×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb verd |
Freqüència total: 9694 |
CTILC1 |
perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra només és | verda | . Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de | el son, un son breu. Ara, entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de | verd | blanquinós i de blau, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la | estimo la vida, i el sol, la claror damunt els prats fecunds, els camps | verds | —ai ai, vet aquí que en el trasbals canvio d'ordre els adjectius d'encaix | l'amplitud del segur indret, sota els arbres vells, immensos i tothora | verds | . Allunyant-se cada vegada més del seu antic bressol, s'enfilava per les | les dues barraques s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa | verda | i amb floretes escampades per tot el trajecte, car l'acció havia de | frare i una pastora. Espero que t'agradarà. I cantava: Quan l'arbre és | verd | , l'ombra n'és bona. A sota l'arbre hi ha | s'esglaià del seu aspecte: s'havia aflaquit molt, tenia la color gairebé | verda | ; les galtes, enfonsades; la barba un xic crescuda li donava una vaga | la nena del retrat, que sobre la calaixera, des del seu marc d'un color | verd | fosc, continuava somrient. El seu somriure era límpid, suau, ple d'una | casa; rentaren amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un color | verd | clar; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del passadís, | Les premses del XVIII van ser pròdigues en llibres | verds | , que compraven i llegien els grans burgesos i els aristòcrates. Fora de | i lleugera, ens vam instal·lar en aquest recer muntanyenc, on la pau | verda | dels arbres semblava un paradís. Els primers dies prenia banys de sol, | contra la neu lleument encalitjada, damunt les ginesteres agitades i | verdes | . El Montseny té una llum sense contrastos: muntanya d'un verd rossenc, | i verdes. El Montseny té una llum sense contrastos: muntanya d'un | verd | rossenc, amb la massa moradenca dels boscos sense fulles i ratlles fines | mescla de grisos dolços amb el blanc més pur. A contrallum s'accentua el | verd | tènue del blat i del sègol. Canten aloses, mallerengues, potser un merlot | pomereta que hi ha darrera casa, tota blanca, tota assolellada, vora el | verd | ginestar. Flors petites, de cinc pètals, amb els pistils rosa tènue i el | Però algunes gavarreres ja tenen força fulles minúscules; els borrons | verd | clar de les pereres ja són molt inflats; i, fa un parell de dies, pel | —al meu país en diuen "estiveroles"—, amb un casc negre i una casaca | verda | guarnida de taquetes grogues, com un brodat d'or. He mirat de prop les | blanques. Als ginestars de la vall hi ha esgarrifances contínues de | verd | clar, esgarrifances de seda. Acabo de llegir /La vie de | Tot d'una el cel s'aclareix. De tornada veiem, a contra sol, el sègol | verd | , rutilant, i dues pomeres florides. Acabo de llegir el /Fouché\ | al damunt. Quina estranya barreja, ara, de la vida i la mort! L'herba | verda | i tranquil·la, les muntanyes blaves, els núvols de neu, les violetes, els | i la muntanya queda ben blanca. Les pedres reboten sobre el liquen | verd | i gris de la teulada. 21 març. Aquesta nit he tingut una | camins. Els camps de naps florits fan, amb la neu, una bandera blanca, | verda | i groga. 31 març. Sol, cel blau. Quan surto de casa, la | grogues a l'herba, agrupades en constel·lacions, estels d'or en una nit | verda | . A mitja tarda, anem al Noguer. Passegem per l'hort conventual on —monges | que mostren ja en algun borró la delicada estructura de les fulloles: | verd | pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell lluent. Fa calor. A mitja tarda | la blancor d'un anyell o les aigües del nacre. Al fons, entre els camps | verds | , grocs o color de terra llaurada, brillava, ací i allà, una pinzellada | tot just les fulloles pàl·lides. (Abans he vist els pollancres d'un | verd | groguenc, daurat, un matís de tardor en plena primavera. Però les fulles | La menuda tus, però no gaire. Quin temps de pluja i vent! El lilà, d'un | verd | tendre, tendre, s'agita convuls: diríeu que ha de trencar-se. És llebeig, | Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja prima del marge, d'un | verd | clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home | els negrers són els qui més braolen per la llibertat. Creixen les fulles | verd | d'argent de l'àlber. Les del castanyer bord pengen, lasses, com guants | grisos, nus, ja es drecen, tendres fantasmes de primavera, els pollancres | verd | d'or. 20 abril. Dia clar, sol, cel pur i algun núvol | Formen grups, s'arrengleren entre els conreus, a les fondalades. És un | verd | flonjo, tendre, gairebé irreal; no diríeu una substància sòlida, sinó un | una substància sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble, immòbil flama | verda | . Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels marges. Tot | delicada de la fageda. Les pomeres del quintà, amb el blat com una aigua | verda | fins a genoll, són ben florides. Flors grosses, una mica arrissades, d'un | boscanes entre l'herba. 27 abril. La muntanya ja és molt | verda | : els faigs l'abriguen com una molsa flonja, però els castanyers tot just | a casa, plovisqueja. Poca circulació. Cartells nous: una cara cadavèrica, | verda | , amb unes línies de sang, i darrera seu el cap d'una infermera blanca i, | i el cim del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera | verda | i flonja. Una franja de sol pàl·lid daurava la tendror dels faigs. La | Però a la tarda ha plogut, ha pedregat. La calamarsa blanquejava entre el | verd | dels faigs i a la carena del Martí. Els trons feien vibrar els vidres de | delicada flor d'una herba semblant a la menta. Faigs tendres —com núvols | verds | — entre les alzines. Un cucut canta, per bé que no insisteix. Però el | un vent fresc; adés fa sol, adés s'amaga. Ombres i sol decoren la flonjor | verda | del Montseny; les orenetes van i vénen damunt les espigues que es vinclen | que saludaven agitant la mà per la finestra; els uniformes blaus, | verds | , grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la carrossa reial, | gorg, l'aigua blanca i brogidora entre les pedres grises, o tranquil·la, | verda | , clapejada d'ombres menudes, sota els verns i els avellaners. Entre els | de quatre fulles a la sorra del fons. Olor d'aigua, escuma de neu, molsa | verda | en la pedra grisa. Pujant, anem a abraçar la soca altíssima del famós | clar, amb alguna boirina, lleu i blanca, ran dels cims. Quina flonjor de | verd | ! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una bèstia neta, de pèl | prada florida. Un pastor de cara germànica —galtes vermelles, ulls | verd | clar— passava entre els pollancres, amb el gos com un petit ós negre. | cel pur. Un rossinyol i un cucut canten alhora. Ginesta; castanyers d'un | verd | tendre retallats contra núvols blancs; olor de flors, d'herba, de terra | roselles. L'or de la ginesta gairebé fa mal als ulls. La muntanya és més | verda | , més flonja que mai: només algun clap mineral, vermellós, emergeix entre | cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita arraulida i sègol gris- | verd | , i planter de freixes i pollancs. Berenem a la font de la bassa de | Quin refilar suavíssim de merlots! Sota els faigs hi ha moltes maduixes, | verdes | encara. Un cucut que venia cap a nosaltres, s'espanta i fa un cant | camps segats; l'or dels rostolls i les garberes contrastava amb els camps | verds | de patateres, amb els avellaners i els ametllers. Avui collim maduixes | es retallen contra un cel d'or i, enllà del sègol altíssim, gradacions | verdes | , grises, blaves. 12 juny. Collim maduixes als castanyers |
|