×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ventós |
Freqüència total: 163 |
CTILC1 |
La nit d'aquell dia —era pels volts de Nadal, i feia una nit freda i | ventosa | — ell entrà més sever que de costum, tancat en un silenci sinistre. Ella | un parell d'anys. 8 febrer. Dia assolellat, una mica | ventós | , però tebi. Poca circulació, al matí. Llargues cues a les fleques. Uns | pubill d'un somni encès a penes tangent a la vida. Però un dia | ventós | em va deixar als braços la cosa inefable. Els | es fan petits, arremits dins les palleres; ara que en les nits | ventoses | diran que baixen els d'Eina a oir missa a Sallagosa; | color verd negrós, i a primer terme es doblegaven els xiprers sota l'aire | ventós | i plujós. El cel enaiguat era d'un verd lívid. Les atxes cremaven al | paridores de foc, amunt amb l'ímpetu d'un furor mineral i ajuts | ventosos | , que un fons socarrimat, fetors i boires deixen, i | de canya; així, d'un lloc a l'altre l'Adversari, pel | ventós | mar de terra, sol, corria cercant la presa; sol: cap criatura | poc abans més densa fou la lluita, i, perillós pels remolins | ventosos | de tal commoció, entre els dos exèrcits van deixar un | prop del lloc on desemboca un riu, o vora un cap —indrets | ventosos | —, tantes vegades com el vent canvia canvia de camí i | contingut; l'altre, havent d'inventar algun lloc alhora normand, gòtic i | ventós | , ha de buscar en la taula general dels fenòmens alguns sons atorgats a la | més remei que conservar el delit artificialment. És un temps nevat, i | ventós | , i arrauxat, i d'un fred de tots els diables! Quin temps teniu, vós? — | en un abisme. També ens plaïa caminar per les runes en les tardes | ventoses | . En les tardes ventoses, les runes de Girona, talment direm que es | ens plaïa caminar per les runes en les tardes ventoses. En les tardes | ventoses | , les runes de Girona, talment direm que es lliuren a un esforç de | entenebrit darrera un cel espès, les aigües s'agitaven i l'aire esdevenia | ventós | . Encengueren bengales. La mare estava pàllida i postrada, amb un tremolor | i emprenem la tirosa pujada de Sant Mamert. El jorn es desperta fred i | ventós | . Uns castells de núvols estarrufats surten del darrera dels penya-segats | una por raonable, una precaució extraordinàriament extremada. La nit és | ventosa | i les ombres dansen d'ací d'allà amb les fogonades de l'artilleria. Per | veïnatge de la lluna o cau sota els raigs del sol, degut a la seva natura | ventosa | i freda contreu i acumula l'aire en molts indrets; després, si rep els | la cacera. Al vespre s'havien aplegat davant de la barraca. Feia una nit | ventosa | , i al cel brillava una lluna clara. Van baixar per la vora del desaigüe | un son inquiet i agitat... febrosenc... sense repòs... I fa una nit | ventosa | i terrible... Totes les coses i el cel i els camps tenen una estranya | encara que en sentit aleshores comparatiu, continuen essent els indrets | ventosos | per antonomàsia. I ací podem fer una digressió, dirigint per un moment | no té cap interès. Més al sud, guardant una certa continuïtat amb la zona | ventosa | que acabem d'esmentar, baixa per la vall de l'Ebre el vent de | que d'ordinari traspassa els límits normals és el vent del NW ("Tortosa | ventosa | "). Des del punt de vista tèrmic, els vents del NW, que ordinàriament són | les direccions) esdevé el gener. En conjunt, a l'Observatori, els mesos | ventosos | són de novembre a abril. En la figura 19 hem tractat de resumir, | de blanc, de negre, de vermell. Anàlogament, en cadascun dels mots | ventós | , plujós, boirós, hom reconeix dos elements constitutius: el primer | la terminació or de blancor o la terminació ós de | ventós | , s'anomena un sufix de derivació, i un mot com blancor o | un sufix de derivació, i un mot com blancor o com | ventós | s'anomena un mot derivat: blancor és un derivat de | un mot derivat: blancor és un derivat de blanc; | ventós | és un derivat de vent. Són així mateix sufixos de derivació: | llàntia (taca), llantiós; pluja, plujós; núvol, nuvolós; vent, | ventós | ; verí, verinós; sang, sangós, sangonós; avantatge, avantatjós; | reconeix fàcilment dues parts o elements constitutius, com en els mots | ventós | , derivat de vent, groguenc, derivat de groc, i | mots un sol dels seus components és un mot (el nom vent en | ventós | , l'adjectiu groc en groguenc, l'adjectiu lleial en | de projecte per mitjà del prefix contra, com es diu que | ventós | és un derivat de vent per mitjà del sufix ós. I notem que | que el Consell d'Estat reuní en un sol cos, per la llei de 30 | ventós | any XII (21 de març del 1804) com a Codi civil dels | a Cadaqués, sol ésser finíssim. En contrast amb l'agost, tan desmanegat, | ventós | i brúfol, és una fràgil delícia fugitiva. Hi ha anys que l'inevitable | nostra pell d'una manera inhòspita, brusca, incòmoda. L'estiu és humit, | ventós | , trist, buit, la llum desagradable i crua, d'un africanisme que es | ho contaren en nòstre pòble, i allí ha quedat com aforisme. Març | ventós | i abril plujós trauen a maig florit i hermós. No hi ha còsa més tonta que | en que'l cel pren tot l'aspecte de les grans revoltes nuvolars i | ventoses | , donant a les ciutats, viles i pobles aquell color extrany precursor dels | una positiva ventatja pels arrossos que deuen ser cultivats en paissos | ventosos | , perque ses espigues resisteixen sense desgranar-se la impetuositat del | importància. Dies ideals per a portar a cap l'empeltament són els no | ventosos | ni gaire calorosos, i sense pluja. Eines, lligams i màstics, emprats per | en gran escala els moviments de rotació i de translació que en els dies | ventosos | de la tardor veiem executar als petits remolins que omplenen els carrers | un arbre de tronc dret i alt d'una vintena de metres; en canvi en llocs | ventosos | de les costes o de la muntanya pot adoptar formes torçudes, fins i tot | flexibilitat), a les cares nord i per tant en els llocs més alts, freds, | ventosos | i ombrívols de la Serra, trobarem una associació germana, el | tendres, però sovint els incendis s'escampen —és una zona extremament | ventosa | — i arranen el país, que ha patit aquests incendis periòdics vegades i | esbalaïdora per a tècnics nòrdics i anglesos. El nombre de llocs més | ventosos | resultà de 709. Un avantatge molt important va ésser el fet de | de resposta de l'enquesta és del 54,97 %, el nombre de llocs | ventosos | a les zones definides anteriorment es pot estimar en la xifra de | a Euràsia que a l'Amèrica del Nord. Segons hem vist, a la Patagònia | ventosa | les plantes en coixinet són l'element més característic dels semideserts. | boires i el roineig s'hi mantenen tot l'any. Hom ha parlat d'un "desert | ventós | ", car només als llocs protegits del vent la vegetació hi és una mica més | temperatures. Únicament és més elevada a Loiseleuria, que viu en llocs | ventosos | , sense neu a l'hivern. El vent fa que en aquests llocs la temperatura no | intestinals vibratoris. (Em sembla que no va prou). En ple xàfec | ventós | , un senyor troba una dama coneguda: —Li oferiria el paraigua, però miri, | ja de seguida que no és pas estrany de trobar-s'hi amb una jornada | ventosa | . Ja endinsats, deixarem a mà esquerra el Caro amb els seus 1447 | les feien bufant. La tarda començava a caure, una mica grisa, una mica | ventosa | , i sota mateix del balcó començà la musiqueta. Un home menut, vestit de |
|