 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ventura |
Freqüència total: 2210 |
CTILC1 |
| ja ho sabeu. Quan s'ha vist que durés en el foll la constància? ¿Durà, per | ventura | , la seva afecció a la caça? ¿Durà el seu amor amb Roseta la de Fandos? I | | l'adjudicació. Després ballaren tots dos sols: ell, orgullós, radiant de | ventura | , car no havia tingut en sa vida una nit més feliç que aquella; ella, una | | l'anà a veure una d'aquelles tardes, l'abraçà i li desitjà una llarga | ventura | , encara que amb menys entusiasme que les amigues. Després brodaren | | cor, a Mila, se li dilatava, i es sentia inundada l'ànima de joia per la | ventura | dels enamorats. Hi havia, després, les tendres cançons: la de la bona | | havia lluita possible. ¿És que tot el que li ve d'ell, no ho acull, per | ventura | , com un càstig? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda és incapaç | | El seu amor per ella després va anar creixent de dia en dia. ¿No era per | ventura | l'enyorament de sa mare allò que el portà en aquell sobtat retorn del | | tenia allí al seu davant, i era ella: Mila. A penes podia creure en tanta | ventura | , i, nogensmenys, s'estava sense moure's, gairebé indiferent, gaudint | | i la consciència que era la nit darrera feia encara més profunda la seva | ventura | . Es sentia enfonsat en un èxtasi gairebé celestial, en el repòs | | amb més claredat que no ho era; però reflexionà de seguida. Hi ha per | ventura | algú al món que pugui considerar-se'n? I es recordà d'una reflexió que no | | retrocedir; s'asseu i s'aixeca. Sí, podria cridar-la. No la coneix, per | ventura | , de quan era nena? No s'havien tractat sempre com germans? D'infant | | Sileta? Què se'ls en donava que visqués o que fos morta? No fruïen, per | ventura | , en el mal? Però, no era així també com Déu disposava sempre els seus | | que la mare li despertés la imaginació devers el món d'afalacs i de | ventures | que somniava per a ell. Després, el capvespre encenia les seves fogueres | | seus germans m'ajudessin a fer el paller. ¿Quin pecat hi ha en això? ¿Per | ventura | els simis no són de Jahvè? Noïm sembla, talment un de nosaltres i només | | ... Caín. [(Acarant-se amb Adam.)] ¿Jahvè, oi? ¿Per | ventura | hi té res a veure, Ell, amb les vostres atzagaiades? Digues sense embuts | | per l'engany esplendorós del foc que ens barra la vostra | ventura | , ni per l'atzur, oh divins indiferents, que no pot | | —No sé —digué amb displicència— com parlau d'aquestes coses. Per | ventura | exageren. No en parleu més. Jo no sé si es banyen ni si donen tes durant | | no tenguem una entrada amb cotxera ni tants de fums com altres... que per | ventura | fan es ridícul. —Supòs que això no va per mi. —No va per tu ni per | | de naixença. Actualment no dec mirar prim. Tots plegats em llenceu a la | ventura | ! Víctor. També jo, Ernestina? Ernestina. Tu, Víctor... | | i en l'hora de la mort. Amen\. Ah, serà el cavaller temorenc? per | ventura | un joglar fent camí? Qui sigui, no sabia que jo el pogués sentir: i qui | | seu al grau de l'any agenollada, captant la | ventura | de Déu; li val propina un floc de neu, i somriu | | al bon estudiant! Y com diantre 'l confonía ab tanta gent! ¿per | ventura | tenía un ayre de tothom que portés levita? tan adotzenat era qu' aixís se | | 's gasta humor. —Oh, es que lo qu' ella no gasta es modos. ¿Que per | ventura | hem d' enmatzinar lo quarto pera no poder entrarhi? ¿Que per ventura no | | per ventura hem d' enmatzinar lo quarto pera no poder entrarhi? ¿Que per | ventura | no 'n sabem tant com ella de cuydar á la senyora? ¿Quí l' ajuda á vestir | | ab l' esguart plé d' agrahiment y de joya; mes, l' instant suprem de sa | ventura | fou quan al posar la gorreta al nen, vejé que no li venía xica, com havía | | y no 'l podem tenir més qu' horas? —exclamá la despesera. —¿Que per | ventura | no 's