×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vendre |
Freqüència total: 10994 |
CTILC1 |
aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una capsa i | venia | entre el públic la mercaderia. Tino Costa passava casualment per allí i | dels altres, i l'esperà, sense deixar un moment de mirar-la. Quan la noia, | venent | el bàlsam entre el públic, s'acostà al lloc on ell es trobava, Tino Costa | on portaven una vida miserable a no poder més. Se sap que el pare va | vendre | la noia a uns gitanos, i se sap, àdhuc, el que li'n varen donar: trenta | varen donar: trenta rals. Els gitanos, un quant temps després, la varen | vendre | al xarlatà per una mica més. Aquesta és la història d'aquella | d'un conegut i de la vella criada, i es parlava ja de la necessitat de | vendre | unes terres. Sileta, encara una nena, entre la doble preocupació de curar | havia treballat de petit i la imatge de Mila, que foren, segons sembla, | venudes | després a la ciutat per un alt preu sota el nom d'un escultor famós. | ha de resignar-se a la seva llança paleolítica... o als fusells que li ha | venut | el mateix civilitzat. Ser Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no | d'"obscenitats", a una altura equivalent a les postals lúbriques que es | venen | d'amagat en llocs de prestigi prostibulari. L'acumulació de detalls | Franco." Tornem a parlar de la premsa: li pregunto per quina raó no es | venen | ací els diaris del seu país. "Perquè tots, llevat del News | darrera Sant Pere Màrtir fins arribar a Sant Vicenç. Els camps van ser | venuts | en pública subhasta, els burgs de Sant Vicenç, Corbera i Sant Honorat | L'ordre de la Mercè no era gens inclinada a l'agricultura i es van anar | venent | els camps i els boscos que pujaven cap a Sant Pere Màrtir, i els horts | obtenir guanys, tot fent veure que practica una moral severa, disposat a | vendre | i a comprar tot allò que pugui portar un preu, de tal manera que si no | a comprar tot allò que pugui portar un preu, de tal manera que si no s'ha | venut | l'ànima és que no en té, i si en té és de tan mala qualitat que ningú no | el meu pobre cap emboirat per la peresa i el tedi i un vinet lleuger que | venen | a poc preu al mercat de San Giacomo, comprengui aquesta complicada | de les tropes ha estat l'encariment del pa i de la carn; el sucre es | ven | a pes d'or, i és millor anar a dormir d'hora perquè la cera és cada cop | Madinabeitia, el cacic Ferrater, depura funcionaris que s'han fet rics | venent | permisos, llibertats, exempcions. Es proposa fer pagar grosses | que els seus béns quedaven intervinguts, amb la interdicció de comprar, | vendre | , llegar o fer testament o donació, fins a la definitiva sentència. | obscena, com és sempre la veritat als ulls dels nostres contemporanis. He | venut | la meva ànima al preu de la veritat i no em dol. I Carolina assentí. No | , ells sabien el que es feien, perquè ja ho saps: qui té el burro i se'l | ven | , ell s'entén. Com que tenien diners i pagaven bé, sempre trobaven un a | d'espès brancatge, i venia carregat de fruits. En treien cistellades; en | venien | i en regalaven; en posaven encara a assecar, sobre canyissos, al sol, i | i es mobles. I des bo, que no era precisament de marca, sinó des que em | venia | s'adroguer a la menuda. A mi m'anava millor comprar-l'hi de deu en deu | al cel sia, sempre em repetia lo mateix: —Espera't, Antonieta, ja en | vendrà | un de millor... No és feta la mel per a la boca de l'ase. I jo feia | damunt la fusta del taulell, els dits que, torpement, tallen, | venen | "iguales"; aquelles mans, les mans on cabia la vaga | el rostre de Flèrida, les mans, aquelles mans, les mans que ara | venen | "iguales", les mans sobre uns cabells, en un coll nobilíssim, | de drapaire com l'altre. En el barri jueu es troba el