Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'una barca, adés amb el soroll que feia el vent entre els pals i les	vergues	dels velers. Tot això em feia companyia. Àdhuc me'n feien les rates, que
el sant, segons la confraria... El grup de pendonistes farà amb les	vergues	i les teles exercicis i filigranes contra el vent, pujant i baixant els
pendons, aquelles banderes de riques teles enganxades a uns pals, a unes	vergues	primes i altes fetes de pins joves i rectes, forts però vincladissos. Les
rectes, forts però vincladissos. Les robes estan fortament nugades a les	vergues	, i de les puntes pengen uns cordons, uns tirants de seda que terminen en
El cap de colla porta el gall que han comprat; un altre porta una	verga	, fina i llarga, de les usades per a abatollar els anoguers. És un pal
cap per avall. Els xics el prenen amb tanta cura com poden; sostenen la	verga	alta fitant el cel, i comencen a cantar a cor: Gall gallet, un
avalotant. I continua la busnada de criatures revoltades passejant la	verga	, passant-se-la d'una a l'altra; totes la porten amb un cert orgull,
el ceptre d'or, que has rebutjat, es mostra una	verga	de ferro per fer trossos el teu desobeir. Ja m'ho adverties;
ocupats a empènyer una barca cap a la mar, amb els seus pals i les seves	vergues	... Els infants jugaven al trencall de les ones. Una dona jove, ajaguda a
des del tall amunt en una forma sòlida i ampla. Era penjat d'una poderosa	verga	de coure, i tot plegat xiulava en balandrejar través de l'aire. Jo
mateixes ales enlaire, el mateix vent pera fer-les moure, les mateixes	bergues	pera dur-les, la mateixa blavor del cel pera destacar-ne la blancor...;
, d'haver-hi mudança de temps; tant, que l'hereu sortí de casa sols amb la	verga	a la mà i el mocador de pita al coll. —No t'afogues, tan tapat? —
que sobrepassaven enterament els meus recursos. Vaig plegar a la	verga	les meves orelles, això és, vaig decantar-ne el dors cap avall, i el vaig
curar." "Quan així hom ferirà el seu servent o la seva serventa amb la	verga	, que en mor dejús sa mà, ell serà punit." "Si, però, tan sols
vegada sobre la mar. Els pescadors armaren la vela lentament. Nuaren a la	verga	els botafions del gràtil i la hissaren per les currioles de l'arbre. La
ell i Jacob. Jacob pasturava l'altre del bestiar de Labàn. I collía Jacob	vergues	d'estorac tendre i d'ametller i de platan, i hi feia tot de talls blancs,
platan, i hi feia tot de talls blancs, que el blanc sortís per damunt les	vergues	. I posava ell les vergues, així tallades, a les piques, dins els
blancs, que el blanc sortís per damunt les vergues. I posava ell les	vergues	, així tallades, a les piques, dins els abeuradors de l'aigua on anaven a
en anant abeurar, s'escalfava. I era prenys el bestiar per virtut de les	vergues	. I paría el bestiar virats i piguellats i clapats. Llavors Jacob feia
en tot cobrir-se el bestiar de les fortes: que posava Jacob les	vergues	als ulls del bestiar, a les piques, que s'escalfés per virtut de les
als ulls del bestiar, a les piques, que s'escalfés per virtut de les	vergues	. I en feblejant el bestiar, no n'hi posava. I els febles eren per Labàn i
que preferirà rebre fuetades a rebre bufetades i jutjarà la mort i les	vergues	més tolerables que les paraules ofensives. S'és arribat a tal
es complau d'haver replicat lliurement a un porter, d'haver-li trencat la	verga	, d'haver entrat a veure el senyor i d'haver-li demanat que el fuetegés.
Bau hi va córrer per trencar-ne amb un parell de cops de destral una bona	verga	. Tot seguit, a bon pas, es van encaminar cap al pas de la roca on els
dir que aquest cop en Bau no anava pas desprevingut com llavors. Amb la	verga	de freixe en una mà i la destral en l'altra, en Bau anà avençant pel
—Esperem una mica —demanà en Bau, profundament contrariat. I alçant la	verga	cap als cims de les muntanyes veïnes on ell podia creure que l'àliga
seva proa. Això permeté a en Boi lligar un cap de corda en l'arrenc de la	verga	del vaixell que venia a l'alçada dels seus braços, i així la barca fou
seu esforç pogué posar-se dret, no tingué prou força per agafar-se a la	verga	i hissar-se a bord, cosa que estant bo havia fet centes de vegades. Per
punt de fer la contracció necessària per passar la cama pel damunt de la	verga	de proa, les mans se li desprengueren, i sort que en Boi i en Bau el van
—l'interrompé en Bau. I, lleuger com un esquirol, s'agafà d'un salt a la	verga	de proa, passà el peu al damunt per sostenir-s'hi, i, penjant de braços i
-se de la nosa de la cistella, i quan anava a disposar-se a pujar a la	verga	, sentí una mà que l'agafava. —¿Qui ets, tu? —li preguntava en mateix
No cal dir l'alegria que va tenir en Boi en veure'l despenjar-se de la	verga	amb tota la seva llargada. —¡Ja sóc ací! —cridà triomfant. Erbok semblà
Les armes per contenir el gos en les seves fogositats eren una	verga	per imposar algun càstig a posteriori, vull dir, després de la
són objecte freqüent de les ires de la cuinera. Darrera la porta té una	verga	amb una campaneta lligada al puny, i les bestioles han arribat en la seva
de la mare, els únics enemics que tenia, i per ells fou feta aquella	verga	de magraner agre amb un picarol penjat en el mànec que, quan sonava, els
esclau que enlloc. Escardalenc com una ganya de badejo, vimenós com una	verga	de sàlzer, eixut com una estella de pi, aspre com una sarmenya grenyal,
unes bruses fins als garrons, fetes de drap de funeral, i a la mà una	verga	d'olivera nuada al puny amb una corretja. Quan caminen, als quatre passos
sincerament; així és que, mirant pels interessos de casa, agafo una	verga	i me'n vaig de dret cap a la bèstia amb l'intent de clavar-li una
cels indiferents no paren de gronxar les estrelles entre les cofes i les	vergues	, de babord a estribord, de popa a proa. Quants dies fa que naveguem?
les han empastifades amb inscripcions obscenes i il·lustrades amb enormes	vergues	i òrgans genitals com carbasses. Mig encauada en una bretxa oberta sobre
calça d'arena, o perquè no xerra el que es voldria i el cinglen amb la	verga	de bou. Però un home destrossat per dintre no és res vora un ball de
de la facècia explicada pel romanç. Aquest pendó era penjat d'una alta	verga	, de manera que quedés molt més alt que l'alçada d'una persona. Els
ben concorreguda i desplegaven un dels pendons que penjaven dalt de la	verga	. Aviat un compacte grup de gent senzilla els voltava. Un dels venedors
compacte grup de gent senzilla els voltava. Un dels venedors sostenia la	verga	mentre l'altre tocava la guitarra descompassadament, i amb una tonada
el fet que es llegia en el romanç, mentre un dels dos, el que sostenia la	verga	, armat d'un llarg bastó, anava senyalant en els quadres de la fantàstica
amb el mateix to planyívol de la cançó, mentre el que sostenia la	verga	arrambava el pendó a la paret i anava voltant pel grup oferint el romanç
©. I així mateix davant r seguida de velar:	verga	, soberg alberc, © ©. h) Formant diftong amb ©
corfa, servil, fart, ardit, vers, perla, forn, porxe, sarja, marc,	verga	, etc.. S'escriu r, encara que no es pronuncie a la Regió
de la romana és la trempa o trempador, que es compon d'una	verga	de ferro col·locada verticalment, la qual pel seu extrem superior
barra serveix de braç de palanca, i pot fer pujar i baixar la susdita	verga	de ferro, posant en moviment la palanca de la part inferior de la romana.

Pàgina 1 (de 8)

50 següents