Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el ple	vehicle	, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni
s'hi arraïma a tot volt. Però hem vist poca gent a peu pels carrers, pocs	vehicles	. Hi ha algun venedor de fruita —les peres a 10 pessetes el
fins fa poc ben proveïdes, són ja bastant buides. Circulen més gent i més	vehicles	que ahir. Cap a migdia hi torna a haver alarma, però no sonen els
estem frisosos per tornar a ciutat, després de tant temps, però no hi ha	vehicles	. Amb tot, diu que des d'ahir circula un tren fins a Vic. A Barcelona hi ha
mormola unes paraules que es confonen amb l'estrèpid de frens dels dos	vehicles	que s'aturen a la porta, i ell es gira cap als policies que salten dels
cotxes de la policia els miren els dos xofers que no han abandonat el	vehicle	, tots dos atents i amb el fusell metrallador repenjat contra la
les cordes vocals perquè unes sonoritats articulades siguin el	vehicle	que manifesti que tot acte contrari d'una voluntat aliena pot separar
en l'obscuritat semblen haver-se fet fonedissos. Només pot veure el	vehicle	, un camió amb la cabina molt alta i que per darrera protegeix una lona
a la banda de la cabina, on s'enfila. Aleshores, amb els fars apagats, el	vehicle	arrenca gairebé silenciosament, avança cap als arbres i camí enllà, en
lligats amb cordes, d'atuells variats que s'amunteguen en tota mena de	vehicles	econòmics. —D'aquí a vint minuts els donaré l'entrada —repeteix l'home,
perquè una multitud d'homes i dones corre amunt i avall amb els mateixos	vehicles	que els han servit per a traginar llurs possessions al barri nou. —Què
les armes als dits. Ell va frenant i, ajudat per la noia, immobilitza el	vehicle	. Un dels soldats li encara el fusell mentre l'altre mana: —Papers. Ell
pols que s'aplana sobre el mercat del rovell, on no paren de circular els	vehicles	de tracció animal i mecànica que porten i s'enduen contínuament les més
sorra. Una multitud densa i remorosa circula entretingudament entre els	vehicles	i les parades que s'arrengleren a terra mateix, davant els balancins i
i, un darrera l'altre, en filera índia, es van obrint pas entre els	vehicles	, ara més nombrosos, i els compradors que xafardegen i palpen les
i allà resten encara alguns clients potencials que es passegen entre els	vehicles	que continuen obstruint les estretes avingudes i on els venedors més
d'espatlles fatalista. S'inclina cap una corda que penja del costat del	vehicle	, en recull l'extrem—. Tots dos elements d'una acció, el qui la fa i el
—repeteix l'home, acabant de passar la soga per la banda posterior del	vehicle	i subjectant-la a un ganxo clavat a l'altre extrem de la carrosseria. —És
l'èxode cap a la porta, prop d'on s'arrengleren potser mitja dotzena de	vehicles	de tota mena—. I no solament no n'hi ha, sinó que no pot haver-n'
negació. L'altre riu blanament, frena per col·locar-se darrera l'últim	vehicle	de la filera que s'adreça a la porta de sortida. —És una contradicció en
d'agredir-se, fins que el jutge es veu obligat a engegar darrera l'altre	vehicle	que avança uns tres metres. Torna a frenar i, menys hostilment, descriu
frega el terra amb el peu. —Sortiré sol, doncs. —Com? Per aquí, sense	vehicle	no es pot passar. —Per dalt... —comença, però aleshores veu que
en una ganyota contrariada quan un dels funcionaris de la porta de	vehicles	, li diu tot assenyalant la llibreta que s'ha tret de la butxaca: —L'heu
al jutge, els hi entafora a la butxaca i gairebé l'empeny cap al	vehicle	que després arrenca amb una lentitud esfereïdora. Travessen la porta, a
cauen l'un sobre l'altre, i ell rep un cop de colze a frec de nas quan el	vehicle	es dispara amb una sotragada que gairebé l'aixeca dos pams de terra.
