×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vergonya |
Freqüència total: 4743 |
CTILC1 |
del complex flabiol un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental | vergonya | cloem aquí la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte | de prolongar el paper? No hi llueixo, és curt. I una consciència, una | vergonya | , perquè la peça porta el nom del meu personatge." "Veurem, veurem, bona | a una arna, en una meva closa mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva | vergonya | , i encara tal vegada els mitògrafs o els tràgics les varen inventar: | Durant molt temps se'l mantingué amagat per evitar a la seva mare la | vergonya | d'aquell infantament. Poc abans de néixer l'infant havia mort l'avi. No | respectar l'estat d'ell. —Què li has dit, a ta filla? No te'n dónes | vergonya | ? La culpa és teva, que l'has tinguda aquí tancada com una monja, sense | Avui basti't de saber que en ella no hi haurà mai per a tu cap motiu de | vergonya | o de pesar. I Tino Costa, mentre deia això, pensava en la preocupació | del qui, vivint amb l'esquena dreta, ha anat perdent la hisenda i la | vergonya | ? ¿Déu no diu res del qui entra per la hisenda del seu germà com per camp | que tant estimes! —Falòrnies! Perd la hisenda, no tinguis la poca | vergonya | que tens tu i un germà com jo per a anar-li fent visites, i veuràs el que | desitgem per a algú. És, aquest, un desig consolador. No hauríem de tenir | vergonya | de confessar-ho. La vida està muntada de tal manera que, en realitat, | visitant foraster no ens ho perdona. Per a ell, fem olor d'oli fregit i — | vergonya | de vergonyes— d'all, som uns histrions insuportables, tenim una aparença | no ens ho perdona. Per a ell, fem olor d'oli fregit i —vergonya de | vergonyes | — d'all, som uns histrions insuportables, tenim una aparença totalment | i normal. No en tenia ja, en canvi, quan la relaciona, per exemple, amb la | vergonya | . La vergonya hi ha jugat un paper de coacció, ben sovint. Però també és | tenia ja, en canvi, quan la relaciona, per exemple, amb la vergonya. La | vergonya | hi ha jugat un paper de coacció, ben sovint. Però també és cert que la | els combatents, les cases esfondrades. De vegades sento com una íntima | vergonya | d'estar arrecerat, de respirar massa delitosament aquesta pau camperola. | del ginecòleg s'enfonsa per segona vegada mentre l'home crida: —Quina | vergonya | ! Una de les infermeres ha aconseguit d'obrir-se pas cap al fons del | —Sou la seva amistançada, doncs? Ella afirma amb el cap, sense rastre de | vergonya | , gairebé amb orgull. —Fins a finals d'any —explica—. Aleshores em | abans d'obrir, girat cap al llit, ullprès pel cos blanc que reposa sense | vergonya | , però sense impudícia, i ara més infinitament bell que abans. Fora | d'una ciutat que viu tota mena de misèries, vexacions, derrotes i | vergonya | , però no ens en diu res. Durant aquests tres-cents anys la família deu | que havia anat al bosquet l'estiu passat ja no podia dissimular la seva | vergonya | . Per a ella anava el pollastre. —De què dieu pollastre! —reia la dida. Els | una borda. Aprèn noia! Per una mica de goig, a penes res, tota una vida de | vergonya | . Que toqueu a festa que l'ase és mort. Havia mort en Pòrtoles, el | en un país estranger, voltat d'aduladors clients que l'agombolarien sense | vergonya | . No li devia ser gens difícil d'imaginar-se'l en el vell palau Bruzádola, | I no ens deixarem temptar perquè en aquests dos anys plens de baixesa, | vergonya | , maldat, hi hem de trobar també tant sofriment que sens dubte l'havien de | hem vist sovint els fills de bona casa representar l'agraït paper de | vergonya | de la família, per ocupar després, a l'hora del seny, el seu lloc a la | i de menjar el gall després, va quedar frustrada, perquè ell, amb una | vergonya | , amb un sentiment de dignitat que nosaltres no tinguérem, es negà | en la misèria, abandonant-se, i trobava gust