Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i l'administració de justícia. I més avall, els funcionaris comarcals,	veguers	, batlles, altres tants delegats de la procuració suprema règia. Aquest
El procés es consolidaria més tard, amb les institucions del batlle i del	veguer	i amb la creació dels jurats de Mallorca i del Gran e General
de l'uniformisme, els jurats eren dits ara "regidores" i els	veguers	passaven a ésser "corregidores". Els representants de la
la baronia. En arribar al primer poblat en Just corregué a informar als	veguers	i als justícies del fet que havia costat la vida al pobre senyor Pelai, i
que les autoritats municipals barcelonines dictaren per manament del	veguer	, i que fou publicada el 29 de desembre de 1359. S'hi fa
una pena de 25 lliures, que s'aplicarà a les despeses i al	veguer	que farà executar la pena. Pel que toca a la relació amb els fusters,
anomenar un cert "Assalitus, vicarius Cataloniae". Ara bé, els	veguers	o vicaris no solien tenir autoritat més que en el territori d'un sol
mateix, llicència i potestat del rei per instituir i destituir tots els	veguers	segons a la seva discreció semblés expedient, i per fer i acomplir totes
vescomtes, comdors, varvassors, barons, cavallers, ciutadans, burgesos,	veguers	, batlles i tots altres oficials i súbdits, presents i futurs, constituïts
i sentenciï la causa sobre invasió, injúries, persecucions i ferides al	veguer	i sotsveguer de la vila de Perpinyà (20 desembre de
feta per greuges i nafres a Ramon de Pompià, batlle d'aquella vila i	veguer	del Rosselló. És possible que aquesta qüestió de l'atemptat contra Ramon
coneixem sinó un document que hi faci referència: una ordre adreçada als	veguers	i batlles, comunicant-los que ha rebut en la seva especial protecció el
territoris dins dels quals un funcionari de caràcter judicial, anomenat	veguer	, administrava justícia i tenia cura del manteniment de la pau. Aquesta
de consiliaris dits Consellers; però el poder executiu restà en mans de	Veguer	. Els paers eren nomenats per un any, i a l'acabar aquest termini ells
un règim municipal propi. Els Consellers, primerament auxiliars del	Veguer	(és interessant aquest fet) foren després l'orgue executiu i promovedor
dels consellers a la ciutat de Barcelona, membres auxiliars del	veguer	, en unió del qual elegien els prohoms que constituïren el gloriós
magistrats apareixen baix moltes formes i noms; així Arcalde, Batlle,	Veguer	, Merino, etz., noms que encara que no signifiquin lo mateix, responen a
Creu per Guillem Ramon Dapifer, Bernat de Belloch i Pere de Sentmenat,	veguer	de Montcada, en l'any 1138. En la Memòria de rèdits i censos
i bombasís, era tan antiga a Barcelona que l'any 1255 el	veguer	, per causa de la molèstia que produïen al veïnat els tintorers i batedors
considerar cavallers, subjectes al fur militar i a la justícia de llur	veguer	. Signen el document deu doctors en lleis. Dues coses eren importants per
la recol·lecció d'herbes medicinals sense la prèvia autorització del	veguer	, que no era donada si el recol·lector no tenia el degut coneixement de
la versió definitiva del formulari. Des d'ací regraciem Francesc Badia,	Veguer	episcopal, per la col·laboració que ens ha prestat, i per la gentilesa
el motiu de tot aixó era per que dits Concellers havíen volgut obligar al	Veguer	a que tanqués a la presó a un tal Llach, a qui aquells consideraven com a
tal Llach, a qui aquells consideraven com a falsejador de la moneda. El	Veguer	respongué que volía consultar el fet al seu Jutje, lo qual motivá que el
podía anar en bona hora. Aixó fou considerat en desprestigi del	Veguer	, qui en doná compte al Llochtinent General, que ordená procedir contra