venedor que només | ven | una cosa: una sabata, un rellotge, una estilogràfica, un dàtil, una gàbia | morir ara fa dos anys... I en morir-se la gossa... què voleu...! Em vaig | vendre | la rulota... I aquí a Mr. R., home fi, escèptic, reaccionari, | s'enduu les coses per un preu ínfim. Cal dir que la majoria del que s'hi | ven | és fabricat al Japó; de vegades ve d'Hamburg i acostuma a ser material | que els acostuma a caure damunt del llombrígol. Hi ha dues botigues que | venen | curiositats etnogràfiques. Hi he vist uns capets reduïts, imitació | anar amb el cos nu i unes calces horribles que arriben del Japó i que | venen | els xinesos, i les senyores nord-americanes poden anar en shorts i | un subjecte que en sap un niu. Aquest fresc és el meu fotògraf, el que em | ven | els films i me'ls revela a un preu tres vegades més car que a París. És | ha dificultat de cap mena, i us resolen els capricis més inversemblants. | Venen | imatges de totes les religions, objectes sanitaris, guitarres, violins, | esculturals minyons de la sonsònia mil·lenària s'empassen un rom que els | venen | els xinesos i que tot és alcohol de matar rates, i, com que són dòcils i | es posa en contacte amb el xinès, el qual cada dia passa amb el carretó a | vendre | queviures i a fer el negoci, i es posa en contacte amb l'indígena per | Si un desgraciat anava a Huahine o a Borabora a posar una perruqueria o a | vendre | mitja dotzena de penques de bacallà, sense posar-se d'acord amb els | a les velles per rosegar un determinat punt, per muntar un cinema o per | vendre | un producte desconegut. No hi ha res més impúdic que una goleta. Si | menjades de termites i pintades de suc d'estrella de mar. Allí hom | venia | divinitats polinèsies fabricades a Hamburg, postals pornogràfiques fetes | l'upa-upa, poleix el nacre i confecciona curiositats del país per | vendre | -les als turistes americans. Rango té la botiga a dues passes de l'hotel | diu Casino de Borabora, han aprofitat el moment feliç de | vendre | la vainilla i han trobat la butxaca dels pobres indígenes una mica més | les teles més llampants —i més infames— que amb el Made in Japan | venen | els tres xinesos de Borabora dins de les seves brutes cofurnes | que amb prou feines els aguanten. A la porta del cinema, els xinesos | venen | caramels, cervesa i aquests borregos tous que fan amb farina, llet de | sentit burgès de la propietat —la propietat, una cosa que es compra, es | ven | , se'n treu un profit particular que es pot comptabilitzar— fou un fet | sorprenent i considerable riquesa en llurs mines de ferro. El ferro es | vengué | car: s'exportà a Anglaterra i s'emprà llargament en l'equipament | Caín. Canta, banyeta, canta... Diab· ¿Vosaltres no em | vendreu | ? Quer· Parla! Diab· Satan, Pecador en Cap de l'Univers, | que era la del rendiment òptim, la brillant. Ens ho | vendria | tot, coses i coses, i pagaríem amb un tot blocat que | que no ets. T'encomana el desig de fer mal, d'ensorrar-te per sempre, de | vendre | 't d'un cop al qui et fa més ràbia, d'odiar el qui et vol bé i beneir | /Andreu\ Tu, un fill? Per què? Per amorrar-lo al taulell dels qui es | venen | per tres quartos. Que no sents el que diu? Un fill! [(Es posa a frec | odi contra el pa (no saps que tinc la immensa sort de | vendre | 'm a trossos per una pulcra moneda que arriba ja a | tot. Pensava, a més, que tenia encara joies valuoses i que les podia | vendre | . Segons males llengües, com que mai no les hi veien, ja les havia | vendre. Segons males llengües, com que mai no les hi veien, ja les havia | venudes | . Era mentida i ara podia demostrar-ho, precisament, venent-les. El | ja les havia venudes. Era mentida i ara podia demostrar-ho, precisament, | venent | -les. El diamant més gros el regalaria al Sant Crist de la Sang. Parlaria |
|