Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
venus F 102 oc.
venus NC 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb venus Freqüència total:  104 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la feina. Un dia Gauguin desembarcà sota aquests cocoters i inventà la Venus polinèsia. Gauguin arribà en una hora pèssima; els missioners obligaren
i adquireixen postals i fotografies en les quals hi ha meravelloses Venus de caoba i atlètics minyons, vestits amb el pareu i coronats de flors
d'aquestes tristes pells vestides amb samarretes inhumanes, però la Venus maori, xata, d'anques potents, de pòmul expansiu i de cabellera
IX "/La maté porque era mía\." (Tango) a La Venus del meu jardí era de pedra picada. Li pinto el llavi amb carmí
el que d'ella es pot fruir. Era de pedra picada la Venus del meu jardí. b Però un frare caputxí que és escultor
qui em fou dea, musa i fada. Era de pedra picada la Venus del meu jardí. X ".../quello è morto bacio, a cui la
quina suavitat de dibuix que es feia llum! I el pit torbador! Era una Venus. Què hi feia que fos peixatera i vulgar? Era la bellesa terrible. Era la
d'un colóm fes l'ofrena; avança 'l peu, Vénus blanca te mena. Filla del cel, somriç de la natura,
il·luminant pertot la rosa esfulladiça; y ta coloma, oh Vénus, blanca i gemegadiça, diría que és l'amor el nostre dolç
d'aquella esculptura semibàrbara, el sistema de Croce fa pensar en una Venus clàssica, que s'emmiralla en l'aigua una mica boirosa d'un espill
en Melrosada dugué el seu amic a un recó del menjadoret, i, sota una Venus de guix, pronuncià aquestes paraules: —Puntí, estic enamorat!... Eren
la veritable vocació, us atreuran més les frondes que no pas la Venus de marbre en la cruïlla de camins, que avui sembla, no sé per què,
proporció, realitzarèu el miracle de fer quelcom de tant clàssic, com una Venus o un Apol, que jo os asseguro, no varen sortir d'altre lloc, sinó, com
una cosa terrible i és que la figura que m'ha sortit pensant en una Venus ha estat un monstre, amb el cul caigut, els braços desencaixats, els peus
vegada que he volgut fer una escultura, m'he proposat crear un Apol o una Venus. I gairebé sempre m'ha sortit una granota. A Barcelona demanava diners en
la frase de Manolo Hugué: "Cada vegada que he procurat crear una Venus, m'ha sortit una granota." Miró també mirava de fer una Venus, però
crear una Venus, m'ha sortit una granota." Miró també mirava de fer una Venus, però engendrava invariablement unes dones nues que tenien certa
dels antics, amb garlandes opulents, corns de l'abundància, i una tèbia Venus de cap petit i anques monumentals passejant-se per un prat amb uns arbres
fa horror. Una aixeta és el que l'home ha creat de més contrari a una Venus —¿i serà mai possible de descriure una Venus? Convertits en assignatura,
creat de més contrari a una Venus —¿i serà mai possible de descriure una Venus? Convertits en assignatura, aquests atuells són realment malèfics. Ara
dels antics, amb garlandes opulentes, corns de l'abundància i una tèbia Venus de cap petit i anques monumentals passejant-se per un prat amb uns arbres
caricatura. No és així com s'ha de fer. Els grecs ho entengueren bé: la Venus de Milo, en els plecs de les robes, no té cap concavitat detallada i, en
que sorgia de l'edat mitjana amb la mateixa transparència que la Venus del Botticelli estava ja a punt de sorgir triomfant i pura del fons de la
feta en un taller italià, i l'altra és un tors femení, probablement d'una Venus, que també degué ésser portada d'Itàlia. Conservades a la col·lecció de
composicions travades. La seva obra mestra és el conjunt de figures de Venus, nàiades i cavalls marins, situades en l'espai entre les fingides
que no són, no allò que són. De la mateixa manera que no "és" la Venus del Tizià un agregat de colors, ni molt menys el resultat de les fòrmules
contemplació desinteressada, que es sublima en la clàssica fórmula de la Venus Urània, o en les delectacions dels deliquis místics, l'amor apareix i
matrona de trenta anys ben portats i perillosament atraients. Fou aquesta Venus intercontinental la que caigué a les mans de l'auster August de Vallclara
plena de vida i de llum. Valdrà més recordar-la només així... Una Venus d'escuma..., una Venus alta, bonica, amb reflexos d'or damunt la carn...
