Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè practica sense parar la cursa. Els efebus atlètics l'invoquen i el	veneren	, el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així
la llibertat que ell defensava —de nissaga jacobina— o el fur que	venerava	—una resta petrificada de passades concepcions històriques— amb
folgat per tots dos. I aquest nom, aquest nom que em restaura, que el	veneri	i el lloï tothom; Rosaura, Rosaura, Rosaura, Rosaura, lluna i música i
que és tan desgraciada i ha estat sempre tan amiga meva". Bobby que	venerava	, com s'ha dit, la vídua Xuclà, va trobar en aquesta manera de parlar de
mare, que sempre havia mirat l'hereu amb aquell respecte amb què solen	venerar	-se les coses sagrades: respecte que ha heretat la filla gran, Teresa, la
acte punible que la gent forastera a ells dos podia descobrir. I mentre	venerava	amb respecte la dona soferta, abandonada a les grosseries d'un home
frenesí de Laura, a cedir a l'acostament del cos perfumat. —Tota la vida	veneraré	el sacrifici que hauràs fet per culpa meva. —En qualsevol part del món,
lògicament. En la imatge del sol ixent en què l'home que la contempla	venera	la deu de tota vida (mirant cap a l'est, la qual cosa situa efectivament
lo mes sagrat del mon ell maleheixi. Mes ¡oh! perdonam. Jo, mon Deu,	venero	ton nom sagrat que 'l Univers admira: de ton amor, que tot l' espay
manera un ofisial apurat perque está fa temps parat li digué que la	venera	. Pedro· Ya he dado parte al juzgado, [(Saliendo.)] mañana la
a treure l'aigua clara d'un cas tan dubtós i a conèixer el sant que es	venera	en la capella. Desgraciadament la història no diria absolutament res de
coneguda temps enrera. Ara ho veig. Teniu la mateixa portada del sant que	veneràvem	a l'oratori de la costa. —És que som el mateix sant Pere. —Ah! Sant
davant, mentre per darrera és catapultada la imatge de la Verge que hom	venera	a la basílica. Es tracta d'un artefacte d'escamoteig molt notable. A
a Mallorca, que és allí on està enterrat i la gent del pais el	veneren	com a sant, i allí on la ciència universal, o ciència catalana l'ha de
com a sant, i allí on la ciència universal, o ciència catalana l'ha de	venerar	com el seu fundador i els amics de la Veritat com al que ha fet l'esforç
dos abominables palaus que l'esguarden. Res tampoc dels altres ponts, que	venerem	. Les cases de les vores, que avui tenim per tan antigues, encara no hi
qui va posar-lo en la terra; i aquelles passades generacions el	veneraren	a la porta dels temples on s'adorava el Foc, i al pati del palau de
cert qu'ens resta la excelsa memoria, i aquella vella Catalunya que tots	venerèm	i que perdura encara entre nosaltres. Mes, per damunt d'aquèlla, hi ha la
sentia una gran admiració per la Sand. —S'escrivien regularment. Aurora	venerava	el meu pare i li demanava consell moltes vegades. Ella mateixa li
Els joves es fan elogiar perquè són joves, i els vells es fan	venerar	perquè són vells, i tot és qüestió de calendari. XXVI Una
El que trobés un pecat nou seria cremat a la plaça pública i	venerat	a la vida privada. CXXVI Si la gran part de les solteres no es
cobrir Demèter-Ceres. Davant la deessa femenina, mestressa del panteó que	venera	, l'home devot, i més com més devot, pren una doble actitud: la de fill
puigs eren també llocs de romiatge, d'aplecs de caire religiós, i hom hi	venerava	accidents naturals tant com divinitats zoomòrfiques o antropomòrfiques:
un goig estampat a Vic i que va dedicat a l'efígie de l'arcàngel que hom	venera	a la capella de Castelló. Les civilitzacions més antigues del perol
i pebre. Era tònic, estava sempre content i tenia una simpatia molt gran.	Venero	la memòria de l'Albèniz i el considero tan gran artista com gran senyor.
