Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ventura F 2178 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ventura Freqüència total:  2178 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ja ho sabeu. Quan s'ha vist que durés en el foll la constància? ¿Durà, per ventura, la seva afecció a la caça? ¿Durà el seu amor amb Roseta la de Fandos? I
l'adjudicació. Després ballaren tots dos sols: ell, orgullós, radiant de ventura, car no havia tingut en sa vida una nit més feliç que aquella; ella, una
l'anà a veure una d'aquelles tardes, l'abraçà i li desitjà una llarga ventura, encara que amb menys entusiasme que les amigues. Després brodaren
cor, a Mila, se li dilatava, i es sentia inundada l'ànima de joia per la ventura dels enamorats. Hi havia, després, les tendres cançons: la de la bona
havia lluita possible. ¿És que tot el que li ve d'ell, no ho acull, per ventura, com un càstig? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda és incapaç
El seu amor per ella després va anar creixent de dia en dia. ¿No era per ventura l'enyorament de sa mare allò que el portà en aquell sobtat retorn del
tenia allí al seu davant, i era ella: Mila. A penes podia creure en tanta ventura, i, nogensmenys, s'estava sense moure's, gairebé indiferent, gaudint
i la consciència que era la nit darrera feia encara més profunda la seva ventura. Es sentia enfonsat en un èxtasi gairebé celestial, en el repòs
amb més claredat que no ho era; però reflexionà de seguida. Hi ha per ventura algú al món que pugui considerar-se'n? I es recordà d'una reflexió que no
retrocedir; s'asseu i s'aixeca. Sí, podria cridar-la. No la coneix, per ventura, de quan era nena? No s'havien tractat sempre com germans? D'infant
Sileta? Què se'ls en donava que visqués o que fos morta? No fruïen, per ventura, en el mal? Però, no era així també com Déu disposava sempre els seus
que la mare li despertés la imaginació devers el món d'afalacs i de ventures que somniava per a ell. Després, el capvespre encenia les seves fogueres
seus germans m'ajudessin a fer el paller. ¿Quin pecat hi ha en això? ¿Per ventura els simis no són de Jahvè? Noïm sembla, talment un de nosaltres i només
... Caín. [(Acarant-se amb Adam.)] ¿Jahvè, oi? ¿Per ventura hi té res a veure, Ell, amb les vostres atzagaiades? Digues sense embuts
per l'engany esplendorós del foc que ens barra la vostra ventura, ni per l'atzur, oh divins indiferents, que no pot
—No sé —digué amb displicència— com parlau d'aquestes coses. Per ventura exageren. No en parleu més. Jo no sé si es banyen ni si donen tes durant
no tenguem una entrada amb cotxera ni tants de fums com altres... que per ventura fan es ridícul. —Supòs que això no va per mi. —No va per tu ni per
de naixença. Actualment no dec mirar prim. Tots plegats em llenceu a la ventura! Víctor. També jo, Ernestina? Ernestina. Tu, Víctor...
i en l'hora de la mort. Amen\. Ah, serà el cavaller temorenc? per ventura un joglar fent camí? Qui sigui, no sabia que jo el pogués sentir: i qui
seu al grau de l'any agenollada, captant la ventura de Déu; li val propina un floc de neu, i somriu
al bon estudiant! Y com diantre 'l confonía ab tanta gent! ¿per ventura tenía un ayre de tothom que portés levita? tan adotzenat era qu' aixís se
's gasta humor. —Oh, es que lo qu' ella no gasta es modos. ¿Que per ventura hem d' enmatzinar lo quarto pera no poder entrarhi? ¿Que per ventura no
per ventura hem d' enmatzinar lo quarto pera no poder entrarhi? ¿Que per ventura no 'n sabem tant com ella de cuydar á la senyora? ¿Quí l' ajuda á vestir
ab l' esguart plé d' agrahiment y de joya; mes, l' instant suprem de sa ventura fou quan al posar la gorreta al nen, vejé que no li venía xica, com havía
y no 'l podem tenir més qu' horas? —exclamá la despesera. —¿Que per ventura no 's menja bé á casa?... Mellor qu' al restaurant. —Es un extraordinari,
homes, amb la il·lusió de patir un dany menor per abastar demà una gran ventura personal? No. Ell no vol ventura per a ell sol, ni guanys, ni puixança.
