×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ver |
Freqüència total: 3293 |
CTILC1 |
de Zeus —els posteriors d'Hermes no l'afectaven—, va convertir de | veres | Cal·listo en una gran óssa i la va trasplantar, constel·lada, a les | , com un vici, el meu únic vici. De debò que ja es retiren? Em commouen de | veres | , tan amables, atents, delicats, cortesos. Per correspondre a la finor, i | immunitzats contra l'enrenou que els envolta, poden acabar sords de | veres | : les seves orelles hi cedeixen, per fi. La nostra "sordesa" a la | i vivim dividits en petites tribus inconciliables. Tot això és de | veres | . Només que nosaltres no acabem de comprendre que aquestes | seva tècnica. Però d'aquesta exageració, d'aquesta caricatura, en surt la | vera | efígie d'una societat concreta. Els qui hagin sovintejat les pàgines | perquè hi va créixer com qualsevol fill de pagès, com si hagués estat de | veres | el fill de Josefa Valls, que no l'anomenava d'altra manera. Vagà pels | tot parlant amb veu no massa alta. Jeroni, des d'un angle, escolta de | veres | i mira. Tot és un espectacle, més sorollós si es tracta d'un | feliç del tot, per a ser feliç definitivament, en el paisatge que, de | veres | , li pertanyia. En aquest moment, quan recobrava a poc a poc la vida, en | i a Montjuïc no hi ha cabuda per a tanta gent. La primera notícia de | veres | alarmant arriba el dia 22 de març. Es diu que el rei se'n va a | que fins m'estranya que em reclamis l'edició de l'any passat. De | veres | no te l'he enviada? ¿Saps quina troballa ha fet la meva dolça muller? Com | Jo si fos ara li hauria dit que sí, a en Garcia. No era un senyor, és | ver | , però tampoc un manobre. Sa mare era molt remolesta i tenia fama de | era la superació de l'antic pairalisme de porró i barretina, la | vera | síntesi dels catalans, la definitiva incorporació del pagès a la vida | experimentà la batzegada de la introducció del maquinisme i el vapor. La | vera | revolució industrial, o sigui l'equipament del país a la moderna, | estat encoratjades i no pertorbades per un Estat més comprensiu de les | veres | necessitats del país. Tot i això, només cal repassar la història de les | de 1901, en la restauració de la litúrgia, en la difusió d'una | vera | pietat popular, en l'educació de la joventut, i essencialment en la | la col·lectivitat. Aquest fet té una indefugible ascendència feudal; del | ver | feudalisme que ajuntava les persones a les persones, no les persones a la | Semblarà que aquesta posició maximalista fou purament teòrica. No és | ver | . Durant els primers mesos del regnat de Felip IV s'esdevingué una topada | possible que al cap de pocs anys d'actuació el General es convertís en el | ver | cos místic de la terra, en la corporació jurídica feta i pastada a imatge | de l'ordre i de la pau —suprem objectiu de tot govern—. Aquesta | vera | harmonia entre l'autoritat, el país i llurs fins respectius clou el | per una persona tan qualificada com el professor Millàs, la primera | vera | plataforma d'una unitat a la Península l'haurien aconseguida els califes | La llibertat conquerida en l'apassionada recerca del que és | ver | i el que és just, i amb sobrepreu de dolor, ens ensenyàreu que | de corbata amb un brillant que ella li va regalar. —¿Un brillant de | ver | ? —I bastant gros. —¡Quina immoralitat! L'arxiduc Lluís Salvador | que totes ses persones tenen sa seva pudor especial. ¿Es diu pudor, no és | ver | ? I es cans coneixen son amo a dins sa fosca. Tots pudim. —Per l'amor de | M'ho va contar es sereno. Llavors encara se donaven festes de bon | ver | . Avui tot està mesclat, ja no hi ha res. En es /Círculo\, no hi | tenia el nas llarg es creien en el dret de fer-la escriure al dictat. És | ver | que, en compensació