Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

t'evoque dreta sobre les teues cames. Carregaven els hòmens els	ventruts	camions. Venien autobusos de Gandia i Paterna. Eixien
un record humil, com un gerani pàl·lid. Hi havia unes finestres	ventrudes	i solemnes que donaven a un pati; potser fou una casa
Fra Garí penedit. De fet herència d'avis boscans,	ventruts	i amb més peus que mans. Vagarejava, balder, sòrdid pubill d'un
anar a buscar-lo. Era un altre nen. M'havien fet un canvi. Estava inflat,	ventrut	, amb les galtes rodones, i amb dos ossos per cames, torrat de sol, amb el
Paper de mar frisat en el cau d'una desca, on els vaixells	ventruts	fan toronjos madurs. Regalant de rovell, com a postres de
lluenta dels vernissos i les gomes més ultramarines, afectant desinències	ventrudes	o un gòtic estirament catedralesc, tenia una raó d'existir i de pasturar,
era tan rudimentari. Però no ens hi enganyem: aquests salvatges peluts i	ventruts	, l'aparença física dels quals ens fa pensar en buròcrates adiposos o en
—Tenen forma? Ciutadà. —Naturalment. Són de forma	ventruda	les primeres i enfonsades pel mig les segones. Einstein.
amb cants d'ocell i raigs d'estrella, donats exprés a filar a les aranyes	ventrudes	, vels que no foren a temps de collir per l'alba sorpreses en el bo de les
a la casa. La mare de la Layeta, una vella, petita y seca encar que	ventruda	, tot un feix de nervis y ab uns ullets inquiets y negres com un parell de
"La recullida iglesieta, ab sos altars virolats, ab ses verges nanes y	ventrudes	y de fesonomía apagesada y les místiques banderes de les míseres
entre complicats rasgueigs de talla daurada y el gran taulell	ventrut	y de potes garrelles, avuy reembarnissat y cobert de pedra-marbre. Allí,
a una cuina petita i fosca n'eixía una dòna d'uns quaranta anys, baixeta,	ventruda	i grossa, qui, dirigint-se a María Gloria, digué, mig barrant-li el pas:
a la dels grans paquiderms. Eren cavalls francesos, enormes,	ventruts	, camagrossos, pesants com les mateixes locomotores de vapor, amb les
per tortuosos carrers, entre cases velles, algunes ja xarugues,	ventrudes	, desplombades; ara pel dessota d'arcs travessers, que negregen dins
Tota l'ombra de la vall sembla ajuntar-se al volt d'aquelles soques	ventrudes	, rodanxones, carregades de brancatge... Aquí i allí s'ofereixen aspectes
la llum de la lluna. Avui, la vella Caterina s'ha llevat molt de jorn. És	ventruda	, grassa, petitona. Va embolicada sempre amb un florejat mocador d'herbes,
contra l'àmpit de la finestra, allargassant el coll dintre la reixa	ventruda	, per tal de poder atalaiar carretera avall, devés Girona. En les nits de
i no les trobareu pas mai del tot desparades. El porró ben liberal i	ventrut	impera sempre al bell mig i una llonganissa tapada amb paper fi espera
en alguns carrers i places. Aquests arcs pesants, baixos, galta-inflats i	ventruts	, fan un gran efecte. Davant d'aquestes conques buides, que són com
un pis amb arcs semicirculars, columnes esveltes i lleugerament	ventrudes	, que és un vertader adefesi. En aquest pis hi ha la música del regiment i
Banyoles s'hi anava encara amb diligència. Eren unes diligències curtes i	ventrudes	que semblaven dides, desmanegades, d'un groc superat per la pols, els
entre les terres baixes. Els molins, mentrestant, no paren de rodar.	Ventruts	, com un sac mal lligat coronat amb una mena de barret rodó que voreja la
uns patis descoberts, enllosats o encodinats, amb tot de pilastres	ventrudes	i unes matronals tenalles amb palmeres; enmig del pati una cisterna amb
atribueixen a la seva aigua una pila de virtuts medicinals. Aquesta dona	ventruda	i vermella com un perdigot, que ara està amorrada a la canella, fa una
els recons de l'alcova eren atapaïts de gent estranya. Hi havia comares	ventrudes	, de pits caiguts, mal vestides, de rostre innoble; mosses del carrer,
la intempèrie, amb dos botonets de foc als ulls, encamallats damunt d'uns	ventruts	bóts de vi, treuen la testa pilosa i enèrgica per sota el tenderol de la
Benifallet. Aviat hi serem. Mentrestant, fixem-nos en aquesta barcassa	ventruda	i matussera que puja pel riu. Més ben dit: no puja, la fan pujar. A cada
ens acomboia satisfet. El cap ens va en roda. Tot ho veiem deformat,	ventrut	, elefantiàssic, com si haguéssim perdut el sentit de la mesura i de la
perspectiva del seu fustam i l'entrellat de pals i veles i cordes de les	ventrudes	naus que duien els fruits de València; el que recorda la fuga
amb els altres col·legues. Damunt el marbre de la cònsola de caoba,	ventruda	i esbalandrada amb un mirall inclinat que tenia la lluna mig entelada per
I quan venia la nit i eixia Pigmalió en la cambra de la calaixera	ventruda	i l'escaparata de la Mare de Déu, i poltregava en el vell llit de
forçades a suportar jornals de dotze a catorze hores; dones embotornades,	ventrudes	, tenyides amb els colors de la fam, de la pudor, d'una misèria que les
amb posterioritat, un pis amb arcs semicirculars, columnes lleugerament	ventrudes	, que és un vertader adefesi. En aquest pis hi ha la música del regiment i
d'aspecte repulsiu, ja magres, rostes i anguloses, ja carnudes,	ventrudes	i bonyegudes; però n'hi havia també, algunes, de joves i xamoses, i
trossos recentment exhumats a Terol pertanyen a un exemplar de gerreta	ventruda	que no s'assembla a les de Paterna; a més, les nanses de les gerres i
botiges. Totes les barraques albuferenques tenen a la cuina una grossa i	ventruda	gerra, on dipositen l'aigua potable, tancada amb una tapadora de
cabellut (Ex.: cuir cabellut); bec, becut; gep, geperut; ventre,	ventrut	; clatell, clatellut; espatlla, espatllut; pèl, pelut; molsa, molsut;
d'un braçat vigorós, en el flotador central, on una mena de Bacus	ventrut	, voltat de nimfes jovenívoles, assaja la dansa de l'equilibri. A la faixa
va trobar-se vulgaríssim, més, molt més, que aqueixa dona desforjada i	ventruda	a qui feia un moment havia sentit a dir ralotge, anflamació i
de cambres diverses, on hi havia sistemàticament un llit de llautó i una	ventruda	calaixera vernissada de negre. Els cuiners i els enllaços van viure al
que la tallant proa partia alçant sons espumaralls que, apegats a les	ventrudes	bandes de la nau per la popa, s' ajuntaven, fent llurs remors, que
modernitat. Malgrat la seva senzillesa, té certa presència per la forma	ventruda	de la façana, que qualificaríem d'abarrocada si el barroc no fos
i mirambells, escampats ça i enllà els grans testos vernissats i les	ventrudes	gerres. Insensiblement, hom es trobava en el jardí agençat amb estil
ni de lluny l'entrellat de la peripècia, pressentia que, aquelles	ventrudíssimes	bestiasses, les amenaçava algun treball solemne i difícil; i després,
sobre'l camí, però contingut per paretotes seques y desiguals,	ventrudes	assà y allà y més perilloses que'l marge mateix. Al cim s'arrapavan les
emperò, quant a la forma, si fa no fa, sempre ha estat la mateixa:	ventrudes	del mig, i aprimant-se endalt en forma de coll llarg. És a dir, en forma
una mica decurrents. Cama o peu blanc, fort, mitjanament llarg, sovint	ventrut	o obès a la part del mig (varietat obesus R· Maire); i a voltes
de gerra, l'olla del cuinat per, així, defensar-la de les formigues. Un	ventrut	setrill amb oli verdós i espès. Culleres i forquetes de Búger, plenes
saló noble dels marquesos de Besores, al costat de la gran còmoda negra	ventruda	, rematada per tres pisos de marbre blanc i fúnebre coberts de piles de

Pàgina 1 (de 3)

50 següents