DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
venós A 163 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb venós Freqüència total:  163 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Un lleuger batec de la parpella quasi despoblada de cilis, aprimada i venosa, li feia tremolar el globus dilatat de l'ull. Produïa la sensació d'un
boca a la panxa. S'eixuga els llavis molls amb el revés de la mà peluda, venosa. D'ençà que el pare és mort et molesta que riguin. —Que vagin fent, que es
de la submucosa. Certes dilatacions vasculars són semblants a sinus venosos i corresponen amb tota probabilitat als observats i descrits pels
freqüència capil·lars de gran diàmetre i fins i tot petites dilatacions venoses; són els vasos hemàtics de major grandària que hem trobat formant part de
glandular està ocupada per una dilatació vascular que recorda un sinus venós. Aquest síndrome histològic de discontinuïtat de la capa mucosa
de la capa semiescamosa, i en alguns llocs els vasos semblen sinus venosos, ensems que la capa conté una importantíssima quantitat de cèl·lules
deu sostenir-se una compressió sobre la ferida, i, ensems si la sang és venosa, un xic més lluny del cor que ella; en canvi, si és arterial, la
les primeres molesties presentant-se a la part externa alguna estriació venosa. Quatre dies enrera, segons manifesta la malalta, va aparéixer el mig de
La sang es vermella i surt molt poc a poc. Hi han hemorragies venoses, degudes a que s'ha romput o obert alguna vena. La sang es negrosa i
d'un embenat senzill. Còm se fa pera aturar la hemorragia venosa? Se pot fer ab la compressió directa del lloc d'on surt la sang i si
d'una; la fa hermosa, vermella, rutilant, espumosa: i arterial de venosa que n'era al entrar als pulmons, per a regenerar-se ab el simple contacte
expliquem-ho curtament. Ne tením una sang que s'en diu negre o venosa, quina en fou avans una sang vermella o arterial. Aqueixa, tot anant
n'en fou arreplegada per una altra xarxa de vasos anomenats sistema venós, que portaren aquesta sang negra cap al cor dret, fent-la entrar en
havía vinguda despullada de la seva riquesa vitalitzant, una xarxa venosa la tornava cap als pulmons a renovar-se. Anyadirém a lo dit, que aquesta
a renovar-se. Anyadirém a lo dit, que aquesta sang despullada, sang ja venosa, porta ella una substancia alcalina que s'en diu plasma. Es
d'aquell gas venenós, anomenat anhidro-carbónic. I com que la sang venosa va cap als pulmons, cap als pulmons anirá aquell gas venenós, i quan en
a una combustió, i diu: "que gràcies a ella i a l'aire la sang venosa passa a ésser sang arterial". A les darreries del segle passat,
d'ordre químic: cal que en el protoplasma cel·lular i en la sang venosa o en la limfa eferent es puguin constatar les característiques químiques
específica. La tercera és d'ordre fisiològic: cal que a la sang venosa de la glàndula s'hi puguin demostrar les propietats fisiològiques de la
es deixondeix en el sí de l'envellutat duodeno-jejunal i passa a la sang venosa com un producte d'elaboració endocrina de la mucosa d'aquell tros
és extraordinàriament activa si s'injecta a l'animal per via venosa. Launoy i Oeschlin preparen la secretina en pols, precipitant-la dels
provoca una descàrrega d'adrenalina la qual, recollida per la sang venosa i arrossegada per aquesta fins al fetge, dóna lloc a una descàrrega de
la substància col·loide no té altre sortida que els vasos limfàtics i venosos i per aquestes dues vies entra a la circulació general de l'organisme.
al sistema mastegador, i les varicoceles i les morenes al sistema venós. La temperatura és subnormal; els malalts tenen esgarrifances de fred,
normal si hom els administra per via gàstrica lactant de calç i per via venosa clorur de calç. Collip ha demostrat definitivament l'acció de les
substància a la dosi de 3 c. c. injectada per via subcutània o venosa o administrada per via gàstrica restableix en tres hores el gos
en l'organisme segons Flin, asignant una quantitat major en la sang venosa que en l'arterial; en la vena jugular que en l'artèria caròtida; en la
rics en colesterina, això és, el teixit nerviós, que presa pel corrent venós, passava pel fetge i s'eliminava en l'intestí. Les experimentacions de
que succeeix amb la sang, que a l'arribar als pulmons es transforma de venosa en arterial, sofreix també una transformació, per lo qual podríem dir que
arterials. Hemorragia i embòlia cerebrals. 31. Vènes. Territori venós supra i infra-diafragmàtic. Sistema de la vèna porta. Estructura de les
Estructura de les vènes, vàlvules. Fisiologia de les vènes. Patologia venosa: varices i flebitis. Sagnies. 32. Sang. Elements sòlids: globuls
Sèrum de la sang. Fisiologia: diferència dintre la sang arterial i venosa. Patologia: anèmia i clorosi. Fisiología general de la circulació.
hepàtica. Finalment apareix algunes vegades ascitis i lleugera circulació venosa complementària. Aquests diversos símptomes permeten de suposar que
de colecistitis experimentals amb l'injecció d'estreptococs en el sistema venós d'un animal; el descobriment constant de gèrmens en l'interior dels
cardíaca. El múscul cardíac es troba intercalat entre els sistemes venosos i arterials dels dos cercles que fa la sang. Òrgan aspirant i impel·lent,
per bé que en la trajectòria general del cor total camina des de l'extrem venós a l'arterial, en el trajecte ventricular progressa des de la punta cap a
no és igualment intensa en totes les parts de l'òrgan. Màxima en el pol venós, minva gradualment cap al pol arterial. Això ja era un resultat. A la
dades molt importants per al reconeixement de l'arítmia completa. El pols venós normal presenta dos moviments, i en circumstàncies excepcionalment
propagada a les aurícules. En clínica un pols així, que és el pols venós fisiològic, és anomenat pols venós veritable o pols venós negatiu perquè
clínica un pols així, que és el pols venós fisiològic, és anomenat pols venós veritable o pols venós negatiu perquè fa l'efecte que el pols d'aquests
que és el pols venós fisiològic, és anomenat pols venós veritable o pols venós negatiu perquè fa l'efecte que el pols d'aquests vasos ocorre d'una
aquests dos moviments es fonen gairebé en un de sol. Llavors el pols venós sembla un pols arterial i hom en diu fals pols venós o pols venós
sol. Llavors el pols venós sembla un pols arterial i hom en diu fals pols venós o pols venós positiu. És un bon símptoma de l'arítmia de fibril·lació, en
el pols venós sembla un pols arterial i hom en diu fals pols venós o pols venós positiu. És un bon símptoma de l'arítmia de fibril·lació, en els malalts
el batec cardíac tant a la palpació com a l'auscultació i les pulsacions venoses corresponents, quan són apreciables. L'interval de la intermitència és
atriventricular és fàcil de reconèixer d'ordinari a l'examen del pols venós, que mostra la persistència del batec auricular amb absència de la
electrogràfic. En la Clínica, però, una bradicàrdia així amb un pols venós positiu pot fer força versemblable el diagnòstic. Bloc atriventricular
Si senyor, perquè els vasos arterials elàstics, estan units amb els venosos, per medi dels vasos capilars. P. Que son los vasos linfàtics?
P. L'asfixia doncs, que suposa? R. Suposa una sang venosa, congestionada en els parenquimas orgànics o viscerals, en virtud de la
aquestos casos, el cor segueix enviant la sang als parenquimes, però la venosa d'aquestos, no va cap al cor, per falta d'expiració; i detinguda als

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »