Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una llàgrima, mentre s'allunyava amb el seu cos afeixugat ja per la	vellura	. VIII Aquesta nit, entre totes les nits de l'any, ai!, quin dimoni
ocupat Mila durant la seva trista estada a aquelles terres. Poc a poc la	vellura	i la solitud anaren llimant encara més les asprors, els anà acostant més
banda, continuà a Santa Maria. Ell i el vell Candaina, a mesura que la	vellura	els anà abatint, es sentiren més i més units; la dona d'aquest, la bona
el cap d'Abraham pesa la neu de cent quaranta hiverns, i sa	vellura	ha beneïda Jehovà, qui el féu senyor de tots els
l'home ve d'acomplir la seva obra —a la joventut, a la maduresa o a la	vellura	, tant se val. Morir, com el bon treballador s'adorm acomplida la
vós mateix, qui el va firmar. Perquè de totes les velles relíquies de la	vellura	que jo mai... Però tant se val, això. Per què us heu estat esperant aquí
homes que jo he conegut sabria dir que la seva muller ha estat, ni a les	vellures	solament, la seva amiga? L'home pensa així, ajagut al mig d'un ample
daurat que no han tocat mai cap hora, d'uns miralls picats i confosos de	vellura	i uns cortinatges de domàs carmesí majestuosos i hieràtics a tall de
homes l'edat sol dotar-los de prudència, ells, com més s'acosten a la	vellura	més i més llondros es tornen. I tanmateix no hi ha gent que sigui més
I ara, després de no haver tingut temps d'ésser home, estic asserenat de	vellura	i no vull tornar al món de la gent bellugadissa, no vull omplir-me altre
tot sol, oushide. Sentia que els vuit anys meus, estaven entre	vellura	. no em refereixo només a la casa, que cada dia tenia més cercles
ja talla com una gil·let, hi vaig reconèixer alguna cosa més que	vellura	: que aquelles cases amarades per la boira, la humitat del riu, podien ser
altura (no equivalent a altesa ni a alçària); vell,	vellura	(temps antic). Amb el mateix valor que vellura, pot dir-se
vell, vellura (temps antic). Amb el mateix valor que	vellura	, pot dir-se vellúria, amb el sufix úria que trobem en
baix s'etiqueta de "Castell de Santueri". Aquest vi, no admet major	veiura	que sa dita de tres o quatre anys, que és quan se troba en condicions
la immensitat de la vostra dolcesa i paciencia. Es diu d'un artista de la	vellura	, que feu un model o cànon de perfecció del còs humà, dibuixant totes les
la quantitat d'aigua del seu cos disminueix amb l'edat i en arribar a la	vellura	el cos en té un 60 per cent. Per tant, del pes d'un adult de
problemes es poden resumir de la següent manera: 1) Excessiva	vellura	de les flotes de cabotatge. Encara que no disposem de dades exactes, es
treia els suficients diners per a anar tirant. També cobrava subsidi de	vellura	. De jove va estudiar tenidoria de llibres i fins que va heretar l'hort
una depredació que el deixés emparat de les malalties terribles i de la	vellura	inutilitzadora: rapinyar la mensualitat dels obrers de la fàbrica
Les abelles no toleren dues reines en una mateixa colònia, i quan per	vellura	o per mal maneig de l'apicultor la reina queda accidentada i incapacitada
© ©\. Llançat a la nostra terra per la maror revolucionaria, la seva	vellura	, la seva timidesa, la seva indecisió, el deixen clavat aquí; i és precís
de nostres dias, puig que res prova contra la bondat dels temps de la	vellura	, en que al menys l' esperit de justicia estava en lo cor dels homens de
y las severas parets d' aquesta esglesia, son sagell que marca la gran	vellura	del temple; aixis com lo fragment de claustre románich y la portalada
