×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb veí |
Freqüència total: 8945 |
CTILC1 |
de vista sota el crepuscle vespertí i un aire prim i fresc venia de la | veïna | mar. Medea "Aquesta sí que és boja", va afirmar la senyora Magdalena | senzilla d'amor i d'infortuni, en el qual intervenen un noi i una noia | veïns | que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi oposen | client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança | veïna | , el docte en lleis, glacial, presentava: "Les meves indispensables | de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels | veïns | , dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, | venia ja sense tendresa i sense desig. Una figura sortida de la casa | veïna | a la seva creuà veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien | gran quantitat de peix portat en cistelles a la matinada des del poble | veí | . Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua alegria, i | de la jove esposa: es parlava d'un antic promès —un fadrí d'un poble | veí | —, que havia tingut relacions amb ella abans de conèixer Antoni Costa, es | temperament, de manera que tots quedaren confusos i estupits. En un poble | veí | —un poblet coster, amb els seus habitants dedicats a la pesca—, la mare | en moments robats a la vigilància de la mare i a la curiositat dels | veïns | , fora del temps i de la realitat. Mila, això no obstant, ja no feia cas de | instant la mare, que havia estat escoltant-ho tot des de l'habitació | veïna | , va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i | fons no tenien cap importància. El fet cert fou que, de sobte, el noi del | veí | sortí corrents del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre | a l'hivern, eren conduïts a la serra. Amb ocasió de les festes d'un poble | veí | vuit bous de la ravera del tio Borrat foren tancats en sengles | excitant-se i acalorant-se. Noves figures d'homes, sorgits de les cases | veïnes | , acudien ja, atrets pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja | abrandat per la ira, i es llançà al carrer i començà a cridar els | veïns | . Els homes sortien de les cases i anaven acudint; preguntaven a grans | obliga a suportar —a perdonar: a tolerar— els dits i els fets del | veí | : la seva ira, la seva brutícia, la seva insolència, la seva temeritat, la | guanyarà estabilitat, hi haurà menys dissensions conjugals, i els | veïns | podran visitar-se afectuosament sense córrer el risc de passar l'estona | ser tan temeraris com vulgueu: mai no serà impossible que un qualsevol | veí | vostre consideri que la vostra valentia és inferior a la seva, i | cosa distinta de la que estàvem obligats a fer. Flâner Un meu | veí | , petit botiguer loquaç i cultivat, que va viure de jove uns quants anys a | depravat —diguem-ne "depravat"— s'indigni davant la depravació del seu | veí | . Allò de "qui estigui sense pecat que sigui el primer a tirar-li la | tanmateix, és pensada només com una perspectiva predicable del nostre | veí | : del pròxim, del proïsme. Ningú, si no és un monstruós pervertit en | Massacrar circumcisos a dosis massives, torturar patriotes del país | veí | , internar dissidents en camps de concentració, són operacions | que l'univers emet en funcionar, hi ha qui assegura que tampoc els | veïns | de les cascades del Niàgara no "senten" el fragor continu de les aigües | les "esferes" de Pitàgoras —ni la seva "música"—, si tot allò dels | veïns | del Niàgara és mentida, aquesta realitat de les "sordeses" socials és | còmic: sempre som menys malvats del que ens pensem ser. Mediterrani Els | veïns | del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns del | Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: | veïns | del Mediterrani. Ens anima una espècie de vague patriotisme marítim | sigui, hi ha una suspicàcia vigilant, erigida enfront de les "pàtries" | veïnes | : no hi hauria "patriotes" si no haguessin d'encarar-se amb uns | o ens empipa. Per contra, necessitem proclamar-nos superiors als nostres | veïns | : sovint, si més no. Amb una mena o altra de superioritat, no importa | —i ens en concedim— els uns als altres quan trepitgem el peu del nostre | veí | , quan donem una empenta importuna i mal educada a qualsevol transeünt en | que "política" no és sinó l'art o la ciència de convèncer el nostre | veí | que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d'home. Ara | serà tan corrosiva com vulgueu, però la voluntat d'equiparar-se al | veí | , de superar-lo, es convertirà en un estímul potent i encoratjador. La | sol distreure de les raons formulades. En la llengua dels nostres | veïns | , Jorge Manrique va llegar a la posteritat un parell de breus línies | sentir-se'n "patriotes" quan s'imaginen o es troben en fricció amb els | veïns | de la "pàtria" del costat. En qualsevol cas, l'estranger és un punt de | Han vingut a casa, tornats del front aragonès, dos milicians d'una casa | veïna | . Eren en un sector molt avançat i diuen que allí els contingents de | rústica de l'hivern: la matança del porc. Hi conviden amics, parents, | veïns | , grans i xicalla. Beuen "barreja" (vi i anissat), mengen carquinyolis i | i ara nedava en l'abundor. Fa poc va morir-se-li una criatura, i els | veïns | i amics, en ser a casa seva, van veure, meravellats, que a la cambra del | l'ordi engruixeix la forta tija. Hem parlat amb el milicià d'una casa | veïna | , que comentava la preparació teòrica del seu tinent, just sortit de | passa. Pel camí veiem un llum i sentim veus. Eren dos homes d'una casa | veïna | , que tornaven d'escoltar la ràdio. Ens expliquen que han parlat fa poc | castanyes per terra. Uns guàrdies i uns milicians han escorcollat la | veïna | masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els diners de la | desembre. Vaig a veure l'Assumpció de can Garrofó, una pobra dona | veïna | que està morint-se. Pàl·lida, anguniosa al llit rústic, voltada de dones | senyals. "Senyals al cel, treballs a la terra", deien unes noies | veïnes | . I el gran ventall de foc persistia en la nit pura i plàcida de gener. | Al matí plou una mica. Cap al tard rebem queviures d'un poble | veí | , i hem de transportar-los entre dos llustres, amb gran misteri. L'avi i | nou avions, i cap al tard un de molt baix i ràpid. Quan era fosc, un | veí | em diu que s'ha incendiat un avió cap a Coll de Rabell (a dues hores de | el cel blau i, cap a la Plana de Vic, el sol brilla. Anem a un poble | veí | amb l'avi. Prats, camins, carretera, tot vessa d'aigua. Pels fondals hi | Déu meu! Quan s'acabarà l'exili? 3 juny. Vaig a un poble | veí | , on encomano mel. Quin dia pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or: | policia, que cercava desertors. No han entrat a la cambra. En les cases | veïnes | no han trobat ningú amagat. Això sí: a la Vila han recollit mig sac | un conill, a Barcelona, 100 pessetes; fa pocs dies, en una casa | veïna | (a Viladrau), van demanar 150 pessetes per un pollastre. Un | Diu que ha vist en Riba: estava molt deprimit. Quan ja era fosc, ve un | veí | , que ha passat la tarda al poble, i ens diu que han caigut Tarragona i | molt refredat. Rellegeixo l'assaig de Pickman sobre Rilke. Ha vingut un | veí | i ens ha dit que aquesta tarda les tropes franquistes han entrat a | Hi havia, a més dels de casa, les famílies Bofill i Fornells i alguns | veïns | : els de cal Ferrer, el noi de can Garrofó, l'Anneta masovera. A fora | moment que els primers badocs, atrets pel xiscle, irrompen a les galeries | veïnes | amb una pregunta unànime als llavis: —Què ha estat, què ha estat? —Algú |
|