▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vergassada F 97 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb vergassada Freqüència total:  97 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

incrustat l'eix de la campana. Impossible recordar el dolor de les vergassades sobre la meva pell. Present, en canvi, el desig de venjança que em
rellotge? I l'elegància amb què fa jugar el bastonet! [(Com qui pega vergassades.)] Flis... flis! Em fa una gràcia! I la manera d'expressar-se?
classe, cada dia tastàvem el fuet. Les declinacions ens entraven al cos a vergassades; alguns verbs, també. Però els "pretèrits i supins" —els platerets i
El mestre va agafar el fuet i, un rera l'altre, ens baldà a vergassades. Els ulls li reien maliciosament, amb estranya delícia, però sota el
vermell als ulls. Més d'un noi havia anat a casa amb el rostre cremat de vergassades. Un dia un dels nois devia fer una cara tan sinistra, que l'ajudant li
amb horror que hi anava trobant gust. Els primers dies, recordant les vergassades de l'ex-seminarista, havia agafat el fuet amb repugnància. Vaig començar
què em tornava una mica de virior, el meu passeig per l'escullera era una vergassada als nervis i al pensament. Veia el port, la ciutat, la muntanya i l'ampla
Jo sentia el vent a la cara, més fort i més fred que al matí, com vergassades infligides per una mà cruel. Recordo que tot sovint deixava caure la
als seixanta-vuit anys, entre els cubells d'anilines. Li havia clavat vergassada, però no cara a cara, sinó a traïció. Rodolà, ferit, per la breu graonada
llengua que en polonès. El mestre d'estudi, alemany, volgue atuhir-los a vergassades; al saber-ho les mares de les infelisses criatures assaltaren l'escola i
el cap més cot, més doblegada aquella esquena que tants cops ha rebut la vergassada de l'adversa fortuna. Encara el camp era al migdia un mar d'espigues ja
pas sovint que el destí es pren la fatiga, abans de deixar anar la dura vergassada, de triar l'esquena que n'és més mereixedora. I la negra tossa del pagès
els dies llisquen alats, joc i rialla, i no hem sentit en la carn viva la vergassada de la sort adversa, i l'amarga beguda del desengany no ens ha ficat a les
malesa i misèria dels homes. De cada verdanc que han deixat en el cos les vergassades, brolla una lívida claror sulfurosa; de cada punxa clavada en el cap, una
i coratjosos, l'observació de Prat de la Riba, estimuladora com una vergassada: que "la mar no fa sempre marítims els pobles que viuen a les
seves cames i braços (unes mans fortes, dures i petites) i de seguida una vergassada de branques a la cara, i després el trobar-se mirant avall, a través del
això repugna a la naturalesa: no neguem que sigui desagradable de rebre vergassades i empentes i d'ésser privat d'algun membre, però neguem que tot això
al llindar de la porta, i la salutació era seguida de l'espetec d'una vergassada i d'un "arri, dic" sense malícia, gairebé paternal. Tornava a imperar
Aspriu, com tots els que passaven anys a Barcelona, en tenia una bona vergassada. Les seves exclamacions d'engrescament deixaven atònits els senzills
amb tanta perfecció el ninc-ninc de la campaneta amb el dolor de la vergassada que, quan senten sonar aquella, fugen com esperitades. Això també fa que,
no senten la campaneta, estan refiades i més d'una vegada s'han trobat la vergassada a sobre quan no s'ho pensaven: que això de cloure la campaneta amb el
per l'associació imaginativa del so del picarol amb la dolor de les vergassades. Només l'Estrella sabia que res havia de témer perquè la humil i
animat; no veig la raó de no estar-ho avui. Arri! Venteu-li una bona vergassada —digué al pagès— que aquesta bèstia s'hi va adormint quan la costa es fa
d'arribar als plans. Cobrà el que li pertocava, muntà lentament, pagà vergassada a l'ase i arri! Es veia que se n'anava escorregut. —Sabeu si el fill,
