▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
venturós A 514 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb venturós Freqüència total:  514 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

atmosfera de felicitat que la seguia pertot i, sobretot, per no torbar la venturosa excitació que animava el seu padrí. El padrí era, en efecte, qui Mila
tornar-la a veure i tornar a esperar i anhelar, aquest perpetu estat de venturosa exaltació, aquest joc d'emocions inefables, no podia, era cert,
si més no, en la voluntat d'obtenir les majors mol·lícies i els més venturosos acomodaments per a la seva clientela. És aquesta voluntat el que no s'hi
les distraccions amb què cal omplir el temps de no fer res, promouen venturoses expansions econòmiques: la llàstima és que la gent, curta de cèntims en
canviar el destí de dues criatures; va fer, de dos dissortats, dos éssers venturosos. Ara Quelo de la Coca, el Valent, s'instal·lava al matí davant la porta,
—i talment recelant, ara, els no res del silenci que eren adés venturosos còmplices? Un cucut canta de sobte, innocent. Ella
horas y horas pera dormir més de lo que desitjava. Pera trobarse en eixa venturosa situació no li mancava avuy sinó una cosa: fer la última gran bugada,
escriure L'home dels ulls blaus, va tenir conseqüències venturoses. Van tornar les ànsies antigues. Un afany angoixós d'expressar una certa
embadalits i agraïen convidant-nos a més vi, l'endemà Josep i jo, venturosos i emperesits, vam romandre al llit fins tocades les nou. Aquest
L' estimo, sí, ab passió boja y com mes se fá impossible nostra unió venturosa; mes creix lo foch del meu cor y mes afecte l' hi posa. Ton· Si
ventura que en aqueix món tindré felís estada sens realisar los somnis venturosos que al escalf del amor un jorn forjarem? Si ton amor fos cert,
tornarà a ser generós amb mi!" Sí, m'estrenyien la mà i festejaven el venturós desenllaç de la teva sospitosa reclusió. Veien pertot portes obertes,
Qui hauria pogut fer cap objecció? ¿No oferien l'aspecte d'un matrimoni venturós i assenyat? Aleshores fóra inexcusable no conservar aquest modèlic
aquell —però, oh caigut! quin canvi de com vas ser als reialmes venturosos de la llum, revestit d'esclats magnífics, excels
igualem per la raó, i la força féu suprem sobre iguals. Camps venturosos, camps on sojorna una alegria eterna, adéu-siau!
d'amor i joia, amor sense rival, joia contínua, en venturosa solitud; contempla llavors l'Infern, i, al mig, el precipici,
molt més de prop semblaven mons); semblaven uns altres mons o venturoses illes, com els antics jardins de les Hespèrides,
feliços camps, florides valls i boscos; oh illes venturoses tres vegades! Qui són els venturosos que hi habiten,
boscos; oh illes venturoses tres vegades! Qui són els venturosos que hi habiten, no s'aturà a escatir-ho: més que totes
els que escauen a una parella tan formosa, unida pel venturós llaç nupcial, esposos ben sols. Jugaven davant d'ells les
esbrinades més tard. Viu mentre puguis, parella que ets encara venturosa; frueix d'uns breus plaers fins que jo torni;
i, oh feliç més i més, si no cerquessis algun estat més venturós, prou sàvia per a evitar obtenir més saviesa! Llavors la Nit
pàbul de l'espantós incendi de la guerra— torbar llur venturosa seu nativa, bé que no destruir-la, si amb mà dura el
commoure; el Cel et foragita de tots els seus confins: seu venturosa, no admet afanys de violència o guerra. Cap a
en el seu tron: va rebre'l a la glòria, i ara hi seu a la dreta venturosa". "A precs teus, mesurant les coses cèliques amb les d'ací, i
com el Matí; escamparen de seguida les constel·lacions més venturoses, i tot el Cel, l'influx millor; la Terra donà senyals
mons triomfa i ens procura, tanys benvolguts, sojorns més venturosos? Ha d'haver reeixit, en tinc certesa; si hagués
i aneu de dret al Paradís: viviu-hi i sigueu-ne els monarques venturosos; exerciu des d'allí el vostre domini damunt la Terra
i on l'Home viu en un Paradís, pel nostre exili, venturós. Amb enganys vaig allunyar-lo d'Aquell qui el va crear, i, per
ella estimant; o bé, massa tardana, vindrà l'elecció més venturosa, quan ell ja estigui encadenat, pels llaços del
¿He de deixar-te, a tu, terra nativa, aquests camins i venturoses ombres, digne sojorn dels déus? Jo que esperava viure
la natural propensió; i va dir-li: "Oh tu, el primer dels Àngels venturosos, ver obridor d'aquests ulls meus! Em sembla molt més
per anar amb Déu dins la més alta via de la salvació, en llocs venturosos, exempt de mort, i per mostrar-te el premi que espera
Paradís, més benaurat recinte que aquest Edèn, i amb jorns més venturosos." Digué Miquel; i s'aturà aleshores, com a la fi del Món; i el
amb els ormeigs i qui li donava estada de casa. I què? No acceptava? El venturós pelegrí responia amb un somrís beneitó. És clar que li agradava l'ofici,
que a Anglaterra. Un dia vaig ésser testimoni, per una casualitat venturosa, d'una migració des d'un niu a un altre, i era un espectacle
ambiental qualsevol profeta s'hauria atrevit a vaticinar temps venturosos per a la llengua pàtria. El sociòleg, de totes formes, tot i sense entrar
La veritat i l'honra per emblema; Oh, Josepet!, i els segles venturosos No en và escriuràn ton nom en l'alta història I Sant
Gràcia, lo que sia; però el cas és que és i que serà, i quan aquest mal venturós agafa de plè an el cor d'un jove, no's cura més que amb el mateix mal,
Perquè sigui llegit vora del foc, a la vesprada Del ser i del no ser Venturós qui arriba a sentir-se com un arbre, ben clavat en el sòl que l'ha vist
i les fades n'han desertat i les bèsties hi han perdut la paraula. Venturós, però, qui sent el desig de reprendre els vells somnis, en aquest temps
retorn a la casa, tan buida, i tothom hi era i sols tu hi mancaves." "Venturós qui camina pel món voltat de miratges i somnis, que els cops del destí li
d'ofici. I les campanes avisaven del perill, vingués d'on vingués, i venturós qui podia posar a resguard, castell o vila murada, els bous i les ovelles
graciosa i forta, com altre temps la nimfa protectora d'aquelles serres. Venturós idil·li aturat a l'entrada dels camins de l'amor, ¿on t'hauria conduït la
I potser el clau en el cor d'un ver afecte traït i d'una vida malmesa. Venturós l'idil·li aturat a l'entrada dels camins de l'amor, poncella no desclosa,
dormir i una estona de lleure i de divertiment a la festa. I es pot dir venturós qui no oblida el riure i el cant dels seus primers temps i els somnis de
els teus camps i les teves muntanyes, el teu cel i les teves boscúries! Venturós qui sap copsar-les i seguir-les! Venturós qui, com tu, que —a desgrat
teu cel i les teves boscúries! Venturós qui sap copsar-les i seguir-les! Venturós qui, com tu, que —a desgrat de ser dura i sorruda, i fermada a la terra
cap teu hort que no alegrin al bo de l'estiu uns gira-sols o unes dàlies; venturós qui, com tu, sobrepujant fatics i penes, encerta a enjoiar cada dia de
dels mirinyacs i de les perruques, una mica escanyolida i posturera. Venturós qui té la sort de néixer, de pujar i de viure en la constant companyia de

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »