Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i flors sanguejants m'ha fet creure que aquest país és una mena de	verger	d'Armida. Ara el port respira silenciosament. A l'esquena de l'illa de
plenes. Nosaltres vèiem bandes d'homes i dones asseguts a l'ombra dels	vergers	, i tots ens saludaven amistosament; els que trobàvem pels camins
del qual m'és desconegut— que ha convertit el districte de Papeari en un	verger	fantàstic, exacerbant en els indígenes aquesta simpatia natural que
on penja l'inútil fruit de l'arbre d'eterna vida. I dels	vergers	primitius, a l'hora silenciosa, creia sentir,
el cos teu les besades d'amor seran finides. I del callat	verger	surt un cantar. —No sents com el matí l'alosa canta?
sempre més l'única guia! XV Per què paraules, si el	verger	del somni ha tret florida de besars immòbils? Per què
a la finestreta, a l'esquerra. Travessàvem un paisatge fresc com un	verger	. Grans llorers, xiprers corpulents, tofes enormes de xuclamel i altres
acatats en renglera armoniosa! Mimoses i vinyes, masíes,	vergers	, amb el fons de l'Albera blavosa! Deixeu-me tot sol seguir
pluja del matí bressa i reposa, negant les blanques flors en el	verger	; la llebre s'está quieta en son terrer; l'aibre
acullíen l'abraç del meu esllanguiment, millor que 'ls blancs	vergers	, oh natura selvatge! Llavors, com estimavi el movediç fullatge,
la marallengua vola en aquella verneda, l'abella en el	verger	. Corren els regarets i canten les campanes, i canta el vent
i son inmóvil testa fina pressent el gel en els	vergers	. L'encant del cel blau s'eternisa sobre el Canigó retallat;
nevades. Salut, abril, oh més lleuger, puresa i honor del blanc	verger	, plé del zum-zum de les abelles, i d'aibres clars i
mallerengues. Per dissort, els ocellets no sovintegen tant en els nostres	vergers	com en els jardins d'Oxford. El que ho prova és que en tots els marges
el rossinyol. Al maig, quan una banda d'aquests joglars s'aplega en un	verger	, hom observa tot sovint que assagen una tonada nova, segons l'estat del
dues torres amb un camí de ronda on vigilen les guardes. El pati del	verger	plantat de xiprers i llorers. El conjunt dóna una impressió de gran
Clara Qui mou fressa? Qui parla? ¿Qui s'ha atrevit a entrar en el	verger	? Què fan les guardes? Dona Guiomar! Dona Guiomar! La vella no respon. Ja
ni els amics ni la caça. A tot moment s'aparta en les ombres del	verger	i allà tot sol sospira. N'ha perdut el seny. Va tan descolorit de la cara
Clara És veritat que en aquesta hora no hi ha persona nada en el	verger	. El lloc és tan secret que ningú no sospita la vostra entrada. Jo us veig
la soledat del castell. El temps apressa, Comtessa, i hauré de deixar el	verger	amb una tristor mortal si no confesseu que el vostre amor correspon al
Comtessa Clara Déu volgui guiar els meus passos a l'ombra del	verger	! No us sabria dir l'amor que el fill del rei m'inspira ni com el meu cor
a venir? ¿Per què no l'heu menat amb vós? ¿Com farà per penetrar en aquest	verger	tan clos i perdut? Unes fortes muralles l'apresonen. Tothora hi vigilen
amb dolça alegria a desgrat del gelós, i caure abraçats en un llit del	verger	. Comtessa Clara Així me plau. Feu-lo venir a l'instant.
