Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Un lleuger batec de la parpella quasi despoblada de cilis, aprimada i	venosa	, li feia tremolar el globus dilatat de l'ull. Produïa la sensació d'un
boca a la panxa. S'eixuga els llavis molls amb el revés de la mà peluda,	venosa	. D'ençà que el pare és mort et molesta que riguin. —Que vagin fent, que es
de la submucosa. Certes dilatacions vasculars són semblants a sinus	venosos	i corresponen amb tota probabilitat als observats i descrits pels
freqüència capil·lars de gran diàmetre i fins i tot petites dilatacions	venoses	; són els vasos hemàtics de major grandària que hem trobat formant part de
glandular està ocupada per una dilatació vascular que recorda un sinus	venós	. Aquest síndrome histològic de discontinuïtat de la capa mucosa
de la capa semiescamosa, i en alguns llocs els vasos semblen sinus	venosos	, ensems que la capa conté una importantíssima quantitat de cèl·lules
deu sostenir-se una compressió sobre la ferida, i, ensems si la sang és	venosa	, un xic més lluny del cor que ella; en canvi, si és arterial, la
les primeres molesties presentant-se a la part externa alguna estriació	venosa	. Quatre dies enrera, segons manifesta la malalta, va aparéixer el mig de
La sang es vermella i surt molt poc a poc. Hi han hemorragies	venoses	, degudes a que s'ha romput o obert alguna vena. La sang es negrosa i
d'un embenat senzill. Còm se fa pera aturar la hemorragia	venosa	? Se pot fer ab la compressió directa del lloc d'on surt la sang i si
d'una; la fa hermosa, vermella, rutilant, espumosa: i arterial de	venosa	que n'era al entrar als pulmons, per a regenerar-se ab el simple contacte
expliquem-ho curtament. Ne tením una sang que s'en diu negre o	venosa	, quina en fou avans una sang vermella o arterial. Aqueixa, tot anant
n'en fou arreplegada per una altra xarxa de vasos anomenats sistema	venós	, que portaren aquesta sang negra cap al cor dret, fent-la entrar en
havía vinguda despullada de la seva riquesa vitalitzant, una xarxa	venosa	la tornava cap als pulmons a renovar-se. Anyadirém a lo dit, que aquesta
a renovar-se. Anyadirém a lo dit, que aquesta sang despullada, sang ja	venosa	, porta ella una substancia alcalina que s'en diu plasma. Es
d'aquell gas venenós, anomenat anhidro-carbónic. I com que la sang	venosa	va cap als pulmons, cap als pulmons anirá aquell gas venenós, i quan en
a una combustió, i diu: "que gràcies a ella i a l'aire la sang	venosa	passa a ésser sang arterial". A les darreries del segle passat,
d'ordre químic: cal que en el protoplasma cel·lular i en la sang	venosa	o en la limfa eferent es puguin constatar les característiques químiques
específica. La tercera és d'ordre fisiològic: cal que a la sang	venosa	de la glàndula s'hi puguin demostrar les propietats fisiològiques de la
es deixondeix en el sí de l'envellutat duodeno-jejunal i passa a la sang	venosa	com un producte d'elaboració endocrina de la mucosa d'aquell tros
és extraordinàriament activa si s'injecta a l'animal per via	venosa	. Launoy i Oeschlin preparen la secretina en pols, precipitant-la dels
provoca una descàrrega d'adrenalina la qual, recollida per la sang	venosa	i arrossegada per aquesta fins al fetge, dóna lloc a una descàrrega de
la substància col·loide no té altre sortida que els vasos limfàtics i	venosos	i per aquestes dues vies entra a la circulació general de l'organisme.
