×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vedell |
Freqüència total: 674 |
CTILC1 |
i quatre pallisses, amb una flaire deliciosa d'herba seca. He vist un | vedellet | nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl fi, morro humit i ulls | 20 març. Anem al Pujol de Muntanya. Tornem a veure el | vedellet | gris d'argent, la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'herba | entre els pollancres. Faigs tendres, d'espès fullatge. Prades florides. | Vedells | blancs i negres sobre la verdor. 17 maig. Fa un temps | sortit herba nova. Vaig a Cerdans amb l'Albert. Pels prats del sot hi ha | vedells | i vaques entre els pollancs; un pastor ros, nòrdic, ens saluda. Quina | de carbó vora les avetoses. Vaig al Pujol de Muntanya, on veig néixer un | vedellet | . La vaca, sofrent, gemegava. Però li han acostat el vedell —gris, de | néixer un vedellet. La vaca, sofrent, gemegava. Però li han acostat el | vedell | —gris, de plata humida— i la mare s'ha incorporat i s'ha posat a llepar- | en abundor gairebé bíblica: els bous enormes, les vaques grises, els | vedells | platejats... Es confirma que el vaixell enfonsat era el Baleares: | Quina gent més bona, acollidora i ingènua! Hem vist les vaques, els | vedells | i els xais (alguns dels xais jeien vora el foc). Cap al tard els ocells | metge. Fa una tarda pura i dolça. Pels camps d'alfals pasturaven vaques i | vedells | ; uns núvols d'or decoraven el cel clar; lluny, les muntanyes eren | , i el seu instint educatiu, duent-lo a remolc de la mà, com si conduís un | vedell | tossut. —És una ciutat gran —li deia la dida amb orgull—. Fixa't quina | una olor de flor de taronger. El perfum arribava com un | vedell | alegre i en els quatre cantons agitava les banyes. Ho | va dalt de la bicicleta, com humiliat, com envilit. El seu somriure, de | vedell | resignadíssim, sembla que us demani perdó per aquestes sabates que li | i camions, i els homes de l'escorxador, amb la bata tacada de sang i mig | vedell | a l'esquena, entraven al mercat. Les floristes posaven rams a les | després ja podien ésser guarnides de cuiro, que es determina que sigui de | vedell | (disposicions del 1414 al 1472; Apèndix II, | mides, col·locant la més grossa al sud, mentre que l'home estaca els seus | vedells | en l'ordre invers. (Dupire.) Tornem, ara, als osage. Hem vist que, | paral·leles dintre un clos i de tant en tant un prat encledat amb vaques, | vedells | i cavalls pasturant, i també algun tros de conreu amb remolatxes i | —No ho sé. Júpiter. —Escolta'm bé: si et deixes degollar com un | vedell | , et castigaré d'una manera exemplar: seràs el rei del Tàrtar per tota | de separar-se i fer els comptes havien d'emprar com a xavalla xais i | vedells | ." I la dificultat extraordinària era pel trasllat. Més endavant | fou a la infecció, quan construïa al damunt de l'Oreb el | vedell | auri, amb un or manllevat; i el rei indòcil doblà a | que mai no surten per les genives, en la mandíbula superior dels nostres | vedells | abans de néixer. Hom ha afirmat amb bon fonament que poden ésser | que després s'absorbeixen, pot ésser de cap utilitat per al | vedell | embrionari, de creixement ràpid, a causa d'excretar el fosfat de calç | primera edat, no es reduirà gaire ni esdevindrà gaire rudimentari. El | vedell | , per exemple, té dents heretades que mai no trenquen les genives de la | natural, a esbrostar sense l'ajut d'aquelles dents. Mentre que, en el | vedell | , les dents han restat intactes per la selecció o pel desús i, segons el | resulta inexplicable —i fins a quin punt!