al centre del pati, on s'estan meravellats l'un de l'altre, i entren al	verger	.)] Papagai [(Invisible.)] Gai, gai, gai! Jo
Ara tot s'apaga. Tot s'és apagat. Papagai [(A l'entrada del	verger	.)] No hi ha temps a perdre. El foc acaba de morir. Mirin que les
res, Alibou? Jo no veig res. Alibou Ni jo. Només passant en el	verger	movia fressa un ocellàs que ma llanterna esporuguia. Nas Tort
gelosia. Nas Tort No serà lluny. Canta al cim del terrat o en el	verger	. Alibou No, que canta en el bosc. El reclam és confús. Nas
amb el perfum de flors, de taronges i de llimones dels horts i dels	vergers	. Obriu-lo a l'atzar aquell diplomatari, i hi trobareu els títols d'honor
podia dur altra ofrena que el testimoni de la meva gratitud a la terra,	verger	florit, on he passat hores tan dolces: Jorns esfullats pels aires en
tinguis per comès la tasca plaent d'aconduir jardins de belles flors o	vergers	de regalada fruita i no la d'esgrimir el bec impietós contra una
claror de les vinyes amb brotada nova, rialla blanca i encarnada dels	vergers	en florida. En l'aire, tan pur, l'arabesc de l'oreneta i el seu xiscle d'
la terra, la boira i la pluja. I a la plana, tot verd i gemat, i	vergers	i hortes, i a tot arreu el córrer de l'aigua, i a les illes i vores del
i en les teves torres, en les arbredes del teu riu i en les hortes i	vergers	de la teva plana, que ja són massa els dies que he viscut, perquè me'n
de vegades tota sola, en llitera, pel camí del gran raval, on té un	verger	deliciós, o a la porta de Canidia, que serva tan bells secrets, que
resten alguns nobles escamots de solitaris dispersos, deixies d'antics	vergers	d'espiritualitat. Només hi ha una gran indústria dominant: la indústria
tard, podeu amb poques passes sortir al camp i vagar ensonyadament pels	vergers	i les hortes que s'amaren d'ombres. És una vila on hi ha vells records
corriols plens d'aigües vives i cantadores. Tot Catalunya floriria com un	verger	d'espiritualitat. Cada terra donaria la seva collita, cada recó la seva
l'arbre. Llavors les correnties comarcals s'eixuguen, i tota l'aigua del	verger	convergeix vers el pèlag estancat de la centralització. A Catalunya,
com solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el	verger	de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em costà gaire
del seu pit, menava una dotzena de cabres desitjoses de la molsa d'aquest	verger	i de l'herbei que amb grassosa ufana verdeja el Cementeri. Anava a entrar
pobrissanes i aquelles terres de secà, la fondalada del molí era un	verger	, i la casa, amb els seus coloms per la teulada, les seves clavellines
del Líban! Hort clos ets tu, germana mia, esposa!	verger	clos, fontana segellada! Paradís de magraners són tos
Líban! Deixonda, tu, boiral, vina, migjorn: oreja mon	verger	, que s'escampin sos bàlsams! —Entri mon amic al seu verger,
mon verger, que s'escampin sos bàlsams! —Entri mon amic al seu	verger	, i mengi ell sa fruita regalada. —Me n'entre al meu verger,
seu verger, i mengi ell sa fruita regalada. —Me n'entre al meu	verger	, germana mia, esposa: jo hi colliré ma mirra
i encara dos cents per als guardes del fruit. —O, tu, qui sojornes pels	vergers	, els companys escolten: deix que oigui ta veu! —Fuig,
aquesta mena de prodigis: hem fet florir les roques, hem convertit en	vergers	planúries estepàries i l'home ha après de viure a plaer en llocs on ni
les quals clarícies li creixia terriblement la confusió. El rei sortí al	verger	del palau, quan tot just espurnejaven els primers estels de la nit. Seia
guiador li lluu indesxifrablement. Vet aquí per fi al capdavall d'un	verger	un mur de roca amb una portella de bronze que se li obre sola davant. El
un tren infecte, i els seus rodals, que podrien i deurien ésser un xamós	verger	, no són més que una llorda fantasia de mosques, de pols, de fems i de

Pàgina 1 (de 9)

50 següents