Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ventijol M 233 oc.
ventíjol M 4 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ventijol Freqüència total:  237 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cantaven els ocells; les fresques brises i els lleugers ventijols van murmurar-ho per les boscúries, i, jugant, llurs ales
del foc, senzilla i neta, viva i mesurada, dictada per la feina, però el ventíjol venia de la marenda. Entretant, una cigala que s'havia fet amiga nostra i
mirada plena de rancúnia. Prompte la remor marina li arribà als oïts i un ventijol humit i lleuger li acaronà les galtes; el nostre home va sentir una
mitjans enginyosos per a la reclame. Però havent remarcat que el ventijol humit de la mar entumia llurs cossos infantils, se n'entraren dins de la
La gent pescadora va pujant cap a l'església entre vols d'oreneta i un ventijol alegre que deixa una mica de sal en cada cosa. A la darrera campanada, la
molses i de la fullaraca, l'efluvi salabrós del mar llunyà que duia el ventijol. I a tothora hauríeu percebut el claquejar eròtic de la seva terrible
o en cada roca ingent hi ha un poblet o una ermita. Ens arriba un ventijol fresc. Flanquegem el cementiri d'Artesa, dominat per la ruta. Uns xiprers
a l'ombra d'uns ramatges esponerosos entre la fullaraca, i acaronats pel ventijol fresc i uns traguets de xarel·lo del país i fumant una pipa sense foc.
i trontollaire. Encara em sembla estar rebent en plena fesomia, el ventijol aromós de les estovalles de cànem desplegant-se amb l'impuls aqueferat
molt per trobar un lloc del vostre gust on poder respirar el ventijol dels camps i contemplar el paisatge. Us cal passar una bella estona sota
buidar-se en son cos vermell i ple de vida: al seu entorn girava el ventitjol marí, encenent-li la bella color de les galtes; el vapor humit que
baixa: estovalles blanques, gots i ampolles irisats pel sol ponent, ventijol humit, ocells refiladors i vaporets a l'horitzó. Els promesos parlaven
constant en rectilínia mansuetud. De vegades, per un enjogassament del ventijol, s'apassiona i salta; o, perquè la docilitat no desmenti la gràcia
Ara?... Encara no? No; calia deixar que passés la pantejada del ventijol la qual s'eixamplava plena de mormolls creixents, que els nostres sentits
amb el clar de lluna per a millor sedassar-lo i absorbir-lo. El ventijol era suavíssim; el cel, d'una serenitat immaculada; el paisatge,
el monocorde de les cigales i el brugit dels llacs de blat onejats pel ventijol. Nota vilatana: "Per entrar al Cementeri pel Calvari hem de
i llurs fulles tremoloses remoregen a les vores de l'aigua breçada pel ventitjol... i allà al cim d'una vessant conreuada, sota un cel profón i lluminós
reben com defallits, desmaiats de xafogor; un quadro per a referir el ventijol de la tarda, que fa estremir d'esgarrifança les fulles; un quadro per a
cop la mirada. Els seus ulls suquejaren en la delícia blava de la mar. Un ventijol setembrí entrà per l'oberta finestra i portà al front de Mossèn Gaspar el
que l'Arno fecunditza. Oliverars i xipresos. Arbredes extremides pel ventijol nascut en la mar pissana, aquella mar enyorada que s'insinua cap a
arribava a creure's embarcat, car no veia altra cosa que aigua i cel. Un ventijol frescal, impregnat del bleix salobre de la ressaca, esbandia el llarg
efluvis virginals, amb els seus esguards i somriures amistosos, amb el ventijol de la seva mobilitat graciosa, hauria esclavitzat aquell adolescent
que refredava més encara la seva freda suor? Ara l'infant sentia com un ventitjol ranci que arribant del fons del passadís li acaronava les galtes i li
mitjans enginyosos per a la reclame. Però havent remarcat que el ventitjol humit de la mar entumia llurs cossos, se n'entraren dins de la barraca
prenyat de rancúnia. Aviat la remor de la mar li arribà a l'oïda i un ventijol humit i lleuger li acaronà les galtes; el nostre home va sentir una
