Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

guerra. Ençà i enllà, angoixa, fum, opressió d'aire parat, desordre,	vedrunes	espargides, xafogor que m'emmalaltiria. Clam, sense cants d'ocells, de
lent esguard, en cap sagrera no té descans. Marquen	vedrunes	la pobretat d'aquest meu somni de pluja al
reunits en la placeta que formava la tercera i més alta de les tres	vedrunes	en què es dividia el jardí, i de la qual estant dominàvem una estesa
que tenen una denominació específica: el quintà, l'hort, el pedró, la	vedruna	. Els camps tenen el nom que els donaren els vells. No hi ha res, en el
i d'Amor seguíem el cant, ja no es veu senyal ni	vedruna	; ara cau la lluna minvant. A on és la folla corranda
i d'Amor seguírem el cant, ja no es veu senyal ni	vedruna	: ara és la lluna minvant. III Ah, mon cor!
L'un és la llum, el vent, l'estol d'un alzinar sense	vedruna	. L'altra és farina a casa i boira al corriol i
l'amant fortuna. Del plaer i el marriment ja no en cerco la	vedruna	; que l'amor fina tot d'una, com les flors rient al
com fada que les minva tot cantant. De dia i nit la tímida	vedruna	llisca pel vostre coll... Mor un instant. Fareu ma
dels teus misteris i dels meus neguits! Si ja no sé conèixer la	vedruna	entre el que és pi o és roc i el que és encant, la
movent els braços recerco el camí. Coneixement, jo topés ta	vedruna	! Desesperat, cal remar. Si cruel cela aquest cel
fils de llum, l'espai, i cada espiga, de l'oreig per les	vedrunes	, llagosta sembla que no para mai. Així, algun savi que l'estudi
que veig al món i en mi de flors i pedres que juntes són	vedrunes	marcant somnis del ver que es fon en forn de fang i sang
¿Puc doncs amb les minves del temps alçar-te una estela o	vedruna	que digui que un home, en l'instant, confia fixar tes mudables
camí me'n feu perdre, perque no conexent be les tasqueres, topava ab	vedrunes	inaccessibles, allà hont creya que'l terreno era llis. Per fi, carexent
tot ho admiran, la nit va venint. Ja no's veu	vedruna	, ni camí. Es fosch, fosch!... Després surt la lluna
de dies té un tirat silenciós; però tantost passada la	vedruna	de dia i nit, que l'aire adorm, tot d'una, estrafà de
ponent les tremolors sensibles, dels hieràtics cimals per la	vedruna	, devalla una corrua de primales, ab brandaments de
"Mestre, prou raones bé, i el teu parlar aclareix cercle i	vedruna	de l'avenc, i la trepa que conté. Però, digues-me: Aquells de
associada a cada trànsit de l'hora, com si hagués volgut fer-se amorosa	vedruna	del temps. Aquest record és, per al meu present, com una d'aquelles
¿potser s'estimba al llac morat de la nit?» L'ombra, passant la	vedruna	, truca a tots els porticons. «Mira, resten borrallons
carmelites, franciscans, mercedaris, dominics, dominiques, escolàpies,	vedrunes	, maristes, de la Salle, del servei domèstic, salesians, i segur que me'n
l'infern seria la negació infinita d'aquesta bondat infinita. Seria la	vedruna	, el testimoniatge més gran del fracàs de Déu. Déu no pot fracassar, a la
Les comunes fan volar les fronteres, les	vedrunes	. Queda poc, als catalans per posar fil a l'agulla.
però què hi guanya? Vivim tan atapeïts que topem amb les	vedrunes	de seguida que ens movem. Cal cantar només per
mitges ens quedés ben de dret.» La Concepció, que havia anat a les monges	vedrunes	de Tona, també duia uniforme, a més d'una bata de color negre amb botons
d'onatge innúmer, esbandida fullaca d'ones a les	vedrunes	terminals d'arenys cristal·lins. Diuen de tu que mai no
retorna a ciutats devastades i rosers saquejats i	vedrunes	i masos solitaris on ningú ja no viu, ni fa l'amor ni engendra