×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vergonyós |
Freqüència total: 872 |
CTILC1 |
es donava per segur que ell es trobava a Citavella i que portava una vida | vergonyosa | d'excessos i de torpituds, que s'emborratxava i freqüentava els pitjors | Ningú no discutirà la noblesa d'una remissió de penes: més gran com més | vergonyosa | sigui la categoria criminal de l'afavorit. Ser generós amb els culpables | plagiari s'exposava a aquest risc és perquè no hi veia cap conseqüència | vergonyosa | . Sembla, doncs, que més aviat hauríem d'atribuir la indiferència pel | trivialització del sexe. En desempecatar-se, el sexe deixa de ser | vergonyós | i vergonyant, i s'imposa sense reserves. Fins i tot serveix d'esquer a | assegurades pels hàbits i les gents. La gola és depriment, infausta, | vergonyosa | : un hedonisme mesurat —en la taula i fora de la taula— sempre té més | un turment tan gran que menava a la follia. Un pecat, un pecat horrible, | vergonyós | , traginaven els boigs. I el càstig podia venir sempre, perquè sempre era | so lent de guitarra— camino i me'n duc el meu mal | vergonyós | , ben lluny on no pugui ferir-vos. Amo absolut, fins a | carta datada el setembre de 1820. Aquests dos anys postissos, | vergonyosos | , donen la impressió d'un epíleg afegit per un novel·lista poc destre, per | més fràgil, era per a ells un rebrot de malaltia, de la malaltia d'ells, | vergonyosa | , inconfessable, que s'instal·lava de nou, tornant a trencar la vida | a única finalitat demostrar que els Campdepadrós es desentenien d'aquell | vergonyós | lusus naturae, que era el poeta, em sembla del tot insostenible. | satisfacció l'esperit de Jeroni. Era el triomf de la dignitat, la fi d'un | vergonyós | període d'opressió i vilesa. Significava la tornada d'Erasme, l'èxit, | mal dispost. He sortit a l'eixida. Rosaura Heu cantat? [(Ell, | vergonyós | , fa que sí).] I us dieu? Golferic Golferic. Rosaura | penjades sense cap criteri, comprades a qualsevol banda per uns preus | vergonyosos | . Maria, la dona de Frederic, era una persona sense iniciativa, gemegaire, | normal en els tipus d'home com Antoni Mates. Tota persona que té una tara | vergonyosa | que l'obliga en una forma imperativa a produir-se diferent dels altres, | la còfia d'un caníbal important. De la marquesa, s'explicaven contactes | vergonyosos | amb gent brutal i de la més baixa extracció. Amb el xofer i el criat, se | que ell no tenia necessitat d'adjudicar-se cap paper d'actor en els fets | vergonyosos | que eren l'argument del chantage; s'explicaven les facècies del | cap veu, no sentí cap pànic, perquè allén que en les dues aventures | vergonyoses | en les quals Guillem intervingué, hi havia un amanit de fosca i de | "No em toquis, no em toquis, estic tacat d'infàmia, de la infàmia més | vergonyosa | de totes", i plorà com una criatura. Després li va passar, i sembla que | encara sortia un ronquet especialíssim, un ronquet de bèstia, de luxúria | vergonyosa | . No hi havia manera de fer-lo saltar del llit, de treure'l a empentes; | la fatalitat. Quan explicava al seu amic Agustí Casals el potin | vergonyós | del qual ell era un dels protagonistes, ho feia per aquella mena de desig | la contenció de l'etiqueta, amb tota la seva força solitària, sense el | vergonyós | apèndix del seu marit, la Baronessa de Falset es va donar a conèixer | relacionar les seves intimitats d'aleshores, amb aquelles dues aventures | vergonyoses | en les quals ell va intervenir, però aquelles dues aventures no podien | mort de costat com en el preludi de Tristan; un amor baratíssim, | vergonyós | ; un criminal ínfim assassinat per un altre criminal; tot dintre un barri | dos s'avenien molt; però això no era prou per a fer suposar cap lligam | vergonyós | . Tothom va saber-ho tret de Tomàs i Laura, com a bons protagonistes. La | tendreses de la seva feminitat, interdites des de sempre com una feblesa | vergonyosa | , li estremien la carn pansida. Dedicava a l'absent enyorat una lletania | que sigui, sols que la gent no sàpiga somriure ni maliciar coses | vergonyoses | , encara que siguin veritats; que no em mirin de reüll. I jo t'estimaré i | l' amor de son cor? Cóm confessar al meteix Lluís una ignorancia tan | vergonyosa | , que per sí sola podía empetitir l' objecte estimat d' un modo | havía de llegir á la cara qu' ella tenía fillas y qu' al oure aquella | vergonyosa | revelació tothom havía d' atribuhir la cayguda á una de las sevas noyas. | n'hi ha un que exploti amb intel·ligència la terra. Tots són uns pagesos | vergonyosos | , que es passen la vida al cafè i en tertúlies a cal sabater i tots acaben | i després, ell mateix m'havia fet practicar coses tingudes per les més | vergonyoses | de l'home. La cosa va repetir-se altres vegades. En una excursió, a | total del col·legi alguns ho van confessar a llurs pares. Jo era massa | vergonyós | , i vaig callar sempre. La vocació literària I tanmateix, aquell curs | ens aturava, a nosaltres, adolescents, i ens contava les intimitats | vergonyoses | d'ell. El tenia a dispesa. Era vídua, n'estava enamorada; quelcom hi | sorprès abraçats i besant-nos. No ho havia fet per evitar una escena | vergonyosa | . Però estava decidit a prendre mesures enèrgiques. De moment contaria la | dona. I era generalment aleshores, amb aquest tedi i aquesta amargor | vergonyosa | dintre l'ànima, que es produïa precisament dintre meu una profunda | trobés un suport, ni un reforç en ningú, en els moments més horribles i | vergonyosos | de la meva adolescència. El farmacèutic, home penetrant i cultivat, | Jo, després de la meva atzagaiada, havia adoptat un posat humil, | vergonyós | . Em deixava conduir per on volien els altres i em proposava d'ésser | Amb l'ambició de la glòria, la meva vida podia ésser humil, pobra, àdhuc | vergonyosa | ; aquell lloc miserable d'ajudant de mestre, les sabates rebentades, la | Vent i pols! Entrades de cavall sicilià, per a després caure en la més | vergonyosa | de les incurances. Els bells projectes, les foguerades guerreres jeien | un home sense amor propi, era... un gandul! Aquesta era la paraula | vergonyosa | , però exacta. Ganduleria alimentada per la sensualitat, disfressada amb | cor fort. No voldria dir la meva depressió dels dies següents. És bon xic | vergonyós | . Quan, més tard, vaig llegir les aventures del cavaller Des Grieux amb | era tanta que jo no em reprotxés en certs moments els meus esgarriaments | vergonyosos | , com es veurà ben aviat, amb la lucidesa amb què vaig penetrar el meu | m'havia acomiadat d'ell, i finalment seria ell qui em trauria. Això seria | vergonyós | . Jo veia que l'actitud heroica hauria estat de deixar-lo llavors mateix, | conté alguna cosa d'heroic i, més encara, si allò que confessem és | vergonyós | . El meu natural impulsiu m'impel·lí a fer immediatament la confessió. | ulls de sensual concentrat, com si flairés secrets tèrbols, intimitats | vergonyoses | , confessions excitants. Més que mai, em vaig donar vergonya de | era? Ah! quant de temps feia que m'havia desemparat abans d'aquella nit | vergonyosa | ! Vaig travessar els espais despoblats dels darreres del Parc en direcció | com l'enamorament ideal d'un home vulgar que acaba en un erotisme | vergonyós | . Els insomnis infinits de la meva adolescència havien caigut en la | quedar-te amb aquella mossa que no valia una escopinada. Tot allò és ben | vergonyós | per a tu. Un trinxeraire del moll no s'hauria portat més malament. Però | meves, però aquestes eren més intenses, més perilloses i, sobretot, més | vergonyoses | . Tot ho resseguia amb una avidesa de malalt que vol conèixer el seu mal i | un mestre de poesia. —Anem! —dic al meu company—. Ja no seré tímid ni | vergonyós | . He vist el gran home, i la senzillesa del seu posat m'ha donat coratge. | viure. Al contrari; vosté veura un pobre ben compost, net com una patena, | vergonyós | en lo modo de demanar... Donchs á n' aquell ja 'l pot planyer; perque, |
|