Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva	veritat	, tan diversa com li és possible, evitarem la llista dels noms dels fills
perquè entre totes tres ja havien comentat tota mena d'assumptes. "La	veritat	és que l'eterna Moira va descarregar el treball sencer en les nostres
per semblar-me, almenys en part, una fantasia. També m'afiguro que no és	veritat	que al principi Escil·la fos una jove verge marina estimada per Posidó i
fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del blasme i no concebia la	veritat	tenuíssima, dreçada a l'altra banda de la senzillesa d'aquests foscos
arrabassada o raptada amb violència pels Diòscurs. Sigui quina sigui la	veritat	, a nosaltres ens agraden el corb, la cucala, la gralla i tots els altres
Pontífex, perquè també és un poble", sortia, el·líptic, pels furs de la	veritat	històrica, mossèn Silví Saperes. "Bé", reprenia, els ànims asserenats,
bellugats per un lúcid cervell. No puc suportar l'oncle: vet aquí la meva	veritat	fonamental. Se m'escapen les causes últimes del meu odi, d'altra banda
Trompel·li va assentir, amb la seva típica rialleta de conill, a aquesta	veritat	elemental. "I coneix vostè les raons dels seus maldecaps?", va
els causa tedi? No ho dubto, però com els amenitzaria, pobra de mi, la	veritat	? Vaig tenir un sol marit —no els cinc que em pengen, els moderats
cap bossa. No va gastar mai gaire salut. Procurava de dir a tothom la	veritat	. No li'n feien ni un bri de cas, com és natural, perquè és de boigs
perquè és de boigs presumptuosos el trencacolls d'esbrinar què és la	veritat	i comunicar-ne les resultes. Va cultivar la poesia. Asseguren que va ser
la seva manera habitual, li parlà així: —Escolta, Mila... Has de dir-me la	veritat	... No t'agrada Tiago per marit? Vull que em parlis amb tota franquesa.
silenci un moment, sorpresa per la pregunta. —Vull que em diguis la	veritat	, Mila... —Jo vull el que voleu vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima.
d'una gràcia i d'una distinció raríssimes a Santa Maria. Mila era, en	veritat	, una preciosa promesa, però ell no hauria gosat mai pensar que un dia
com el profeta, només li demano una cosa: que, si més no, hi hagi pau i	veritat	en els meus dies. No desitjo res més, i, si bé ho consideres, no és pas
res de més profund que el sentit d'aquestes paraules: "Hi hagi pau i	veritat	"? ¿No diries que en aquesta breu demanda s'enclou tot el bé a què una
Antoni Costa li parlà del seu antic promès i li preguntà si era	veritat	que s'havia vist amb ell. Ella li confessà la veritat: li digué que ell
li preguntà si era veritat que s'havia vist amb ell. Ella li confessà la	veritat	: li digué que ell li havia fet dir que desitjava veure-la, i que ella, no
el temps. A ella li digueren que havia mort, però la nena sabia la	veritat	i somniava tothora amb tornar-la a veure. No obstant, tampoc ella no
sense una gota de sang als llavis. —El teu confessor m'ha fet cridar. ¿És	veritat	el que m'ha dit de tu? —i la mirà al ventre, gairebé amb temor, on
roses les brases sota els peus del fill de sant Sebastià. Impuls noble en	veritat	; intenció tres vegades santa i digna del nostre agraïment, però inútil
crueltat de la vida, un aleteig desesperat d'ocells presoners. La	veritat	és que els àngels no passen per a nosaltres d'ésser un somni; en canvi,
de peus i mans i portada al sacrifici. —En això que tu dius hi ha molta	veritat	. Amb tot, jo estic convençut, a despit de les aparences, que és el bé, que
de sentiment i de passió, sentia amb tanta força la seva	veritat	, que sobre ella odiava tota discussió; a més a més, en la disputa es
del nostre feble judici. Ell, per la seva banda, veia massa clara la	veritat	, i la vida la veia sempre —de banda la mort, davant el misteri de la qual
que ningú no els pogués introduir el menjar. Aquesta sí, que era la	veritat	! I no hi hagué àngels que interposessin llur mediació entre les
aquella vida que havia creat, tanmateix, Sileta i Mila —també aquesta era	veritat	, encara que això no feia sinó tornar més terrible, més esfereïdor
. Moltes dones ploraven. —És que ho diu tan bé, i és tan bonica! —En	veritat	que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de Verge. I una vella,
hauria tal vegada rigut davant les paraules del seu padrí: n'hi havia, en	veritat	, per a riure, perquè si Candaina no s'aguantava, el padrí no s'aguantava
endevinà ella el disgust que li havia causat; i el disgust, el tenia, en	veritat	, i profund. Tot el que digués no impedia que el vell Candaina fos el seu
o de mal grat, havia hagut d'escoltar dels llavis del seu amic aquelles	veritats	, massa sabudes, però davant les quals volia cloure els ulls. Escoltar-les
que ell hagués arribat a fer-li-ho creure? I, encara, admetent que tot fos	veritat	: que ella hagués estat realment sola, esperant-lo, que hagués posat el
setmanes i mesos que no havia vist el seu amat ni en tenia notícies. És	veritat	que abans ja s'havien vist obligats a espaiar llurs entrevistes; ell li
un secret ressentiment pel pecat de la seva joventut; sofria un error. És	veritat	que Tino Costa al primer moment, quan, essent encara un infant,
el sol lligam que el retenia. Per més que procuressin amagar-li la	veritat	, el vell, en les actituds, en una paraula escapada involuntàriament, en
seu fill. Amb tot, ara ni la mateixa Sileta no hauria sabut dir-s'ho. És	veritat	que el seu sentiment l'atreia sempre amb més força a la casa quan Tino
llurs menjades. La mare sospirà: —Quina tristesa fan aquestes coses! —És	veritat	: aquesta nit passada no he pogut dormir. —El mateix m'ha passat a mi; em
hem trobat estem en companyia". Mai com ara no havia sentit Mila quanta	veritat	encloïen les seves paraules. Bé prou la sentia, la presència d'ell: a
li havia parlat del seu sentiment, i com la sentia també aquesta nit la	veritat	de les pròpies paraules! "I en la meva ànima —li havia dit— sento que
la suor que li rajava pel front. "Deus estar malalt, malalt de	veritat	", es repetí, encara, en veu alta. Es sentí l'espetec d'un tro que
d'ira i de sinceritat hauria caigut als peus de Mila confessant-li la	veritat	; tal vegada hauria besat el sòl on ella posava la planta i àdhuc hauria
en companyia". A Mila li semblava que no havia comprès encara tota la	veritat	que s'encloïa en aquelles paraules, i es preguntava i es tornava a
tornà: —Eixuga els teus ulls. No ploris. Ara hem de pensar en Joan. La	veritat	és que no sé què fer. —Regnà un silenci i preguntà: —I ella, què fa
el que ha gosat a fer! El padrí guardà silenci. Ara pensava en Mila. A la	veritat	, Manuel del Santo feia dies que es sentia preocupat davant la conducta de
pena de tancar-se d'ulls i agafar les coses tal com vénen." "Sí, és	veritat	—adduí el bon rector—, però amb un home com ell, qui pot aconsellar?" Ara
quan ell li pegà —perquè li pegà—, ell li pegava i Mila patia per ell. La	veritat	era que ell, quan passà a l'habitació de la seva filla, malgrat el
. Només en veure en terra Mila, tal volta amb la por d'haver-li fet mal de	veritat	, se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de l'estança tremolant, com si
de què? Us dic que aquests acabaran per fer-la tornar boja de	veritat	. —Però li pegà molt el seu pare? —Diuen que sí, que hi va haver d'
donar-te'ls? Encara que també podria ser-ho com els que s'usen avui, és	veritat	. Pren. Li posà un bitllet a les mans. —Si en necessites més, digues-ho
on el veus, que sembla un infeliç, has de saber que va matar un home." És	veritat	que va matar un home? Jo no ho puc creure. Tino Costa callava. Havia

Pàgina 1 (de 493)

50 següents