— que parts com les dents en el | vedell | embrionari o les ales seques sota els èlitres soldats d'alguns escarabats | de raò el que parla; li tireu el reglament, com un ganxo o el llaç an els | vedells | i m'el tombeu an els escaños. Ja pot conèixer els assumptes un | s'esvalota, baixa la testa, l'ull de cantó i la banya amanida. Boten els | vedells | desmanyotats, la cua enventada, dues puntes en el front tossut i el morro | amb les mosques, lluny de la rebitllada de bastó que sap ben merescuda. | Vedells | i vaques han tornat, calmosos, a tondre l'herba. La vaquera ha reprès | Si l'home passa, els homes duren. Una vaca que ahir li vengueren el | vedell | , s'atura un moment de tondre l'herba: mira ençà, mira enllà, decanta al | anèm a classe, allí'l sabrèu; entrèm ab quietut, no fèu sospitar als | vedells | .— Un cop a dins y ja tancada la porta, se va treure de sota la capa | de mi, que no duc pas intenció de fer cap mal als llurs daurats | vedells | . Passo tot el pla, bastant sinuós, i ple en tots indrets de petits | ajagudes: gairebé totes pugen el pendent de prats, deixant que els | vedells | cridin darrera d'elles. Són dos ramats, un a cada banda de muntanya, i, | inútils els esforços dels pastors, i més tristos els gemecs dels tendres | vedells | . Elles xoquen enfurismades, mentre el gos de cada remat es llança atrevit | Ambdós anaven a fira a Prada de Conflent per tractar de vendre-hi un | vedellet | de bona planta que marxava davant d'ells seguit de l'amorosa vaca. —I bé! | A l'altre ban de la ribera passa en Marquillo de Glorianes ambe quatre | vedells | , si no m'erri. Aquei, és un guapo minyó! Per un camí que voreja el torrent | un jove ben plantat, vestit de festa, que menava davant d'ell quatre | vedells | rossos com l'or, d'ulls negres com la tinta, de morro tendric i net, | torrent. —Bonjurt, Marquillo! —I donc, que tabé veniu a vila? A venre el | vedell | ? —L'amo vol venre la brava i tot. —La brava i tot? I sembla bona | amb un xic més de delit. En Marquillo anava endavant, picant els seus | vedells | amb un branquilló de castanyer. En Jepic va restar un xic enrera per | que prou m'agrades, tu, Marquillo! Aquest s'havia avançat seguint els | vedells | . El sol ja era prou alt i començava a picar. El jove anava fent camí, ben | de Corçaví. En Jepic va vendre també, el mateix matí, la vaca i el | vedell | . A migdia varen menjar tots ensemble, convidats per en Marquillo, i poc | que s'esgarrien. Encara resta alguna vaca endarrerida que, seguint el | vedellet | enjogassat, s'enfila costa amunt en un bosc d'avets que limita la plana; | les vaques giraven la testa, llançant llambregades amoroses a llurs | vedellets | , que començaven a trascar per l'herbam; i la Pastorella, amb el seu | tot arraulit per comunicar-se escalfor. Allò que ell tant havia temut, un | vedellet | glaçat s'estava ajagut i solitari: totes les bèsties, fugint | tot rondinant; algunes vaques corren pels prats ondulats darrera de llurs | vedells | . Arribo a la cabana, i trobo el pastor vora la porta, que treballa una | d'angúnia. Després, al pobre, li va succeir, en poc temps de perdre cinc | vedells | entre estimbats i morts de fred; i, és clar, amb la pèrdua d'elements, el | de fites! Comprava bestiar al Conflent, i entrava ramades de xais i de | vedells | de la manera més traçuda que podia, havent sabut trobar la manera de | camí. En el desolat pla de can Magre ens va fer veure la calavera d'un | vedell | perdut per ell, en el darrer viatge, en mig d'una furiosa tempestat de | així! ¿Potser es pensa que els nostres cérvols són com els seus grassos | vedells | de Wainganga? —Txit! No són vedells ni daines, el que caça aquesta nit | cérvols són com els seus grassos vedells de Wainganga? —Txit! No són | vedells | ni daines, el que caça aquesta nit —féu Comare Lloba. —Cerca l'Home. El | Llop. —Creuen les ordres del cap de la ramada i no les d'un caçador de | vedells | mal pintat. El cadell d'home és nostre... per matar-lo, si volem. —Si | en dues parts el ramat, Akela. Posa'm d'una banda les vaques i els | vedells | i deixa'm plegats els taurs i els brúfols de llaurar. Els dos llops es |
|