×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ventar |
Freqüència total: 739 |
CTILC1 |
: ara, a la feina", instava la noia. "Amb el puntal del meu braç, | venta | -li una doble ració del premi." "Fill, tingues pietat de la teva mare", | fort que Tino Costa i que Quimet, el copejava brutalment, mentre ell s'hi | ventava | a mossegades cec de ràbia, impotent, amb la cara plena de sang. Quimet va | el veieren tot ple de sang, lluitant a força de braços amb el cadell i | ventant | -s'hi àdhuc a mossegades. —Digues-m'ho a mi, que el meu pare hi | Catarina; passa, que t'haig de matar. Al primer cop que li | venta | , mig morta la va deixar; al segon cop que li venta... | li venta, mig morta la va deixar; al segon cop que li | venta | ... I, després, el terror de la mare davant l'acte brutal, sense | A Mila, la cançó li tornava de sobte al pensament: Al primer cop que li | venta | mig morta la va deixar, mig morta la va deixar... | en veu baixa acabava la cançó: s'arrenca el fus i la filosa, li | venta | un cop a la corona. —Heretge! Dolent! I s'apartava d'ell, enfadada, mentre | lentes, sobre l'ordi i el sègol. A la tarda contemplo l'operació del | ventar | . El boll és un encens d'or, i els camperols acompleixen la tasca amb una | anirà a Zuric, per a un congrés d'història. Havent dinat vaig al Pujolar. | Venten | l'ordi. Pols d'or sota el gran sol d'or, doll d'or que raja, raja | per parlar d'un conegut, convalescent, que hi vol passar uns quants dies. | Ventaven | la xeixa, grassa i daurada. El Martinet somreia entre núvols de boll. | sobre el seu rostre lívid i xuclat. El cos es buida i la dona xiscla, | ventant | cops a dreta i a esquerra amb les mans, allunyant la noia que corre d'una | per aquesta confortable massa de cubs de ciment i de rectangles de vidre, | ventats | pels plomalls d'unes palmeres de tela cirada, s'entra de ple en el barri | de Borabora... Un bateig solemne Mary, la filla gran de Madame Tu, anava | ventant | Henry perquè s'adormís, mentre Pierrot, completament nu, rosegava una | tornis orgullosa i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre, un que et | venta | una cossa i et mana que li netegis les sabates. /Amèlia\ | prengui? O potser et ve de gust de sentir-me parlar així, de veure que he | ventat | una guitza a tot el meu orgull, que he deixat de ser ximple per a | amb un rei al cos; però al fons de tot no hi ha sinó aquell somni que has | ventat | cada dia amb les teves il·lusions i la tendresa que sempre et queda al | durant tota l'escena; a les darreres no farà sinó repapar-se i | ventar | -se).] Corvetó Perot, Perot, corre ens importa. Puja pel sot | de gel, i aleshores ell, sense encomanar-se a Déu ni al diable, li | ventà | dues bufetades amb tota l'ànima. Conxa restà lívida, però aguantà els | desavesats a aquell luxe. Tots parlen alhora. Tomàs diu que té gana, i | venta | un cop a l'espatlla de Jaume, l'hereu de la casa. El senyor Llibori | enfilat al cotxe de morts; tornava del cementiri amb la seva capa arnada, | ventant | cops de tralla joiosos com un carreter de tota la vida. —És un càstig de | anèmiques... —observà la Ventura. Tomàs pegà una puntada de peu al gos i | ventà | un cop de porta. L'oncle Joanet, acostat al llit on gemegava amb santa | moure de la cambra. Tomàs no puja a veure-la; se'n va a prendre cafè i | venta | un bon cop de porta que fa caure la ferradura de la sort. Teresa entra a | poc a poc, sense cap queixa, i l'allarga a Tomàs. Un cop de mà que hi | venta | l'home, el fa caure a terra. Teresa s'ajup molt lleugera a collir-lo, i | Tancavan la comitiva, feixugas com duas ocas, tirat enrera 'l cos y | ventant | se á ran del pit, las mans separadas de la cintura, la senyora Pepa y la | entoná 'l brindis de La Gran Duquesa, fentli coro 'ls demés. Per fí, | ventá | l' ampolla á la paret, disputant arreu