el Japó, en desvetllar-se a la vida civilitzada, ha hagut d'acceptar i	venerar	els passos i els productes de la civilització europea fins al punt
en aquests moments, mentre els podem eixugar les llàgrimes, els havem de	venerar	i evocar com els veritables fundadors no sols de la nostra hegemonia
és segur que em donarien les gràcies encantats. És degut a això que	venero	la memòria del vell Gambu de L'Escala, que féu possible de menjar
seus odis i als seus amors, però bescantat pels que l'haurien tingut de	venerar	, voltat per la seva muller italiana i els seus fills, quan encara en la
de la intel·ligència-capcigrany i de la religió-tamariu. I si vosaltres	venereu	Sant Llop d'Orsavinyà...— Els romeus que encara no dormien trencaren el
arreu com separar en parts una divinitat a qui tota cosa està d'acord a	venerar	. Tanmateix, ¿de què serviria reproduir amb definicions una aparença o una
És tan lluny, a més, de voler semblar assenyat que es complau a deixar-se	venerar	amb bromes i facècies. I no l'ofèn pas el proverbi que li dóna el malnom
dels poetes o dels seus èmuls, els escultors. Quina divinitat els romans	veneraren	mai amb més devoció que Flora, la mare de totes les voluptats? Tanmateix,
penseu en sant Jordi, en sant Cristòfol o en santa Bàrbara— veureu com és	venerat	amb més devoció que no sant Pere, sant Pau o fins i tot que el mateix
una sang d'home li és oferta en sacrifici? Jo considero que tothom em	venera	amb molta devoció: la gent d'arreu, en efecte, em duen al cor, em palesen
que sovint perjudiquen el culte car, grollers com són, els necis	veneren	, en comptes dels sants, les figures. Llavors ens passa com als qui es
íntimes amb la Filautia i l'Adulació: cap altra mena d'homes no em	venera	amb tanta sinceritat i constància. Al seu torn, els retòrics, malgrat que
i mostres de respecte. L'havien posat al cap de taula, i es veia que el	veneraven	com a model de santedat i saviesa, cosa que la seva greu figura
bella muntanya, potser única al món, la del Montserrat, on els catalans	veneren	una Verge moreneta que és llur protectora. —Sí, Lau, anirem a
posen el seu art a les mateixes mans del poble perquè les estimi i	veneri	... jo us dic, amic, —insisteix "El més petit de tots"— que respectar les
flanquejava el cimal pelat i s'aturava al peu d'un santuari. Era un lloc	venerat	pels xaunis, que guardava el cos d'un sant. La silueta arrodonida del
sempre l'Oda sobre les Passions, de Collins, i aleshores jo	venerava	especialment el senyor Wopsle com a Venjança, tot llançant retrunyidor
anàrem a esmorzar en una casa de molta anomenada que aleshores vaig	venerar	en absolut, però que ara crec que hagi estat la més abjecta superstició
respondre a les preguntes indiscretes dels nostres fills, que ens	veneren	com si fóssim l'Enciclopèdia Espasa. Però... la gran massa segueix
Jo d'ara endavant vull subjugar-les, apassionar-les, que m'idolatrin i em	venerin	i que em trobin irresistible. He dit la meva darrera paraula. Quadro
al balcó i digueu-me encara, una cosa. Què en creieu del vostre país? —	Venero	Sun-Yat-Set, fundador de la República Xinesa. No heu vist un botó amb el
on hi ha impreses unes cobles en lloança d'una imatge determinada que es	venera	en alguna església o ermita i per la qual el poble sent devoció.
són venuts en les ermites i capelles de les esglésies on les imatges són	venerades	, pel rector, per l'ermità o per l'administrador de l'altar on hom ret
els panegírics anuals a sant Tomàs en la seva església de Santa Caterina,	venerant	"a su angélico doctor". Agafem a l'atzar el sermó —i no és pas
i ordenada, i recomana per damunt de tot que sigui mantingut, protegit i	venerat	el Sant Ofici. El marquès de Ciutadilla ho redueix tot a una qüestió

Pàgina 1 (de 21)

50 següents