a fer riure la gent amb les | vergonyes | de la seva llar i a escandalitzar les veïnes parlant-los de les | jocs, que mirava cap allí. —Ets tu que li has pegat? ¿No te'n dónes | vergonya | , tan grandot? El culpable, generalment, no responia; dissimulava, a poc a | meu germà a veure una amiga malalta. Jo duia es ram perquè a ell li feia | vergonya | , tot i que anàvem a veure l'al·lota que aleshores acompanyava. A en Pau | estona, quan ningú no em veu perquè així mateix en es meus anys me fa | vergonya | , una ja no és de uè. Però què se pens! Jo també en tenc, de penes | i tota la pacotilla que fa deu anys, a França, la gent es donava | vergonya | de comprar. Demaneu robes infames, sabates i barrets infames! Es veu que | de vespes i de colibrís, i tot plegat sota un sol sense pell i sense | vergonya | , i tindreu una idea vaga de les coses que un camió pot donar de si en el | enormes com un gira-sol, va ballant d'una manera cafre i ensenyant les | vergonyes | . En el cantó oposat, la població s'estén cap a unes platges d'opulència. | A les nits, la calor del tròpic fa trontollar el vaixell i fa perdre la | vergonya | . El passatge de tercera i els mariners, en plena promiscuïtat de cuixes, | goleta no donen per a cap procediment diplomàtic; aquí s'ensenyen les | vergonyes | i la goleta no és reservada per a ningú. I el xinès no gasta pas més | de la boda. Entre els qui xipollegen dins de l'aigua i van perdent la | vergonya | i les flors del cap hi ha el nuvi i la núvia. La mare del nuvi és aquella | no va precisament amb barret de copa, sinó que sol ensenyar una mica les | vergonyes | . El Pare Josep agafà la bicicleta i anà a donar un volt cap a Afanui. Per | Aleshores el vi va córrer sense reserves, els dansarins van perdre la | vergonya | , i en alguns moments, si un s'abstreia una mica dels ulls lluminosos i | propòsit del teu hereu. Avui... Adam. ¿Hereu de què? ¿De la meva | vergonya | ? Caín. [(Ha estat fent exercicis amb l'espasa i en sentir el | Ens vam adonar que anàvem nus. Va ser quan va acudir-se'm de tapar-nos les | vergonyes | amb una fulla de parra sostinguda per un cinyell de ràfia... Llamps i | com en els temps del Paradís, quan els pares encara no havien perdut la | vergonya | . Mira quines mans més fines que té, l'angelet! Com que en sa vida no ha | capritx infernal, allò que em va perdre! Tu, la causa de la meva suprema | vergonya | i encara sofreixo la teva companyia, la teva odiosa presència! [(Eva | fins que l'ha vista. La plega, i se'n torna corrents, mort de | vergonya | si ensopega i s'alça el crit golut de la canalla que | d'Amèlia.)] /Roser\ Mira com va, i digues si no et fa | vergonya | . [(Oscar, realment, vesteix amb molta negligència. Els cabells | a que vingués amb mi, i no permetre més que li caigui la cara de | vergonya | . /Oscar\ Si és que ella ho vol, per mi... Ja sap el que li he | Clavell! ¿Que no ho veus que si tens ganes de marxar, és perquè et fa | vergonya | o por que jo parli del que tu ja saps? /Clavell\ Que jo tinc por | marques que l'alè dels crítics un dia aclarirà per a la meva | vergonya | . Sí, em pots trobar, si goses, darrera el glacial no-res | Curt, que era impulsiva, s'expansionà: —Però aquesta Remei no coneix sa | vergonya | ; no, no la coneix. Ni per tots es milions del món no faria jo un paper | constantment a la cadira. Era molt nerviosa i repetia, enfadada: —És una | vergonya | , una vertadera vergonya; vos dic que es governador hauria de prohibir | Era molt nerviosa i repetia, enfadada: —És una vergonya, una vertadera | vergonya | ; vos dic que es governador hauria de prohibir aquestes modes. Na Remei | restablir l'equilibri inestable de la seva estructura—. Em donaria molta | vergonya | ... Recitar davant tanta gent... —Tots excel·lents amics i admiradors de | per noltros sols algunes estrofes de /La camperola\? —Em fa | vergonya | ... —Reciti, Aina, tots li ho suplicam. Aquest recital inesperat serà una |
|