DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
verd A 7000 oc.
verd M 2693 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb verd Freqüència total:  9693 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra només és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de
el son, un son breu. Ara, entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la
estimo la vida, i el sol, la claror damunt els prats fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que en el trasbals canvio d'ordre els adjectius d'encaix
l'amplitud del segur indret, sota els arbres vells, immensos i tothora verds. Allunyant-se cada vegada més del seu antic bressol, s'enfilava per les
les dues barraques s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb floretes escampades per tot el trajecte, car l'acció havia de
frare i una pastora. Espero que t'agradarà. I cantava: Quan l'arbre és verd, l'ombra n'és bona. A sota l'arbre hi ha
s'esglaià del seu aspecte: s'havia aflaquit molt, tenia la color gairebé verda; les galtes, enfonsades; la barba un xic crescuda li donava una vaga
la nena del retrat, que sobre la calaixera, des del seu marc d'un color verd fosc, continuava somrient. El seu somriure era límpid, suau, ple d'una
casa; rentaren amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un color verd clar; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del passadís,
Les premses del XVIII van ser pròdigues en llibres verds, que compraven i llegien els grans burgesos i els aristòcrates. Fora de
i lleugera, ens vam instal·lar en aquest recer muntanyenc, on la pau verda dels arbres semblava un paradís. Els primers dies prenia banys de sol,
contra la neu lleument encalitjada, damunt les ginesteres agitades i verdes. El Montseny té una llum sense contrastos: muntanya d'un verd rossenc,
i verdes. El Montseny té una llum sense contrastos: muntanya d'un verd rossenc, amb la massa moradenca dels boscos sense fulles i ratlles fines
mescla de grisos dolços amb el blanc més pur. A contrallum s'accentua el verd tènue del blat i del sègol. Canten aloses, mallerengues, potser un merlot
pomereta que hi ha darrera casa, tota blanca, tota assolellada, vora el verd ginestar. Flors petites, de cinc pètals, amb els pistils rosa tènue i el
Però algunes gavarreres ja tenen força fulles minúscules; els borrons verd clar de les pereres ja són molt inflats; i, fa un parell de dies, pel
—al meu país en diuen "estiveroles"—, amb un casc negre i una casaca verda guarnida de taquetes grogues, com un brodat d'or. He mirat de prop les
blanques. Als ginestars de la vall hi ha esgarrifances contínues de verd clar, esgarrifances de seda. Acabo de llegir /La vie de
Tot d'una el cel s'aclareix. De tornada veiem, a contra sol, el sègol verd, rutilant, i dues pomeres florides. Acabo de llegir el /Fouché\
al damunt. Quina estranya barreja, ara, de la vida i la mort! L'herba verda i tranquil·la, les muntanyes blaves, els núvols de neu, les violetes, els
i la muntanya queda ben blanca. Les pedres reboten sobre el liquen verd i gris de la teulada. 21 març. Aquesta nit he tingut una
camins. Els camps de naps florits fan, amb la neu, una bandera blanca, verda i groga. 31 març. Sol, cel blau. Quan surto de casa, la
grogues a l'herba, agrupades en constel·lacions, estels d'or en una nit verda. A mitja tarda, anem al Noguer. Passegem per l'hort conventual on —monges
que mostren ja en algun borró la delicada estructura de les fulloles: verd pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell lluent. Fa calor. A mitja tarda
la blancor d'un anyell o les aigües del nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o color de terra llaurada, brillava, ací i allà, una pinzellada
tot just les fulloles pàl·lides. (Abans he vist els pollancres d'un verd groguenc, daurat, un matís de tardor en plena primavera. Però les fulles
La menuda tus, però no gaire. Quin temps de pluja i vent! El lilà, d'un verd tendre, tendre, s'agita convuls: diríeu que ha de trencar-se. És llebeig,
Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja prima del marge, d'un verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home
els negrers són els qui més braolen per la llibertat. Creixen les fulles verd d'argent de l'àlber. Les del castanyer bord pengen, lasses, com guants
grisos, nus, ja es drecen, tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd d'or. 20 abril. Dia clar, sol, cel pur i algun núvol
Formen grups, s'arrengleren entre els conreus, a les fondalades. És un verd flonjo, tendre, gairebé irreal; no diríeu una substància sòlida, sinó un
una substància sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble, immòbil flama verda. Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels marges. Tot
delicada de la fageda. Les pomeres del quintà, amb el blat com una aigua verda fins a genoll, són ben florides. Flors grosses, una mica arrissades, d'un
boscanes entre l'herba. 27 abril. La muntanya ja és molt verda: els faigs l'abriguen com una molsa flonja, però els castanyers tot just
a casa, plovisqueja. Poca circulació. Cartells nous: una cara cadavèrica, verda, amb unes línies de sang, i darrera seu el cap d'una infermera blanca i,
i el cim del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera verda i flonja. Una franja de sol pàl·lid daurava la tendror dels faigs. La
Però a la tarda ha plogut, ha pedregat. La calamarsa blanquejava entre el verd dels faigs i a la carena del Martí. Els trons feien vibrar els vidres de
delicada flor d'una herba semblant a la menta. Faigs tendres —com núvols verds— entre les alzines. Un cucut canta, per bé que no insisteix. Però el
un vent fresc; adés fa sol, adés s'amaga. Ombres i sol decoren la flonjor verda del Montseny; les orenetes van i vénen damunt les espigues que es vinclen
que saludaven agitant la mà per la finestra; els uniformes blaus, verds, grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la carrossa reial,
gorg, l'aigua blanca i brogidora entre les pedres grises, o tranquil·la, verda, clapejada d'ombres menudes, sota els verns i els avellaners. Entre els
de quatre fulles a la sorra del fons. Olor d'aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a abraçar la soca altíssima del famós
clar, amb alguna boirina, lleu i blanca, ran dels cims. Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una bèstia neta, de pèl
prada florida. Un pastor de cara germànica —galtes vermelles, ulls verd clar— passava entre els pollancres, amb el gos com un petit ós negre.
cel pur. Un rossinyol i un cucut canten alhora. Ginesta; castanyers d'un verd tendre retallats contra núvols blancs; olor de flors, d'herba, de terra
roselles. L'or de la ginesta gairebé fa mal als ulls. La muntanya és més verda, més flonja que mai: només algun clap mineral, vermellós, emergeix entre
cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita arraulida i sègol gris-verd, i planter de freixes i pollancs. Berenem a la font de la bassa de
Quin refilar suavíssim de merlots! Sota els faigs hi ha moltes maduixes, verdes encara. Un cucut que venia cap a nosaltres, s'espanta i fa un cant
camps segats; l'or dels rostolls i les garberes contrastava amb els camps verds de patateres, amb els avellaners i els ametllers. Avui collim maduixes
es retallen contra un cel d'or i, enllà del sègol altíssim, gradacions verdes, grises, blaves. 12 juny. Collim maduixes als castanyers

  Pàgina 1 (de 194) 50 següents »