al sistema mastegador, i les varicoceles i les morenes al sistema	venós	. La temperatura és subnormal; els malalts tenen esgarrifances de fred,
normal si hom els administra per via gàstrica lactant de calç i per via	venosa	clorur de calç. Collip ha demostrat definitivament l'acció de les
substància a la dosi de 3 c. c. injectada per via subcutània o	venosa	o administrada per via gàstrica restableix en tres hores el gos
en l'organisme segons Flin, asignant una quantitat major en la sang	venosa	que en l'arterial; en la vena jugular que en l'artèria caròtida; en la
rics en colesterina, això és, el teixit nerviós, que presa pel corrent	venós	, passava pel fetge i s'eliminava en l'intestí. Les experimentacions de
que succeeix amb la sang, que a l'arribar als pulmons es transforma de	venosa	en arterial, sofreix també una transformació, per lo qual podríem dir que
arterials. Hemorragia i embòlia cerebrals. 31. Vènes. Territori	venós	supra i infra-diafragmàtic. Sistema de la vèna porta. Estructura de les
Estructura de les vènes, vàlvules. Fisiologia de les vènes. Patologia	venosa	: varices i flebitis. Sagnies. 32. Sang. Elements sòlids: globuls
Sèrum de la sang. Fisiologia: diferència dintre la sang arterial i	venosa	. Patologia: anèmia i clorosi. Fisiología general de la circulació.
hepàtica. Finalment apareix algunes vegades ascitis i lleugera circulació	venosa	complementària. Aquests diversos símptomes permeten de suposar que
de colecistitis experimentals amb l'injecció d'estreptococs en el sistema	venós	d'un animal; el descobriment constant de gèrmens en l'interior dels
cardíaca. El múscul cardíac es troba intercalat entre els sistemes	venosos	i arterials dels dos cercles que fa la sang. Òrgan aspirant i impel·lent,
per bé que en la trajectòria general del cor total camina des de l'extrem	venós	a l'arterial, en el trajecte ventricular progressa des de la punta cap a
no és igualment intensa en totes les parts de l'òrgan. Màxima en el pol	venós	, minva gradualment cap al pol arterial. Això ja era un resultat. A la
dades molt importants per al reconeixement de l'arítmia completa. El pols	venós	normal presenta dos moviments, i en circumstàncies excepcionalment
propagada a les aurícules. En clínica un pols així, que és el pols	venós	fisiològic, és anomenat pols venós veritable o pols venós negatiu perquè
clínica un pols així, que és el pols venós fisiològic, és anomenat pols	venós	veritable o pols venós negatiu perquè fa l'efecte que el pols d'aquests
que és el pols venós fisiològic, és anomenat pols venós veritable o pols	venós	negatiu perquè fa l'efecte que el pols d'aquests vasos ocorre d'una
aquests dos moviments es fonen gairebé en un de sol. Llavors el pols	venós	sembla un pols arterial i hom en diu fals pols venós o pols venós
sol. Llavors el pols venós sembla un pols arterial i hom en diu fals pols	venós	o pols venós positiu. És un bon símptoma de l'arítmia de fibril·lació, en
el pols venós sembla un pols arterial i hom en diu fals pols venós o pols	venós	positiu. És un bon símptoma de l'arítmia de fibril·lació, en els malalts
el batec cardíac tant a la palpació com a l'auscultació i les pulsacions	venoses	corresponents, quan són apreciables. L'interval de la intermitència és
atriventricular és fàcil de reconèixer d'ordinari a l'examen del pols	venós	, que mostra la persistència del batec auricular amb absència de la
electrogràfic. En la Clínica, però, una bradicàrdia així amb un pols	venós	positiu pot fer força versemblable el diagnòstic. Bloc atriventricular
Si senyor, perquè els vasos arterials elàstics, estan units amb els	venosos	, per medi dels vasos capilars. P. Que son los vasos linfàtics?
P. L'asfixia doncs, que suposa? R. Suposa una sang	venosa	, congestionada en els parenquimas orgànics o viscerals, en virtud de la
aquestos casos, el cor segueix enviant la sang als parenquimes, però la	venosa	d'aquestos, no va cap al cor, per falta d'expiració; i detinguda als

Pàgina 1 (de 4)

50 següents