en sec, les orelles dretes, el morro enlaire. Res no hi valgueren les vergassades i els renecs de son amo per fer-lo caminar. —No li peguis més; deixa'l
la meva —va dir-se.— ara em vindrà a cercar, i jo li pegaré la vergassada!" Al vespre va parlar-ne amb Fe... Però en quin to degué fer-ho,
que, davant el benestar material, ho sacrifica tot... Ferit per aquella vergassada, ell saltà com anys endarrera: —S'erra del tot! Jo li dic que no
havia fet la més lleu indicació conciliatòria... Aquesta seria la millor vergassada que li podria donar: fugir-li, com ella havia fugit d'ell. Aniria a
els llavis. El vit de bou parteix l'aire i reps la primera furiosa vergassada que se t'enrosca al pit igual que una llengua de foc. Potser has cridat,
la carta contra el llit, t'hi deixes caure, tu: t'ha fiblat com aquelles vergassades... Si un pogués adormir-se a voluntat hores i hores, dies i dies, però, no
no es poden adaptar... Es produeix una darrera temptativa; els dóna unes vergassades amb la vara de pla. La percussió els fa alçar una mica les orelles, però
perquè et tenen per ruc i es pensen que no les entendries, sinó a vergassades. I quan el genet descavalca, tu espera'l hores i hores, que ell poc pensa
tornar a ésser mai més persona. I com que cada dia s'entossudia més, les vergassades plovien amb més delit i la càrrega es multiplicava. Ja no li feia
al masover: "Ara doneu-me la vara més fina". I prenent-la, pegà vergassada amb tota la ràbia. El ruc emprengué un bell trotet, drecera avall. S'hi
reduir-lo. Desesperat, humiliat pels ultratges, atuït per les vergaçades, va tornar a entrar a Asunción entre un escamot de brètols. Era negra nit
enjogassat, enllotassat, embragassat, vagassejar, tombassejar, vergassada, nevassada, eguassada, eguasser, matasser, herbassar, terrassà.
que no sabem buscar cap sol·lució catalana, sense comptar amb Espanya. La vergassada de l'esclau, ens fa ésser novament víctimes dels nostres propis errors.
ell com si res. Està cansat del trot d'abans i s'hi ben tomba. Amunt! Les vergassades a les orelles tampoc no produeixen l'efecte desitjat, car la bèstia
ha romàs inactiu. La guàrdia posa fi a la batussa repartint unes quantes vergassades. —Saps que són valentots —diu a l'altre el de posat insolent un cop
de garrot em foradéssiu el tapaboques; i ja veureu com a les primeres vergassades ens donarà el que tingui. Apa, agafeu un boscall i, da-li! Els quatre nois
ja del tot engrescats, es disposaven a descarregar una nova pluja de vergassades al tronc.— A veure com ha anat, això. I, amb tota la cerimònia, com
i ens rompia la vara a l'esquena formulant a cada vergassada el proverbi del rei bíblic. De tota manera s'ha de dir que per a
dirigí ràpidament al dipòsit de les vares. N'agafà una i en iniciar les vergassades digué amb la seva ràbia habitual: Decía Salomón: —Al hijo villano,
Aquell dia no hi havia ni llatí, ni gramàtica, ni història sagrada, ni vergassades. També es feia al col·legi, per Tots Sants, la castanyada. Era un sopar
Les criatures queden amb la mirada en suspens. El pagès dóna una vergassada a les anques de l'animal. "Que dormim?", diu. L'euga, que caminava
en una reserva displicent. S'ha de tirar fort de la corda, donar-li una vergassada. L'euga, que és monumental, es queda mirant estúpidament l'horitzó, en un
els que volen obtenir les joguines han d'atrevir-se a suportar les vergassades, i els covards o temerosos es queden sense. A Mèxic, les joguines arriben
agressiu. Però es dóna el cas que, mentre l'indiferent d'ahir, davant les vergassades i els ultratges reacciona i es situa espontàniament, per propi impuls, a
d'altre costat, aquells negant-se a treballar sinó per mitjà de la vergassada. El conegut escriptor rus Samerine constatava que havent un gerent de
Us crèieu els grans manaies i ni sabíeu ensumar d'on us ventarien la vergassada. Ara ens toca a nosaltres escurar-vos les costelles!". I els morters,

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »