Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de vista sota el crepuscle vespertí i un aire prim i fresc venia de la	veïna	mar. Medea "Aquesta sí que és boja", va afirmar la senyora Magdalena
senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una noia	veïns	que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi oposen
client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança	veïna	, el docte en lleis, glacial, presentava: "Les meves indispensables
de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels	veïns	, dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I era allí,
venia ja sense tendresa i sense desig. Una figura sortida de la casa	veïna	a la seva creuà veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien
gran quantitat de peix portat en cistelles a la matinada des del poble	veí	. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua alegria, i
de la jove esposa: es parlava d'un antic promès —un fadrí d'un poble	veí	—, que havia tingut relacions amb ella abans de conèixer Antoni Costa, es
temperament, de manera que tots quedaren confusos i estupits. En un poble	veí	—un poblet coster, amb els seus habitants dedicats a la pesca—, la mare
en moments robats a la vigilància de la mare i a la curiositat dels	veïns	, fora del temps i de la realitat. Mila, això no obstant, ja no feia cas de
instant la mare, que havia estat escoltant-ho tot des de l'habitació	veïna	, va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i
fons no tenien cap importància. El fet cert fou que, de sobte, el noi del	veí	sortí corrents del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre
a l'hivern, eren conduïts a la serra. Amb ocasió de les festes d'un poble	veí	vuit bous de la ravera del tio Borrat foren tancats en sengles
excitant-se i acalorant-se. Noves figures d'homes, sorgits de les cases	veïnes	, acudien ja, atrets pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja
abrandat per la ira, i es llançà al carrer i començà a cridar els	veïns	. Els homes sortien de les cases i anaven acudint; preguntaven a grans
obliga a suportar —a perdonar: a tolerar— els dits i els fets del	veí	: la seva ira, la seva brutícia, la seva insolència, la seva temeritat, la
guanyarà estabilitat, hi haurà menys dissensions conjugals, i els	veïns	podran visitar-se afectuosament sense córrer el risc de passar l'estona
ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol	veí	vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i
cosa distinta de la que estàvem obligats a fer. Flâner Un meu	veí	, petit botiguer loquaç i cultivat, que va viure de jove uns quants anys a
depravat —diguem-ne "depravat"— s'indigni davant la depravació del seu	veí	. Allò de "qui estigui sense pecat que sigui el primer a tirar-li la
tanmateix, és pensada només com una perspectiva predicable del nostre	veí	: del pròxim, del proïsme. Ningú, si no és un monstruós pervertit en
Massacrar circumcisos a dosis massives, torturar patriotes del país	veí	, internar dissidents en camps de concentració, són operacions
que l'univers emet en funcionar, hi ha qui assegura que tampoc els	veïns	de les cascades del Niàgara no "senten" el fragor continu de les aigües
les "esferes" de Pitàgoras —ni la seva "música"—, si tot allò dels	veïns	del Niàgara és mentida, aquesta realitat de les "sordeses" socials és
còmic: sempre som menys malvats del que ens pensem ser. Mediterrani Els	veïns	del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns del
Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això:	veïns	del Mediterrani. Ens anima una espècie de vague patriotisme marítim
sigui, hi ha una suspicàcia vigilant, erigida enfront de les "pàtries"	veïnes	: no hi hauria "patriotes" si no haguessin d'encarar-se amb uns
o ens empipa. Per contra, necessitem proclamar-nos superiors als nostres	veïns	: sovint, si més no. Amb una mena o altra de superioritat, no importa
—i ens en concedim— els uns als altres quan trepitgem el peu del nostre	veí	, quan donem una empenta importuna i mal educada a qualsevol transeünt en
que "política" no és sinó l'art o la ciència de convèncer el nostre	veí	que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d'home. Ara
serà tan corrosiva com vulgueu, però la voluntat d'equiparar-se al	veí	, de superar-lo, es convertirà en un estímul potent i encoratjador. La
sol distreure de les raons formulades. En la llengua dels nostres	veïns	, Jorge Manrique va llegar a la posteritat un parell de breus línies
sentir-se'n "patriotes" quan s'imaginen o es troben en fricció amb els	veïns	de la "pàtria" del costat. En qualsevol cas, l'estranger és un punt de
Han vingut a casa, tornats del front aragonès, dos milicians d'una casa	veïna	. Eren en un sector molt avançat i diuen que allí els contingents de
rústica de l'hivern: la matança del porc. Hi conviden amics, parents,	veïns	, grans i xicalla. Beuen "barreja" (vi i anissat), mengen carquinyolis i
i ara nedava en l'abundor. Fa poc va morir-se-li una criatura, i els	veïns	i amics, en ser a casa seva, van veure, meravellats, que a la cambra del
l'ordi engruixeix la forta tija. Hem parlat amb el milicià d'una casa	veïna	, que comentava la preparació teòrica del seu tinent, just sortit de
passa. Pel camí veiem un llum i sentim veus. Eren dos homes d'una casa	veïna	, que tornaven d'escoltar la ràdio. Ens expliquen que han parlat fa poc
castanyes per terra. Uns guàrdies i uns milicians han escorcollat la	veïna	masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els diners de la
desembre. Vaig a veure l'Assumpció de can Garrofó, una pobra dona	veïna	que està morint-se. Pàl·lida, anguniosa al llit rústic, voltada de dones
senyals. "Senyals al cel, treballs a la terra", deien unes noies	veïnes	. I el gran ventall de foc persistia en la nit pura i plàcida de gener.
Al matí plou una mica. Cap al tard rebem queviures d'un poble	veí	, i hem de transportar-los entre dos llustres, amb gran misteri. L'avi i
nou avions, i cap al tard un de molt baix i ràpid. Quan era fosc, un	veí	em diu que s'ha incendiat un avió cap a Coll de Rabell (a dues hores de
el cel blau i, cap a la Plana de Vic, el sol brilla. Anem a un poble	veí	amb l'avi. Prats, camins, carretera, tot vessa d'aigua. Pels fondals hi
Déu meu! Quan s'acabarà l'exili? 3 juny. Vaig a un poble	veí	, on encomano mel. Quin dia pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or:
policia, que cercava desertors. No han entrat a la cambra. En les cases	veïnes	no han trobat ningú amagat. Això sí: a la Vila han recollit mig sac
un conill, a Barcelona, 100 pessetes; fa pocs dies, en una casa	veïna	(a Viladrau), van demanar 150 pessetes per un pollastre. Un
Diu que ha vist en Riba: estava molt deprimit. Quan ja era fosc, ve un	veí	, que ha passat la tarda al poble, i ens diu que han caigut Tarragona i
molt refredat. Rellegeixo l'assaig de Pickman sobre Rilke. Ha vingut un	veí	i ens ha dit que aquesta tarda les tropes franquistes han entrat a
Hi havia, a més dels de casa, les famílies Bofill i Fornells i alguns	veïns	: els de cal Ferrer, el noi de can Garrofó, l'Anneta masovera. A fora
moment que els primers badocs, atrets pel xiscle, irrompen a les galeries	veïnes	amb una pregunta unànime als llavis: —Què ha estat, què ha estat? —Algú

Pàgina 1 (de 179)

50 següents