DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ventre M 3045 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ventre Freqüència total:  3045 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu ventre, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos trastorns digestius,
Maira lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més enllà. Però era fidel i llesta, posseïa un agut olfacte i va
força salvatges i perilloses. Deixant a part el de fusta, que amagava al ventre els guerrers que tant varen contribuir a la ruïna de Troia, et parlaré
haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix ventre: el d'Hècuba. A l'obra d'Eurípides que porta el nom de la fecunda dona
Trompel·li s'ha mossegat avui la llengua —signe d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan recobri la seva habitual eloqüència de
artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample ventre d'una mena de càntir amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes
Veus? Ara toca als braços, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i a aquests racons que, encara que ja no serviries per a llavorer, també
de morir, havia maleït la seva filla i el fruit bastard que portava al ventre; no tenia ja forces per a res més: no podia sinó maleir. Altrament, i tal
ha fet cridar. ¿És veritat el que m'ha dit de tu? —i la mirà al ventre, gairebé amb temor, on començava a insinuar-se la prova del pecat. Ella
girà lentament, aclaparada sota el pes de la maledicció paterna, amb el ventre pujat, com si caminés sota un pesant farcell. Tenia els ulls secs i
so aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el ventre va tenyint-se d'un to blanquinós, i el cap se'ls aplana, poc a poc...
gestos idèntics i mostrant al final, invariablement, les cames fins al ventre entre els aplaudiments i clams dels concurrents. Els ulls brillaven
a la vora, però segurament m'ha vist, i ha continuat volant. Tenen el ventre ros i l'esquena grisa i terrosa. Són llargs, afuats, estilitzats, com un
El moviment ha desmuntat la tenda i ara es pot veure tot el baix ventre de la malalta, el pubis que sembla inflat i el tall sagnant del sexe,
que li pengen del pit, amb una de tan llarga que li arriba al baix ventre, groga com un rovell d'ou i amb un apèndix retorçat que sembla un
les cuixes que sonen a massa blana i adiposa, com si percudís un ventre inflat. —Ja hi ha caigut! —On? —pregunta amb un fil de veu. —
cap a la secretària. Ara ja s'ha llevat la faixa que deixa escapar un ventre inflat contra el qual reposen uns pits caiguts i llargs que semblen
amb els ulls molt oberts, i ell sembla veure'ls per primera vegada: el ventre apelleringat de l'home de la veu afemellada, el tors robust i esblanqueït
sol sota el raig, fregant-se gairebé rabiosament el pit, els braços, el ventre, les cames. Un suc groguenc rellisca cap al plat i s'arrossega pels
les formes són més estables, és possible de reconèixer la línia dels ventres, pits, natges i esquenes que es barregen sense acabar-se de confondre del
llençats al carner sense amor ni preocupació, una cara reposa contra un ventre encara obès, un peu frega un nas ja afilat, una mà sembla entaforar-se en
—Evidentment. Ell la mira de dalt a baix, reposa la mirada en el seu ventre llis. —I no esteu prenyada? —Si estic... Com? —fa la noia, gairebé
un home secardí i molt llarg i una dona baixa i camatorta amb un ventre excessivament prenyat, es mig aturen, esperen. —Què són totes aquestes
manilles, però un dels soldats alça l'arma i, amb la culata, l'empeny pel ventre. En veure-la caure, totes avancen més, amenaçadores, sense deixar de
l'esquena entre esbufecs continguts que s'escapen de les boques obertes. —Ventre enlaire! Obeeixen encara, girant sobre ells mateixos amb un gest lent i
irreductible. La suor li perleja el front, li xopa les aixelles i el ventre, i aleshores sent de nou els passos arrossegats de la vella que es mouen
on distingeix un cordonet blau que desapareix cap a les profunditats del ventre. La dona mira per damunt d'ell, més enllà, i diu: —Tombeu els quadros.
la mare? —pregunta decidida—. Vols que t'ho digui? —On? Ella toca el ventre de la noieta amb el palmell de la seva mà dreta. —Aquí. —La desplaça cap
amb el palmell de la seva mà dreta. —Aquí. —La desplaça cap al seu propi ventre—. I aquí. Ell resta immòbil, només mirant-la, mirant-les, fins que
darrera una dona alta i grossa com un tossal que arrapa contra el ventre una bossa negra d'on desborden monedes de totes denominacions. —Aquí...
mou les espatlles amb un gest que li fa trontollar la carn del pit i del ventre sota la bata ben cenyida—. En realitat, més valdrà que de bon
Impacient, gairebé el va empenyent al seu davant amb els sacsons del ventre, s'enfilen un darrera l'altre a la pilera, des d'on l'encarregat atreu
amb un moviment de rotació que li arregussa les faldilles fins al baix ventre. —Encara hi cabeu, si també voleu reposar una mica... —No és una mica
passejant els ulls de l'un a l'altre. L'individu obeeix, rutlla sobre el ventre, seguint la breu inclinació del divan, i s'immobilitza gairebé a frec de
noia fa una mitja volta sobtada, se li precipita damunt, el frega amb el ventre, els pits. —Feu-li-ho!... Ell li posa la mà a l'espatlla
el terra, l'home amb una mena de dansa saltironant que li remou el ventre amunt i avall, el xicot amb un sol peu, gairebé rabiosament. —Tu vindràs
entre les plantes vives. Baix, ensopega amb una cama, els dits palpen un ventre abans d'enretirar-se precipitadament, com si haguessin caigut al bertrol.
els meus companys de la muntanya que s'organitzen una i altra vegada. Al ventre de les noies que volen que les prenyem... No l'han matada, no han pogut
completament en el fang, sota la barana del carro, quasi partits pel ventre i esbotzats. La gent de les masies, els treballadors dels camps propers,
del treball, i els carrers s'animaven. Les dones, la majoria, amb el ventre pujat, s'aplegaven als portals a xafardejar, mentre s'acabava de coure el
ha precipitat la fi. I quina fi, Déu meu! Li dispararen a ses cames, en es ventre i després de fer-lo sofrir terriblement, quan quasi s'havia dessagnat, es
Malgrat que dels quatre als catorze anys vaig veure cinc vegades com el ventre de mumare s'anava inflant de mica en mica durant nou mesos, els nins
no sap què són vint-i-cinc anys d'anar a rentar per ses cases amb so ventre xop d'esquitxs i sabonera! Me vaig quedar embarassada quan en tenia
va néixer morta de tant de rentar sense aturar, de tant de copejar es meu ventre, faixat perquè no es notàs tant s'embalum, contra ses piques... Era molt
ben mirats, indistints, els besos, i creix el ventre de tres mesos. S'arreglarà tot, a la fi. Pot seguir ara el
com una llepassa. Puja per les cames, passa, ompli un ventre com una casa. Vigilant la dilatació, creix en un got, en un
o bé feien els seus tranquils projectes, satisfet el baix ventre, i els infants s'acostaven als coloms amb les molles de pa,
tots els morts de la guerra desenterrats, desfets, el ventre petulant de la recent casada entre tanta misèria, entre tant
entre tanta misèria, entre tant d'estupor, el melic graciós, el ventre de sis mesos, tots els morts de la guerra, tots els morts de la
rodes, mudes llomes blavoses sota tota la lluna, el ventre de sis mesos, la fam, la por, l'espant. Un silenci, una pols, l'

  Pàgina 1 (de 61) 50 següents »