DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vergonya F 4743 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vergonya Freqüència total:  4743 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del complex flabiol un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya cloem aquí la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte
de prolongar el paper? No hi llueixo, és curt. I una consciència, una vergonya, perquè la peça porta el nom del meu personatge." "Veurem, veurem, bona
a una arna, en una meva closa mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva vergonya, i encara tal vegada els mitògrafs o els tràgics les varen inventar:
Durant molt temps se'l mantingué amagat per evitar a la seva mare la vergonya d'aquell infantament. Poc abans de néixer l'infant havia mort l'avi. No
respectar l'estat d'ell. —Què li has dit, a ta filla? No te'n dónes vergonya? La culpa és teva, que l'has tinguda aquí tancada com una monja, sense
Avui basti't de saber que en ella no hi haurà mai per a tu cap motiu de vergonya o de pesar. I Tino Costa, mentre deia això, pensava en la preocupació
del qui, vivint amb l'esquena dreta, ha anat perdent la hisenda i la vergonya? ¿Déu no diu res del qui entra per la hisenda del seu germà com per camp
que tant estimes! —Falòrnies! Perd la hisenda, no tinguis la poca vergonya que tens tu i un germà com jo per a anar-li fent visites, i veuràs el que
desitgem per a algú. És, aquest, un desig consolador. No hauríem de tenir vergonya de confessar-ho. La vida està muntada de tal manera que, en realitat,
visitant foraster no ens ho perdona. Per a ell, fem olor d'oli fregit i —vergonya de vergonyes— d'all, som uns histrions insuportables, tenim una aparença
no ens ho perdona. Per a ell, fem olor d'oli fregit i —vergonya de vergonyes— d'all, som uns histrions insuportables, tenim una aparença totalment
i normal. No en tenia ja, en canvi, quan la relaciona, per exemple, amb la vergonya. La vergonya hi ha jugat un paper de coacció, ben sovint. Però també és
tenia ja, en canvi, quan la relaciona, per exemple, amb la vergonya. La vergonya hi ha jugat un paper de coacció, ben sovint. Però també és cert que la
els combatents, les cases esfondrades. De vegades sento com una íntima vergonya d'estar arrecerat, de respirar massa delitosament aquesta pau camperola.
del ginecòleg s'enfonsa per segona vegada mentre l'home crida: —Quina vergonya! Una de les infermeres ha aconseguit d'obrir-se pas cap al fons del
—Sou la seva amistançada, doncs? Ella afirma amb el cap, sense rastre de vergonya, gairebé amb orgull. —Fins a finals d'any —explica—. Aleshores em
abans d'obrir, girat cap al llit, ullprès pel cos blanc que reposa sense vergonya, però sense impudícia, i ara més infinitament bell que abans. Fora
d'una ciutat que viu tota mena de misèries, vexacions, derrotes i vergonya, però no ens en diu res. Durant aquests tres-cents anys la família deu
que havia anat al bosquet l'estiu passat ja no podia dissimular la seva vergonya. Per a ella anava el pollastre. —De què dieu pollastre! —reia la dida. Els
una borda. Aprèn noia! Per una mica de goig, a penes res, tota una vida de vergonya. Que toqueu a festa que l'ase és mort. Havia mort en Pòrtoles, el
en un país estranger, voltat d'aduladors clients que l'agombolarien sense vergonya. No li devia ser gens difícil d'imaginar-se'l en el vell palau Bruzádola,
I no ens deixarem temptar perquè en aquests dos anys plens de baixesa, vergonya, maldat, hi hem de trobar també tant sofriment que sens dubte l'havien de
hem vist sovint els fills de bona casa representar l'agraït paper de vergonya de la família, per ocupar després, a l'hora del seny, el seu lloc a la
i de menjar el gall després, va quedar frustrada, perquè ell, amb una vergonya, amb un sentiment de dignitat que nosaltres no tinguérem, es negà
en la misèria, abandonant-se, i trobava gust a fer riure la gent amb les vergonyes de la seva llar i a escandalitzar les veïnes parlant-los de les
jocs, que mirava cap allí. —Ets tu que li has pegat? ¿No te'n dónes vergonya, tan grandot? El culpable, generalment, no responia; dissimulava, a poc a
meu germà a veure una amiga malalta. Jo duia es ram perquè a ell li feia vergonya, tot i que anàvem a veure l'al·lota que aleshores acompanyava. A en Pau
estona, quan ningú no em veu perquè així mateix en es meus anys me fa vergonya, una ja no és de uè. Però què se pens! Jo també en tenc, de penes
i tota la pacotilla que fa deu anys, a França, la gent es donava vergonya de comprar. Demaneu robes infames, sabates i barrets infames! Es veu que
de vespes i de colibrís, i tot plegat sota un sol sense pell i sense vergonya, i tindreu una idea vaga de les coses que un camió pot donar de si en el
enormes com un gira-sol, va ballant d'una manera cafre i ensenyant les vergonyes. En el cantó oposat, la població s'estén cap a unes platges d'opulència.
A les nits, la calor del tròpic fa trontollar el vaixell i fa perdre la vergonya. El passatge de tercera i els mariners, en plena promiscuïtat de cuixes,
goleta no donen per a cap procediment diplomàtic; aquí s'ensenyen les vergonyes i la goleta no és reservada per a ningú. I el xinès no gasta pas més
de la boda. Entre els qui xipollegen dins de l'aigua i van perdent la vergonya i les flors del cap hi ha el nuvi i la núvia. La mare del nuvi és aquella
no va precisament amb barret de copa, sinó que sol ensenyar una mica les vergonyes. El Pare Josep agafà la bicicleta i anà a donar un volt cap a Afanui. Per
Aleshores el vi va córrer sense reserves, els dansarins van perdre la vergonya, i en alguns moments, si un s'abstreia una mica dels ulls lluminosos i
propòsit del teu hereu. Avui... Adam. ¿Hereu de què? ¿De la meva vergonya? Caín. [(Ha estat fent exercicis amb l'espasa i en sentir el
Ens vam adonar que anàvem nus. Va ser quan va acudir-se'm de tapar-nos les vergonyes amb una fulla de parra sostinguda per un cinyell de ràfia... Llamps i
com en els temps del Paradís, quan els pares encara no havien perdut la vergonya. Mira quines mans més fines que té, l'angelet! Com que en sa vida no ha
capritx infernal, allò que em va perdre! Tu, la causa de la meva suprema vergonya i encara sofreixo la teva companyia, la teva odiosa presència! [(Eva
fins que l'ha vista. La plega, i se'n torna corrents, mort de vergonya si ensopega i s'alça el crit golut de la canalla que
d'Amèlia.)] /Roser\ Mira com va, i digues si no et fa vergonya. [(Oscar, realment, vesteix amb molta negligència. Els cabells
a que vingués amb mi, i no permetre més que li caigui la cara de vergonya. /Oscar\ Si és que ella ho vol, per mi... Ja sap el que li he
Clavell! ¿Que no ho veus que si tens ganes de marxar, és perquè et fa vergonya o por que jo parli del que tu ja saps? /Clavell\ Que jo tinc por
marques que l'alè dels crítics un dia aclarirà per a la meva vergonya. Sí, em pots trobar, si goses, darrera el glacial no-res
Curt, que era impulsiva, s'expansionà: —Però aquesta Remei no coneix sa vergonya; no, no la coneix. Ni per tots es milions del món no faria jo un paper
constantment a la cadira. Era molt nerviosa i repetia, enfadada: —És una vergonya, una vertadera vergonya; vos dic que es governador hauria de prohibir
Era molt nerviosa i repetia, enfadada: —És una vergonya, una vertadera vergonya; vos dic que es governador hauria de prohibir aquestes modes. Na Remei
restablir l'equilibri inestable de la seva estructura—. Em donaria molta vergonya... Recitar davant tanta gent... —Tots excel·lents amics i admiradors de
per noltros sols algunes estrofes de /La camperola\? —Em fa vergonya... —Reciti, Aina, tots li ho suplicam. Aquest recital inesperat serà una

  Pàgina 1 (de 95) 50 següents »