de llum. Valdrà més recordar-la només així... Una Venus d'escuma..., una Venus alta, bonica, amb reflexos d'or damunt la carn... Anna m'ha ressuscitat a
i hi veia reflexada la seva silueta, les corbes del seu cos, com una Venus etèria, anunci d'una Era Nova que ningú, ni ella, ni els que estaven amb
a les viandes ordinàries, però condimentades amb cert sal i pebre, de les Venus locals, trobaven a l'altra quelcom fada i ensopida; una altra mica encara
del carrer i en el tracte corrent. Tina di Lorenzo apareix com una Venus carregada de roba, exactament situada dintre del cànon burgès dels últims
pregunto: si no es fan panteons, de què viuran els escultors? —Poden fer Venus, Adonis, Hermafrodites, sants Jordis... —Però això no dóna diners... A
a representar esculptures femenines (com ho proven les troballes de les Venus de Villendorf i de Laussel a Àustria i el torç de Brassempony a França),
les Parques, la divesa Flora y les Ninfes provocatives, los faunes y les Venus, quals més enlayrats cultivadors sigueren lo Rector de Vallfogona y en
i ateny una longitud de 60-70 mm. És comestible. 86. Venus (Venus) verrucosa (Linné) Escopinya gravada (cast.:
una longitud de 60-70 mm. És comestible. 86. Venus (Venus) verrucosa (Linné) Escopinya gravada (cast.:
estatuetes de pedra molt estilitzades que fan pensar en les famoses Venus de Malta i a d'altres jaciments del paleolític superior siberià. la
seus judicis a un precís i extraordinari rigor crític. El Colintre i la Venus de les pells És un animal molt rar, procedent de les Illes Xafarines, la
Si hem de fer cas d'aquestes Memòries, Wanda era l'autèntica "Venus de les pells" i, segons el biògraf Schlichtegroll a /Sacher-Masoch
i realista. També es conserven escultures de marbre, especialment una Venus i un sàtir jove d'estil praxitelià. Es comprèn fàcilment que essent la
aquella rebel·lió que fa dançar junts en una mateixa ronda, la Venus Anadiòmena amb Luter, Fra Savonarola amb Adonis, i els bruixots i els
sp., Cyrena antiqua Fer·, Cyrena cf. cuneiformis Fer·, Venus sp., Tellina sp., Solen rimosus Bell·, Panopaea sp., Teredo sp.,
Nassa, Voluta, Fusus, Chenopus, Dentalium, Arca, Pecten, Pectunculus, Venus, Panopaea, etc., etc. (figs. 284 y 285). La flora
per la deshonra de Lucrécia; que per l' encegament d' Antoni envers la Vénus del Egipte, restás Octavi l' únich Senyor del mòn; que per trenta
en Poca-solta, la Mare de Déu del Clot, la Cinc cèntims, el Xato, la Venus Peluda, la Cames, la Magnolia, en Pepito Nano, en Sòmines, en Romanones,
mes elegants estavan com badochs mirántsela y proclamavan qu' era una Venus y que no hi havia dona més hermosa y mes ben formada en lo mon, lo qual
natural us allarga, pàl·lides mans, perquè us ompli de besos. Venus de raval Bella dona desgarbada que amb el teu
baladre confident: ets el vi de la pruïja, ets la Venus de raval, qui d'un cossi de sortija emergires

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »