Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

catharralis, aquests bacils de Pfeiffer, algues o	verms	invisibles del meu riu vermell, poc es pensen que llur activitat em mena
de sobte, el que s'esmuny per terra, els insectes i els	verms	: alguns agiten ventalls flexibles com si fossin ales
tals paraules: "Oh Eva, t'escoltares en mala hora l'enganyós	Verm	, que no sé qui féu hàbil perquè imités la veu humana, autèntic
com una ampolleta de mica, un veritable vas funerari. El que adés era un	verm	s'ha tornat cigala. Perd el color verd tendre i ja la veieu emmorenida
la seva pastura, i els serafins sengloten veient els ullals del	verm	xops de gleves de sang humana. Tots els llums s'apaguen —tots,—
que aquest jòc és la tragèdia "L'Home", i l'heroi d'ella el	Verm	Conqueridor. "Oh Déu!" mig cridà Ligeia, redreçant-se sobre els seus
jo trobava una pastura per un pensament i una horror consumidors —per un	verm	que no volía morir. Així passaren dos lustres de la vida d'ella, i
fins al matí segons que havia ordenat Moisès; i ell no se sentia, ni	verm	no era en ell. I digué Moisès: —"Mengeu-vos-el avui, car avui
de la terra l'home que vaig crear: de l'home fins a la bestia, del	verm	fins a l'ocell del cel, car me penedesc d'haver-los fet.— Mes trobà Noè
segons la llur mena, i de les besties, segons la llur mena, i de tot	verm	de la terra segons sa mena. De tot n'entrarà amb tu una parella, que
damunt la faç de la terra fou desfeta. De l'home fins a la bestia, del	verm	fins a l'ocell del cel, tot fou esvait de la terra. Noè sol fou romàs i
tu. Tots els animals qui amb tu són, de tota carn: ocells i besties i tot	verm	rocegant damunt la terra, treu-los amb tu, que s'escampin per la terra i
sos fills i sa muller i les mullers de sos fills amb ell. Tot animal, tot	verm	i tot ocell i tota cosa rocegant damunt la terra, segons natura llur,
de draps negres. Ja la despulla del Fill li ha estat arrabassada i els	verms	roseguen la carn en el repòs darrer. Són cecs de plor els ulls de Maria,
una culleradeta d'il·lusió, què és la carn sinó un munt de sucs i de	verms	? —Què sabeu vós! —repetia ella cada cop més confosa i amoïnada. —Què sé jo
i, pel que es veu, els únics animals que tenien dret a ficar-s'hi eren els	verms	que se'ls menjaven. Com a recurs final, que tancava la porta a tot
verminosa obligada a viure de la macadura de la ciutat, com altres	verms	més insignificants, de la d'una fruita. Un aplegador de puntes de
de cigarreta va estar a punt d'entrebancar-lo. "Vet-en aquí un, de	verm	, exclusiu de les urbs populoses. Elles el produeixen i elles l'alimenten.
de la seriositat de l'amenaça. Aleshores els féu: "Digueu a aquest	verm	que us serveix de rei, que s'apressi a realitzar les pensades que tingui
eixits de les vostres boques, fastigosos animals, serpents verinoses,	verms	de la terra, monstruosos galàpats, bufats, inflats, llefiscosos, bruts,
gàstrica), en plè quadre de toxemia d'origen digestiu i per acció de	verms	intestinals, com resultat d'una intoxicació exògena (plom, ergotina,
l'havia anat a veure atret per la seva fama, collí de terra un d'aquells	verms	; i en tenir-lo dins les mans, va romandre trasmudat en perla. Mort de
eternal del Pare, així envilit en forma de servent, així degradat com a	verm	i no pas com a home, així follat i humiliat fins a la mort de Creu, ¿còm
mans de cadascú construir la seva vida, treure-la de si mateix, com un	verm	treu la seda del cos. Un home, si no es converteix en una resistència
primavera i l'estiu són humits; si la terra i l'aire són plens d'aranyes,	verms	, llagostes i "altres semblants animalets"; si els noguers
fins a l'ànima de les multituts, logri, no sols arrencar l'asquerós	verm	que rosega la nostra llengua, sinó que, enjoyantla ab la bellesa del
de vigorosos aussiliars á la potencia y saber del home, per destruhir los	verms	que rosegan una per una las arrels de las flors que més embelleixen l'
tesi científica —aconseguida amb l'obstinació i la perseverança d'un	verm	— en té prou amb pocs anys per a contemplar-ne la destrucció, sota l'allau
quallades des dels ulls pels rials de les galtes, són ara	verms	i roseguen amb gana la pell, la carn, i aviat, molt de pressa,
llit, cruixen mos ossos de dolor i d' espant. I els	verms	crudels qui me mengen a trossos no dormen un instant! Dins ma
tos pal·ladins. Cobricel negre ara 'ls redossa, els	verms	crudels són llurs coixins i ès el seu llit l' eterna fossa... I
que en el portal ja s'aturaven. La jove, els	verms	de seda venint de recaptar, sobre el llindar, a la rosada,
La cullida Mireia cull fulla de morera per a sos	verms	de seda. Vicent, el paneraire, passa per allà prop. La pubilla
que el cullir ama cantarelles! Bells són els	verms	de seda, qui dormen a les tres. Són, les moreres atapides,
que el cullir ama cantarelles!... Bells són els	verms	de seda, qui dormen a les tres. Són, les moreres atapides,
Mireia! A veure si a mig-dia, encara, els	verms	de seda, res no podràn menjar!— ¿No heu sentit mai la piuladissa
raig, tota escumosa cau; quan, transparent, per la ginesta el	verm	de seda puja, en festa, per filar l'ametlló daurat; quan al
que hi duc per delme, ja que és ella qui mana als	verms	de seda de créixe' i de filar. —Això dels verms, ja sé què em costa
qui mana als verms de seda de créixe' i de filar. —Això dels	verms	, ja sé què em costa —va dir Isel del Mas de l'Hoste;—
per places i carrers tot d'una anau xerrant: "—Mos	verms	de seda! Ho podeu creure? Veniu, que us dic que són de veure!"
la quarterada, ja que ton morre l'ha llaurada! Mal	verm	! Si et plau la terra, ja en pots menjar per llarg! —Prou! —diu
¿Qui mai ha vist que la gavella reprenga al segador? Un	verm	, doncs, qui s'alçàs, ¿podría dir a Déu: "—Padrastre: per què no
l'ona qui clareja, quan l'has beguda t'amargueja; el	verm	naix dins la fruita qui sembla com la mel. Bé pots triar la més
cor i pensament. Així els anys corrien, i fou ma quimera la del	verm	de seda, pobre filador: ell s'alimentava de brots de morera,
esparvers et buiden, apressats, els teus ulls eixorcs de llum. Un gran	verm	s'arrossega per entre les cames vers el teu engonal sofrimat, consumpta
exclòs d'aquest llibre. Ningú no et toqui! Ni el	verm	que et rosega l'os et trencarà el soliloqui. Llibre terç
i es migrava l'Au solitària, en companyia de	verms	microscòpics, i molsa. Era un Ocellot malencònic d'urpes
Planyeu la humana faç Planyeu la humana faç que el	verm	de la recança es va menjant i l'esguard que interroga bo i
Bell àngel sense nom, aquesta llum tranquila que més enllà del	verm	que et menjà la pupil·la traspua, com un càntic, del fons del
la verda fulla del bambú si no en treia de primer els	verms	que pels forats la consumen? Abandonats tinc els versos: cal

Pàgina 1 (de 2)

50 següents