que no era allí ahont havía topat, | marit, i jo estava ablamat amb les seves flames, que ella no cessava de | ventar | . Un parell d'anys enrera, algunes tardes de diumenge, amb un company del | tranquil abans d'arribar a la Joliette. Davant la insistència d'ella li | ventà | un parell de bufetades i arrencà a córrer tot dient-me que jo fes el | com els meus companys, deia bajanades i grolleries com ells, saltava, | ventava | cops al qui tenia més a prop, com ell feia amb mi. A l'hora de menjar | , m'admira. —Així s'aprèn d'anar pel món, em diu tot alegrement, bo i | ventant | -me un cop a l'esquena. I com riu, el bàrbar! Com d'una bona farsa | ? Tinc fred, sents? Tinc fred. S'ha acabat. Si em tires res més, et | ventaré | un cop de pedra a tocar. Surto petant de dents. Vaig per agafar la | pala i el pic." La seva ironia em feia riure tan de gust, que jo acabava | ventant | -li un cop a l'esquena. Content d'aquella familiaritat que jo no solia | mentre tu jugaves? Que podríem demanar feina en aquests treballs. —Et | ventaria | una bufetada per ruc. ¿Que no et recordes de Valence? ¿T'agradaria tornar | malehirán sa infamia, execrarán sa memoria, li escupirán á la cara y fins | ventarán | sas cendras perque no quedi ni rastre d' un boig, d' un enamorat que vá | fuga, aquest salut a la cimera impia". Dient tals mots li va | ventar | un cop noble, que no restà suspès, ans amb gran fúria | floten quan elles passen i, amb les plomes innombrables, els | venten | . Amb llurs càntics, ocells petits alegren les boscúries | seu voltant: tot s'havia enfosquit, no afigurava ningú, ni Zorbàs, que la | ventava | amb el barret de roses vermelles. Foscor al voltant d'ella; de terra | oh graner, una imatge del temps fugitiva. Conserva l'aré que hí | ventaven | els vells, el torn, la filosa temps há descuidada, | del noi es posa blanca com un paper de fumar. La fan seure i han de | ventar | -la. Valga'm Déu, quantes desgràcies en un obrir i tancar d'ulls! Els dos | amb el coll torçat. Una renglera de monges que tinc al meu davant es | venten | frenèticament amb ventalls de cartró. Ara, un rera l'altre, arriben els | tot és com l'anatòmic que abans de fer la dissecció cremés el cadavre i | ventés | les cendres i que si tenim davant dels ulls un cos com el Sol que ompla | passat— ans no vingués a balancejar-se tant a sobre de mi, que em | ventava | amb el seu halè acre. L'olor de l'acer esmolat se'm ficava nas endins. | acondueix la mainada, i dóna a cada petita la ració de mel que li toca, i | venta | -les amb les ales perquè tinguin l'aire que vol la seva salut i la massa | al pas, pera no fer remoure la grava; els joves d'aquells balancins se | venten | silenciosament, callant i mirant aquelles noies; a dalt dels terrats hi | s'hi emmirallen més coses belles, i compta que l'aire salat sembla que t | venti | am llunyaries, i si comptant am tot això no creus, am mi, que un país de | distreu del seu camí. No mira a ningú. Va fent el seu fet. Am la qua es | venta | les mosques, que la segueixen i la pasturen, però ella, sempre amb el cap | endavant les armes i les pedres, tot sen và en pols, a l'espolsar, i es | venten | tan bé les cendres, que passen el mar i ja no tornen. Ahir va esser el | , tota l'historia del passat, tot s'esfuma en el vent de Palma. I si, al | ventar | aquestes cendres, lo que hi posaran fos hermós, s'anyorarien un moment, | cap vici. Més tard, arriba el campaner, un jove que tambaleja de tant | ventar | les campanes i que pera encendre un cigarret hi và tant a poc a poc i fa | ella pogués enraonar amb son promès. I aquell dia, tot enraonant, ella es | ventava | amb el davantal, i a cada cop de corn, l'hereu sentia un escampament de | per fer una reverència davant els principis democràtics per tal de | ventar | -los tot seguit una solemne puntada de peu. Ell creu en una |
|