DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
veguer M 404 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb veguer Freqüència total:  404 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i l'administració de justícia. I més avall, els funcionaris comarcals, veguers, batlles, altres tants delegats de la procuració suprema règia. Aquest
El procés es consolidaria més tard, amb les institucions del batlle i del veguer i amb la creació dels jurats de Mallorca i del Gran e General
de l'uniformisme, els jurats eren dits ara "regidores" i els veguers passaven a ésser "corregidores". Els representants de la
la baronia. En arribar al primer poblat en Just corregué a informar als veguers i als justícies del fet que havia costat la vida al pobre senyor Pelai, i
que les autoritats municipals barcelonines dictaren per manament del veguer, i que fou publicada el 29 de desembre de 1359. S'hi fa
una pena de 25 lliures, que s'aplicarà a les despeses i al veguer que farà executar la pena. Pel que toca a la relació amb els fusters,
anomenar un cert "Assalitus, vicarius Cataloniae". Ara bé, els veguers o vicaris no solien tenir autoritat més que en el territori d'un sol
mateix, llicència i potestat del rei per instituir i destituir tots els veguers segons a la seva discreció semblés expedient, i per fer i acomplir totes
vescomtes, comdors, varvassors, barons, cavallers, ciutadans, burgesos, veguers, batlles i tots altres oficials i súbdits, presents i futurs, constituïts
i sentenciï la causa sobre invasió, injúries, persecucions i ferides al veguer i sotsveguer de la vila de Perpinyà (20 desembre de
feta per greuges i nafres a Ramon de Pompià, batlle d'aquella vila i veguer del Rosselló. És possible que aquesta qüestió de l'atemptat contra Ramon
coneixem sinó un document que hi faci referència: una ordre adreçada als veguers i batlles, comunicant-los que ha rebut en la seva especial protecció el
territoris dins dels quals un funcionari de caràcter judicial, anomenat veguer, administrava justícia i tenia cura del manteniment de la pau. Aquesta
de consiliaris dits Consellers; però el poder executiu restà en mans de Veguer. Els paers eren nomenats per un any, i a l'acabar aquest termini ells
un règim municipal propi. Els Consellers, primerament auxiliars del Veguer (és interessant aquest fet) foren després l'orgue executiu i promovedor
dels consellers a la ciutat de Barcelona, membres auxiliars del veguer, en unió del qual elegien els prohoms que constituïren el gloriós
magistrats apareixen baix moltes formes i noms; així Arcalde, Batlle, Veguer, Merino, etz., noms que encara que no signifiquin lo mateix, responen a
Creu per Guillem Ramon Dapifer, Bernat de Belloch i Pere de Sentmenat, veguer de Montcada, en l'any 1138. En la Memòria de rèdits i censos
i bombasís, era tan antiga a Barcelona que l'any 1255 el veguer, per causa de la molèstia que produïen al veïnat els tintorers i batedors
considerar cavallers, subjectes al fur militar i a la justícia de llur veguer. Signen el document deu doctors en lleis. Dues coses eren importants per
la recol·lecció d'herbes medicinals sense la prèvia autorització del veguer, que no era donada si el recol·lector no tenia el degut coneixement de
la versió definitiva del formulari. Des d'ací regraciem Francesc Badia, Veguer episcopal, per la col·laboració que ens ha prestat, i per la gentilesa
el motiu de tot aixó era per que dits Concellers havíen volgut obligar al Veguer a que tanqués a la presó a un tal Llach, a qui aquells consideraven com a
tal Llach, a qui aquells consideraven com a falsejador de la moneda. El Veguer respongué que volía consultar el fet al seu Jutje, lo qual motivá que el
podía anar en bona hora. Aixó fou considerat en desprestigi del Veguer, qui en doná compte al Llochtinent General, que ordená procedir contra
de la gresca. La seva conducta motivà un procés incoat per la cort del veguer, a Lleida anomenat tribunal de Coltellades. El cas s'inicià a la pensió
"Venint a notícia dels magnífics mossèn Jofre de Millàs, donzell, Cort i Veguer de la ciutat de Lleida, del Pallars i de la terra de Marquesat per la
fóra detinguda. Vejam l'interrogatori que sofrí davant el tribunal del Veguer: "Isabel Castillo, dona de mestre Garcia Pardina, escrivent i mestre
personalment trobada dins la casa del magnífic mossèn Jofre de Millàs, Veguer, després de jurar fonc interrogada sobre el contingut en la dita
del Bonaire, el nom del qual Isabel desconeixia. En preguntar-li el veguer quin motiu tenia per a separar-se de la companyia de l'escrivà, ella
jo estaba /emfebrada d'amor envers lo dit mossèn Riquer\"". El veguer l'interrogà de nou, si en aquella separació hi havia intervingut una
de minyons. El centralisme de la casa de Borbó substituí l'oficial de veguer pel de corregidor, un encuny trasplantat de Castella, i en lloc dels
entitats amb personalitat pública, universitats, regides per un batlle o veguer, en el cap de les vegueries, que era agent del sobirà o senyor
també la tenia criminal, encara que en grau inferior. Podem dir que el veguer era el jutge ordinari dels nobles i dels cavallers, és a dir del món
Llorenç Nodó, però Di Tissio apel·là la sentència davant el tribunal del Veguer de Marsella —on segurament havien estat portades les mercaderies, per tal
les declaracions testificals, practicades a Barcelona, a la cort del Veguer, i a València a la cort del Consolat de Mar, i l'aportació de la còpia
D'altres autors, tals com Boiteux, atribueixen aquestes ordinacions al veguer i al batlle de Barcelona, que manaren fer la crida de publicació. I els
i Joan d'Aguilar, que era mercader. I finalment, la intervenció del veguer i del batlle només tenia lloc en la publicació del text ja aprovat i era
redaccions generals són les següents: 1a· La promulgada pel veguer Guillem de Sant Climent i el batlle Mateu Desvall el 21 de
que foren promulgades amb la corresponent crida pública, manada fer pel veguer i el batlle. Aquesta redacció derogà totes les ordinacions anteriors
del Camp, i, ajuntant-se amb la comitiva el batlle Joan de Torrella i el veguer don Pere Descal·lar, de l'hàbit de Montesa, davant Santa Fe, arribaren a
Picada i el del castell de Sóller; als de l'esquerra seien el Batlle, Veguer, Mostassaf, Cònsols, Executor i els Clavaris de la ciutat. Tot estava
fins a dins el saló, on s'acomiadaren els Jurats i després el Batlle, el Veguer i tots els cavallers". "Aquella mateixa nit, partiren els vaixells de
des del segle XIVè· amb algunes variants, com per exemple els veguers de Montblanch, en els segles XIVè· i XVè·, el veguer de
veguers de Montblanch, en els segles XIVè· i XVè·, el veguer de Vilafranca del Penedés, Riambau de Far, en 1311, la
El mateix s'observa en els segells dels Infants, dels batlles reials, veguers i fins en alguns municipis, principalment els que pertanyíen a la corona.
per a donar major autoritat al document, el roboraren amb el segell del Veguer de la Cort de Barcelona, fent-ho constar, amb aquestes paraules: /Et
són molt freqüents en els segells municipals. Així es pot veure en el del veguer de Barcelona, any 1261; del municipi de Saragoça, segle
compost pels càrrecs habituals que fan costat al president, els veguers i els caps de cadascun dels comitès. Tot el que es decideix en les
duu a terme el consell és traslladat a les assemblees de vegueries pels veguers que en formen part. Les entitats es pronuncien i els veguers comuniquen

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »