Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no ho són. La seva eterna companya és Keto, de la qual, a pesar de la meva	vellesa	, no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota
dir aquella tarda Arístocles, que iniciava els avorrits discursos de la	vellesa	, al pacient i dòcil Euforió. "Notos ens arriba del sud. És humit i massa
La Nyx va engendrar la son i els somnis, la mort, les Moires, el frau, la	vellesa	, la venjança, la disbauxa, la discòrdia." "Va ser prou fecunda", va
canvi, han pogut gaudir d'aquesta felicitat fins a la mort i passar una	vellesa	lliure d'inquietuds. Amb mi, Déu no ho ha volgut. Faci's la seva
amb cap necessitat oprobiosa; no podia ja enlletgir-los amb una	vellesa	de llàgrimes, d'humiliacions i de misèria. Quant a Màrius, la seva pell
com diu Maurois, "la poesia pastoral i la política realista". La seva	vellesa	fou singularment patètica. Un dia, un jove secretari el va sorprendre
Rilke no hi ha mai sorpresa: és el que sap. Per això preferia la	vellesa	a la joventut, la maduresa de la consciència a les sorpreses de la vida.
privilegis de l'edat. —No sou pas tan vell... —No té res a veure amb la	vellesa	. Dels quaranta als cinquanta es permeten algunes infraccions secundàries.
li haurien de dir, rondinava en Tai— i no s'havia alleugerit a les seves	velleses	. Però la tartana saltironava, brandava, prenia estranyes embranzides,
no es podia comparar amb el Narro, però no li calia preocupar-se per la	vellesa	, per poc seny que tingués, i el seny era precisament el que li sobrava.
dissipadament durant la joventut i es tornaven avars i virtuosos a la	vellesa	; és el procés de les persones equilibrades. I basti amb aquests
com si fos una gran cosa, només de cara al treball i a fer racó per la	vellesa	. Va dir que pensava molt en la vellesa i que volia ser un vell respectat
al treball i a fer racó per la vellesa. Va dir que pensava molt en la	vellesa	i que volia ser un vell respectat i que els vells només se'ls respecta si
li agradés privar-se del que és necessari, però que pensava molt en la	vellesa	i que no es volia trobar, quan no tingués ni dents ni cabells, ni esma a
crisis han estat fins ara a Europa, més aviat que crisis de senectut i de	vellesa	, crisis de creixença. Aquesta confiança d'Europa en si mateixa, en la
més que per res, per la bronquitis del seu marit, aclimatà la seva	vellesa	a una vida trista, casolana i devota. Leocàdia, encara que mai havia
vivien encara a la casa del carrer Ample. A la vídua Xuclà, a les seves	velleses	, davant d'una certa materialització i d'una certa manca de control en el
quan al palau va néixer el vostre fill, que us serà ferm escut en la	vellesa	i de comtes magnànims serà espill. Comte Ja sabeu tots la força
Fill d'Abraham i Sara, com un fruit hivernenc de la	vellesa	, és Isaac, hereu de la riquesa del pare i de la mare.
Talment nostres amors resplendiran damunt la mort i la	vellesa	obscura! I llavors l'estimada somrigué. Amb el crepuscle
notablement i és el símptoma més marcat, potser l'únic, que hi trobo de	vellesa	. El cas és que dies enrera jo li vaig dir que havíem de fer una cosa o
no era, com ara, canviar-lo lliurement de color, sinó només dissimular la	vellesa	, i hauria estat indiscret de parlar-ne, i una gran incorrecció de
fixos i feina predeterminada, i amb assegurances per a la malaltia i la	vellesa	, i amb vacances pagades i infal·libles. Segur que cap d'ells no ha emprès
l'abombament atlètic del pit, ho traeixen més que no ho faria una	vellesa	decidida, perquè evoquen el passat tot fent visible el present. París
rebegut y color de momia. Se compren qu' aquest temperament d' anticipada	vellesa	no podía avíndres ab los hábits y pensaments d' aquella papallona
sempre. Se compren que quí havía dut una vida tan agitada se trobés á sas	vellesas	sense diners, tenint en compte que 'l patriota no era un
cap. Però em feia pena i esglai, una mena d'horror i de repulsió, que a la	vellesa	un home pogués sentir-se fins a tal punt convulsionat per les passions. I
violent. Recordo les coses que sé d'ell. Joventut apassionada, calcigant;	vellesa	hipòcritament religiosa, neguiteig, eixutesa de cor, capellans al seu
car el sofriment és el preu de la vostra redempció. Així m'afiguro la	vellesa	d'un Dostoievski. Més que no pas de l'èxit de la seva obra literària, la
—Oh! ja és tard per a això —diu. La poesia vol joventut, cal omplir la	vellesa	amb altra mena de treballs. Després, calla. Espera que jo parli. Em
clos gairebé a tothom, aquest home que hi havia tancat la seva silenciosa	vellesa	, jo me'ls contemplava de la vora del riu estant com si continguessin un
. Jo no sabré res més. —Es pot haver estat religiós tota la vida, i a la	vellesa	començar a dubtar... Dubtar de tot i de tothom... de la muller i dels
que guardaré de tu en la llunyania del temps i de l'espai. Quan en la	vellesa	em faré vident del passat, serà així que et veuré. Vaig meravellat pels
incapacitats per a pronunciar la paraula que els procuraria una amorosa	vellesa	. Era cruel, injust; Mònica el compadia i es compadia a si mateixa; i de
de la meva gent i la intenció que els va moure a endolcir la meva	vellesa	i a posar un colofó als meus interminables dies de treball..."
collit, no arrabassat amb ímpetu, madur per a la mort: és la	vellesa	; llavors, però, caldrà que sobrevisquis la teva
em deturés a reflexionar! Els pensaments justos i honrats volen calma,	vellesa	i manca de dents. Quan ja no tens dents, és fàcil de dir: "Quina
, a la muntanya? ¿Quan, veient que el meu cos no és sinó malaltia i crim,	vellesa	i mort —lliure, sense por, tot alegria—, em retiraré a la selva? Quan?
com més vell em faig més salvatge em torno! Que em vinguin a dir que la	vellesa	amanseix l'home! ¿Per què deuen dir que l'esperit de l'home, quan
vaig deixar córrer i fins me'n reia. Però ve't aquí que ara, a les meves	velleses	, m'estovo, patró, i hi torno a creure... Quin misteri, l'home! Havíem
i que no em deixa tranquil ni de dia ni de nit: em fa por, patró, la	vellesa	, maleïda sigui! La mort no és res, un simple fff!, i la candela s'apaga
! La mort no és res, un simple fff!, i la candela s'apaga. Però la	vellesa	és una gran vergonya." "Considero una molt gran vergonya de confessar
dents li cauen, i les orellotes se li han omplert de pèls blancs de la	vellesa	, de llargs crins d'ase." "Què he de fer, patró? ¿Fins quan els
Anagnostis. Tots els seus turments s'havien esborrat, les penes de la	vellesa	, la pobresa, les humiliacions, les tristes vesprades que passava asseguda
fent regalar la sava més fonda del teu cor, quan la	vellesa	l'entristía. Aixís en la vessant rojenca, ennegrit i nuós
vaig girant els darrers fulls i sembla que m'encamini cap al barri de la	vellesa	. Ho certifica el mirall, que no enganya. Abans somreia ple de llum, i
Ara, a l'abril, hi ha un ocell que té per feina encomanada d'anunciar la	vellesa	als pobres treballadors. Algun naturalista podria dir el seu nom.
cronologia individual sofreixen un lleuger desplaçament. El començ de la	vellesa	, per exemple, se situa després dels setanta, potser en els vuitanta. El
la mort: eludim una tan tètrica expectativa i cenyim-nos a la noció de "	vellesa	". No s'és jove "tota la vida". Envellim, ¡ai! Els minyons d'
és "patriarca". Hagi engendrat o no la seva corresponent criatura, la "	vellesa	" comença cada dia: la paternitat, el paternalisme, o com vulguin dir-ne.

Pàgina 1 (de 33)

50 següents