DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vermell A 7115 oc.
vermell M 1488 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vermell Freqüència total:  8603 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"El nombre és objecte de controvèrsia", defugia Pulcre, una mica vermell. I va engegar sense avís previ, amb una declamació de festa de final de
em ric de mi—, el llaç que m'ha d'escanyar, aquest groguenc o aquest vermell, sense estrenar, de seda resistent, de fibra sòlida. Després, la vella
portal i el pou a la vora, i l'entrada espaiosa, aplanada amb l'argila vermella que el pare de Mila havia baixat molts anys abans de la garriga; amb el
dintre, davant d'ells, es descobria ja la vacada, amb els lloms negres o vermells de les vaques destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors,
vida, com si s'hagués vessat de sobte la mesura. Davant seu veia la cara vermella, de borratxo, de Randa, dilatada en un riure bestial. Candi no veié res
jugaria que encara la portes."" Ell es torba, es posa encara més vermell; nega. Rafael crida: ""La porta! La porta! Que es desembotoni.""
alt, fornit, encara jove, però amb un rostre cansat, cobert de clapes vermelles i un xic embotit pels excessos de la beguda. Mirava amb ulls d'idiota,
Rabassa, hi havia uns cotxes aturats. Va passar una ambulància, la creu vermella sobre el fons blanc. S'aturà un instant al mig del carrer; un home gros,
solitari. Un ase es rebolca davant la caseta grisa. Una noieta amb vestit vermell baixa pel camí amb un feix de llenya. I, enllà, hi ha la gran fageda
alguns infants amb mainadera, obrers, milicians. Dos enormes retrats —vermell i negre— de Lenin i Stalin presideixen la plaça, penjats a la façana de
les floristes de sempre, amb les parades plenes de mimosa, de clavells vermells. Ningú no hauria dit que la mort, feia tot just dos dies, la mort tràgica
la blancor de les pomeres que es destaca contra el blat novell o la terra vermella. Un amic, comentant la Revolució, m'explicava que la violació de tombes
sobre la neu daurada. Al torrent s'agiten els pollancres amb borrons vermells. També ho són els del castanyer d'Índies del parc, que es despleguen de
perfila contra uns núvols gris fosc, davant els quals floten uns nuvolets vermells de posta. La neu es fon pels camins. Els camps de naps florits fan, amb
anat a llegir els /Vergers\ de Rilke als Sis Avets. En un camp vermell, un home sembrava. El seguia, amb pas incert, una criatura molt petita
es despleguen, com una mà vegetal, les fulles que es desprenen del borró vermell i envernissat, totes cobertes d'un borrissol agrisat, tènue. Passant pels
a la tarda, dues noies collint herba entre els camps grocs, les notes vermelles o blanques del vestit en aquella mar florida!). Cap al tard hem sentit
delicada estructura de les fulloles: verd pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell lluent. Fa calor. A mitja tarda anem a Puig de Sucre i, de tornada, pels
aquests bacils de Pfeiffer, algues o verms invisibles del meu riu vermell, poc es pensen que llur activitat em mena als marges nets de les vinyes
agitant la mà per la finestra; els uniformes blaus, verds, grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la carrossa reial, tirada per deu
aigua transparent, prada florida. Un pastor de cara germànica —galtes vermelles, ulls verd clar— passava entre els pollancres, amb el gos com un petit ós
els ametllers. Avui collim maduixes cap a la Font del Vern. Els fanalets vermells pengen, amagadissos, entre les fulles retallades. Canten cucuts,
florits i falgueres tendres. Quan cloc els ulls, veig el caparró vermell, la tija inclinada, la coroneta verda o lleugerament vinosa. Continua la
trobades més: ben bé una lliura i mitja. Era tot un exèrcit de caparrons vermells sota un dosser de falgueres. Després hem reposat vora la font. Un merlot
durant la lluna de mel de la Revolució, quan hi havia tants mocadorets vermells i negres, tantes pistoles... Dormo a Premià. Tot anant-hi, em mirava el
una detonació llunyana i profunda, però en aquell moment venia un cotxet vermell i el seu motor brogia bastant: he pensat que calia atribuir-li la vaga
hora, tot era blanc de gebre). De casa estant hem admirat la posta vermella, les alzines retallades contra els cirrus de foc. Ens ha vingut a veure
vuit, el masover ens ha cridat per fer-nos notar una estranya resplendor vermella que hi havia al cel, cap al Nord, sobre els Pirineus coberts de boira.
