Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cereals, pel canonge Riber, afamats de domassos, de tàctils	vermellors	; t'agradava tocar les asproses baranes. La recatada
mirada esbatanada, com si encar volgués vetllar.— La	vermellor	dels canonges tota ella es va amoratant del flam
gran senyor. Quan va morir, el nas no se li tornà groc; tenia la mateixa	vermellor	, la mateixa inflor de quan era viu; potser encara més exagerat. Als
ventre de divuit anys. Pat li havia fet la gràcia de desvetllar-la a la	vermellor	d'un món insospitat. Amb la seva mà, Maria Lluïsa amoixava la pròpia pell
Divendres Sant I. Crepuscle Núvols d'encesa	vermellor	. El jorn fineix damunt les planes, amb un silenci
comparegué a l'ombra de l'amic introductor; saludà les senyores amb una	vermellor	de cara que robà el cor de Laura. En un entreacte ell li va seure al
en agressiu. —És cert tot allò d'en Pere? —interroga amb un començ de	vermellor	a la cara. —Pregunta-ho a qualsevol que trobis; tothom els ha vistos
perquè hagis caigut en una debilitat que tots podem tenir. Laura mira la	vermellor	de cara de l'oncle i les flametes dels ulls apagades rera la verdor de
vermells, una de les senyores del Castell ens va explicar que aquella	vermellor	era el reflex de l'incendi de Barcelona. Em va impressionar, de moment,
s'obre pel mig com la capsa punxant d'una castanya i deixa entreveure la	vermellor	dels llavis. No es pot sostreure al contagi de la rialla de
d'un canvi decisiu. A ponent tot l'horitzó era vermell. Aquesta	vermellor	venia fins a mi filtrada per l'arbreda del riu, la qual apareixia encesa,
color ardent i causava estupor. Però un moment, abans de desaparèixer, la	vermellor	es concentrà en un sol punt de la vora del riu, en un turó poblat de fins
contemplat des de l'altura, flamareigs de forns incandescents omplien de	vermellors	el cel, llumenetes verdes i blaves, sulfuroses i moradenques palpitaven
estrelles. Veig Venus a un costat de l'horitzó. I crec endevinar la	vermellor	de Mart. I justament damunt del meu cap, Júpiter majestàtic. Aviat serà
la cara tan groga, tan magre i tan estrafeta, que sols se li veia la	vermellor	d'un nas com una barretina; una carn tan tova i tan flonja com de pa
rosa englantina, rosa violeta. Desde l palid de magnolia a la quasi	vermellor	de la clavellina rosada, no n'hi manca ni un de la paleta. Un music
ànima. Aquella nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una	vermellor	de poma acolorà les seves galtes fines, envellutades per una mena de
desaparegut els cèrcols moradencs; sos llavis havíen reprès la coralina	vermellor	que tant feia ressaltar la blancor de ses dents admirablement posades; i
recordava en Joan que les dents de tant blanques li lluïen entre la	vermellor	dels llavis i que duia una cinta blava sobre el sarrell que li tapava el
els sentits dels que eren a la vora i esborrava en les ànimes la	vermellor	dels desigs. Retenia els homes a prop seu de por que no la deixessin tota
toves de la fesomia esdevenien a poc a poc més cantelludes. Un tel de	vermellor	crua se li estenia sota les celles, per les galtes i el nas, com si
més fi, amb una llenca morada sota els ulls i la boca apagada, sense la	vermellor	d'abans. Ell no hauria pogut avançar ni un pas. La mirava àvidament, per
recents, i sobre com ha costat de viatges i vida a l'aire lliure la	vermellor	d'ara. Qui no hagi sentit com ell, acotxant el cap damunt el pit de la
d'esfereïment va entrar per la porta, ocellot negre retallat sobre la	vermellor	dels focs. Donava cops d'ala per la foscor de la barraca, i si hi hagués
de por per tot el cos, tremolava com la fulla a l'arbre i sentí una	vermellor	exagerada cremar-li les galtes. —Què et passa, Sànchez? Sense respondre,
