×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb veremar |
Freqüència total: 134 |
CTILC1 |
els raïms madurin com si fes un bon sol. La fruita ja és madura, anau a | veremar | , ompliu bé les senalles d'aquests raïms daurats. Fada Mentres | Quan venia el temps de les collites es llogava per plegar avellanes i | veremar | el mateix que un fadrí pagès. Durant dos o tres anys fou plegador | seva sabateria. Jo també, durant dos o tres anys, vaig plegar avellanes i | veremar | per al meu oncle. Durant l'agost i el setembre sortíem del poble a punta | vaig veure que no era així. En un no res ho vam tenir decidit. Aniríem a | veremar | . Ell havia fet diners per a aguantar uns quants dies. Em volia per | o la fusta, o van pels mars o pels rius. Que forgen, teixeixen, fan cases, | veremen | o menen les bèsties. Els senzills homes de Déu que no es creuen uns | bé entre ells. Anem a dormir en un hostal. És ple de gent que ha vingut a | veremar | i encara no ha trobat feina. Escolto la conversa d'uns grups. Diuen que | comprenc el que ha passat entre nosaltres dos. Amb prou feines si, tot | veremant | , n'havíem parlat més. Ell estava agraït perquè jo li donava el meu vi, jo | sí, però jo tinc un pensament. Passat Lió encara ens podríem llogar per | veremar | . Allí fan les veremes tard, paguen bé i no hi va gaire gent. Al | /Bourgogne!\ No està malament; també hi passarem, però ja hauran | veremat | . Aquest dimoni de xampany, on deu ser? Un burgès francès amb un celler | i els meus amics haguessin sabut que jo dormia al fenc, picava pedra, | veremava | i vivia a salt de mata per les carreteres de França, m'haurien compadit | d'un districte de vignobles, a les vores del Saone, però ja hauran | veremat | Chalon sur Saone... "Ah, Chalon! ¡Terra de xampany! Potser ens | anar de pressa, tenim temps per a tot, vaig dir. —Hem d'arribar a temps de | veremar | al Beaujolais, però... —I si no veremem, què? —Acabarem els diners, i les | dir. —Hem d'arribar a temps de veremar al Beaujolais, però... —I si no | veremem | , què? —Acabarem els diners, i les nits que vagin mal dades haurem de | raó de la seva Marianneta. Treballant de la feina que trobava, ara | veremant | per les vinyes rosselloneses, ara segant pels camps de Vallespir, ací | l'any passat; és un passejet. Anem a una altra cosa. Quan jo em posaré a | veremar | vós ja fareu les escorrialles: que no em deixaríeu el carro amb el matxo? | més delicades, més vives, més sensibles que es poden somniar. La gent | verema | , i les vinyes es van assecant i daurant. Les primeres pluges han polit el | carros enormes plens d'homes i dones, vells i criatures que van a | veremar | . Altres porten els atuells del cas. La gent canta i s'exalta, el vi va | punta d'un cloqueret al bell mig com un flocall de mona de pasqua. Ja han | veremat | , ja estan contents. I tot fa una sentor ensucrada de most i una acidesa | o tal vegada millor cap a les darreries de setembre, aleshores que | veremen | en els vinyats del pla de Barcelona... —Molt me plauria de conèixer la | —Es veritat, fra Basili —respon Emengarda—. Ahir vaig veure que ja | veremaven | les vinyes. I a tu Jofre et convé de sortir, que l'aire lliure ara t'és | solament saber fangar, llaurar, rasclar, sembrar, batre, podar, escatar o | veremar | ; vol dir sobretot saber barrejar les regues de la terra amb els núvols, | que hi ha altres mesos de dies més llargs, és mes de molta feina entre | veremar | i sembrar. En quart lloc vénen dos mesos, que són març i maig, cadascun | Diu que sempre han segat les dones, que també elles baten a les eres, que | veremen | , que pleguen fems... I aquestes mosses podrien fer goig, si les | ha ara una bona pineda, estaven encara plantats de ceps; i encara hi van | veremar | unes quantes vegades. Més enllà del camí que puja a Sant Salvador, vaig | segons la persona, i se'n tornava amb tota la fàbrica buida. La feina del | veremar | , la dirigia cada any Silvestre. Aquell home benemèrit coneixia la ciència | trasbals del vi convenia que passessin set setmanes: l'eina emprada per | veremar | era el falçó o vermell (vermei), falcilla, falceta, | i Sírius hagin assolit la meitat del cel, i l'Aurora podrà veure Artur... | verema | i porta a casa el raïm". I com a bon consell de pagès, diu: "Per | per alguns veïns de Cervera del Maestrat que retornaven de | veremar | a Tarragona, es propagà durant l'any 1904 per tot el Maestrat i | de les quals hagin de disfrutar els successors. El vi El traüt del | veremar | , pot afirmar-se que és d'aquest segle a La Selva, on fins no fa gaires | quan la gran embranzida de les avellanes ha minvat una mica. Abans es | veremava | amb falçons i coves o paneres. Avui tothom usa tisores per a tallar els | Vito Gual damunt el raïm cruixidor, balla i canta: Diuen que en anar a | veremar | se'n duen les castanyetes! Al·lotes, anit es fa | de la seva família no tornaria a esterrossar, a collir ametlles, ni a | veremar | . Però el trinxet d'en Joan, l'estri en forma de mitja lluna, no serveix | les majors altituds on arriba aquesta planta a Catalunya. Per això han de | veremar | a la fi d'octubre, i entre les 34 cases del poble no produeixen | hi anava gent de l'Empordà i de la Garrotxa. De Banyoles sol marxaven a | veremar | més de 300 persones i d'Amer unes 250, entre homes i | dels sucs, manipulació de la brisa i certs mètodes aconsellables, com el | veremar | primer els raïms podrits per a fer-ne un vi especial i tirar calderades | del Camp i a 45 el del Priorat. El 1885 els jornals de | veremar | es pagaren a 12 rals, de sol a sol, mentre el Priorat pujà a | a la vall de Talarn (conca de Tremp) que vinyes enteres restaren sense | veremar | ...". El 1787, Zamora fa la següent descripció de la conca de | vegades, ó cullirne uns quants y examinar el grau del most, abans de | bermar | y ferho quant tinga els graus convenients ó siga mes ó menos madurs | operacions mes indispensables pera una perfecta elaboració, com son el | bermar | oportunament; l'ensatj y correcció dels mostos; direcció de la | Conreu de la vinya: diferents castes de ceps; (sembrar, cuydar; reyms; | vermar | ; obrar el ví, embotigarlo; cellers, botes, tonells, etc.). 476. | s'aten verament á l' época de la maduració, y si majorment á la costum de | veremar | en tal ó qual mes, y á vegadas en día fixo, perque així ho feyan nostres | 'n diu En Alfons d' Herrera: "L' un temps d' aquestos es, en acabant de | veremar | y l' altre es la primavera, per lo Febrer ó Mars. La propietat d' | y continuhi en la planta, no servint de cap manera, per més que 'ls | veremin | , pera ví ni pera fruyt, puig no tenen més qu' ácits. Las fructificacions | joch de trasmisió. Id. n.' C, ab separador. Varis Estisoras pera | bremar | . Pesamostos de Sallerón. Mangueras de totas classes y demés articles | de tan vital importància, com és l'arribada de la verema, del temps de | vermar | . I no succeeix així, perquè ja fa massa anys que les perspectives | cosechers de vins, que abandonasen el método rutinari que seguian en el | veremar | y fer el vi per ser enterament oposat per poderlo tenir de bona calidad, | senaye basta per fer un parey de botas de dita aigua. Modo com se ha de | veremar | y conduir la verema al cup. Antes de posarse à veremar se acostuma | Modo com se ha de veremar y conduir la verema al cup. Antes de posarse à | veremar | se acostuma compondre ses portadoras perque sian estañes. Será bó que se | es 70 litres. Vins. Durant sa darrera quinzena s' han | vermades | ses gorgollasses obtenint es reims es preus de 4'35 á | quan Bacus ve, dels trepitjaires menant la farandola al | veremar | de Crau; quan tota cama és ja tenyida del most |
|