del gaudi que hi ha en un bon plat de patates i cols bullides, en els vermells i saborosos fesols d'enramar, en un bocí de pa amb nous o amb ametlles...
casetes als seus peus, contemplo els núvols de posta, d'un gris i un vermell prodigiosament harmònics. 15 octubre. L'avi torna de
homes d'aventura i de crisi. A l'entrada d'un carrer, una gran bandera vermella i unes lletres blanques: {¡Vivan las B·I·! Saludo fraterno}.
la vida dura, aspra que m'espera si la guerra no s'acaba. Quins núvols vermells de posta, ahir! Costa d'imaginar, des d'aquest recer tranquil, l'enrenou
tropa: bales, capses de municions, llaunes de conserva, revistes, un fes vermell... Vora la cuneta, una gran caixa de fusta —segurament d'obusos
ens van fer aixecar quan dormíem —explica una xicota que duu un suèter vermell—. Segons van dir els dos homes, s'havien vist unes petjades estranyes
pare —diu una altra dona. —Però no en tenim —li replica la del suèter vermell. —Som uns fills de puta... —mormola gairebé amb timidesa una vella
una doble remor de passos avança cap al menjador. És la noia del suèter vermell que ha vist de primer, quan s'eixugava en sortir de la dutxa. —Diu que
la mare, vull dir. —Ara fan els pisos de sota —explica la noia del jersei vermell—. De seguida pujaran. Ell esclafa la cigarreta contra el cendrer. —Potser
però el policia encara és menys afortunat, perquè la noia del jersei vermell aprofita la seva distracció i, amb un gest viu i ràpid, li pica els dits
la forçada pausa per a engolir aigua que beuen en uns grans vasos vermells. Es mou entre els pocs grupets estàtics que ja es deuen haver esbravat
que allarga de nou la mà cap al telèfon, d'on ara prem un botó de color vermell, sense deixar d'ullar-lo amb un recel llaminer. —Guàrdia especial de
de la mestressa. —I la roba interior? Us heu posat bragues? —Sí... Les vermelles. —No heu tingut temps —repeteix la dona—. Aixequeu-vos les faldilles. —Bé
la carn blanca i tibada que s'arrodoneix cap als mugrons, llargs i molt vermells. —Sí —diu, i es gira cap a ell, explica—: Sempre tenim un parell
cap a la sala amb les dues criatures als braços, despertes i furioses, vermelles i amb els punys tancats. Ella gairebé corre, tan atabalada que ni es fixa
de mobiliari, però de parets massa recarregades per una mostra de paper vermell i groc on s'entrellacen serpents i roses. —Veniu —li fa la dona—. Us
i bell, la línia ovalada de la barbeta que posa en relleu uns llavis vermells i molsuts, discretament pintats, sota un nas un xic arremangat, d'aspecte
del respatller, i xafardeja les monedes, el mocador rosa, tacat de vermell, les tres fotografies, la polvorera i el pintallavis, unes claus, dos
ha que no ho poden amagar, se'ls nota en altres coses, però aquest, tan vermellet de cara... —Sí, no ho solen estar —fa ell obrint una mica les cames per
protegint-se i atacant, les dents desnusades i les ungles altes, la cara vermella de bufetades escadusseres i de pànic cerval. —El matareu... —sent encara.
el tors nu treballen amb dues perforadores a la llum d'unes llanternes vermelles, i ací el terra tremola més perceptiblement, les vibracions de l'aire són
de dins de la capsa són de cinc colors diferents, blaus, verds, grocs, vermells i blancs, a cadascun dels quals correspon una data de naixença segons el

  Pàgina 1 (de 173) 50 següents »