×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ventejar |
Freqüència total: 42 |
CTILC1 |
la salut, de l'alegria i de la vida harmoniosa, encara que aquesta sigui | ventejada | per la tragèdia. Mistral, a més a més, tot cantant la Provença m'ensenyà | semblaven trobar-s'hi tranquils, com la fullaraca al peu del marge: ha de | ventejar | molt fort per a sortir novament del recer on el vent l'ha portada i on es | Pepe, qu' el cólera el té hasta trastornát de quilla. Que | ventecha | y no veu aire; que plóu y rás ensomía; que no mes pensa en el mal, y qu' | de morena cara, al sol avivada, sota 'l blanc mocadoret que | venteja | ; descuiden les penes d'amor; serenes, no poden pensar | banda era en ella l'esperit d'universalitat, obert a tots els vents i | ventejant | pertot, aquell esperit que per a regir-se, trià com a subsòl jurídic el | les enraonies de les beates que no se'n pairen cap dia de l'any, plogui o | ventegi | , i no hi ha ànima vivent que no es posin una hora o altra a la boca i no | ... El meu dolç secret, doncs, no tenia sortida. Vaig anar-me'n de casa. | Ventejava | i plovia. Entristit de no poder lliurar-me del meu corc interior, vaig | Eugeni duia un franc a la mà dreta i una rosa a l'esquerra. Al carrer | ventejava | i plovia. I un auto que s'allunyava en la fosca nocturna, s'enduia, | endins, fins als peus de les nostres serres boiroses, i la tramuntana | venteja | i escombra les nostres planes fins arran de mar. Pel Mediterrani amunt, | lloc maleït que fou confiat a la protecció del taumaturg. Era un turó | ventejat | pel xaloc i les tramuntanes. Una roca calba, erma d'arbredes. Sota, un | Fent-ho per mar, passeu per una costa aspra i devastada, sense cap arbre, | ventejada | per les fúries de la tramuntana. Es troben moltes cales. A les nits, de | les nostres muntanyes; les cançons llançades a ple pulmó dalt als cims | ventejats | per l'aire de la terra i les acalorades discussions que acabaren amb la | vespres, eixordador, l'exprés amb la vella fragància del carbó de pedra, | ventejant | el bigoti i l'ull boirós d'en Vinaixa, que encara aguanta la bandera, | cop significacions força diferents (per ex., forcejar i forçar, | ventejar | i ventar, damnejar i damnar), altres cops la diferència de | Tanca els finestrons i posa ben endins les llebes. No fos cas que | ventegés | , que podrien trencar-se els vidres. Anirà a dalt. És com si la | un munt de retaules medievals, amb sants de fesomia ingènua. A fora | venteja | , llampega, trona i plou. Enmig del temporal sonen de tant en tant trets | escaravats boladors y un sin fí de atres animalets, dels que se la | ventegen | per l' aire; ya tots allí boltejaven per l' espay, pero sense meçclarse | Les metamòrfosis de Venus, L'Univers formós i salvatge\) semblen | ventejats | per la fúria d'aquella fortitud amorosa. I la mobilitat ens fa descobrir | buidà el sarró: només hi havia els rastres de gra, pa i mel. El rei el | ventejà | més fort que no ventejà els altres, anant per ferir els covards de llur | hi havia els rastres de gra, pa i mel. El rei el ventejà més fort que no | ventejà | els altres, anant per ferir els covards de llur flaquesa. Ajocat el sol, | no amb els seus sants. Mentre l'altre xapurrava el cantiret, ella l'anava | ventejant | . Si el senyor feia un pont, del cim de França al capdavall d'Espanya, | perquè el minyó s'havia empassat la visita. —Doncs ja el tenim nostre —es | venteja | l'hereu—. Al cap de vuit dies tindreu ací el tros del brau.— Ben excitats | segona quedà mut. L'hereu tampoc no portava el tros; tant com se n'havia | ventejat | ! I tots, encuriosits com estaven, se'n burlaven i no li estalviaven befes | de gegants amb peus de fang bastits amb pessetes imaginàries que tothom | ventejava | i lluïa sense tenir-les. Perquè els montcarraners vivien de somnis, de | i el coll de la Batalla, i fou un dels darrers llocs estratègics on | ventejà | el penó del rei Jaume llavors de la caiguda del regne de Mallorca. De | ben net; Deu ser un poch orejat, Mes no 'l malalt | ventejat | . Tot miasma corromput Te danya molt la salut. Mes lo | Víctimas sou com nosaltres de sas malifetas. Un temps, la llansa al bras, | ventejareu | fins á la mar las turbas de Mahoma; un altre temps, la ma en la espasa, | sobte l'inefable nom, el cridés al vent matusser que | venteja | tots els rosers, les veles de tots els nauxers, i fa | la claror el sentiment que més ens domina: vivim com | ventejats | pel toc d'una campana d'aigua, fets de seda cremada i ferida | blat els déus no sols pels rics l'envien...", i amb aqueixos retalls es | ventejaven | els clams de llur penar. Al fi, en resposta, se'ls donà una fermança molt | lo somni mes bonich de las sevas nits tristas! La distancia es res: demá | ventejará | son inflamat front la bandera de la independencia de la seva anyorada | crespa, tot queda com un cementiri... Mes, pogués saber tan sols què... | ventejar | les ocorrencies possibles!... Quan arribà als derreres de l'horta, se | fets ab bitllets de las extraordinarias del Hospital y dels Empedrats se | ventejavan | desde 'ls tercers pisos brandant y ondulantse ab molta gracia com si 's | castellans, llurs senyeras ufanosos llurs senyeras | ventejant | . Lo Compte, l' aguerrit compte, lo flagell dels | que toca daurantse. Y las auras de ma terra nostres fronts voy | ventejant | ne com las catalanas dihuen, no hi ha, no, mes frescas | no'ls treu ningú." Y no manquen dònes qui, si en dia d'eleccions plou o | venteja | , aconsellen al marit, o al fill, o al germà, que s'estigui tranquilament | entre les espesses fumeres que ombregen la mata. Els pollancres solars | ventegen | vidres negres. Digues-me qui ets —No sé pas on só. | del Líban. Desperta, tramuntana, vine, migjorn! | Venteja | el meu jardí, que s'escampi el seu perfum! Capítol V | el sol, a l'hivern, o l'ombra, a l'estiu. ¿Que plovia, o | ventejava | o feia massa fred? Allà tenia les millors sales d'exposicions del món, | per l'Editorial Dopesa). El temps que fa no té res de primaveral. Plou i | venteja | . No goso sortir al carrer i la mar —que veig des de casa— m'ensenya les | Timó on hi havia la Montserrat i els seus. I al revés del dia anterior, | ventejava | fort de llevant d'on venien els núvols com esperitats i semblava que | o daurat. -El pointer caça sempre amb el cap alt, nas al vent, i | venteja | la caça a llargues distàncies. És de pèl curt i, per tant, resisteix més |
|