de la gresca. La seva conducta motivà un procés incoat per la cort del	veguer	, a Lleida anomenat tribunal de Coltellades. El cas s'inicià a la pensió
"Venint a notícia dels magnífics mossèn Jofre de Millàs, donzell, Cort i	Veguer	de la ciutat de Lleida, del Pallars i de la terra de Marquesat per la
fóra detinguda. Vejam l'interrogatori que sofrí davant el tribunal del	Veguer	: "Isabel Castillo, dona de mestre Garcia Pardina, escrivent i mestre
personalment trobada dins la casa del magnífic mossèn Jofre de Millàs,	Veguer	, després de jurar fonc interrogada sobre el contingut en la dita
del Bonaire, el nom del qual Isabel desconeixia. En preguntar-li el	veguer	quin motiu tenia per a separar-se de la companyia de l'escrivà, ella
emfebrada d'amor envers lo dit mossèn Riquer"". El	veguer	l'interrogà de nou, si en aquella separació hi havia intervingut una
de minyons. El centralisme de la casa de Borbó substituí l'oficial de	veguer	pel de corregidor, un encuny trasplantat de Castella, i en lloc dels
entitats amb personalitat pública, universitats, regides per un batlle o	veguer	, en el cap de les vegueries, que era agent del sobirà o senyor
també la tenia criminal, encara que en grau inferior. Podem dir que el	veguer	era el jutge ordinari dels nobles i dels cavallers, és a dir del món
Llorenç Nodó, però Di Tissio apel·là la sentència davant el tribunal del	Veguer	de Marsella —on segurament havien estat portades les mercaderies, per tal
les declaracions testificals, practicades a Barcelona, a la cort del	Veguer	, i a València a la cort del Consolat de Mar, i l'aportació de la còpia
D'altres autors, tals com Boiteux, atribueixen aquestes ordinacions al	veguer	i al batlle de Barcelona, que manaren fer la crida de publicació. I els
i Joan d'Aguilar, que era mercader. I finalment, la intervenció del	veguer	i del batlle només tenia lloc en la publicació del text ja aprovat i era
redaccions generals són les següents: 1a· La promulgada pel	veguer	Guillem de Sant Climent i el batlle Mateu Desvall el 21 de
que foren promulgades amb la corresponent crida pública, manada fer pel	veguer	i el batlle. Aquesta redacció derogà totes les ordinacions anteriors
del Camp, i, ajuntant-se amb la comitiva el batlle Joan de Torrella i el	veguer	don Pere Descal·lar, de l'hàbit de Montesa, davant Santa Fe, arribaren a
Picada i el del castell de Sóller; als de l'esquerra seien el Batlle,	Veguer	, Mostassaf, Cònsols, Executor i els Clavaris de la ciutat. Tot estava
fins a dins el saló, on s'acomiadaren els Jurats i després el Batlle, el	Veguer	i tots els cavallers". "Aquella mateixa nit, partiren els vaixells de
des del segle XIVè· amb algunes variants, com per exemple els	veguers	de Montblanch, en els segles XIVè· i XVè·, el veguer de
veguers de Montblanch, en els segles XIVè· i XVè·, el	veguer	de Vilafranca del Penedés, Riambau de Far, en 1311, la
El mateix s'observa en els segells dels Infants, dels batlles reials,	veguers	i fins en alguns municipis, principalment els que pertanyíen a la corona.
per a donar major autoritat al document, el roboraren amb el segell del	Veguer	de la Cort de Barcelona, fent-ho constar, amb aquestes paraules: /Et
són molt freqüents en els segells municipals. Així es pot veure en el del	veguer	de Barcelona, any 1261; del municipi de Saragoça, segle
compost pels càrrecs habituals que fan costat al president, els	veguers	i els caps de cadascun dels comitès. Tot el que es decideix en les
duu a terme el consell és traslladat a les assemblees de vegueries pels	veguers	que en formen part. Les entitats es pronuncien i els veguers comuniquen

Pàgina 1 (de 9)

50 següents