DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
veí A 3008 oc.
veí M 5937 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb veí Freqüència total:  8945 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de vista sota el crepuscle vespertí i un aire prim i fresc venia de la veïna mar. Medea "Aquesta sí que és boja", va afirmar la senyora Magdalena
senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una noia veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi oposen
client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial, presentava: "Les meves indispensables
de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I era allí,
venia ja sense tendresa i sense desig. Una figura sortida de la casa veïna a la seva creuà veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien
gran quantitat de peix portat en cistelles a la matinada des del poble veí. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua alegria, i
de la jove esposa: es parlava d'un antic promès —un fadrí d'un poble veí—, que havia tingut relacions amb ella abans de conèixer Antoni Costa, es
temperament, de manera que tots quedaren confusos i estupits. En un poble veí —un poblet coster, amb els seus habitants dedicats a la pesca—, la mare
en moments robats a la vigilància de la mare i a la curiositat dels veïns, fora del temps i de la realitat. Mila, això no obstant, ja no feia cas de
instant la mare, que havia estat escoltant-ho tot des de l'habitació veïna, va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i
fons no tenien cap importància. El fet cert fou que, de sobte, el noi del veí sortí corrents del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre
a l'hivern, eren conduïts a la serra. Amb ocasió de les festes d'un poble veí vuit bous de la ravera del tio Borrat foren tancats en sengles
excitant-se i acalorant-se. Noves figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, atrets pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja
abrandat per la ira, i es llançà al carrer i començà a cridar els veïns. Els homes sortien de les cases i anaven acudint; preguntaven a grans
obliga a suportar —a perdonar: a tolerar— els dits i els fets del veí: la seva ira, la seva brutícia, la seva insolència, la seva temeritat, la
guanyarà estabilitat, hi haurà menys dissensions conjugals, i els veïns podran visitar-se afectuosament sense córrer el risc de passar l'estona
ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i
cosa distinta de la que estàvem obligats a fer. Flâner Un meu veí, petit botiguer loquaç i cultivat, que va viure de jove uns quants anys a
depravat —diguem-ne "depravat"— s'indigni davant la depravació del seu veí. Allò de "qui estigui sense pecat que sigui el primer a tirar-li la
tanmateix, és pensada només com una perspectiva predicable del nostre veí: del pròxim, del proïsme. Ningú, si no és un monstruós pervertit en
Massacrar circumcisos a dosis massives, torturar patriotes del país veí, internar dissidents en camps de concentració, són operacions
que l'univers emet en funcionar, hi ha qui assegura que tampoc els veïns de les cascades del Niàgara no "senten" el fragor continu de les aigües
les "esferes" de Pitàgoras —ni la seva "música"—, si tot allò dels veïns del Niàgara és mentida, aquesta realitat de les "sordeses" socials és
còmic: sempre som menys malvats del que ens pensem ser. Mediterrani Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns del
Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns del Mediterrani. Ens anima una espècie de vague patriotisme marítim
sigui, hi ha una suspicàcia vigilant, erigida enfront de les "pàtries" veïnes: no hi hauria "patriotes" si no haguessin d'encarar-se amb uns
o ens empipa. Per contra, necessitem proclamar-nos superiors als nostres veïns: sovint, si més no. Amb una mena o altra de superioritat, no importa
—i ens en concedim— els uns als altres quan trepitgem el peu del nostre veí, quan donem una empenta importuna i mal educada a qualsevol transeünt en
que "política" no és sinó l'art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d'home. Ara
serà tan corrosiva com vulgueu, però la voluntat d'equiparar-se al veí, de superar-lo, es convertirà en un estímul potent i encoratjador. La
sol distreure de les raons formulades. En la llengua dels nostres veïns, Jorge Manrique va llegar a la posteritat un parell de breus línies
sentir-se'n "patriotes" quan s'imaginen o es troben en fricció amb els veïns de la "pàtria" del costat. En qualsevol cas, l'estranger és un punt de
Han vingut a casa, tornats del front aragonès, dos milicians d'una casa veïna. Eren en un sector molt avançat i diuen que allí els contingents de
rústica de l'hivern: la matança del porc. Hi conviden amics, parents, veïns, grans i xicalla. Beuen "barreja" (vi i anissat), mengen carquinyolis i
i ara nedava en l'abundor. Fa poc va morir-se-li una criatura, i els veïns i amics, en ser a casa seva, van veure, meravellats, que a la cambra del
l'ordi engruixeix la forta tija. Hem parlat amb el milicià d'una casa veïna, que comentava la preparació teòrica del seu tinent, just sortit de
passa. Pel camí veiem un llum i sentim veus. Eren dos homes d'una casa veïna, que tornaven d'escoltar la ràdio. Ens expliquen que han parlat fa poc
castanyes per terra. Uns guàrdies i uns milicians han escorcollat la veïna masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els diners de la
desembre. Vaig a veure l'Assumpció de can Garrofó, una pobra dona veïna que està morint-se. Pàl·lida, anguniosa al llit rústic, voltada de dones
senyals. "Senyals al cel, treballs a la terra", deien unes noies veïnes. I el gran ventall de foc persistia en la nit pura i plàcida de gener.
Al matí plou una mica. Cap al tard rebem queviures d'un poble veí, i hem de transportar-los entre dos llustres, amb gran misteri. L'avi i
nou avions, i cap al tard un de molt baix i ràpid. Quan era fosc, un veí em diu que s'ha incendiat un avió cap a Coll de Rabell (a dues hores de
el cel blau i, cap a la Plana de Vic, el sol brilla. Anem a un poble veí amb l'avi. Prats, camins, carretera, tot vessa d'aigua. Pels fondals hi
Déu meu! Quan s'acabarà l'exili? 3 juny. Vaig a un poble veí, on encomano mel. Quin dia pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or:
policia, que cercava desertors. No han entrat a la cambra. En les cases veïnes no han trobat ningú amagat. Això sí: a la Vila han recollit mig sac
un conill, a Barcelona, 100 pessetes; fa pocs dies, en una casa veïna (a Viladrau), van demanar 150 pessetes per un pollastre. Un
Diu que ha vist en Riba: estava molt deprimit. Quan ja era fosc, ve un veí, que ha passat la tarda al poble, i ens diu que han caigut Tarragona i
molt refredat. Rellegeixo l'assaig de Pickman sobre Rilke. Ha vingut un veí i ens ha dit que aquesta tarda les tropes franquistes han entrat a
Hi havia, a més dels de casa, les famílies Bofill i Fornells i alguns veïns: els de cal Ferrer, el noi de can Garrofó, l'Anneta masovera. A fora
moment que els primers badocs, atrets pel xiscle, irrompen a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als llavis: —Què ha estat, què ha estat? —Algú

  Pàgina 1 (de 179) 50 següents »