havia de recular amb la negativa a la seva requesta. En va la demanava el ventitjol, acaronant-la amb les seves millors suavitats, passant-li amorosament pel
de terra com si sentís el rastre d'una oreneta. Després una alenada de ventijol li portà d'aquell indret l'olor del fum de la pila dels carboners i la
des del ponent —del dia i del viure— desagna els núvols de llevant, i el ventijol de la tardor travessa el vesprejar amb veus insospitades. Alena, alena
banda. No per això s'aturà En Joan brut: la desesperació l'empenyia; un ventijol subtil l'acompanyava com un esperit invisible i malencònic. Arran d'una
barraca, a l'ombra fresca de la figuera, parlaven de les seves coses. Un ventíjol suau bufava de la banda del mar. Vers llevant les maresmes pútrides
feixuguesa, i dintre la xafogor de la diada, en l'atmòsfera esbandida pel ventíjol que començava d'acariciar-ho tot, va sentir-se lleuger... Va encloure en
del sol, s'entestaven a dibuixar un arabesc sobre la superfície llisa. El ventijol, però, feia i desfeia el joc milers de vegades... Joan va parlar: —fa
feinejar... El matí era bell. El cel, d'un blau molt clar. Corria un ventijol suau. Allà dalt, molt lluny, sobre les carenes inundades de sol, volava
es deixa sentir, però en aquesta hora el sol s'ajeu i deixa pas al ventijol fresc; les orenetes i falziots travessen l'espai i ara sembla que tot és
penombrosa plaça de Tetuan, sota un cel cobert d'estrelles, respirant un ventijol fresc, marí. En arribar al jardinet central, el nou amic, que no havia
la cadira sobre la terra immòbil. Els seus narius aspiren amb delícia el ventijol nocturn que sembla portar sentors del Pirineu. De tant en tant, però,
orella, car hi sentia com el contacte d'un insecte, o potser d'un tènue ventijol nocturn: aviat se li féu clara una veueta prima i subtil que li parlava
solament dels genis. I la seva prosa, remorosa com el mar bressolat pel ventijol, prenia, quan era oportú, el verisme que dóna relleu, intensitat i vida a
oracions Jaume I conquistà València, Una arpa tinc, Mouen els arbres ventijols suaus, Les ballestes del goig, primer i brau, tivaven ansioses llurs
[cp. salobre], gelabrós, engelabrir-se; magrentí; magristó; ventijol, muntitjol; ombradiu, berguedà; escaldufar; podrimener; saltiró; secardí;
llebetjol; ponent, ponentol; oratge, oratjol; embat, embatol; vent, ventijol; llenç, llençol; fill, fillol; llinya, llinyola, llinyol. Assenyalem
abrandat avui en sentir-se avivat el seu caliu tants anys somort, pel ventijol de la realitat propera, hem dit amb orgull que aquesta nostra escola
enceses prengueren per mil llocs diferents i avivades les flames pel ventitjol, aviat les garrigues i esbarzers, les matarrades i l'arbram, en un
allà un bon matí de setembre en què el sol somreia amablement i un bon ventijol inflava les veles d'un bastiment que estava a punt de salpar de la rada
de les bladines que com arpes gregues vibraven ses cordes al suau ventijolet de nostra mar llatina; a ésser vitolada, aclamada, adorada per les gents
entre celatges, tarongines, afaixats de rojures de brasilada. Un ventijol cru, ennegrit, alenava del Tossal Gros. Vicent, l'infeliç llaurador,
de pell de foca. Borrallons de neu, isolats, giravoltant dins el ventijol glaçat. Boirina blavissa esfumant les arbredes nues. Tot dins un gran
punxada per uns quants estels, dominava la terra, perfumada d'herbes; un ventijol alçat de poc enfredoria les esquenes i les aixelles mal protegides pel
arrupida damunt l'olorós present, qui sap l'estona, fins que el ventijol l'enfredorí tota i es refé. Va guaitar entorn. Es senyà, i gairebé amb
d'un home que fumava un empudegant cigar. I Aspriu patí qui-sap-lo; el ventijol empenyia el fum a la cara d'ella i la feia estossegar. I patí més de

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »