Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La muntanya és més verda, més flonja que mai: només algun clap mineral,	vermellós	, emergeix entre la molsa inacabable. Els qui han vingut de Barcelona
terme boscos verds, foscos; més enllà les muntanyes de Sau, d'un blau	vermellós	; i al damunt una ratlla flonja i densa de boira, el blau acerat de les
circular que enfonsa en la menuda cavitat per separar una massa	vermellosa	i d'aspecte repel·lent del llit on reposava. Un dels ajudants,
sota la llum baixa, es frega les mans d'on se li separen uns residus	vermellosos	, pica de peus per desfer-se dels excrements que se li han enganxat a les
i ara cedeix el pas al vessant de la carena on, sobre un espai de terra	vermellosa	que es barreja amb una triple veta de mineral blanc, es drecen tot de
tapat amb un drap negre que subjecta entorn del crani amb una veta	vermellosa	. —Falten una altra noia i la criada, que ja vindran després —va
ressons de façana a façana. El carreró és fosc i estret i la llum,	vermellosa	, s'atura al rectangle que dibuixen les darreres cases, una llum curulla
a alzinar la testa cap al rostre on s'acumulen tot d'infiltracions	vermelloses	i que potser per això sembla cremat; a fitar els ulls en l'esguard viu i
una noia, també. La cara del xicot s'enfosqueix en l'ombra, els reflexos	vermellosos	s'aprofundeixen en tonalitats terroses, d'argila. —Ja no hi és —diu—. No
s'eixamplava la bonica plaça de San Giovanni e Paolo. L'església de pedra	vermellosa	, la plaça enllosada, el sòcol rectangular on cavalcava, fet una fúria, Il
màquines com empren, duen guants, uns guants de goma llargs de color	vermellós	. Bé, vostè en deu haver vistos, què li he de contar! Així els dits no els
al mig, tenia un serrell amb tres rengles de nusos. El bufet era de fusta	vermellosa	, amb marbre rosa i, a sobre del marbre, un armari, i a dintre de l'armari
li el poble. —Veus? Allò és la fàbrica de paper que et deia, amb la franja	vermellosa	. Som parents de lluny. A l'altra banda hi ha la plaça de toros. No
cuina, en un costat, que ella cuità a amagar tirant una cortina de pisana	vermellosa	, i el dormitori o peça de treball a l'altre, amb la barana del peu
ells ja havien sopat. Era l'hora del vi. Una doble renglera de vasos	vermellosos	de líquid al llarg de la taula. Dos o tres gerros corrien de mà en mà. De
d'aristocràtic gairebé. Els ulls petits, miops, tèrbols, poc expressius i	vermellosos	, com malalts. És l'única cosa que no m'agrada d'ell. Els miops tenen no sé
trobar un sac gairebé ple de nous; després uns penjolls de raïm, d'un gra	vermellós	, gros i fort. Una planxa de fusta posada a terra contenia pomes i peres.
de la vileta, xalets i més xalets de colors groguencs, rosats, blavissos,	vermellosos	, que vencien la foscor de la terra i de la vegetació i la grisor de
la de Josep sembla caure damunt les seves mans, cansada; té els ulls	vermellosos	, i les ratlles del rostre endurides, enfondides, replegades entorn de la
el llum. El mirall li tornà la seva imatge: un rostre embotornat, d'ulls	vermellosos	i cabells en desordre. Es va mirar amb fixesa, sense moure les parpelles,
nit; i tu, Josep, te'n recordes? Encara veig els teus ulls esgarrifats i	vermellosos	... Arribàreu a casa amb ànima purificada, enlluernats de misteri,
talment com la d'un forn, la seva boca vomita fum i	vermelloses	flames. Davant llurs ulls de sobte aparegueren els
Brillà, a través dels seus cabells esclarissats, la pell lluent,	vermellosa	, del seu crani. —De debò? —cridà—. De debò? Llançà els seus braços
de les Vocals": "...Bayeux tan alta en la seva noble punta	vermellosa	i en la qual el cim és il·luminat pel vell or de la seva darrera
plens de molsa i unes creus, encerclades per una paret baixa d'un to	vermellós	. Al fons, el vessant d'una cinglera eixorca completa aquella
de la seva vida. La cara, el posat, el vestit que duia, fins els ulls	vermellosos	, una mica inflats per aquell plor tan sincer que engegà davant del
xafogosa; tot s'hi trobava desert; la terra resplendia. L'ull adormit i	vermellós	del trotaire no distingia quasibé res, llevat del fullam asolellat i
vers la pineda. Aleshores les dones obrien un xic les parpelles; els ulls	vermellosos	contemplaven una visió esplèndida: ara la plana hortolana amb sos camps
tenen un color que canvia del groc pàl·lid al groc, fins al groc-	vermellós	. Totes aquestes matèries colorants es poden extreure amb esperit de vi i
pujava a una cadira, allargava el coll i treia arran de taula la llengua	vermellosa	i humida en un badall de son, o amb una resquícia de desig en veure els
En el pont del nas se li marcava el sec de les ulleres amb una ratlla	vermellosa	. Ara, després de temps, en Manel recordava exactament aquella piga
amb el sec de les ulleres al nas, es confongueren tot d'una en una clapa	vermellosa	. En Manel, sense respondre, sortí al carrer. Ensopegà en el caire de
d'anar-se'n, els tornaven a sospesar per la cua i aixecaven la ganya	vermellosa	amb la punta del dit. En Manel s'havia aturat vora una botiga farcida de
rest de blanques dents sobre un llavi xamós, reeixint sobre la seva coma	vermellosa	, per damunt de les verdors de la plana figuerenca. Anant-hi pel dret en
els dos pams de camí, i dues línies impecables la separen del granet	vermellós	de la laterita. Bo i caçant, hom utilitza molt sovint els camins dels
els rems. Feia calda. La mar era una quieta planúria. Clapes grisenques,	vermelloses	, fosques. De tant en tant, la immobilitat d'un llagut o d'una barca
negre, doblegat per l'esforç de la Creu. L'ajudava un Cireneu de cara	vermellosa	i confiada, placévol, vestit amb una túnica curta. Seguia un Sant Crist
esmortint-se, moradejava. La lluna hi pintava el seu front calb i	vermellós	, caparrejant per damunt de la calitja. L'hora fosquejava, perquè ni
el tendrum del nas, el qual no era altra cosa que una bola de carn	vermellosa	posada de gairell damunt del llavi de dalt, contret per una cicatriu,
i sobre d'un llavi molsut i en mig d'una cara expressiva, arrodonida,	vermellosa	, de tenor. Confiats en la salvaguarda de l'ex-tinent, mare i fill dormien
tots els senderons eren coberts d'una escampadissa de fulles seques,	vermelloses	. Al fons es veia l'edifici: una antiga masia valenciana amb lamentables
: són les dues del matí. Al lluny, a la dreta, ran de l'aigua, una	vermellosa	renglera de claror marca en la nit el pas de l'altre vapor, germà del
obscura i esponjosa de l'illa, es va il·luminant d'una claroreta tènue i	vermellosa	com la resplendor somorta d'una llàntia d'altar. L'aire té un color
i en el moment que la seva resplendor devé només com una pàl·lida i	vermellosa	fosforescència, aleshores doblem la punta i ens trobem fora del tot. Al
de fum. Aparegué la dona amb un quinqueret de petroli a la mà, de llum	vermellosa	. Allí encara no hi havia arribat l'electricitat. Xiularen moltes sirenes
marges i unes eren cendroses, altres groguenques o esblanqueïdes, altres	vermelloses	d'argila. Un ventet dels cims els feia sentir una lleu esgarrifança de
que el sol d'istiu ja s'apiada de les coses. La carretera, de terres	vermelloses	, tenia un rosat encès i a banda i banda, tots els verds; el del bosc i el
una vila ajaçada al peu d'un castellot surmontat en la punta d'una coma	vermellosa	, a la riba mateix d'un riu tot alegroi. La vila era Fraga; el riu, el
un capellà a cavall d'una euga, agrumollat com una ostra dins la clofa	vermellosa	d'un paraigua monumental... Som al cap del pont, i els portalers, com que
com un fantasma encaputxat amb un plomall de fumerola i un faroneig	vermellós	. Lydia es repenjà fort al meu braç, com si tingués por de caure. O nit

Pàgina 1 (d'11)

50 següents