Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si també ell portés un	venable	ocult, una ferida mortal. Tal vegada hi anirà simplement a morir voltat
el qual alça les dues potes del davant. Una sageta disparada (o potser un	venable	que arma la mà dreta del guerrer) es pot veure en la part superior del
a la dels Segadors, el Gremi organitzà una companyia amb bandera,	venable	i tabal, comanada per un capità o cap d'esquadra, un alferes i dos
7 lliures i 6 sous més per al guarniment de la bandera,	venable	i tabal. Intervingueren el passamaner Pedret; Bertran, que hi posà domàs,
i mans; Geseran, que forní les astes i plom; un pintor, que pintà el	venable	; el corder Gay, que encordà el tabal, etc. (V. Apèndix, 2). El
dubte, en els homes de la prehistòria, els quals llançaven la javelina o	venable	per tal de procurar-se aliments, cosa que, efectivament, podia moure els
Berenguer III, el qual corria darrere un porc senglar a ferir-lo amb un	venable	. Cau el rei del cavall; aquest, espantat, fuig; el porc senglar, ferit ja
el broquer i la tarja, i, ea! a mon ajut. Desembeineu el	venable	i "la destral" davant els qui em persegueixen;
arreu de la terra; en fer trossos de l'arc, en esmossar el	venable	, "i" en lliurar al foc els carros [de combat].
jo jec, que als fills dels homes "engoleixen";	venable	i sagetes són llurs dents, i espasa agusada és llur llengua.
davant el seu alçament l'espasa no resisteix, ni la llança,	venable	o dardell. Considera el ferro com a palla, el coure
que a penes es podien defensar de la gossada, em vaig cansar de llançar	venables	, de clavar la pica i de tesar l'arc de la ballesta, la caça és el meu
la guerra de les verges, com no pot mesurar-se amb el	venable	el lleó quan s'empassa la metzina que el pèrfid
S'apropa... Amunt, oh verges, al combat! Allargueu-me el	venable	més segur, l'espasa més flamígera! Oh déus, heu
roses i teixint garlandes. Mira aquest braç, ja fa brandar el	venable	, i la fona, xiulant, no em fallarà: per mi també
i desapareixen cel enllà, com els dards i les sagetes, les ascones i els	venables	que han llançat els arquers de la guàrdia del rei, que sembla que vulguin
amb un plany que semblava l'udol d'una bèstia ferida pels dards i els	venables	dels caçadors implacables. «El meu pobre fang s'ha ressecat una cosa de
amb arcs i escuts, amb buiracs atapeïts de fletxes, de sagetes i de	venables	, amb simitarres i alfanges, amb carros de guerra i ariets, amb fonèvols i
llarg, que en si és feble i poc manejable, recomanem més aviat els dos	venables	de sanguinyol; certament, un home expert pot llançar-ne un i emprar el
perquè així dóna més temps a fer mitja volta i a agafar de nou l'altre	venable	. Descriurem també, breument, quina és la manera de llançar el venable amb
venable. Descriurem també, breument, quina és la manera de llançar el	venable	amb la màxima força. En efecte, si hom avança la banda esquerra, aixeca