DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
venjatiu A 235 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb venjatiu Freqüència total:  235 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el que segueix, tètric però atenuat per un somriure amable, fins que les venjatives germanes, metamorfosades, volen, en estrenar les ales, l'una cap al bosc,
suprema es concentrés en un home com Stalin, extraviat, atrabiliari i venjatiu. La història fa el seu camí, d'acord amb el joc intern de forces que la
inventa el seu "infern" no fa sinó donar curs a una opulenta tensió venjativa. De segur que, després d'haver escrit aquells versos, va quedar-se més
la coïssor de l'odi que li és correlació natural, se sobreposa al despit venjatiu. El perdó és una victòria sobre un mateix. És clar que no tots els
de l'ofensa. Però, de més a més, aquesta demora confereix a l'actitud venjativa una coloració psicològica molt concreta i especial. Podem creure que la
i la literatura arxiven, és clar, casos de venjances il·lustres, episodis venjatius horripilants, però adornats pels prestigis excelsos de l'honor, l'amistat
permetés esfumar-se per sempre. Però Cèlia no era res més, als ulls de la venjativa Carolina que una miserable noia desvergonyida i estúpida, un insecte
amb irreprimible fàstic. Jeroni no va fer ni un gest per aturar el braç venjatiu de Carolina, ni va contestar a la repetida pregunta que ella no podia
més, lliurava allò que ell creia el llegat de la seva vida a les mans venjatives de Carolina. ¿Com ho hem de fer per entendre aquest últim acte de la vida
camions tenen ànima: una ànima de trinxeraires tabalots, escandalosos, venjatius de vegades. I un encara ho veu més clar en el camió autobús per a
era freda, d'una sensualitat rígida i imperceptible, d'un sospirar venjatiu i disgustat. Amb l'única persona que s'avenia era amb la seva mare. La
oprimí el desig dins una closca de moralitat rigorosa, hipersensible, venjativa sense saber-ho. Fins que, de sobte, als quaranta anys, Tomàs la feia
molt de mal. Aquesta persona era "rica, egoista, avariciosa, cruel, venjativa". Aquesta persona que tenia tots els vicis i tots els defectes, aquest
fetes amb ell. Era cert, tanta indignació, o, més ben dit, tanta rancúnia venjativa havia produït en mi la covarda crueltat d'aquell home. —Anem, vaig dir;
costats, febrós, assedegat, famolenc, desitjós de morir, ressentit i venjatiu, ix del corral. ¿Què ha de fer, si no li queda ja alè per a la
per éll vetllo, lo respecto, y no ho mereix; y jo que per tú m' amoixo y venjatíu no vull ser, rebo lo foch del teu ódi que 'm causa horrible torment.
em cobreixen com un vol de corbs! Piqueu, foradeu, perforeu, mosques venjatives, obriu-me la carn fins a la femta del cor. He pecat, he pecat cent mil
per suportar més vivament les penes i aplacar-li la fúria venjativa, o servir-li d'esclaus, per dret de guerra, amb uns
és ja revenja." Acabà cellejant, i els ulls traïen desesper venjatiu, lluita horrorosa per algú menys que els déus. A l'altra banda
que no en fem la màscara de carnestoltes per amparar una crueltat venjativa. Salvat-Papasseit No direm si /Les Conspiracions\ d'En
comptes van quedar ben saldats, aleshores. Així és que el meu sentiment venjatiu eixí tot seguit del meu cor, i li vaig demanar que romangués i li vaig
caminets de muntanya damunt les caputxes de les velles. El secret esperit venjatiu que hem conservat, tot i les ensenyances de la Doctrina i les nostres
salvatge, cruel i que aterra arbres i els capola i els crema amb un delit venjatiu. El Corbo enraonava baix i una mica fosc. Les seves paraules passaven
o d'impotència?... D'aquella redacció en sortí arborat, com un àngel venjatiu, amb el magnífic pamflet titulat /Servitud\, que mostra alhora
cas, ja l'hauria matat a bastonades, no és ver? Doncs jo, no. No sóc venjatiu. A mi em basta amb donar-n'hi unes quantes de fortes cada dia. Pam!...
