×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb verge |
Freqüència total: 6457 |
CTILC1 |
seu fill Euforió, quan aquest encetava l'angoixa de l'adolescència. "Les | verges | negres, engendrades per la Nit, serventes d'Hades, van i vénen entre els | També m'afiguro que no és veritat que al principi Escil·la fos una jove | verge | marina estimada per Posidó i Glaucos, que no es varen abstenir | cura del petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya | verge | . Li duien nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va créixer i es va | esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit: —Valga'm la | Verge | Maria! que si ella no me'n val, digau-me: qui me'n | a Santa Maria ni s'agenollà davant l'altar per donar les gràcies a la | Verge | i resar per la sort futura del seu fill. Ella plorà en la intimitat del | una sensació d'alleujament. Damunt la calaixera, davant la imatge de la | Verge | , cremaven dos ciris, i un Crist, treballat en fusta, posat al capçal, | t'ho. —No, no; vull veure'l. Què li faran, Quim? Ai, | Verge | santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren | sempre aparèixer un valent cavaller, una padrina benefactora, la pròpia | Verge | Maria, que els defensava dels perills. Però nosaltres sabem que no | cristiana, que vaig sentir explicar a una dona de poble, es tracta de la | Verge | Maria i del seu Fillet. És curiós de comprovar, de passada, que totes | sempre tan pregonament, que te la vull referir. Escolta-la: "La | Verge | Maria anava un dia fugitiva per un camp amb el seu Fillet als braços. El | L'Infant, assedegat, havia xuclat tota la llet dels pits maternals. A la | Verge | , la carn li cremava sota el sol i la set li abrusava la gola. Ella corria | de vímet amb els quals llurs mullers confeccionaven després cistelles. La | Verge | s'apressà cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i enfonsà les mans en | aquella aigua, mentre els altres acudien també per impedir-li-ho. La | Verge | els diu: ""Per què em priveu de beure, quan em moro de set? L'aigua | narració—; qui, davant una escena semblant i escoltant les paraules de la | Verge | , no s'hauria commogut? Però ells no es commogueren: continuaren | del fons, de manera que ja no s'hi podia beure. A la vista d'això, la | Verge | ja no sentí la set; la indignació curullà la seva ànima. A despit d'ésser | i Joan de Maro—, i ai del qui s'hi acosti per apagar la set, així sia la | Verge | santíssima, i així vagi amb el propi Fill de Déu als braços! Tot això —ja | bonica! —En veritat que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de | Verge | . I una vella, cloent les lloances: —Déu la beneeixi! Té una ànima d'or! | —Mila, Mila! Truquen a baix! Se sent la veu de Tiago... Ai Déu meu! | Verge | Santíssima! Què farem, Mila? Ai, Déu del cel! Mila girà el cap vers la | mica alta, hi havia una reproducció d'una antiga pintura representant la | Verge | . Vora la capçalera, la tauleta de nit; sobre la tauleta un quadern de | a la vora del capçal; a sobre la calaixera hi ha una petita imatge de la | Verge | posada en una urna de cristall, amb flors a ambdós costats, i davant de | mobles de la noia: la calaixera, les cadires, el llitet i l'estampa de la | Verge | dels Dolors, tinguda en gran veneració a Santa Maria i que figurava en | , i em vaig perdre... —I va sola? —Sola. —Sola i a peu? | Verge | Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca? —Què | un autòmat i no cessava de repetir: —Ai, Déu meu! Mila... Mila... Ai, | Verge | santíssima! El padrí va agafar-la sobtosament pel braç, mentre escoltava | societat —o d'una no-societat— innocent, d'una desimboltura pristina i | verge | , d'un contacte immediat amb la zoologia i amb la botànica sense | que bevien bé, en aquell restaurant típic, catalanesc, presidits per una | Verge | o santa de rajola. Un moment que vaig anar a telefonar, en Langdon-Davies | Palamós. Vaig al poble. Fa un vent fred, però el sol escalfa. La vinya | verge | de casa és ben bé de púrpura, amb baies d'un blau fosc, blau de raïm | més nua. A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya | verge | a penes té fulles. Com brogia la Riera Major! L'aigua brillava entre els | presoners. Un d'ells, gallec, deia que portava amagada una medalla de la | Verge | . 