d'anul·lar-la, la proclamaven "exquisida" i li | a Dona Ramona no li heu de donar es "Vossa Mercè", perquè no el té. És | ver | que fa descarat dir-li "vostè" a ella tota sola; lo millor és que no li | acusar-la de res. Havia sabut esser una senyora. Estava satisfeta. —¿De | veres | , Obdúlia? ¿Estàs satisfeta, ara que et mors, de no haver conegut més que | Obdúlia: —A veure si se porta com cal. La cosina acabà per enfadar-se de | veres | . Allò tocava ja a l'honra. —Aquestes coses no tens per què dir-me-les | no es muda (recordes?) aquell pantalon vermell, de | veres | menstruós. De turistes no n'han fet gaire les dues | de sobte, a l'Edem maduren peres tres religions esdevingueren | veres | . —La guerra és art de savis! féu el sorge d'esquitllentes | cànti ple, protegeix-me, Senyor: acull ma fe, i fes | vera | la glòria pressentida. La dona a qui jo digui: "—Fes-me gràcia | voler: posa el dit en la ferida i veuràs com te dic | ver | . /Alça los teus ulls, garrida, no els alcis per mirar me, alça-los i | coexisteix com a valor amb el present. Una revolució, per a ésser-ho de | veres | , ha d'ésser una transformació del passat: opera sobre un present carregat | unes estones d'oci. El fet cert era que de les bromes havien passat a les | veres | , i, un matí de trist record per a la família, l'hereu Nas de rei | ingénua del amor l' entusiasmavan fins al deliri, lo feyan estimar de | veras | , li arrancavan protestas y juraments que 'l comprometían. Tothom hauría | 'm dich Sofía, no ho só com la Sofía; ab mi no 's juga, se vá de | veras | ; los presents qu' á mí se 'm fan, no 's fan á las altras. Aixó no val | de clarejar, després d' haver consultat lo coixí. La Toneta estimava de | veras | , y esbravat l' acalorament, qu' era fill del meteix amor, no podía, no 's | va haver en aquesta casa, durant l' estiu més trista qu' un convent, un | ver | desori. Ja pòts pensar tu que jo m' hi divertiría d' alló més. "Gracias | Toneta contemplávala en aquell moment ab la respectuosa admiració que la | vera | , la pura caritat imposa, y 's sentía petita y desvalguda pera recompensar | sol qu' invadía la cambra; trobant en aquest entreteniment ja la mare una | vera | compensació á sas penas. Després la Madrona refeu lo llit y endressá l' | també molts á aquest. Si l' esperit fos visible, 's veuría pe'ls ayres un | ver | rigodon. —Ah, —respongué la Madrona, que li havía obert la porta. —Y si | pera no coneixer que 'l mal de la seva afillada era pera alarmarse de | veras | ; mes á fí de no encomanar la por á sas fillas, escondía las llágrimas. | inspiració no havia profunditzat en cap realitat; eren una paròdia de la | vera | poesia. Els trobava inhàbils, feixucs, nicis. Què hi veuria la mare, en | la sinceritat, la veritat amb un mateix i amb els homes i les coses. La | vera | grandesa està renyida amb el simulador, amb el falsejador. Quin home ver | vera grandesa està renyida amb el simulador, amb el falsejador. Quin home | ver | podrà escriure avui una novel·la perversa per épater el | Jo podia acusar-me d'haver estat farsant? Si els sentiments eren tan | vers | , què hi feien certes inexactituds de paraula? Es podia dir que jo hagués | . "Era la meva il·lusió, diu. I és bona, eh? Toca..." —De | veres | no te l'has comprada? —Per a això no calia trigar tant. L'he feta | Ara ets bella, ciutat, amb tot el que en tu hi ha. Aquesta serà la | vera | visió que guardaré de tu en la llunyania del temps i de l'espai. Quan en | Es fumava i es bevia. Es fumava tabac "de monte", o siga tabac | ver | , mal adobat, fort, d'olor característica, que alguns qualifiquen de | riure. Donchs bé: ¿com creurá vosté que per cada xavo que feya 'l cego de | veras | feya dos cuartos lo cego fingit? Jo li explicaré 'l perque d' aquesta |
|