×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb verger |
Freqüència total: 430 |
CTILC1 |
| i flors sanguejants m'ha fet creure que aquest país és una mena de | verger | d'Armida. Ara el port respira silenciosament. A l'esquena de l'illa de | | plenes. Nosaltres vèiem bandes d'homes i dones asseguts a l'ombra dels | vergers | , i tots ens saludaven amistosament; els que trobàvem pels camins | | del qual m'és desconegut— que ha convertit el districte de Papeari en un | verger | fantàstic, exacerbant en els indígenes aquesta simpatia natural que | | on penja l'inútil fruit de l'arbre d'eterna vida. I dels | vergers | primitius, a l'hora silenciosa, creia sentir, | | el cos teu les besades d'amor seran finides. I del callat | verger | surt un cantar. —No sents com el matí l'alosa canta? | | sempre més l'única guia! XV Per què paraules, si el | verger | del somni ha tret florida de besars immòbils? Per què | | a la finestreta, a l'esquerra. Travessàvem un paisatge fresc com un | verger | . Grans llorers, xiprers corpulents, tofes enormes de xuclamel i altres | | acatats en renglera armoniosa! Mimoses i vinyes, masíes, | vergers | , amb el fons de l'Albera blavosa! Deixeu-me tot sol seguir | | pluja del matí bressa i reposa, negant les blanques flors en el | verger | ; la llebre s'está quieta en son terrer; l'aibre | | acullíen l'abraç del meu esllanguiment, millor que 'ls blancs | vergers | , oh natura selvatge! Llavors, com estimavi el movediç fullatge, | | la marallengua vola en aquella verneda, l'abella en el | verger | . Corren els regarets i canten les campanes, i canta el vent | | i son inmóvil testa fina pressent el gel en els | vergers | . L'encant del cel blau s'eternisa sobre el Canigó retallat; | | nevades. Salut, abril, oh més lleuger, puresa i honor del blanc | verger | , plé del zum-zum de les abelles, i d'aibres clars i | | mallerengues. Per dissort, els ocellets no sovintegen tant en els nostres | vergers | com en els jardins d'Oxford. El que ho prova és que en tots els marges | | el rossinyol. Al maig, quan una banda d'aquests joglars s'aplega en un | verger | , hom observa tot sovint que assagen una tonada nova, segons l'estat del | | dues torres amb un camí de ronda on vigilen les guardes. El pati del | verger | plantat de xiprers i llorers. El conjunt dóna una impressió de gran | | Clara Qui mou fressa? Qui parla? ¿Qui s'ha atrevit a entrar en el | verger | ? Què fan les guardes? Dona Guiomar! Dona Guiomar! La vella no respon. Ja | | ni els amics ni la caça. A tot moment s'aparta en les ombres del | verger | i allà tot sol sospira. N'ha perdut el seny. Va tan descolorit de la cara | | Clara És veritat que en aquesta hora no hi ha persona nada en el | verger | . El lloc és tan secret que ningú no sospita la vostra entrada. Jo us veig | | la soledat del castell. El temps apressa, Comtessa, i hauré de deixar el | verger | amb una tristor mortal si no confesseu que el vostre amor correspon al | | Comtessa Clara Déu volgui guiar els meus passos a l'ombra del | verger | ! No us sabria dir l'amor que el fill del rei m'inspira ni com el meu cor | | a venir? ¿Per què no l'heu menat amb vós? ¿Com farà per penetrar en aquest | verger | tan clos i perdut? Unes fortes muralles l'apresonen. Tothora hi vigilen | | amb dolça alegria a desgrat del gelós, i caure abraçats en un llit del | verger | . Comtessa Clara Així me plau. Feu-lo venir a l'instant. | | al centre del pati, on s'estan meravellats l'un de l'altre, i entren al | verger | .)] Papagai [(Invisible.)] Gai, gai, gai! Jo | | Ara tot s'apaga. Tot s'és apagat. Papagai [(A l'entrada del | verger | .)] No hi ha temps a perdre. El foc acaba de morir. Mirin que les | | res, Alibou? Jo no veig res. Alibou Ni jo. Només passant en el | verger | movia fressa un ocellàs que ma llanterna esporuguia. Nas Tort | | gelosia. Nas Tort No serà lluny. Canta al cim del terrat o en el | verger | . Alibou No, que canta en el bosc. El reclam és confús. Nas | | amb el perfum de flors, de taronges i de llimones dels horts i dels | vergers | . Obriu-lo a l'atzar aquell diplomatari, i hi trobareu els títols d'honor | | podia dur altra ofrena que el testimoni de la meva gratitud a la terra, | verger | florit, on he passat hores tan dolces: Jorns esfullats pels aires en | | tinguis per comès la tasca plaent d'aconduir jardins de belles flors o | vergers | de regalada fruita i no la d'esgrimir el bec impietós contra una | | claror de les vinyes amb brotada nova, rialla blanca i encarnada dels | vergers | en florida. En l'aire, tan pur, l'arabesc de l'oreneta i el seu xiscle d' | | la terra, la boira i la pluja. I a la plana, tot verd i gemat, i | vergers | i hortes, i a tot arreu el córrer de l'aigua, i a les illes i vores del | | i en les teves torres, en les arbredes del teu riu i en les hortes i | vergers | de la teva plana, que ja són massa els dies que he viscut, perquè me'n | | de vegades tota sola, en llitera, pel camí del gran raval, on té un | verger | deliciós, o a la porta de Canidia, que serva tan bells secrets, que | | resten alguns nobles escamots de solitaris dispersos, deixies d'antics | vergers | d'espiritualitat. Només hi ha una gran indústria dominant: la indústria | | tard, podeu amb poques passes sortir al camp i vagar ensonyadament pels | vergers | i les hortes que s'amaren d'ombres. És una vila on hi ha vells records | | corriols plens d'aigües vives i cantadores. Tot Catalunya floriria com un | verger | d'espiritualitat. Cada terra donaria la seva collita, cada recó la seva | | l'arbre. Llavors les correnties comarcals s'eixuguen, i tota l'aigua del | verger | convergeix vers el pèlag estancat de la centralització. A Catalunya, | | com solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el | verger | de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em costà gaire | | del seu pit, menava una dotzena de cabres desitjoses de la molsa d'aquest | verger | i de l'herbei que amb grassosa ufana verdeja el Cementeri. Anava a entrar | | pobrissanes i aquelles terres de secà, la fondalada del molí era un | verger | , i la casa, amb els seus coloms per la teulada, les seves clavellines | | del Líban! Hort clos ets tu, germana mia, esposa! | verger | clos, fontana segellada! Paradís de magraners són tos | | Líban! Deixonda, tu, boiral, vina, migjorn: oreja mon | verger | , que s'escampin sos bàlsams! —Entri mon amic al seu verger, | | mon verger, que s'escampin sos bàlsams! —Entri mon amic al seu | verger | , i mengi ell sa fruita regalada. —Me n'entre al meu verger, | | seu verger, i mengi ell sa fruita regalada. —Me n'entre al meu | verger | , germana mia, esposa: jo hi colliré ma mirra | | i encara dos cents per als guardes del fruit. —O, tu, qui sojornes pels | vergers | , els companys escolten: deix que oigui ta veu! —Fuig, | | aquesta mena de prodigis: hem fet florir les roques, hem convertit en | vergers | planúries estepàries i l'home ha après de viure a plaer en llocs on ni | | les quals clarícies li creixia terriblement la confusió. El rei sortí al | verger | del palau, quan tot just espurnejaven els primers estels de la nit. Seia | | guiador li lluu indesxifrablement. Vet aquí per fi al capdavall d'un | verger | un mur de roca amb una portella de bronze que se li obre sola davant. El | | un tren infecte, i els seus rodals, que podrien i deurien ésser un xamós | verger | , no són més que una llorda fantasia de mosques, de pols, de fems i de |
|