menja bé á casa?... Mellor qu' al restaurant. —Es un extraordinari, | | homes, amb la il·lusió de patir un dany menor per abastar demà una gran | ventura | personal? No. Ell no vol ventura per a ell sol, ni guanys, ni puixança. | | un dany menor per abastar demà una gran ventura personal? No. Ell no vol | ventura | per a ell sol, ni guanys, ni puixança. Lluny de tot això, posa en perill | | bona voluntat que van pel món en cerca d'una mica de pau, de glòria o de | ventura | . Adés l'estel els acompanya amb una claroreta dolça, adés els deixa a les | | treyeume d' aquesta casa... —¿Perque? —'m preguntá la mare.— ¿Per | ventura | no 'ns tractan bé? Es cert que l' Esparver nos ha donat algun | | qui es aquest home que ha vingut á robarme la meva felicitat... la meva | ventura | ... lo meu amor... Al sentir aquestas paraulas, no 'm vaig poder contenir | | anat aquets desgraciats?... —¡Corrém, Filomena, corrém! —li deya jo.— La | ventura | de Deu 'ns portará alli ahont sigan. Encara jo no había tingut ocasió d' | | per cert que aquesta mania meva, si be m' ha proporcionat molts ratos de | ventura | y de satisfacció, com lo d' are, en cambi també m' ha ocasionat | | me de casa á l' Esparver... —Pero bé, ¿que t' ha fet?... ¿Per | ventura | t' ha ofés en alguna cosa? De lo del altre dia, ja tu sabs que n' está ben | | lluny d' oscas!... ¿Jo vols qu' estimi á ningú mes que á tú? ¿Que per | ventura | hi ha en lo mon cap dona tant hermosa com tú? Y aixis me tapaba la boca; | | Ab ton amor, vida meva, llambrégan mil esperansas d' ilusions y de | venturas | , tal vegada irrealisables. ¿Perque la dissort fatal ab amor dos cors | | Escena IV [Julia, sola] ¡Esperança! Armonía que dona al cor suau | ventura | , nota encisadora y pura mes bella que 'l sol del dia ¿perqué del ánima | | que si Espanya es francesa, mon pervindrer es de gloria, benhestar, pau y | venturas | , tot aixó 'l francés me porta y aixó, es millor que la pátria puig la | | se mereix aquella que afecte posa al qu' es butxí del seu pare y sa | ventura | li roba. [(Pausa)] [(Carinyosament.)] En cambi jo que 't serveixo | | y en ma mirada estática y frisosa. Torna á sos peus, gosant dolsa | ventura | , [(á Jul)] de ton amor donantli novas probas, encar que veigi que | | Perque no es éll tant solts quí avuy s' oposa á que arribém al cel de la | ventura | : aqueix també aumenta ma amargura [(pel Ton)] preparantme una vida | | altre, sempre delirant y boja, al fí vindrá en los meus brassos gosantne | venturas | dolsas, y ab mos besos y caricias y ella ab sa veu carinyosa, cantarém | | Timb· Si ho descubreix la teva cara. Impossible fingir dolsa | ventura | que 'l rostre es sempre lo mirall de l' ánima. ¿Has plorat? | | Si ets un ángel y 'ls ángels no coneixen dols ni penas sino eterna | ventura | y santa calma. Julia. ¡Un ángel! Potser sí qu' en mon cor nían | | Timb· [(ab desesperació)] Y jo com quedaré? ¿Creus per | ventura | que en aqueix món tindré felís estada sens realisar los somnis venturosos | | la que tal vegada no es culpable. Timb· ¿Per qué vos oposéu á ma | ventura | y á la d' ella també? ¿Per quína causa retornéu lo perdó que jo us | | del cel donaría la esperansa. Roch· Renuncia ja á tos somnis de | ventura | . Ella está ab mí eternament lligada, y cumplirá mos manaments y ordres, | | VIII [Timbaler y Roche] Timb· ¿Per qué vos oposéu á ma | ventura | [(recriminantlo)] y á la de vostra filla, si sou pare? ¿Per qué | | que á sos fills aborreix la ingrata fera que destrossa los somnis de | ventura | , y son hermós pervindre desarrela. Roch· [(Ab malicia)] | | Escena XIV [Julia, luego Ton] Julia. Adeu, somnis de | ventura | y amorosas esperansas. Adeu, ilusións y ditxas que mon cor alimentaba! | | de la seva filla. —Em consta que les mares s'excedeixen quan pensen en la | ventura | personal dels fills —va reprendre en el seu maternal recitatiu i en to |
|
