DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vellós A 32 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vellós Freqüència total:  32 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

'ls puga destorbar; el puesto elegit sempre es sobre un marge o paret, si vellosa millor; la més vivaraja o llèsta es pòsa agenollada davant de aquélla i
i quasi lluenta, un poc més fosca en la proximitat de l'escudet i grisa vellosa en l'àpex; closca dura i grossa. Llavor arrodonida-ovalada, punxaguda,
solars és d'utilitat per a la seva prevenció. C) Llengua negra vellosa Caracteritzada per una placa de color negrós i rasposa al tacte,
el seu pèl és més curt, més fi i menys pigmentat. L'home és fins i tot més vellós que el ximpanzé: si comptem el nombre de pèls per centímetre quadrat en
es desenvolupa, també a la tardor, com els rovellons, sobre les erugues velloses d'algunes papallones del grup dels Bombyx. Les vespes, aparentment
distans pelut (pilosus) Euphorbia pilosa. aproximats rectes vellós (vilosus) Thapsia villosa. ondulats llanut (lanatus ó
les de les compostes, per les quals el receptacle pot ser nu (llacsó), vellós (escarxofer), setós (carts) y escatós ó pallós
ab l' herba de San Pelegrí, herba de la feridura y herba vellosa. Marrubium, que compren el malrrubí y l' herba de la
blanch al comensar de florir. Trebol groch. Vessa comú en flor. Vessa vellosa al comensar de florir. Fulles De grevol. De morera. De olivera. De om. De
segons varios historiadors. Fonch pare Wifredo lo pelós ó velloso, llegítim senyor del castell de Ria, segons lo citat cronista, situat
42 (864-906) que regná en Barcelona son primer Conde Vifré lo Vellós. Durant son llarch regnat, succehí la anada de Joan Garí á Montserrat, sa
últim Condat de Barcelona ne feu Conde soberá á Jofré, ó Vifredo, lo Vellós, donántlohi en propietat, com Feudo-franch del Imperi Francés, y
Lo motiu de despéndrerse Carlos Calvo de la Catalunya y donarla al Vellós, no poguè ser altre que lo de dotar y colocar la sua nèta Vinidilda, que
que lo de dotar y colocar la sua nèta Vinidilda, que siguè esposa del Vellós, y de la qual tinguè cinch fills, á saber, Vifredo II y Miró I. que li
á donar per falsa la existencia de una tal filla; pues podía molt bè lo Vellós haberla tinguda de altre matrimoni ans de casarse ab Vinidilda, y se
no quita res al fondo verdader de la historia, la qual en quant al Vellós, es que tinguè de Vinidilda, filla de Balduino Conde de Flandes, los
de Flandes, los 5 fills sobredits; y en quant á Garí, es que lo Vellós li portá á son retiro de Montserrat á ser curada dels mals esperits una
del Poema ab lo Cant 24; se sap per la historia, que lo Vellós mantinguè á sa filla la Real paraula que li habia donat, de ferli
No se sap l' any en que moriren Garí y l' Abadessa Riquilda. Lo Vellós morí l' any 906, habent regnat 42 anys, fou sepultat en
al 1811. L' any 976, baix lo Conde Borrell I., nèt del Vellós, se vejè que en un desert com Montserrat no podían continuarhi més temps
Conde de Flandes Balduino, esposa del primer Conde de Barcelona Vifré lo Vellós, y mare de Riquilda. Segons aixó, l' any 864, en que Cárlos
l' any 864, en que Cárlos Calvo doná la Catalunya al Vellós, Vinidilda sols podía tenir dos anys, lo qual fa difícil lo que deixo
difícil lo que deixo dit, que Cárlos Calvo feu aquella donació al Vellós per dotar sa nèta Vinidilda, que sols poguè casarse ab lo Vellós alguns
al Vellós per dotar sa nèta Vinidilda, que sols poguè casarse ab lo Vellós alguns anys desprès. Més, pot ben ser que Cárlos pensès ab temps á
que Cárlos pensès ab temps á colocar la nèta, y que fes tal donació al Vellós baix promesa de péndrerla en esposa á son temps, lo que no te res d'
se deu la Soberanía de Catalunya, com se li deu lo haber sigut ab lo Vellós lo tronch de tota la serie de Condes de Barcelona, que regnaren ab
en lo Catálogo següent: Condes de Barcelona. 864 Vifré I. lo Vellós, casat ab Vinidilda. 906 Vifré II. 914 Miró I. germans,
Vinidilda. 906 Vifré II. 914 Miró I. germans, fills del Vellós, á més de Sunyer y altres dos. 918 Seniofredo I:, fill de Miró
morí sens fills. 967 Borrell I, cosí de Seniofredo I y nèt del Vellós, com fill del dit Sunyer. 993 Borrell II, que deixá Condessa sa
aixó en 1410 ab la mort de Martí I, cessá la linea masculina del Vellós. Desprès de dos anys de guerra, fou elegit per Rey de Aragó y Conde de
y probable en Ribas y Caralps. Est.. S. annua L·. Herba vellosa. Camps de la reg. inf.. Est.. S. recta L·. Herba de la
com el ventre de pedra d'aquesta dona nua i el triangle vellós de la dona coneix la raspor de la pell de senglar.