×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb velledat |
Freqüència total: 17 |
CTILC1 |
| on tot creix sense sembra ni conreu. Allà no hi ha treball ni | velledat | ni malaltia de cap mena, i enlloc dels camps no es veu l'asfòdel, la | | a mesura que s'allunyen de mi, viuen com més va menys, fins que arriba la | velledat | molesta, tan odiosa als altres com a si mateixa. Realment, ningú no la | | la irreflexió i, en un mot, tota la resta, concorda. I com més entren a la | velledat | més augmenta la semblança amb la infantesa fins que, tal com uns | | segons diu l'adagi; per això, no patiran mai les molèsties de la | velledat | si es guarden totalment de fer-se amb la gent de seny. A l'home no li ha | | que no hi ha res tan bell com l'adolescència i res tan detestable com la | velledat | , aviat comprendreu, em sembla, fins a quin punt em sou deutors, car jo | | els afanys a què es veu constret en la joventut, com és de pesada la | velledat | , com és dura la inexorabilitat de la mort, quin gran nombre de malalties | | avorrida! És gràcies a mi, ben cert, que veieu arreu vells de nestòria | velledat | , als quals no resta gairebé ni l'aparença humana: quecs, delirosos, | | més divertit de veure algunes ancianes, tan decrèpites en la seva llarga | velledat | i tan cadavèriques que hom les podria ben creure tornades de l'infern, | | plaers, fartaneres, una salut pròspera sempre, una llarga vida, una | velledat | vigorosa i, finalment, poder seure al cel, al costat de Crist, premi que | | o àdhuc la ceguesa, la pobresa, l'enveja, l'abstinència de plaers, la | velledat | abans d'hora, la mort prematura i d'altres coses semblants. Un tal savi | | arbre dolcíssim i bèstia entenent: l'arbre és subtil, | velletat | juganera, dolça del nombre de dies que sent. L'ase | | que tinc dins el meu cos! Com si fos d'una anciana a punt de morir de | velledat | ! I tu durant aquest temps has viscut amb el cor ufanós i jove. Mentre tu | | sentit a la vida. Vivim per a recordar? No. O potser sí, quan arriba la | velledat | : la darrera edat de les persones. Vivim volent ser recordats? Sí, si ha | | lluminosa vesprada d'estiu del 69 fins ara que compartim les mútues | velledats | : dues soledats que s'acompanyen. Això ho va dir Rainer Maria Rilke, crec. | | Sense recança de res. Fer present el passat és una manera de viure la | velledat | . El temps en re: recordar, rememorar, recrear, reveure i | | amic de vida (encara ens telefonem cada setmana per parlar de les nostres | velledats | ), sinó en un poeta humaníssim i estimat pels lectors, una veu i una | | sense maquillatge, vull dir. A ell no li encaixava gens la dita de «la | velledat | als valencians mal prova». Aleshores vaig publicar al diari Las |
|