Però, quantes de coses fetes hagué de refer de bell nou! És que ara el venjatiu follet s'hi havia tornat a posar, fins allí on abastessin les seves
i origen de tot aquell desori, era una dona frenètica, orgullosa i venjativa. Baldament, però. El noble prohom afrontà la mort sense por. I,
ridículs si haguéssim afluixat. Esdevinguérem durs, malfiats, despietats, venjatius, eixuts... i ens va anar bé, car justament freturàvem d'aquestes
saltironejaven i si xocaven amb una pedra, en lloc de tornar-s'hi venjatives, s'apartaven de la baralla i seguien corrents fins que la força
que els han de dur els Reis l'endemà. Tu potser ja ho sabràs i, si no ets venjatiu, els deixaràs que somniïn, i somriuràs amb una agra expressió d'home
Va allargar tímidament la mà bruta, que encara no era nuosa i venjativa. El rètol del colmado deia: /La Abundancia\. —Una gràcia
hi!... ja diré a En Tom que et clavi la dent!" Però En Peret no és venjatiu ni rancorós com no ho són els nens bons i ben educats. I en lloc
al voltant del qual viu aquell altre Marroc bel·licós i fanàtic, potent i venjatiu? Himeneu Al·làh, que exaltat sia, ens ha fet a parells; cal, doncs,
estant, com si ja no s'hi deixés atrapar cap nou infeliç i l'animeta venjativa de Barnard fos lentament apaivagada pel suïcidi gradual dels presents
tot seguit us sentireu a pler; —sembla que la dona era jove i gelosa i venjativa, venjativa, Handel, fins a l'últim grau. —fins a quin grau? —L'assassinat
us sentireu a pler; —sembla que la dona era jove i gelosa i venjativa, venjativa, Handel, fins a l'últim grau. —fins a quin grau? —L'assassinat... ¿
qualificar, qualificatiu; formar, formatiu; afirmar, afirmatiu; venjar, venjatiu; partir, partitiu; produir, productiu; elegir, electiu; agredir,
com els togats. Entre els càstigs infligits a Barcelona per la fúria venjativa de Felip V, un dels més greus fou el trasllat a Cervera de la Universitat
agulles. L'obra mestra de la fatilleria era el lliurament a la persona venjativa d'una figura de cera, que volia representar la víctima, prèviament
sóc dolenta que Déu em castiga. Amor... Ens hem de tenir amor i no ésser venjatius. Aniré a la seva cambra. Si no fos que el vent passa pel corredor... Hi
dolit. Això els hauria d'incitar. Aquests generalots sempre han estat venjatius. —De fet —acabà Franklin— m'estranya molt que no vagin venir ahir. Josep
desplegats, que un vol de mans curioses s'apressà a fullejar amb avidesa venjativa. Robert Munné passejà els ulls fatigats per l'or polsós i les motllures
exclamà, rancuniosa: —Un càstig de Déu! —i, després, amb satisfacció venjativa: —Qui la fa, que la pagui! El metge, apressarat, arribà tard, perquè quan
dins d'aquelles altes parets —amb els seus odis i els seus instints venjatius— s'armà un guirigall indescriptible. Bastà la proximitat perquè
amb aquell trencament de relacions, però vaig sortir del ball emmurriat, venjatiu. M'imaginava en possessió d'un filtre d'amor, i un cop ella estigués
les despeses; adés generós, adés franc, adés parlador, adés terriblement venjatiu, mostra sempre un gegantí desenrotllament del sentiment que li ofega tota
instrument que no se li ha ensenyat en deguda forma? Les llengües són venjatives en boca de qui les profana sens necessitat, i la temença al ridícul és un
claror de cel o foc d'infern, la mirada dolça i apacible, o sinistra i venjativa, de la dona; essent ella la clau de l'ordre o del desordre, l'esplendor
el posat sever de jutge, l'aire llastimós del mendicant, l'irat del venjatiu, o afinat del que agonitza, són un llenguatge que no ment, intel·ligible
treball indirectament imposats a Hèrcul per la malvestat de la cruel i venjativa Juno. Fins aquí, Euristeu havia cercat les proves més perilloses i Hèrcul

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »