×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb venturós |
Freqüència total: 514 |
CTILC1 |
| atmosfera de felicitat que la seguia pertot i, sobretot, per no torbar la | venturosa | excitació que animava el seu padrí. El padrí era, en efecte, qui Mila | | tornar-la a veure i tornar a esperar i anhelar, aquest perpetu estat de | venturosa | exaltació, aquest joc d'emocions inefables, no podia, era cert, | | si més no, en la voluntat d'obtenir les majors mol·lícies i els més | venturosos | acomodaments per a la seva clientela. És aquesta voluntat el que no s'hi | | les distraccions amb què cal omplir el temps de no fer res, promouen | venturoses | expansions econòmiques: la llàstima és que la gent, curta de cèntims en | | canviar el destí de dues criatures; va fer, de dos dissortats, dos éssers | venturosos | . Ara Quelo de la Coca, el Valent, s'instal·lava al matí davant la porta, | | —i talment recelant, ara, els no res del silenci que eren adés | venturosos | còmplices? Un cucut canta de sobte, innocent. Ella | | horas y horas pera dormir més de lo que desitjava. Pera trobarse en eixa | venturosa | situació no li mancava avuy sinó una cosa: fer la última gran bugada, | | escriure L'home dels ulls blaus, va tenir conseqüències | venturoses | . Van tornar les ànsies antigues. Un afany angoixós d'expressar una certa | | embadalits i agraïen convidant-nos a més vi, l'endemà Josep i jo, | venturosos | i emperesits, vam romandre al llit fins tocades les nou. Aquest | | L' estimo, sí, ab passió boja y com mes se fá impossible nostra unió | venturosa | ; mes creix lo foch del meu cor y mes afecte l' hi posa. Ton· Si | | ventura que en aqueix món tindré felís estada sens realisar los somnis | venturosos | que al escalf del amor un jorn forjarem? Si ton amor fos cert, | | tornarà a ser generós amb mi!" Sí, m'estrenyien la mà i festejaven el | venturós | desenllaç de la teva sospitosa reclusió. Veien pertot portes obertes, | | Qui hauria pogut fer cap objecció? ¿No oferien l'aspecte d'un matrimoni | venturós | i assenyat? Aleshores fóra inexcusable no conservar aquest modèlic | | aquell —però, oh caigut! quin canvi de com vas ser als reialmes | venturosos | de la llum, revestit d'esclats magnífics, excels | | igualem per la raó, i la força féu suprem sobre iguals. Camps | venturosos | , camps on sojorna una alegria eterna, adéu-siau! | | d'amor i joia, amor sense rival, joia contínua, en | venturosa | solitud; contempla llavors l'Infern, i, al mig, el precipici, | | molt més de prop semblaven mons); semblaven uns altres mons o | venturoses | illes, com els antics jardins de les Hespèrides, | | feliços camps, florides valls i boscos; oh illes | venturoses | tres vegades! Qui són els venturosos que hi habiten, | | boscos; oh illes venturoses tres vegades! Qui són els | venturosos | que hi habiten, no s'aturà a escatir-ho: més que totes | | els que escauen a una parella tan formosa, unida pel | venturós | llaç nupcial, esposos ben sols. Jugaven davant d'ells les | | esbrinades més tard. Viu mentre puguis, parella que ets encara | venturosa | ; frueix d'uns breus plaers fins que jo torni; | | i, oh feliç més i més, si no cerquessis algun estat més | venturós | , prou sàvia per a evitar obtenir més saviesa! Llavors la Nit | | pàbul de l'espantós incendi de la guerra— torbar llur | venturosa | seu nativa, bé que no destruir-la, si amb mà dura el | | commoure; el Cel et foragita de tots els seus confins: seu | venturosa | , no admet afanys de violència o guerra. Cap a | | en el seu tron: va rebre'l a la glòria, i ara hi seu a la dreta | venturosa | ". "A precs teus, mesurant les coses cèliques amb les d'ací, i | | com el Matí; escamparen