Isidro, bè, sentauvos y esplicauvos, ja sabeu que so vostre amich de la	vellura	y que me interesso per vostre benestar; mes primerament digaume, ¿qué fá
repugnancia de jayes y fadrines a repetir lo que sabían dels cants de la	vellura	, lográ arreplegar "un bon esplet de cançons en distints pobles de
ayrat "contra la doctorería orgullosa que combatía com a rancia	vellura	'l restabliment dels Jochs". Jo no sé si perque la neu dels anys
que pujen y s'enfilen, nó dels que estan de retorn, ab el desencant y la	vellura	a l'ànima. Sab que la causa de Catalunya's diu Renaxement y fidel a
les alenades, á voltes poch suaus, pero sovint pures y sanitoses de la	vellura	se sentien venir de lluny, entre mitx del tuf de la sanch en la última
sempre baladí, de tenir com diuhen nostras económicas mullers, dolenta	vellura	, y empero, ¿quí 's sustreu á sos atractius, á son gust artístich, á sa
terrers mes calcáreos y mes sechs, es á dir mes calents. En temps de la	vellura	, quant el fench n' era arreplegat, el remat del comú anaba per tot arreu
acopan el lloch de les bones; y com aixó 's fa d' ençá del temps de la	vellura	s' ha de créurer que 'l profit que 'n trauen els paga 'l treball, perque
y afectuós respecte, se van contant rondallas é ixen dictats y fets de la	vellura	. Heuse aquí, donchs, d' ahont ve 'l nom especial de rondallas de la vora
de l' autor se reflecta en aquest sencillísim lema: ¡Adeu temps de la	vellura	, ja no tornarás may mes! Los personatges de la novela ab sos defectes é
respectable, de dolça figura, d'arrugues visibles, senyal de	vellura	, de gent de l'avior, de febles mirades... ma ploma es
els combats d'amor; ovelles coixes o espeuades, o per	vellura	esdentegades; van al darrera, a batzegades, amb els
cuch de s' oreya malalt á n' es sords y tot. Pero d' axó y d' altres	veyures	ja 'n parlarém amb més espay. Anem á lo novell. * * *
no em sereu mai amatenta. I em veureu a mi retut de	vellura	tremolosa, ai, encara gloriosa de la vostra joventut!
de març Cada memòria d'una amor passada és com una	vellura	en el meu cor. Amor, a l'endemà de ta diada, vinc a
vingut del cel. Ell, per son do d'una immortal promesa, de la	vellura	i de la mort se'n riu. Torna a mos ulls la clara jovenesa:
nit. El mirall reflectit en tos ulls Aquest mirall d'ençà de la	vellura	que no veu sinó gent que s'hi cerquen amb dolç
el darrer d'aquests tres fragments d'una altra cançó: Jo me'n vaig cap a	veiura	, no estic segur que hi arribi.(...) No tenguent vida
verda i després amb maduresa que anuncia l'acabament: Mo'n anam cap a	veiura	caminant i correguent, i és un mal que no té cura:
sa fruita, que és verda i va madurant. Nengú passa de	veiura	i alguns no hi arribaran, que perdem prest
Per cert no es pot distingir abans d'arribar a	veiura	. Tots habitam es camí per sortir-ne d'aquest dubte,
al pedregam el va ajupir de testa. I àdhuc tot ajupit i en sa	vellura	, un fruit migrat adés i ara ens dóna. Un ocellic De
de la mare han fet reviure en el redol; però aquell prec de la	vellura	com fum d'encens restà esvaït; i a dins mon cant vull
fou posada que beneeix aquells voltants. ¿Quin cristià de la	vellura	la creu humil deixava aquí? Del propi nom no prengué
l'he estimat i nodrit i deia fins de posar-lo a recer de mort i	vellura	per tots els seus dies. Però sent així que un propòsit de Zeus
se la mira. Perquè ella és mortal, i tu ets a racer de mort i	vellura	. Però fins així jo vull i em deleixo dia per dia per

Pàgina 1 (de 2)

50 següents