×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vell |
Freqüència total: 32268 |
CTILC1 |
"Em dic Arístocles, però no sóc, és evident, Plató", va començar el | vell | . "Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho | Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també | vell | que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita | El prudent noi va esperar una distracció, una única capcinada del | vell | , el va castrar de soca-rel i va escampar des del firmament dolls de | digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc no sabem bé si el | vell | va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar gentilment en alguna | sorts. I tu, Àtropos, que ets la més baixa de nosaltres i sembles la més | vella | , desenrotlles sobre l'esfera del món un inacabable pergamí cilíndric i en | va ajudar Zeus, durant l'espantosa guerra de les gegantines divinitats | velles | amb les sàviament proporcionades entitats noves. També, com Themis, es va | i del corrent dels dolors. A través d'aquest, d'una riba a l'altra, el | vell | i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada perícia la barca, mig enfonsada | l'ànim i la moral. Varen perseguir sense un èxit complet Fineu, el | vell | endeví orb que va indicar a Jasó i als seus argonautes el camí de la | no, qui sap—, i altres ben diverses veus contaran potser al seu torn | vells | i eterns mites del nostre poble. Em sembla humà, doncs, que vagi | immensos del mar." Ganimedes Feia dies, des d'un remot dilluns, que el | vell | senyor, ullerós i pàl·lid, rondava pel moll, tot al llarg dels podrits, | Perquè, expert en les angúnies que desfermava en aquella mena de | vells | senyors àvids i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua | ocupacions antigues i oblidades, els vacil·lants passos i l'angoixa del | vell | . No el provocava. Estès, regalimós, brut, indiferent i immòbil, es | corda al temps. A la fi, a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el | vell | senyor se li atansava. "Noi", li va dir amb una veu tremolosa. "Hola" | lapidari, el gambaire. "Així, te les campes sol?", indagava el | vell | . "I mestipé com el barbal", va riure, amb grolleria, el murri. "No | tu langues", es mofava el desvergonyit. "Tots dos ens camelem." El | vell | senyor s'envermellia. "Vine amb mi, criatura. Algú ha de vetllar per tu, | avisava, amb una reminiscència d'honradesa, el corromput orfe. El | vell | senyor, bregat en tota llei d'afers, el va comprendre aquest cop sense | pujarem molt amunt", enllepolia i ordenava, amb torbació i trastorn, el | vell | . I ja trascamava. "Ep, assossega't. Ascendirem fins al xaró?", | xaval. "Sí, fins al propi xaró. Jo en sóc l'amo", li assegurava el | vell | . "I et prometo que allí no feinejaràs. Sols hauràs de servir de tant en | tastarem, si us plau per força", va cloure entre dents el pillard. I el | vell | senyor, en emportar-se, al capdavall de tanta pena, el nou coper, va | d'una màniga molt ampla. "Fullejar sants sempre m'ha distret." "El | vell | llibre de Pellegrini em basta", va rondinar l'honest doctor Robuster i | no hi ha ningú que no ignori la seva desgràcia final", menyspreava la | vella | dama. "No, el casc n'és l'única causa. Ha de pesar unes quantes arroves, | i esdevindria un lloc de referència, un senyal en la via atzarosa dels | vells | navegants, que l'anomenarien "La tomba de la pobra gossa". El topònim | i dels matisos. Per a tot cal un llarg aprenentatge", va reflexionar el | vell | . I s'encaminava al menjador, a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè | "Quanta sang! I no sentia mai cap remordiment?", s'exclamaven a duo les | velles | i riques deixebles. "Mai. En desconeixia tant el concepte com la | algú que s'avingués de grat a substituir-me en el viatge, i tant el meu | vell | pare com la pròpia mare, lúcids egoistes, freds calculadors, no hi | clientela caritativa del saló de bellesa, t'arribes al Nepal o bé al | vell | proper Siam, on caus en basca, en un bany de suor, contemplant danses i | ets tu, però la memòria em flaqueja. Coses dels anys", va sospirar la | vella | senyora. "Aquesta complaença a autoadmirar-te, aquest excés | d'arreglar la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va reflexionar la | vella | senyora. "I no comprenc per què m'amoïno tant per ell, quan el nostre | prou nitidesa. I Pausànias afirmava que els segons no eren sinó sàtirs | vells | ", glopejava Pulcre Trompel·li. "Els uns i els altres no es distingien | la gruta i de passejar per l'amplitud del segur indret, sota els arbres | vells | , immensos i tothora verds. Allunyant-se cada vegada més del seu antic | xafogor que m'emmalaltiria. Clam, sense cants d'ocells, de les | velles | oliveres cremades." Menelau "Em sembla que aquest bon home està força | Respecte al meu comportament conjugal, que no em vigilava de prop el | vell | Demòdoc? Que no vaig estar sempre en disposició d'escoltar-li tots els | Erínies." Les màquines paraven momentàniament. Tres parells d'ulls de | velles | fadrines esguardaven amb una malvolença infinita el consultant i | o confusa, com li havia d'arribar o de retornar un destí més perillós i | vell | . Després algú la trobarà en el regne de les ombres o l'esguardarà com una | a morir, acusada de còmplice, si em distrec, amb un parell d'insensats. | Vella | , estimo més que mai la vida. Vagi on vagi, en tots els indrets hi haurà | vermell, sense estrenar, de seda resistent, de fibra sòlida. Després, la | vella | Enone, que no s'ho diu, però l'anomenem així, ja no recordo per què, | Prou, considera'm així, t'ho recomano, et faré menys basarda. El | vell | també assegurava que no se m'escapa mai el qui he agafat, el presoner, | m'oblidarà. Ocnos Des de les profunditats del temps o de més enllà, el | vell | taciturn, assegut, ombres endins, a l'espartar llotós, entre joncs alts, | a l'animal. Potser no venien d'enlloc ni anaven enlloc. Aquest meu | vell | , no pas silenciós, no entaulava de debò cap conversa, i els seus | per damunt de les altres noies, com si pertanyés a una altra raça. La | vella | Càndia del Noro, que la coneixia de petita i l'estimava, la comparava | Costa aquesta nit es dirigia a casa seva. Hi havia deixat sa mare, ja | vella | , i, això no obstant, a penes si el seu cor, mentre s'acostava a la casa | on l'arribada de Tino Costa despertava alegria, i aquesta era la casa del | vell | Lino del Pont, un pagès que, atuït des de molt temps per una malaltia | molt temps per una malaltia incurable, vivia amb els seus dos fills i una | vella | criada. La família de Lino i la de Tino Costa havien mantingut sempre | a la idea de tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una | vella | criada que el servia. Era un home jovial, amable amb tothom, i a Santa | tota; els conreus floriren, els seus habitants s'havien alliberat de llur | vella | apatia, i per a les terres varen semblar ressuscitar els dies de l'antiga | el mosso, i també ell al seu torn envellí. A mesura que anava fent-se | vell | anà sentint-se més i més vinculat a aquella hisenda, gairebé completament | Però Tiago només vivia per Mila i només en ella tenia el pensament. El | vell | , per la seva banda, estava trastocat amb aquell casament, inflat d'orgull | a l'ombra de la figuera d'ampla copa, prop del porxo ombrejat per la | vella | parra. Els serví la més graciosa de les noies: la més jove, i una | els seus pares, que també tenen la seva part. —Però, tu saps el que té el | vell | Candaina? —Ep! Ja són aquí! Anem! Ja ens crida. Al camí es veia ja | dels nous arribats. Els pastors anaren cap a ells, precedits dels més | vells | , amb els capells a les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la |
|