fer. —És senzill —explica ell—. Ho fan en consideració als conductors de	vehicles	. —No ho veig clar —diu automàticament l'home. —Ja m'ho pensava. Si els
tristos i exsangües, exemplars. —Ja hi som —fa l'home més baix. El	vehicle	alenteix, s'atura sense apagar el motor, i tots dos salten a la calçada
amb una nova calessa de quatre rodes. Jeroni s'havia embadalit amb el	vehicle	lluent i embetumat, més negre que el negre, lluent també, de la sotana de
per saludar la família i continuà fins a Barcelona on confiava trobar	vehicle	per seguir el viatge fins a Girona, cosa que no va fer, no sabem si
fa dringar les copes de l'armari. Laura pensa que en un no-res el	vehicle	s'haurà restituït al trontoll dels altres cotxes barcelonins, en aquella
Sant Damià és on sempre hi ha cotxes a punt... És al cop de portella del	vehicle	, en seure entre els coixins, quan s'adona que se'n va de debò, més pobra
gris i els camps molls, i la girada del gos, i la forta inclinació del	vehicle	, rígid, cap a la dreta —les suspensions eren aleshores rudimentàries—,
saludar, i el cotxe va seguir el seu camí. I mentre passaven els darrers	vehicles	de la comitiva, vam anar —amb els masovers, que s'havien posat una mica
França i a Anglaterra i tot. Un "cotxe" era encara un "carruatge", un	vehicle	tirat per cavalls —igualment ho era una voiture—, i els
cent anys enrera, fora que ara hi ha automòbils aparcats, en llocs dels	vehicles	de cavalls que hi devia haver aleshores. I "L·" és també en un
meu padrí. Aquesta objectivitat subjectivada per l'altre, de la qual sóc	vehicle	, és velada sens dubte per la indeterminació dels noms que, tal com hem
avançar. No et porta ningú, no necessites ningú, res. Cap bèstia, motor,	vehicle	. Et portes tu mateix, tu sol et bastes. Però encara no és això. Això fóra
airosa, amb aquell incitant domini de la forta femella francesa. Alguns	vehicles	van plens de dones soles que ens saluden joiosament. La gent, el cavall,
entorn i que una mena de vitalitat se t'encomana. A estones no passa cap	vehicle	i tot té una indefinible calma dominical. Sents una dolçor. No et trobes
fent aquest treball. Poc abans del migdia ell venia a recollir-me amb el	vehicle	. Si a les dotze no havia vingut, jo tenia ordres d'encaminar-me a peu al
i maliciós. Ara jo tenia el seu secret, poc s'ho podia pensar ella. El	vehicle	arrencà, digué adéu al marit. Ni una paraula, ni un esguard per a mi, com
diu, que la humitat i la boira són lletges? Les botigues, els cafès, els	vehicles	tenen els llums encesos; la boira és transparent, una gasa darrera la
algun intèrpret. Anomenarem aquestes tres components de la semiosi	vehicle	del signe, designatum i interpretant. L'intèrpret pot
el monument en virtut d'una similitud de fet. A la icona, entre el	vehicle	de signe i l'objecte que representa, existeix una relació qualitativa. El
de signe i l'objecte que representa, existeix una relació qualitativa. El	vehicle	de signe presenta alguna qualitat de l'objecte denotat. I comptant amb la
és un tipus de signe que opera per contigüitat de fet entre el	vehicle	de signe i l'objecte. Entre l'índex i l'objecte representat existeix o ha
opera, segons Peirce, per contigüitat instituïda, apresa, entre el	vehicle	de signe i l'objecte. "És un signe constituït com a tal signe
no és la presència o absència de similitud o de contigüitat entre el	vehicle	de signe i la referència, ni el fet que la connexió habitual entre els
Aquesta és la primera pregunta. Què percebem? Com? Els signes tenen un	vehicle	, un suport, que afecta els nostres òrgans sensorials. Signe suposa, per
com a llengua de grup, dels nens enfront dels grans, per exemple. Com a	vehicles	de comunió. Els emblemes sagrats. L'acte de senyar-se. La genuflexió.

Pàgina 1 (de 91)

50 següents