Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'ancià, darrera el seu gest, quedava per a ell envoltada de la mateixa	veneració	: Tino Costa es sentia envers ell ple de gratitud. Però necessitava
cadires, el llitet i l'estampa de la Verge dels Dolors, tinguda en gran	veneració	a Santa Maria i que figurava en gairebé totes les cases. Maria Àgueda
, voltat de sa filla i sa néta, ja una formosa jove, i de l'afecte i la	veneració	de tots. Fins a l'últim moment conservà la seva clara lucidesa, i morí
cautxú més dinàmiques que s'han vist mai. Moltes noies sentien la mateixa	veneració	per la Backer que anys enrera les seves ties havien sentit per la Mare de
civil de Barcelona, que es deia Milans del Bosch, no sentí la mateixa	veneració	per la Backer que les tendres balladores de "black-bottom", i va fer
i original octogenària. El barcelonisme de Bobby no era altra cosa que la	veneració	inconfessada de tot el que venia de Pilar. Amb el pressentiment que ell
ningú fins ara no s'havia acostat a Laura amb aquell respecte tremolós de	veneració	, que afalaga qualsevol dona, fins la més rigorosa i fins la que us sigui
tota la gent, profundament conmoguda, saludaba ab lo major respecte y	veneració	al home que tant oportunament habia vingut á auxiliarnos. ¡Prou la mare
sagrats. Tant se val, però. Els alcoians guardaren tot seguit una gran	veneració	envers el Sant i iniciaren en tal dia unes accions de gràcies que, segles
veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i la	veneració	que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans i com que
línies de llurs vells perfils. Eski mot pronunciat amb	veneració	, que vol dir antic i que s'aplica a Turquia tant als vells costums
romanen. Les divinitats, els herois, els sants van succeint-se en la	veneració	del poble, però la forma d'aquesta veneració és molt més estable que no
sants van succeint-se en la veneració del poble, però la forma d'aquesta	veneració	és molt més estable que no pas ells. En 1219 seria introduït el
qu'anava a rodolarli cara avall. Jo'm contemplava aquella dòna ab fonda	veneració	. Sentía que la resignació, l'enteresa ab que havíen sabut resistir ella y
tenía més que una sola amistat, que conreuava amb una mena de fervorosa	veneració	. Era aquesta, la del séu notari i conceller dòn Albert de Vilanova, el
dels pobres pastors isolats del món. L'estany fa néixer sentiments de	veneració	i de respecte. Al qui s'hi ha trobat, amb tempestats de torb o amb el
mil temples enasprats en els cims fan perdurar a través dels segles la	veneració	de les muntanyes, infonent temors i respectes amb els llurs cloquerets
construcció, se n'empara també sovint la llegenda, que en perpetua la	veneració	i l'amor dels homes. Pugem-hi! el respir afadigós, el cap acotat,
de l'alba del Renaixement, despertant dins l'Europa culta una encesa	veneració	per la ciència del món antic. Desapareix de les cartes geogràfiques
miren pas llur sobirà amb altres sentiments que contemplarien, plens de	veneració	i d'adoració, els déus immortals, si ens donaven la facultat de veure'ls.
conservació de la línia, la casadeta plega el ram. L'Enric troba que la	veneració	escau més a l'església que al Liceu. Aquella exhibició de joies heretades
que es passen la vida planyent-se. Tothom se'ls treu del davant, però amb	veneració	. LXXXV La glòria ve a ésser l'interès que paga el proïsme a
nou prenia possessió del govern. Per bé que llavors era tan ardent la	veneració	a les coses tradicionals que no necessitava de paperam per aguantar-se.
passada; i d'aquella feta varen quedar endeutats. Encara es parla amb	veneració	i agraïment dels bons amics que amb les seves unces varen salvar la casa.
