Què saps
Mantova donà ordre als homes que se n'anessin i el deixessin sol amb el	vaquer	. —Seu. Un cop ocupà la cadira, el vaquer semblà encara més gegantí del
i el deixessin sol amb el vaquer. —Seu. Un cop ocupà la cadira, el	vaquer	semblà encara més gegantí del que havia aparentat en entrar. Era
?... —Pete. Pete Draw. Tothom em diu Darco. —Darco: tinc feina per a un	vaquer	i per a setanta també. Acabo de comprar tot el terreny de la vall cap a
a la banda més secarrona d'Arizona. No m'he mogut mai d'allí: feia de	vaquer	i passava ramats pel desert. Em pagaven per aquesta feina. —I a tu, quina
la dona l'hauria ensenyat i encoratjat prou per a tirar del tros.— El	vaquer	era fadrí. —I on el tens, ara? —demana l'hereu de cara florida. —
diumenge al dematí el pagès els contaria allò que li hauria confiat el	vaquer	, i ells judicarien si tant el franquejava. —Fet està la barrina!— I tots
pasturava la vacada. Trescant per boscos i deveses encontrà vacada i	vaquer	. Ja sabeu com s'emmaneguen les coses entre gent de camp i de bestiar. Són
les remembrances i fins les confidències. Quan l'hereu tingué el	vaquer	regalat i amorosit, tirà pel toro Colom, que senyorejava amb relleu al
relleu al demet de l'estesa. —Aquest, voldria! —Mireu l'amo —respongué el	vaquer	. —M'hi jugaria una fortuna, de tan ferm i valent que es veu! —Mireu l'
una fortuna, de tan ferm i valent que es veu! —Mireu l'amo —tornava el	vaquer	. —Que el vol vendre? —No ho crec pas. —Tant com el voldria! —
? —No ho crec pas. —Tant com el voldria! —Mireu l'amo —cantallejava el	vaquer	. —Home, amb prou diners!— L'altre no podia fer res que no ho manés l'
els acostumats contertulis davant les copetes del cafè. Entre temps el	vaquer	havia baixat a cercar els queviures i la sal de la setmana. —Bé, i què
. —No t'ha pas enganyat —féu l'hereu. La colla, sia per la innocència del	vaquer	o per la jugada, se'n reien i se'n burlaven. Entrada la setmana, l'hereu
l'hereu envià a muntanya dos homes del seu manament per prometre al	vaquer	els diners que volgués a canvi del toro Colom. Mes, per prometències que
del toro Colom. Mes, per prometències que li fessin, la resposta que el	vaquer	tornava era que ell no feia res sense el permís de l'amo. Tornà el
pugen per escamots santificats d'un capellà el dia de sant Gil. El nostre	vaquer	, per dir-ho de veritat, no en veia cap a muntanya, i ben poques al pla
el trago de vi, l'esmorzar i, entre toc, les paraules del bo de la vida de	vaquer	i el mal viure sol, solet, entre el gos i el fum de la barraca. L'home
finor de porcellana i dos peuets com de neu fosa que enlluertaren el	vaquer	com si s'hagués aparegut l'estrella de l'alba. Quan li semblà que l'home
muntar —féu la dona.— I se serví de les mans del pastor com a escaleta. El	vaquer	, amb el pes d'aquella dona entre mans i amb la falda que en pujar li
—Quin brau tan bell teniu! —digué, somiosa—. Ja no podré recordar el	vaquer	que no vegi aquest brau.— Se'n baixà sendera avall, al pas prudent de
El diumenge, l'amo, a qui preguntaren com anaven les confidències del	vaquer	, no tenia res a respondre perquè el minyó s'havia empassat la visita.
deixat la barraca i se n'ha anat amb la vacada pel vessant que fronteja. —	Vaquers	i carboners són parents de beneits —sentencia el pagès. La dona resta
la puresa lluminosa de l'alta devesa. L'home segueix rumiant. —Maleït	vaquer	! —reputega— Bé deu tenir un flac per on agafar-lo! —Aquest és el flac
Un xic moix se n'anà a la penya dels acòlits del diumenge. L'amo del	vaquer	no portava cap nova, car el mosso, si callà la primera setmana, la segona
saber si el pastor s'havia confiat al seu amo, ja que les mentides del	vaquer	també feien part del tracte. Esperant que el pagès arribés, l'hereu
t'ha dit? —sentencià l'hereu. —Què m'ha dit? —féu l'amo del	vaquer	, amb el cap cot. I d'una revolada seguí el rotllo bocabadat dels

Pàgina 1 (de 4)

50 següents