Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

incrustat l'eix de la campana. Impossible recordar el dolor de les	vergassades	sobre la meva pell. Present, en canvi, el desig de venjança que em
rellotge? I l'elegància amb què fa jugar el bastonet! [(Com qui pega	vergassades	.)] Flis... flis! Em fa una gràcia! I la manera d'expressar-se?
classe, cada dia tastàvem el fuet. Les declinacions ens entraven al cos a	vergassades	; alguns verbs, també. Però els "pretèrits i supins" —els platerets i
El mestre va agafar el fuet i, un rera l'altre, ens baldà a	vergassades	. Els ulls li reien maliciosament, amb estranya delícia, però sota el
vermell als ulls. Més d'un noi havia anat a casa amb el rostre cremat de	vergassades	. Un dia un dels nois devia fer una cara tan sinistra, que l'ajudant li
amb horror que hi anava trobant gust. Els primers dies, recordant les	vergassades	de l'ex-seminarista, havia agafat el fuet amb repugnància. Vaig començar
què em tornava una mica de virior, el meu passeig per l'escullera era una	vergassada	als nervis i al pensament. Veia el port, la ciutat, la muntanya i l'ampla
Jo sentia el vent a la cara, més fort i més fred que al matí, com	vergassades	infligides per una mà cruel. Recordo que tot sovint deixava caure la
als seixanta-vuit anys, entre els cubells d'anilines. Li havia clavat	vergassada	, però no cara a cara, sinó a traïció. Rodolà, ferit, per la breu graonada
llengua que en polonès. El mestre d'estudi, alemany, volgue atuhir-los a	vergassades	; al saber-ho les mares de les infelisses criatures assaltaren l'escola i
el cap més cot, més doblegada aquella esquena que tants cops ha rebut la	vergassada	de l'adversa fortuna. Encara el camp era al migdia un mar d'espigues ja
pas sovint que el destí es pren la fatiga, abans de deixar anar la dura	vergassada	, de triar l'esquena que n'és més mereixedora. I la negra tossa del pagès
els dies llisquen alats, joc i rialla, i no hem sentit en la carn viva la	vergassada	de la sort adversa, i l'amarga beguda del desengany no ens ha ficat a les
malesa i misèria dels homes. De cada verdanc que han deixat en el cos les	vergassades	, brolla una lívida claror sulfurosa; de cada punxa clavada en el cap, una
i coratjosos, l'observació de Prat de la Riba, estimuladora com una	vergassada	: que "la mar no fa sempre marítims els pobles que viuen a les
seves cames i braços (unes mans fortes, dures i petites) i de seguida una	vergassada	de branques a la cara, i després el trobar-se mirant avall, a través del
això repugna a la naturalesa: no neguem que sigui desagradable de rebre	vergassades	i empentes i d'ésser privat d'algun membre, però neguem que tot això
al llindar de la porta, i la salutació era seguida de l'espetec d'una	vergassada	i d'un "arri, dic" sense malícia, gairebé paternal. Tornava a imperar
Aspriu, com tots els que passaven anys a Barcelona, en tenia una bona	vergassada	. Les seves exclamacions d'engrescament deixaven atònits els senzills
amb tanta perfecció el ninc-ninc de la campaneta amb el dolor de la	vergassada	que, quan senten sonar aquella, fugen com esperitades. Això també fa que,
no senten la campaneta, estan refiades i més d'una vegada s'han trobat la	vergassada	a sobre quan no s'ho pensaven: que això de cloure la campaneta amb el
per l'associació imaginativa del so del picarol amb la dolor de les	vergassades	. Només l'Estrella sabia que res havia de témer perquè la humil i
animat; no veig la raó de no estar-ho avui. Arri! Venteu-li una bona	vergassada	—digué al pagès— que aquesta bèstia s'hi va adormint quan la costa es fa
d'arribar als plans. Cobrà el que li pertocava, muntà lentament, pagà	vergassada	a l'ase i arri! Es veia que se n'anava escorregut. —Sabeu si el fill,
en sec, les orelles dretes, el morro enlaire. Res no hi valgueren les	vergassades	i els renecs de son amo per fer-lo caminar. —No li peguis més; deixa'l
la meva —va dir-se.— ara em vindrà a cercar, i jo li pegaré la	vergassada	!" Al vespre va parlar-ne amb Fe... Però en quin to degué fer-ho,
que, davant el benestar material, ho sacrifica tot... Ferit per aquella	vergassada	, ell saltà com anys endarrera: —S'erra del tot! Jo li dic que no
havia fet la més lleu indicació conciliatòria... Aquesta seria la millor	vergassada	que li podria donar: fugir-li, com ella havia fugit d'ell. Aniria a
els llavis. El vit de bou parteix l'aire i reps la primera furiosa	vergassada	que se t'enrosca al pit igual que una llengua de foc. Potser has cridat,
la carta contra el llit, t'hi deixes caure, tu: t'ha fiblat com aquelles	vergassades	... Si un pogués adormir-se a voluntat hores i hores, dies i dies, però, no
no es poden adaptar... Es produeix una darrera temptativa; els dóna unes	vergassades	amb la vara de pla. La percussió els fa alçar una mica les orelles, però
perquè et tenen per ruc i es pensen que no les entendries, sinó a	vergassades	. I quan el genet descavalca, tu espera'l hores i hores, que ell poc pensa
tornar a ésser mai més persona. I com que cada dia s'entossudia més, les	vergassades	plovien amb més delit i la càrrega es multiplicava. Ja no li feia
al masover: "Ara doneu-me la vara més fina". I prenent-la, pegà	vergassada	amb tota la ràbia. El ruc emprengué un bell trotet, drecera avall. S'hi
reduir-lo. Desesperat, humiliat pels ultratges, atuït per les	vergaçades	, va tornar a entrar a Asunción entre un escamot de brètols. Era negra nit
enjogassat, enllotassat, embragassat, vagassejar, tombassejar,	vergassada	, nevassada, eguassada, eguasser, matasser, herbassar, terrassà.
que no sabem buscar cap sol·lució catalana, sense comptar amb Espanya. La	vergassada	de l'esclau, ens fa ésser novament víctimes dels nostres propis errors.
ell com si res. Està cansat del trot d'abans i s'hi ben tomba. Amunt! Les	vergassades	a les orelles tampoc no produeixen l'efecte desitjat, car la bèstia
ha romàs inactiu. La guàrdia posa fi a la batussa repartint unes quantes	vergassades	. —Saps que són valentots —diu a l'altre el de posat insolent un cop
de garrot em foradéssiu el tapaboques; i ja veureu com a les primeres	vergassades	ens donarà el que tingui. Apa, agafeu un boscall i, da-li! Els quatre nois
ja del tot engrescats, es disposaven a descarregar una nova pluja de	vergassades	al tronc.— A veure com ha anat, això. I, amb tota la cerimònia, com
i ens rompia la vara a l'esquena formulant a cada	vergassada	el proverbi del rei bíblic. De tota manera s'ha de dir que per a
dirigí ràpidament al dipòsit de les vares. N'agafà una i en iniciar les	vergassades	digué amb la seva ràbia habitual: Decía Salomón: —Al hijo villano,
Aquell dia no hi havia ni llatí, ni gramàtica, ni història sagrada, ni	vergassades	. També es feia al col·legi, per Tots Sants, la castanyada. Era un sopar
Les criatures queden amb la mirada en suspens. El pagès dóna una	vergassada	a les anques de l'animal. "Que dormim?", diu. L'euga, que caminava
en una reserva displicent. S'ha de tirar fort de la corda, donar-li una	vergassada	. L'euga, que és monumental, es queda mirant estúpidament l'horitzó, en un
els que volen obtenir les joguines han d'atrevir-se a suportar les	vergassades	, i els covards o temerosos es queden sense. A Mèxic, les joguines arriben
agressiu. Però es dóna el cas que, mentre l'indiferent d'ahir, davant les	vergassades	i els ultratges reacciona i es situa espontàniament, per propi impuls, a
d'altre costat, aquells negant-se a treballar sinó per mitjà de la	vergassada	. El conegut escriptor rus Samerine constatava que havent un gerent de
Us crèieu els grans manaies i ni sabíeu ensumar d'on us ventarien la	vergassada	. Ara ens toca a nosaltres escurar-vos les costelles!". I els morters,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents