Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu	ventre	, com en un sac, o patia d'estranys i miraculosos trastorns digestius,
Maira lladrava, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el	ventre	a seny i més enllà. Però era fidel i llesta, posseïa un agut olfacte i va
força salvatges i perilloses. Deixant a part el de fusta, que amagava al	ventre	els guerrers que tant varen contribuir a la ruïna de Troia, et parlaré
haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix	ventre	: el d'Hècuba. A l'obra d'Eurípides que porta el nom de la fecunda dona
Trompel·li s'ha mossegat avui la llengua —signe d'estómac brut o de	ventre	enfitat— i farfalleja. Quan recobri la seva habitual eloqüència de
artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample	ventre	d'una mena de càntir amb detalls arqueològics ben precisos, tres orenetes
Veus? Ara toca als braços, i a continuació als flancs, i més tard al	ventre	i a aquests racons que, encara que ja no serviries per a llavorer, també
de morir, havia maleït la seva filla i el fruit bastard que portava al	ventre	; no tenia ja forces per a res més: no podia sinó maleir. Altrament, i tal
ha fet cridar. ¿És veritat el que m'ha dit de tu? —i la mirà al	ventre	, gairebé amb temor, on començava a insinuar-se la prova del pecat. Ella
girà lentament, aclaparada sota el pes de la maledicció paterna, amb el	ventre	pujat, com si caminés sota un pesant farcell. Tenia els ulls secs i
so aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el	ventre	va tenyint-se d'un to blanquinós, i el cap se'ls aplana, poc a poc...
gestos idèntics i mostrant al final, invariablement, les cames fins al	ventre	entre els aplaudiments i clams dels concurrents. Els ulls brillaven
a la vora, però segurament m'ha vist, i ha continuat volant. Tenen el	ventre	ros i l'esquena grisa i terrosa. Són llargs, afuats, estilitzats, com un
El moviment ha desmuntat la tenda i ara es pot veure tot el baix	ventre	de la malalta, el pubis que sembla inflat i el tall sagnant del sexe,
que li pengen del pit, amb una de tan llarga que li arriba al baix	ventre	, groga com un rovell d'ou i amb un apèndix retorçat que sembla un
les cuixes que sonen a massa blana i adiposa, com si percudís un	ventre	inflat. —Ja hi ha caigut! —On? —pregunta amb un fil de veu. —
cap a la secretària. Ara ja s'ha llevat la faixa que deixa escapar un	ventre	inflat contra el qual reposen uns pits caiguts i llargs que semblen
amb els ulls molt oberts, i ell sembla veure'ls per primera vegada: el	ventre	apelleringat de l'home de la veu afemellada, el tors robust i esblanqueït
sol sota el raig, fregant-se gairebé rabiosament el pit, els braços, el	ventre	, les cames. Un suc groguenc rellisca cap al plat i s'arrossega pels
les formes són més estables, és possible de reconèixer la línia dels	ventres	, pits, natges i esquenes que es barregen sense acabar-se de confondre del
llençats al carner sense amor ni preocupació, una cara reposa contra un	ventre	encara obès, un peu frega un nas ja afilat, una mà sembla entaforar-se en
—Evidentment. Ell la mira de dalt a baix, reposa la mirada en el seu	ventre	llis. —I no esteu prenyada? —Si estic... Com? —fa la noia, gairebé
un home secardí i molt llarg i una dona baixa i camatorta amb un	ventre	excessivament prenyat, es mig aturen, esperen. —Què són totes aquestes
manilles, però un dels soldats alça l'arma i, amb la culata, l'empeny pel	ventre	. En veure-la caure, totes avancen més, amenaçadores, sense deixar de
l'esquena entre esbufecs continguts que s'escapen de les boques obertes. —	Ventre	enlaire! Obeeixen encara, girant sobre ells mateixos amb un gest lent i
irreductible. La suor li perleja el front, li xopa les aixelles i el	ventre	, i aleshores sent de nou els passos arrossegats de la vella que es mouen
on distingeix un cordonet blau que desapareix cap a les profunditats del	ventre	. La dona mira per damunt d'ell, més enllà, i diu: —Tombeu els quadros.
