Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seu fill Euforió, quan aquest encetava l'angoixa de l'adolescència. "Les	verges	negres, engendrades per la Nit, serventes d'Hades, van i vénen entre els
També m'afiguro que no és veritat que al principi Escil·la fos una jove	verge	marina estimada per Posidó i Glaucos, que no es varen abstenir
cura del petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya	verge	. Li duien nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va créixer i es va
esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit: —Valga'm la	Verge	Maria! que si ella no me'n val, digau-me: qui me'n
a Santa Maria ni s'agenollà davant l'altar per donar les gràcies a la	Verge	i resar per la sort futura del seu fill. Ella plorà en la intimitat del
una sensació d'alleujament. Damunt la calaixera, davant la imatge de la	Verge	, cremaven dos ciris, i un Crist, treballat en fusta, posat al capçal,
t'ho. —No, no; vull veure'l. Què li faran, Quim? Ai,	Verge	santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren
sempre aparèixer un valent cavaller, una padrina benefactora, la pròpia	Verge	Maria, que els defensava dels perills. Però nosaltres sabem que no
cristiana, que vaig sentir explicar a una dona de poble, es tracta de la	Verge	Maria i del seu Fillet. És curiós de comprovar, de passada, que totes
sempre tan pregonament, que te la vull referir. Escolta-la: "La	Verge	Maria anava un dia fugitiva per un camp amb el seu Fillet als braços. El
L'Infant, assedegat, havia xuclat tota la llet dels pits maternals. A la	Verge	, la carn li cremava sota el sol i la set li abrusava la gola. Ella corria
de vímet amb els quals llurs mullers confeccionaven després cistelles. La	Verge	s'apressà cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i enfonsà les mans en
aquella aigua, mentre els altres acudien també per impedir-li-ho. La	Verge	els diu: ""Per què em priveu de beure, quan em moro de set? L'aigua
narració—; qui, davant una escena semblant i escoltant les paraules de la	Verge	, no s'hauria commogut? Però ells no es commogueren: continuaren
del fons, de manera que ja no s'hi podia beure. A la vista d'això, la	Verge	ja no sentí la set; la indignació curullà la seva ànima. A despit d'ésser
i Joan de Maro—, i ai del qui s'hi acosti per apagar la set, així sia la	Verge	santíssima, i així vagi amb el propi Fill de Déu als braços! Tot això —ja
bonica! —En veritat que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de	Verge	. I una vella, cloent les lloances: —Déu la beneeixi! Té una ànima d'or!
—Mila, Mila! Truquen a baix! Se sent la veu de Tiago... Ai Déu meu!	Verge	Santíssima! Què farem, Mila? Ai, Déu del cel! Mila girà el cap vers la
mica alta, hi havia una reproducció d'una antiga pintura representant la	Verge	. Vora la capçalera, la tauleta de nit; sobre la tauleta un quadern de
a la vora del capçal; a sobre la calaixera hi ha una petita imatge de la	Verge	posada en una urna de cristall, amb flors a ambdós costats, i davant de
mobles de la noia: la calaixera, les cadires, el llitet i l'estampa de la	Verge	dels Dolors, tinguda en gran veneració a Santa Maria i que figurava en
, i em vaig perdre... —I va sola? —Sola. —Sola i a peu?	Verge	Santa! Com s'atreveix a anar sola per aquestes terres? Què busca? —Què
un autòmat i no cessava de repetir: —Ai, Déu meu! Mila... Mila... Ai,	Verge	santíssima! El padrí va agafar-la sobtosament pel braç, mentre escoltava
societat —o d'una no-societat— innocent, d'una desimboltura pristina i	verge	, d'un contacte immediat amb la zoologia i amb la botànica sense
que bevien bé, en aquell restaurant típic, catalanesc, presidits per una	Verge	o santa de rajola. Un moment que vaig anar a telefonar, en Langdon-Davies
Palamós. Vaig al poble. Fa un vent fred, però el sol escalfa. La vinya	verge	de casa és ben bé de púrpura, amb baies d'un blau fosc, blau de raïm
més nua. A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya	verge	a penes té fulles. Com brogia la Riera Major! L'aigua brillava entre els
presoners. Un d'ells, gallec, deia que portava amagada una medalla de la	Verge	. 29 gener. Han caigut Granollers i Calders. A mitja tarda
sou una funcionària. —No ho entenc —fa ella—. El professorat ha de ser	verge	. —I vós ho sou? —Tècnicament, sí. No s'exigeix res més. Ell agafa
es fiquin al llit amb algú... M'ha dit que si descobreixen que ja no són	verges	les expulsen. —També ha dit: no se'n parla més. I és veritat. Ningú no
una mare. —Com més jove, millor. Que no hagi d'esperar com jo. —Ets	verge	? —pregunta. —Sí. Els distreu una cridadissa que s'aixeca a l'altre cap de
—Què us agradaria que llegíssim? Ell fita els volums, tots idèntics,	verges	de llom, torna l'esguard cap a la noia: —Potser alguna cosa eròtica...
calia, doncs, no oblidar-ne cap: A Santa Eulàlia, a Sant Pere Nolasc, a la	Verge	de la Mercè, a Sant Llorenç que no hi és tot, al Crist de la Sang, i
perquè ho sigui, amén; després, sens dubte, us ho tindria en compte. A la	Verge	del Remei, a Sant Antoni, a Santa Caterina, a Sant Felip Neri, a Sant
La Muda parlava sempre de llàstimes i invocava contínuament la	Verge	, els sants i Nostre Senyor. Rosa la Muda tenia un cor tendre i vibrava
d'una vegada i dir què et passa? Recaram! —Ai, Déu meu! Valga'm la	Verge	dels Dolors! Vinc del raval. Avui han enterrat el pobre Miquel, i la
Pigada, ja a la fi de la paciència, cansada ja de sentir plors, de tantes	Verges	i Nostres Senyors, va tallar-la: —No ploris més, vatua el dimoni, que no
matines encara romanies allà estesa sobre les posts dures del teu llit de	verge	consagrada al Senyor. Quan les monges, corpreses, t'anaren a cercar,
Ara tot és diferent. Jo, per la gràcia de Déu i de Santa Maria, som	verge	, no es pens. Això no ho pot dir tothom avui dia. Disgusts m'ha costat, me
empeny cap a sa paret, m'aferra pes coll i puny per tirar-me en terra. —	Verge	Santíssima, vaig dir-me jo, aquest em posarà panxa en l'aire. —Animal!
mai millor tecnicolor que quan tu aparegueres, sòlida, bella i	verge	, aquell migdia alegre de tendes, fonts, jardins, i
aquesta explosió de la massa vegetal, aquesta brousse completament	verge	, combinant-se amb el neguit de les aigües immòbils. Sobre aquesta natura
No cal dir que Mr. Catule és celibatari, i, si ha deixat d'ésser	verge	, deu haver estat per raons científiques. Ahir a la nit, després de
Catalunya Vella restà redimida del jou africà, el país era com una terra	verge	, on calia bastir peça a peça el complex de les seves articulacions
els que definitivament el restauràrem (1844) i aixecàrem la	Verge	Bruna al patronatge del país (1881). Montserrat ha expressat la
europea. El camí que seguiran aquestes ratlles, doncs, no és pas	verge	. Però cal que insistim en algunes varietats i aspectes de la qüestió i,
perquè l'admiressin. I els criats digueren a cor: —La senyora és la	Verge	... ¡la Verge Santíssima! Les altres toaletes són menys importants. Amb
l'admiressin. I els criats digueren a cor: —La senyora és la Verge... ¡la	Verge	Santíssima! Les altres toaletes són menys importants. Amb tot, no deixa
Més que jove novíssima, de trinca; intacta més que	verge	, i sense tara. Feina d'encàrrec, peça
cap que una noia no pot triar: la que no té fitxa de	verge	és per tots, o bé es fa la bleda. Com és ara la

Pàgina 1 (de 130)

50 següents