×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb vergassada |
Freqüència total: 97 |
CTILC1 |
| incrustat l'eix de la campana. Impossible recordar el dolor de les | vergassades | sobre la meva pell. Present, en canvi, el desig de venjança que em | | rellotge? I l'elegància amb què fa jugar el bastonet! [(Com qui pega | vergassades | .)] Flis... flis! Em fa una gràcia! I la manera d'expressar-se? | | classe, cada dia tastàvem el fuet. Les declinacions ens entraven al cos a | vergassades | ; alguns verbs, també. Però els "pretèrits i supins" —els platerets i | | El mestre va agafar el fuet i, un rera l'altre, ens baldà a | vergassades | . Els ulls li reien maliciosament, amb estranya delícia, però sota el | | vermell als ulls. Més d'un noi havia anat a casa amb el rostre cremat de | vergassades | . Un dia un dels nois devia fer una cara tan sinistra, que l'ajudant li | | amb horror que hi anava trobant gust. Els primers dies, recordant les | vergassades | de l'ex-seminarista, havia agafat el fuet amb repugnància. Vaig començar | | què em tornava una mica de virior, el meu passeig per l'escullera era una | vergassada | als nervis i al pensament. Veia el port, la ciutat, la muntanya i l'ampla | | Jo sentia el vent a la cara, més fort i més fred que al matí, com | vergassades | infligides per una mà cruel. Recordo que tot sovint deixava caure la | | als seixanta-vuit anys, entre els cubells d'anilines. Li havia clavat | vergassada | , però no cara a cara, sinó a traïció. Rodolà, ferit, per la breu graonada | | llengua que en polonès. El mestre d'estudi, alemany, volgue atuhir-los a | vergassades | ; al saber-ho les mares de les infelisses criatures assaltaren l'escola i | | el cap més cot, més doblegada aquella esquena que tants cops ha rebut la | vergassada | de l'adversa fortuna. Encara el camp era al migdia un mar d'espigues ja | | pas sovint que el destí es pren la fatiga, abans de deixar anar la dura | vergassada | , de triar l'esquena que n'és més mereixedora. I la negra tossa del pagès | | els dies llisquen alats, joc i rialla, i no hem sentit en la carn viva la | vergassada | de la sort adversa, i l'amarga beguda del desengany no ens ha ficat a les | | malesa i misèria dels homes. De cada verdanc que han deixat en el cos les | vergassades | , brolla una lívida claror sulfurosa; de cada punxa clavada en el cap, una | | i coratjosos, l'observació de Prat de la Riba, estimuladora com una | vergassada | : que "la mar no fa sempre marítims els pobles que viuen a les | | seves cames i braços (unes mans fortes, dures i petites) i de seguida una | vergassada | de branques a la cara, i després el trobar-se mirant avall, a través del | | això repugna a la naturalesa: no neguem que sigui desagradable de rebre | vergassades | i empentes i d'ésser privat d'algun membre, però neguem que tot això | | al llindar de la porta, i la salutació era seguida de l'espetec d'una | vergassada | i d'un "arri, dic" sense malícia, gairebé paternal. Tornava a imperar | | Aspriu, com tots els que passaven anys a Barcelona, en tenia una bona | vergassada | . Les seves exclamacions d'engrescament deixaven atònits els senzills | | amb tanta perfecció el ninc-ninc de la campaneta amb el dolor de la | vergassada | que, quan senten sonar aquella, fugen com esperitades. Això també fa que, | | no senten la campaneta, estan refiades i més d'una vegada s'han trobat la | vergassada | a sobre quan no s'ho pensaven: que això de cloure la campaneta amb el | | per l'associació imaginativa del so del picarol amb la dolor de les | vergassades | . Només l'Estrella sabia que res havia de témer perquè la humil i | | animat; no veig la raó de no estar-ho avui. Arri! Venteu-li una bona | vergassada | —digué al pagès— que aquesta bèstia s'hi va adormint quan la costa es fa | | d'arribar als plans. Cobrà el que li pertocava, muntà lentament, pagà | vergassada | a l'ase i arri! Es veia que se n'anava escorregut. —Sabeu si el fill, | | en sec, les orelles dretes, el morro enlaire. Res no hi valgueren les | vergassades | i els renecs de son amo per fer-lo caminar. —No li peguis més; deixa'l | | la meva —va dir-se.— ara em vindrà a cercar, i jo li pegaré la | vergassada | !" Al vespre va parlar-ne amb Fe... Però en quin to degué fer-ho, | | que, davant el benestar material, ho sacrifica tot... Ferit per aquella | vergassada | , ell saltà com anys endarrera: —S'erra del tot! Jo li dic que no | | havia fet la més lleu indicació conciliatòria... Aquesta seria la millor | vergassada | que li podria donar: fugir-li, com ella havia fugit d'ell. Aniria a | | els llavis. El vit de bou parteix l'aire i reps la primera furiosa | vergassada | que se t'enrosca al pit igual que una llengua de foc. Potser has cridat, | | la carta contra el llit, t'hi deixes caure, tu: t'ha fiblat com aquelles | vergassades | ... Si un pogués adormir-se a voluntat hores i hores, dies i dies, però, no | | no es poden adaptar... Es produeix una darrera temptativa; els dóna unes | vergassades | amb la vara de pla. La percussió els fa alçar una mica les orelles, però | | perquè et tenen per ruc i es pensen que no les entendries, sinó a | vergassades | . I quan el genet descavalca, tu espera'l hores i hores, que ell poc pensa | | tornar a ésser mai més persona. I com que cada dia s'entossudia més, les | vergassades | plovien amb més delit i la càrrega es multiplicava. Ja no li feia | | al masover: "Ara doneu-me la vara més fina". I prenent-la, pegà | vergassada | amb tota la ràbia. El ruc emprengué un bell trotet, drecera avall. S'hi | | reduir-lo. Desesperat, humiliat pels ultratges, atuït per les | vergaçades | , va tornar a entrar a Asunción entre un escamot de brètols. Era negra nit | | enjogassat, enllotassat, embragassat, vagassejar, tombassejar, | vergassada | , nevassada, eguassada, eguasser, matasser, herbassar, terrassà. | | que no sabem buscar cap sol·lució catalana, sense comptar amb Espanya. La | vergassada | de l'esclau, ens fa ésser novament víctimes dels nostres propis errors. | | ell com si res. Està cansat del trot d'abans i s'hi ben tomba. Amunt! Les | vergassades | a les orelles tampoc no produeixen l'efecte desitjat, car la bèstia | | ha romàs inactiu. La guàrdia posa fi a la batussa repartint unes quantes | vergassades | . —Saps que són valentots —diu a l'altre el de posat insolent un cop | | de garrot em foradéssiu el tapaboques; i ja veureu com a les primeres | vergassades | ens donarà el que tingui. Apa, agafeu un boscall i, da-li! Els quatre nois | | ja del tot engrescats, es disposaven a descarregar una nova pluja de | vergassades | al tronc.— A veure com ha anat, això. I, amb tota la cerimònia, com | | i ens rompia la vara a l'esquena formulant a cada | vergassada | el proverbi del rei bíblic. De tota manera s'ha de dir que per a | | dirigí ràpidament al dipòsit de les vares. N'agafà una i en iniciar les | vergassades | digué amb la seva ràbia habitual: Decía Salomón: —Al hijo villano, | | Aquell dia no hi havia ni llatí, ni gramàtica, ni història sagrada, ni | vergassades | . També es feia al col·legi, per Tots Sants, la castanyada. Era un sopar | | Les criatures queden amb la mirada en suspens. El pagès dóna una | vergassada | a les anques de l'animal. "Que dormim?", diu. L'euga, que caminava | | en una reserva displicent. S'ha de tirar fort de la corda, donar-li una | vergassada | . L'euga, que és monumental, es queda mirant estúpidament l'horitzó, en un | | els que volen obtenir les joguines han d'atrevir-se a suportar les | vergassades | , i els covards o temerosos es queden sense. A Mèxic, les joguines arriben | | agressiu. Però es dóna el cas que, mentre l'indiferent d'ahir, davant les | vergassades | i els ultratges reacciona i es situa espontàniament, per propi impuls, a | | d'altre costat, aquells negant-se a treballar sinó per mitjà de la | vergassada | . El conegut escriptor rus Samerine constatava que havent un gerent de | | Us crèieu els grans manaies i ni sabíeu ensumar d'on us ventarien la | vergassada | . Ara ens toca a nosaltres escurar-vos les costelles!". I els morters, |
|