29 gener. Han caigut Granollers i Calders. A mitja tarda | sou una funcionària. —No ho entenc —fa ella—. El professorat ha de ser | verge | . —I vós ho sou? —Tècnicament, sí. No s'exigeix res més. Ell agafa | es fiquin al llit amb algú... M'ha dit que si descobreixen que ja no són | verges | les expulsen. —També ha dit: no se'n parla més. I és veritat. Ningú no | una mare. —Com més jove, millor. Que no hagi d'esperar com jo. —Ets | verge | ? —pregunta. —Sí. Els distreu una cridadissa que s'aixeca a l'altre cap de | —Què us agradaria que llegíssim? Ell fita els volums, tots idèntics, | verges | de llom, torna l'esguard cap a la noia: —Potser alguna cosa eròtica... | calia, doncs, no oblidar-ne cap: A Santa Eulàlia, a Sant Pere Nolasc, a la | Verge | de la Mercè, a Sant Llorenç que no hi és tot, al Crist de la Sang, i | perquè ho sigui, amén; després, sens dubte, us ho tindria en compte. A la | Verge | del Remei, a Sant Antoni, a Santa Caterina, a Sant Felip Neri, a Sant | La Muda parlava sempre de llàstimes i invocava contínuament la | Verge | , els sants i Nostre Senyor. Rosa la Muda tenia un cor tendre i vibrava | d'una vegada i dir què et passa? Recaram! —Ai, Déu meu! Valga'm la | Verge | dels Dolors! Vinc del raval. Avui han enterrat el pobre Miquel, i la | Pigada, ja a la fi de la paciència, cansada ja de sentir plors, de tantes | Verges | i Nostres Senyors, va tallar-la: —No ploris més, vatua el dimoni, que no | matines encara romanies allà estesa sobre les posts dures del teu llit de | verge | consagrada al Senyor. Quan les monges, corpreses, t'anaren a cercar, | Ara tot és diferent. Jo, per la gràcia de Déu i de Santa Maria, som | verge | , no es pens. Això no ho pot dir tothom avui dia. Disgusts m'ha costat, me | empeny cap a sa paret, m'aferra pes coll i puny per tirar-me en terra. — | Verge | Santíssima, vaig dir-me jo, aquest em posarà panxa en l'aire. —Animal! | mai millor tecnicolor que quan tu aparegueres, sòlida, bella i | verge | , aquell migdia alegre de tendes, fonts, jardins, i | aquesta explosió de la massa vegetal, aquesta brousse completament | verge | , combinant-se amb el neguit de les aigües immòbils. Sobre aquesta natura | No cal dir que Mr. Catule és celibatari, i, si ha deixat d'ésser | verge | , deu haver estat per raons científiques. Ahir a la nit, després de | Catalunya Vella restà redimida del jou africà, el país era com una terra | verge | , on calia bastir peça a peça el complex de les seves articulacions | els que definitivament el restauràrem (1844) i aixecàrem la | Verge | Bruna al patronatge del país (1881). Montserrat ha expressat la | europea. El camí que seguiran aquestes ratlles, doncs, no és pas | verge | . Però cal que insistim en algunes varietats i aspectes de la qüestió i, | perquè l'admiressin. I els criats digueren a cor: —La senyora és la | Verge | ... ¡la Verge Santíssima! Les altres toaletes són menys importants. Amb | l'admiressin. I els criats digueren a cor: —La senyora és la Verge... ¡la | Verge | Santíssima! Les altres toaletes són menys importants. Amb tot, no deixa | Més que jove novíssima, de trinca; intacta més que | verge | , i sense tara. Feina d'encàrrec, peça | cap que una noia no pot triar: la que no té fitxa de | verge | és per tots, o bé es fa la bleda. Com és ara la |
|