Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a volar llurs somnis, sinó que en Mila es donaven sempre amb més	vehemència	, i a vegades sor Àgueda la mirava aterrida i s'esforçava a refrenar els
la seva narració. Però Mila s'eixugava les llàgrimes i, amb tota la	vehemència	del seu caràcter, li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la
d'aquell sentiment sentia quasi por d'ell mateix; desitjava ja amb tanta	vehemència	que s'acomplís el que esperava, allò que ella li havia anunciat, que a
i tot. La ira provoca desballestaments dolorosos: una certa dosi de	vehemència	, de susceptibilitat excitable, serà un incentiu òptim per a l'esforç de
gener. Ahir va parlar Azaña, a València. El punt culminant de la seva	vehemència	va ser quan va dir que no admetia ni la més lleu ombra de dubte sobre la
venia en el meu departament (en el viatge de tornada) sostenia amb gran	vehemència	la mateixa tesi. "Si jo fos el Govern roig —deia— enviaria els avions a
resum que n'ha fet una emissora— acabaven llurs discursos recomanant amb	vehemència	: "Atureu el foc!" Segons una nota de la CNT, es veu que una part de
Un d'ells té una exquisida fantasia: tres figures emergeixen, amb	vehemència	blakeana, com d'unes flames o del fullatge d'una jungla tropical. Tota
Sempre fan igual, crec! El vell s'escura la gorja, impressionat per la	vehemència	del seu fill. —Jo seria partidari de veure si té gaires metres de
a la porta de dalt una dona coixa, la darrera compradora; li parla amb	vehemència	, com si l'amenacés, i ella s'esforça per avançar més de pressa, seguida
abraçant-lo, posat sobre els seus genolls; el vaig suplicar amb tota la	vehemència	dels meus desigs. Ell em rebutjà, també a mi, i ho féu quasi amb ira. Cosa
l'ha desheretada. —És mentida, tot mentida! —contestà una de més jove amb	vehemència	—. Sa mare l'estimava com la nineta dels seus ulls, i l'estima, n'estic
totes les monedes i que treuen llustre a la mica de color local amb una	vehemència	de les més angunioses. A la rada hi ha els nens despullats, que es
que penso que vaig ser l'agent material de la teva caiguda, espero amb	vehemència	i cerco infatigablement l'avinentesa de rehabilitar-me als teus
i em veig venir quan m'exalta una llum agònica de	vehemència	catòlica (en el sentit d'universal: poc que apunto al
una beneiteria. Bobby per a ell era un amic segur i fiat; un home de la	vehemència	, de la lleugeresa, de la poca-solta de Frederic, necessitava un element
. —És que t'estimo molt, i encara vull estimar-te molt més —fa Laura amb	vehemència	. —Prou que m'ho figuro —parla ell, en un to d'home segur de la seva
jo no vull pas anar-me'n. —No? —interroga Laura, en un esclat de	vehemència	, com el crit d'un nàufrag que percep una possibilitat de salvació. I
a la fredor de sempre. —Se n'ha anat? —torna a dir Laura, amb una	vehemència	que fixa l'atenció de la cunyada. —Havia de firmar no sé què m'ha dit d'un
moralment, s'agenolla, les mans contra els ulls, i prega amb tota la	vehemència	que l'espant li encomana: —Déu meu, ajudeu-me! —I es senya, fervorosa
la fí, si en Tomás era esclau de la fredor de cor, en Lluís ho era de la	vehemencia	de sos entusiasmes, y si tota la seva simpatía dependía d' aquella
la primera joventut, em semblava que els meus versos eren lloats amb més	vehemència	que no pas els dels altres companys. Tenia la convicció, la presumpció
Alguns l'anomenen pel seu nom i li estrenyen la mà amb insistent	vehemència	. N'hi ha, són els més vells i antics, que no poden dir res, estan
i crida quan ningú no el sent ni el veu. Lluís parlava cada cop amb menys	vehemència	; tenia la veu trèmula i els ulls entelats per l'emoció. Estranyament
ser per sempre més la presonera del seu marit. Desitjava la mort amb	vehemència	. Si morir hagués depès de tancar els ulls amb força i abandonar-se
precipitava rost avall, ningú no la podria contenir. El nom, repetit amb	vehemència	, implicava continguts excessos sentimentals que es desbordaven. Calia
quedaven forces per a repetir la paraula "perdó", però la repetia amb	vehemència	, sense comprendre que fos aquella la resposta tallant que es mereixia.
agradable. Ni deixar la fàbrica no li recava. Allò que desitjava amb	vehemència	era trobar-se en un país desconegut, sentir-se independent i solitari.
a l'orella. Era feixuc haver de renunciar als sentiments espontanis, a la	vehemència	natural dels instints, a la sinceritat que li pujava als llavis. Pel fet
i de ressentiment, el seu llenguatge! Va estar a punt de prorrompre amb	vehemència	: "Sí, et vull dir que me'n vaig!", però en lloc d'esclatar en
d'ella. La tenia de debò entre els seus braços, la besava llargament, amb	vehemència	, però tot d'una, com si es desemboirés i prengués consciència de la seva
dotze bales de la cambra del revòlver, a l'atzar potser, però cedint a la	vehemència	de contestar amb el mateix llenguatge i en to més agressiu. —¿Els has
esbalaït, però adonant-se que ella estava perduda, resol, per	vehemència	d'amor, de sucumbir amb ella, i, atenuant la seva falta, en
defensat la immutabilitat de les espècies de manera unànime i sovint amb	vehemència	. Però tinc raons per a creure que una alta autoritat, Sir Charles Lyell,
no és menys dilatada. L'ambaixador d'enguany recità la seva part amb gran	vehemència	i aconseguí una gran ovació del públic. En un moment donat va tenir un
Es tractava de formes d'irritació col·lectiva que troben en la pròpia	vehemència	la millor satisfacció. En el quadre del seu destí "marginal" de poble
li fogía tant ràpidament. És aquesta ferotge racança —és aquesta acerba	vehemencia	de desig de la vida— de res més que la vida —que jo no tinc poder de
o de dia entre'ls redossos abrigats de les valls, com si per la salvatge	vehemencia	, la solemne passió, la consumidora arsura del meu desig per la partida,
Els meus ulls el seguíen en el seu brandar cap amunt o cap avall amb la	vehemencia	del desesper més insensat; s'aclucaven espasmòdicament al descens, anc
de les gasetilles i dels anuncis i dels remitits amb l'apassionada	vehemència	de la certitud deixant per a l'Administració el contracte dels articles
qualsevol altre nucli d'homes lliures d'Espanya hauria arribat, en la	vehemència	de la protesta, més enllà que nosaltres. Si ara, esberlant les
i sostenint —no crec que se'ns donés ocasió de mitigar-ne gaire la	vehemència	— el nostre sentit republicà. Únicament si la monarquia resolia plenament
amb tota la seva energia, ens salta a la cara amb tota la seva	vehemència	; energia i vehemència que potser no retrobarem mai més. En va recorrerem
seva energia, ens salta a la cara amb tota la seva vehemència; energia i	vehemència	que potser no retrobarem mai més. En va recorrerem d'altres pàgines
conformació serena, mirant al passat (elegia) o invocant el futur (anhel,	vehemència	), llavors que les tribulacions seran premiades amb el do del repòs que
retreia conceptes abstractes amb ressò etern. I ella replicava amb irada	vehemència	: —Fa riure tot això. Ja t'ho diré ben clar. Punt de meditació Poesia pura,
ningú no ha d'interpel·lar, ans encara, ni tan sols pregar, si amb gran	vehemència	s'arbora de còlera, fer-se violència ell mateix i emprar el seu poder per
de casa a la italiana, i amb el nom reservava, en les hores de més franca	vehemència	, tot un caire de la seva vida que no hauria deixat contaminar per aquesta
tant en la manera d'expressarse, com en lo modo de vestir. Parlava ab	vehemencia	, com avesat á mandar á la companyía de tambors, y quan s'animava
o d'una manca d'interès per ella. Prou tenia proves de la sinceritat i la	vehemència	de l'amor d'Innocenci. Coneixia detalls de la seva vida d'infant, car ell

Pàgina 1 (d'11)

50 següents