la mare? —pregunta decidida—. Vols que t'ho digui? —On? Ella toca el	ventre	de la noieta amb el palmell de la seva mà dreta. —Aquí. —La desplaça cap
amb el palmell de la seva mà dreta. —Aquí. —La desplaça cap al seu propi	ventre	—. I aquí. Ell resta immòbil, només mirant-la, mirant-les, fins que
darrera una dona alta i grossa com un tossal que arrapa contra el	ventre	una bossa negra d'on desborden monedes de totes denominacions. —Aquí...
mou les espatlles amb un gest que li fa trontollar la carn del pit i del	ventre	sota la bata ben cenyida—. En realitat, més valdrà que de bon
Impacient, gairebé el va empenyent al seu davant amb els sacsons del	ventre	, s'enfilen un darrera l'altre a la pilera, des d'on l'encarregat atreu
amb un moviment de rotació que li arregussa les faldilles fins al baix	ventre	. —Encara hi cabeu, si també voleu reposar una mica... —No és una mica
passejant els ulls de l'un a l'altre. L'individu obeeix, rutlla sobre el	ventre	, seguint la breu inclinació del divan, i s'immobilitza gairebé a frec de
noia fa una mitja volta sobtada, se li precipita damunt, el frega amb el	ventre	, els pits. —Feu-li-ho!... Ell li posa la mà a l'espatlla
el terra, l'home amb una mena de dansa saltironant que li remou el	ventre	amunt i avall, el xicot amb un sol peu, gairebé rabiosament. —Tu vindràs
entre les plantes vives. Baix, ensopega amb una cama, els dits palpen un	ventre	abans d'enretirar-se precipitadament, com si haguessin caigut al bertrol.
els meus companys de la muntanya que s'organitzen una i altra vegada. Al	ventre	de les noies que volen que les prenyem... No l'han matada, no han pogut
completament en el fang, sota la barana del carro, quasi partits pel	ventre	i esbotzats. La gent de les masies, els treballadors dels camps propers,
del treball, i els carrers s'animaven. Les dones, la majoria, amb el	ventre	pujat, s'aplegaven als portals a xafardejar, mentre s'acabava de coure el
ha precipitat la fi. I quina fi, Déu meu! Li dispararen a ses cames, en es	ventre	i després de fer-lo sofrir terriblement, quan quasi s'havia dessagnat, es
Malgrat que dels quatre als catorze anys vaig veure cinc vegades com el	ventre	de mumare s'anava inflant de mica en mica durant nou mesos, els nins
no sap què són vint-i-cinc anys d'anar a rentar per ses cases amb so	ventre	xop d'esquitxs i sabonera! Me vaig quedar embarassada quan en tenia
va néixer morta de tant de rentar sense aturar, de tant de copejar es meu	ventre	, faixat perquè no es notàs tant s'embalum, contra ses piques... Era molt
ben mirats, indistints, els besos, i creix el	ventre	de tres mesos. S'arreglarà tot, a la fi. Pot seguir ara el
com una llepassa. Puja per les cames, passa, ompli un	ventre	com una casa. Vigilant la dilatació, creix en un got, en un
o bé feien els seus tranquils projectes, satisfet el baix	ventre	, i els infants s'acostaven als coloms amb les molles de pa,
tots els morts de la guerra desenterrats, desfets, el	ventre	petulant de la recent casada entre tanta misèria, entre tant
entre tanta misèria, entre tant d'estupor, el melic graciós, el	ventre	de sis mesos, tots els morts de la guerra, tots els morts de la
rodes, mudes llomes blavoses sota tota la lluna, el	ventre	de sis mesos, la fam, la por, l'espant. Un silenci, una pols, l'

Pàgina 1 (de 64)

50 següents