Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el cavall d'ull humà, el porcell ben gras, i la gallina de cresta d'un	vermelló	de femella ponedora, i, més lluny, una ermita blanca i blavissona com una
"carmini" a Jacme Serra, "speciayre"; orpiment,	vermelló	i carmini a Abraham ben Aulac; verdet i fulla groga d'estany a Bernat
La faç pàl·lida encara, però molt blanca, se li havia enllustrat de	vermelló	i ja no duia la característica xalina, sinó que ostentava, reposant sobre
entre els pins fresques pinzellades de tota mena de colors: groc canari,	vermelló	, quitrà, rosa. Uns tramvies blau cel van i vénen per entre els pins i les
aguanti l'equilibri. Si no, la tela em cauria d'aquest costat. —Teniu	vermelló	? —diu Villà a Bosch-Roger. —Dos tubs. —Només dos? No en tinc per res
de la Tau, inicial de la Santa Tecla tarragonina, que ressalta en	vermelló	com un escut heràldic al mig de la portada. Martí Ivarra i Pere de
en català: barniz vernís, bermellón	vermelló	, boga voga, bogar vogar, bóveda volta,
els prestatges i armaris estaven pintats de color de xocolata, de verd o	vermelló	. Tenien, però, una gràcia que les caracteritzava i distingia, sobretot
com un mar de flames; tots els grocs i cadmis, tots els vermells,	vermellons	, carmins i roses eren allí per acolorir els núvols. El remolí de fulles
A l'indret del mar, l'horitzó es ratlla amb un solc de carmí, després, de	vermelló	. Ja és l'endemà, més ben dit, l'avui en què l'Hipòlit ha de veure l'
'n vaig a la platja. El sol és ara baix i el cel comença a pintar-se de	vermelló	, malva i verd. El mar sembla sanglotar. Em trobo al cor d'una platja
xic extraordinari: l'aguantaven dos cargols de premsa de raïm pintats de	vermelló	. A les deu, amb una americana curta i cenyida, de teixit de cotó amb
sola, en el mar de mercuri. Sobre la barca, asseguda amb un trajo de bany	vermelló	, la noia del tram, amb els braços i els genolls lluents, somreia girada
massa. Encara us moveu més aleshores, emplomallats, amb el pit pintat de	vermelló	, perquè el kilt us escalfa el cor, perquè heu sentit una tenora.
la Vicky. En la mà que ella li allargà portava la seva bossa de plàstic	vermelló	. Certament, no feia pas un dia enlluernador, i, tanmateix, la llum, o
ciutadà, descolorit i rinxolat, anava en un tricicle tot crom i esmalt	vermelló	. De sobte, l'Albuixech es trobà una criatura entre les cames. Tingué el
que amb una cabellera postissa i la cara enfarinada, amb alguns tocs de	vermelló	, dissimulaven bastant bé el sexe si és que alguna vegada la veu no els
que hi ha algunes paraules com arrova, covard, govern, cavall,	vermelló	, bena, les quals no s'escriuen com llurs corresponents castellans.
i places, brandant la paraula de Déu, però nua i sense disfressar-la amb	vermellons	de ridícul, com cal a l'apòstol que mai no cerca la seua glòria. Sermona
—deia Le Matin— haver estat escrit amb un tub de	vermelló	."" En podia estar content... Alguns reconeixien al pintor un
de laca negra o de laca roja, d'un roig que més aviat tira a mangre que a	vermelló	i que no té ni ombra de carmí. La laca de fons groc, un groc càlid i viu
de tots colors: en blau de prússia i en blau clar, verds i rosadencs, de	vermelló	de xina i de laca carminada. Exposició Mompou Si haguéssim de posar
després de la cuita i, generalment, damunt una capa de calç, amb	vermelló	o mangra, blau, groc i negre, sense envernissat final (excepte algunes de
dels blaus amb els bruns i els verds pàl·lids i un contrapunt dels	vermellons	i els carmins, la visió és gràfica, i els traspassos, com a Boí, es fan
i els seus martiris, tot dintre d'una atmosfera càlida on triomfen els	vermellons	amb el contrast de blaus grisosos. En contrast amb l'estil de Taüll, que
naus de Boí és bàsicament al fresc, especialment en les tonalitats ocre i	vermelló	; les ratlles negres foren aplicades posteriorment i es dissolen amb
era gitat, descobert i tot vestit, a dins una caixa llarga i estreta. Amb	vermelló	s'havia donat vida a la pal·lidessa dels seus llavis tancats i a la
ó llosas de obra cuita, sobre las quals escribian per lo regular ab	vermelló	, y no ab sanch dels Martirs, com algù equivocadament ha afirmát, lo nom
Gomas, brotxas y pincells, blanch d' Espanya y	bermelló	; Berniz per dar lluentò als armaris y taulells.
de rosa-carn; 18 varietats de colors entre el carmí i el	vermelló	, la N. Gloriosa, per exemple; 15 varietats grogues, taronja, i
caiguts els inferiors en forma de bossa i les galtes pintades d'un	vermelló	víu, rabiós, mateix que les tingués brutes de sang. Despedía tal fortor
famosa taca del parquet. Primerament m'heu afanat les laques roges i el	vermelló	, de seguida els verds i, a les darreries, els grocs de cadmi. Ja no puc
Sí, per Zeus, a la mateixa matinada. I per cert, oh Zeus caríssim, que el	vermelló	ha fet fer molts panxons de riure; en tiraven per tot el clos.
estupenda. Calía fer gran provisió de cendras verdas, que'l groch real y	vermelló	fos de primera, que'ls motllos de paper fossen superiors y més complicats
el Color Carbassa.)] Fillet meu! On són els teus germans, el rosa, el	vermelló	, el...? [(S'adona del lloc on és.)] Oh, hem de deixar
A ran del mar hi surt un toch de porpra, després de	vermelló	, després de foch, y un núvol d'or s'axeca cel enlayre
plus ultra de tota la perfecsió. Es alta com un ciprér, ròcha com el	bermelló	, viva com un dia d'aire, y blanca com un cotó... Pere. [(En
donava pas a la foscor de la barba, llarga i arrissada, on esclatava el	vermelló	dels llavis. —Pareix un bisbe —mormolà el tercer peó, que havia deixat la
soparem d'un ou passat per aigua, pa i unes fulles d'enciam! —tronava el	vermelló	, bevent d'una glopada la quarta ginebra. —Pa, fill o pare puta?
per baladres florits que van del blanc i un rosa molt pàl·lid fins al	vermelló	opac i diferents tonalitats liles. Vint segles enrere, els poetes llatins
Ell i el seu amic Vlaminck es proposen "pintar amb cobalts purs,	vermellons	purs [...] sempre embriagats de color, de paraules que parlen de color i
vesteix amb saris teixits a mà i joies tradicionals i porta una marca de	vermelló	al front. També s'interessa per la dansa i la música clàssica índia. Tot
vaig reconèixer, per la textura i les taques de blau d'ultramar, ocre i	vermelló	, com el marge del full que el senyor Rivers havia esquinçat a casa. Es va
tigenda descriu un dels colorants més importants de l'època: el	vermelló	. Es tracta de sulfur de mercuri — HgS. En forma natural es troba
Per als pintors medievals va ser un pas molt important, perquè el	vermelló	obtingut era brillant i perdurable. Però també era molt atractiu per als
en una altra. L'objectiu era alterar el percentatge de cada component. El	vermelló	s'obtenia mitjançant l'anomenat procés sec, en què sofre i mercuri
que escalfant aquest mineral amb sulfur d'amoni o de potassi s'obtenia el	vermelló	de forma més econòmica. Aquest procés encara és utilitzat avui. En alguns
econòmica. Aquest procés encara és utilitzat avui. En alguns quadres, el	vermelló	s'ha perdut i ara gràcies a anàlisis químiques podem saber què ha passat.
(1577-1640), pintat cap al 1620. Dos terços de la superfície pintada amb	vermelló	apareix avui en blanc o en negre. La part que es conserva de color
i, per tant, és impossible recuperar el vermell original del quadre. El	vermelló	s'utilitzaria no només en quadres, sinó també en els manuscrits

Pàgina 1 (de 2)

50 següents