de seguida les constel·lacions més | venturoses | , i tot el Cel, l'influx millor; la Terra donà senyals | | mons triomfa i ens procura, tanys benvolguts, sojorns més | venturosos | ? Ha d'haver reeixit, en tinc certesa; si hagués | | i aneu de dret al Paradís: viviu-hi i sigueu-ne els monarques | venturosos | ; exerciu des d'allí el vostre domini damunt la Terra | | i on l'Home viu en un Paradís, pel nostre exili, | venturós | . Amb enganys vaig allunyar-lo d'Aquell qui el va crear, i, per | | ella estimant; o bé, massa tardana, vindrà l'elecció més | venturosa | , quan ell ja estigui encadenat, pels llaços del | | ¿He de deixar-te, a tu, terra nativa, aquests camins i | venturoses | ombres, digne sojorn dels déus? Jo que esperava viure | | la natural propensió; i va dir-li: "Oh tu, el primer dels Àngels | venturosos | , ver obridor d'aquests ulls meus! Em sembla molt més | | per anar amb Déu dins la més alta via de la salvació, en llocs | venturosos | , exempt de mort, i per mostrar-te el premi que espera | | Paradís, més benaurat recinte que aquest Edèn, i amb jorns més | venturosos | ." Digué Miquel; i s'aturà aleshores, com a la fi del Món; i el | | amb els ormeigs i qui li donava estada de casa. I què? No acceptava? El | venturós | pelegrí responia amb un somrís beneitó. És clar que li agradava l'ofici, | | que a Anglaterra. Un dia vaig ésser testimoni, per una casualitat | venturosa | , d'una migració des d'un niu a un altre, i era un espectacle | | ambiental qualsevol profeta s'hauria atrevit a vaticinar temps | venturosos | per a la llengua pàtria. El sociòleg, de totes formes, tot i sense entrar | | La veritat i l'honra per emblema; Oh, Josepet!, i els segles | venturosos | No en và escriuràn ton nom en l'alta història I Sant | | Gràcia, lo que sia; però el cas és que és i que serà, i quan aquest mal | venturós | agafa de plè an el cor d'un jove, no's cura més que amb el mateix mal, | | Perquè sigui llegit vora del foc, a la vesprada Del ser i del no ser | Venturós | qui arriba a sentir-se com un arbre, ben clavat en el sòl que l'ha vist | | i les fades n'han desertat i les bèsties hi han perdut la paraula. | Venturós | , però, qui sent el desig de reprendre els vells somnis, en aquest temps | | retorn a la casa, tan buida, i tothom hi era i sols tu hi mancaves." " | Venturós | qui camina pel món voltat de miratges i somnis, que els cops del destí li | | d'ofici. I les campanes avisaven del perill, vingués d'on vingués, i | venturós | qui podia posar a resguard, castell o vila murada, els bous i les ovelles | | graciosa i forta, com altre temps la nimfa protectora d'aquelles serres. | Venturós | idil·li aturat a l'entrada dels camins de l'amor, ¿on t'hauria conduït la | | I potser el clau en el cor d'un ver afecte traït i d'una vida malmesa. | Venturós | l'idil·li aturat a l'entrada dels camins de l'amor, poncella no desclosa, | | dormir i una estona de lleure i de divertiment a la festa. I es pot dir | venturós | qui no oblida el riure i el cant dels seus primers temps i els somnis de | | els teus camps i les teves muntanyes, el teu cel i les teves boscúries! | Venturós | qui sap copsar-les i seguir-les! Venturós qui, com tu, que —a desgrat | | teu cel i les teves boscúries! Venturós qui sap copsar-les i seguir-les! | Venturós | qui, com tu, que —a desgrat de ser dura i sorruda, i fermada a la terra | | cap teu hort que no alegrin al bo de l'estiu uns gira-sols o unes dàlies; | venturós | qui, com tu, sobrepujant fatics i penes, encerta a enjoiar cada dia de | | dels mirinyacs i de les perruques, una mica escanyolida i posturera. | Venturós | qui té la sort de néixer, de pujar i de viure en la constant companyia de |
|