un dany menor per abastar demà una gran ventura personal? No. Ell no vol ventura per a ell sol, ni guanys, ni puixança. Lluny de tot això, posa en perill
bona voluntat que van pel món en cerca d'una mica de pau, de glòria o de ventura. Adés l'estel els acompanya amb una claroreta dolça, adés els deixa a les
treyeume d' aquesta casa... —¿Perque? —'m preguntá la mare.— ¿Per ventura no 'ns tractan bé? Es cert que l' Esparver nos ha donat algun
qui es aquest home que ha vingut á robarme la meva felicitat... la meva ventura... lo meu amor... Al sentir aquestas paraulas, no 'm vaig poder contenir
anat aquets desgraciats?... —¡Corrém, Filomena, corrém! —li deya jo.— La ventura de Deu 'ns portará alli ahont sigan. Encara jo no había tingut ocasió d'
per cert que aquesta mania meva, si be m' ha proporcionat molts ratos de ventura y de satisfacció, com lo d' are, en cambi també m' ha ocasionat
me de casa á l' Esparver... —Pero bé, ¿que t' ha fet?... ¿Per ventura t' ha ofés en alguna cosa? De lo del altre dia, ja tu sabs que n' está ben
lluny d' oscas!... ¿Jo vols qu' estimi á ningú mes que á tú? ¿Que per ventura hi ha en lo mon cap dona tant hermosa com tú? Y aixis me tapaba la boca;
Ab ton amor, vida meva, llambrégan mil esperansas d' ilusions y de venturas, tal vegada irrealisables. ¿Perque la dissort fatal ab amor dos cors
Escena IV [Julia, sola] ¡Esperança! Armonía que dona al cor suau ventura, nota encisadora y pura mes bella que 'l sol del dia ¿perqué del ánima
que si Espanya es francesa, mon pervindrer es de gloria, benhestar, pau y venturas, tot aixó 'l francés me porta y aixó, es millor que la pátria puig la
se mereix aquella que afecte posa al qu' es butxí del seu pare y sa ventura li roba. [(Pausa)] [(Carinyosament.)] En cambi jo que 't serveixo
y en ma mirada estática y frisosa. Torna á sos peus, gosant dolsa ventura, [(á Jul)] de ton amor donantli novas probas, encar que veigi que
Perque no es éll tant solts quí avuy s' oposa á que arribém al cel de la ventura: aqueix també aumenta ma amargura [(pel Ton)] preparantme una vida
altre, sempre delirant y boja, al fí vindrá en los meus brassos gosantne venturas dolsas, y ab mos besos y caricias y ella ab sa veu carinyosa, cantarém
Timb· Si ho descubreix la teva cara. Impossible fingir dolsa ventura que 'l rostre es sempre lo mirall de l' ánima. ¿Has plorat?
Si ets un ángel y 'ls ángels no coneixen dols ni penas sino eterna ventura y santa calma. Julia. ¡Un ángel! Potser sí qu' en mon cor nían
Timb· [(ab desesperació)] Y jo com quedaré? ¿Creus per ventura que en aqueix món tindré felís estada sens realisar los somnis venturosos
la que tal vegada no es culpable. Timb· ¿Per qué vos oposéu á ma ventura y á la d' ella també? ¿Per quína causa retornéu lo perdó que jo us
del cel donaría la esperansa. Roch· Renuncia ja á tos somnis de ventura. Ella está ab mí eternament lligada, y cumplirá mos manaments y ordres,
VIII [Timbaler y Roche] Timb· ¿Per qué vos oposéu á ma ventura [(recriminantlo)] y á la de vostra filla, si sou pare? ¿Per qué
que á sos fills aborreix la ingrata fera que destrossa los somnis de ventura, y son hermós pervindre desarrela. Roch· [(Ab malicia)]
Escena XIV [Julia, luego Ton] Julia. Adeu, somnis de ventura y amorosas esperansas. Adeu, ilusións y ditxas que mon cor alimentaba!
de la seva filla. —Em consta que les mares s'excedeixen quan pensen en la ventura personal dels fills —va reprendre en el seu maternal recitatiu i en to

  Pàgina 1 (de 44) 50 següents »