se me n'hi va; és més, sento per aquest sector social una simpatia i una	veneració	que no sabria com ponderar, però tot just goso a atançar-m'hi. Em fan com
d'edat, i així i tot els fills poguérem comprovar mil vegades amb quina	veneració	retreia els seus consells, que portava gravats a la memòria. Segurament
Li feia mal veure incomprès a Joan Antoni. Ell cada dia sentia més	veneració	per l'amic. Vilaret feia una tamborella a l'aigua: —Mentre no em tregui a
entrar de franc a la vella i noble ciutat, que mereix tota la nostra	veneració	. Balaguer...! Vet aquí un nom que evoca la jovenesa de Catalunya,
sabem a penes què és ni, gairebé, on para? Com voler inculcar respecte i	veneració	a les velles pedres, nobles i excelses deixalles d'un patrimoni que no
de dona de sa casa, i és ben cert que sentia pel seu marit una íntima	veneració	, una tranquila fal·lera que la movia a seguir-lo amb els ulls i a trobar
el coll dur, emmidonat, l'admirava com a un professor particular. Aquesta	veneració	naixia de saber que davant d'ell ningú no podia dir "punyeta", "coi"
per estendre-la als altres i al voltant del cadafal ja es parlava amb	veneració	de la santa de donya Xabela. S'elogiava el seu esperit de sacrifici, la
Mlle. Biard. Tots dos sentien davant la mare un gran respecte, una quasi	veneració	. Però en el judici de la filla no podien posar-se d'acord. Reconeixent
protesta, sinó simplement pel fet que els altres ho tinguessin en tanta	veneració	. En les nits de primavera quan les processons de setmana santa, feia
poble s'ha acumulat aquí per veure'ns marxar; hom ens mira amb una certa	veneració	i àdhuc hi ha dones que no poden fer-hi més, i ploren. En aquests moments,
i aquelles sabates afegides amb cordills? Nosaltres, que sentim una	veneració	il·limitada per tot el que és històric, no podem per menys de dedicar un
Cinto en aquella casa fou sempre /el Padre\, i tractat amb	veneració	. Ell els estimava, com li diré?, com a fills, però amb més respecte. D'
príncep, molt estimat dels catalans, fou durant uns anys objecte de	veneració	popular i àdhuc se li erigí un altar en el claustre de la seu de
els cristians aconseguiren, i potser ultrapassaren, els pagans en llur	veneració	per Virgili. El poeta inspirat que coneixia tots els secrets es
del fillet-Déu que tant es feia esperar, inspirada pel gran respecte i	veneració	que devers Ell sentia i a pesar del seu procedir humil en tota cosa,
dia, si Déu vol. Oh, i quan Ella parlava amb Jesús! Quin respecte i quina	veneració	! L'Hereu del Cel, en aquella època, feia una vida senzillíssima. A poc a
de Montaner i de Çacosta, una relíquia del titular, per a la seva	veneració	. Dita petició fou atesa, essent lliurat a l'expressat Col·legi de Sant
jueu no era pas com entre els cristians, una condició de glòria i de	veneració	, sinó més aviat d'ignomínia, d'oprobi. La dona mancada de fills, estèril
Alfons, que anava a emprendre la conquesta de Sardenya, era recordat amb	veneració	per Pere III en la seva crònica i més endavant pel rei Martí a les Corts
de Sant Feliu, arribà a tenir un ric altar propi amb privilegi i	veneració	tan extraordinària, que donava al temple caràcter especial de santuari.
sempre més, de llavors ençà, la nostra parròquia l'ha tinguda posada a la	veneració	dels fidels. Per tal de fomentar la devoció a la Mare de Déu de Riusech
votius que incessantment, enorme en totalitat, li era feta en penyora de	veneració	i de gratitud sentida. Capella de la Verge del Castell de Gallifa El
dubtós; posteriorment en fou treta la Imatge per tal d'ésser posada a la	veneració	dels fidels en l'església parroquial. Des d'aleshores l'ermita restà poc
recuperada. I un cop restaurada fou posada, fa pocs anys, a la pública	veneració	en altar propi en l'església parroquial de Sant Cugat del Vallès, temple
Oseas: és el Nebi Osha o Yosha, com ara volen. És possible que aquesta	veneració	moderna hagi usurpat un lloc sagrat antic. Ara els únics indicis vells

Pàgina 1 (de 12)

50 següents