no massa presentable. Net de plomes, inversemblantment retort i d'una	vermellor	erisipelatosa, va guarnit d'una borsa estrafolària. Però el marubú amaga
de cantar les blavors dels capitells, les blancors de les parets, les	vermellors	de les teulades, els daurats del fullatge mig rostit, els rossos matisos
tret el cap per la finestra de la cambra plena de refilets d'orenetes i	vermellor	de clavellines. Aleshores, pel serradal de Bendinat, sortia el sol i la
A la fi baixava amb els ulls extraviats, la cara esbarrellada i més	vermellor	a les galtes del que convenia. Quin refrescant el te, aleshores! Tota la
Antoni. Aquelles paraules, se les havia dit a si mateix, quan, esvaïda la	vermellor	del rostre i l'exaltació del triomf, feia estona que Estela havia
obscenes davant la mar, que lluny de la platja, besada ja pel sol, tenia	vermellors	polides i negroses d'aram. Tristany començà de recordar sa mare, fent
que us semblava un ermot perdut, és un bancaló de sembradura; aquella	vermellor	del cim com un escorrim de rovell, és la forra d'una farratgeta de
és una salvació sangonent, un sacrifici cruent que segella la terra amb	vermellors	de porpra divina. Si volem ser veritables seguidors de Jesucrist, ens cal
el món és món. La Miquela venta el fogó; amb els vaivens del ventall les	vermellors	de les brases s'enfilen com esquirols per les rajoles i s'eclipsen
blava... Al llarg de l'andana, amunt i avall, la inevitable parella:	vermellors	de la caldera oberta d'una màquina llampeguegen a l'enxarolat dels
Una de les seves rodanxones mans no tenia dits. La seva cara era d'una	vermellor	moradenca i sedosa, semblant a la d'una pela de ceba vella. Roig i cresp
de la casa lluís un ull enorme, prominent i tumefacte, ribetejat de	vermellors	, que se li vessava de l'òrbita amenaçant tothora el plat del comensal.
Derivació 130. En cadascun dels mots blancor, negror,	vermellor	, hom reconeix fàcilment dues parts o elements constitutius: el primer
verd, verdor; amarg, amargor; roig, rojor; lleig, lletjor; vermell,	vermellor	; prim, primor; gris, grisor; llis, llisor; formós, formosor; gros, grossor
febre, trastorns generals, esgarrifances de fred, infarts ganglionars i	vermellor	de la pell del pit. És prudent suspendre la lactància del pit malalt. Si
més modesta, però no menys bella. Les rajoles vetustes agafen una	vermellor	mat, càlida. És així com el St. John's College és un dels més
extrem. Combinació de colors: verdor llisa, nuditat rocosa (grisenca),	vermellor	de les cases i teulades. A la platja —pedregosa,— malgrat el bon sol,
nom el ruboritzà i anava a ficar-se a la conversa, però l'en privà la	vermellor	que sentí a les galtes.) —¿No tenim obligació, Antoni, de preocupar-nos-
poc a poc en el rostre, abotegat i amb una borradura blanquinosa sobre la	vermellor	fosca, de préssec massa madur, que tenia tot ell i que, en veritat,
quants regals. El nostre visitant, les galtes del qual anaven perdent la	vermellor	de bonhomia per a adquirir un indescriptible matís d'irritació, va
no pot veure les seves cares. Són, només, siluetes negres contra la	vermellor	del foc. Van apareixent l'una darrera l'altra, a manera que el foraster
no gosava, encongit, indefens, l'expressió sofrent. —No, padrí!... —la	vermellor	li arribava al front i a les orelles. —Per què? S'ha acabat el temps
és excel·lent. Quan arriba Sant Ponç floreixen les roses roges, d'una	vermellor	fosca i superba, que porten el nom del patró del dia. En els petits
de Sant Oleguer s'anava acolorint i retornava a la figura perfecta de	vermellor	en els llavis, en la ferida o tall de la cara, que conservava de quan el
s'anomenen de primer grau, això es, quan se nota sols	vermelló	de la pell acompanyada de dolor; de segón grau, quan la epidermis

Pàgina 1 (de 5)

50 següents