DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vernacle A 210 oc.
vernacle M 76 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vernacle Freqüència total:  286 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pàtria ho demane. Bella és la vida. Ballen els fills la tarara vernacla. Una mesquina i amable bucòlica. Bella és la vida.
què recelar ni patir. Bella és la vida. Canten l'alegre tarara vernacla. Em trencaràs un ou dur en el front. Bella és la
Arqueològica, on havia presidit una lectura de poesies en llengua vernacla de l'exquisida poetessa Aina Cohen. Encara ressonaven a les seves orelles
L'excelsa poetessa, després de dubtar uns moments, improvisà en llengua vernacla: Glòria, glòria a Dona Obdúlia, la gran dama mallorquina,
era la versió castellana. No li agradava pensar que, abans de ser vernacla, havia escrit en foraster. —¡Què m'importa a mi si era mora o castellana!
l'enemic del tipisme, qui, independentment que l'escrivís en llengua vernacla, en castellà o en grec, salvaria per damunt de tot aquesta forma en to
en castellà, mentre Aina Cohen aniria de pagesa i recitaria en llengua vernacla, dintre de la qual no caben les comparacions odioses. El públic indocte
americana, que no és una labiada, sinó una composta. De fet, el terme vernacle recobreix moltes varietats d'altimires (Artemisia)
un periòdic. Però demà les multituds veuran reduït a "bàsic" el seu vernacle, per esponerós que sigui. Aquesta paròdia d'idioma que és l'idioma
bé: ¿què passa quan el confrontament es planteja amb el xinès o amb un vernacle de l'Àfrica equatorial, amb l'hebreu, amb l'àrab, amb els llenguatges de
al carrer i s'enfronta amb el risc de la porra i el calabós per amor d'un vernacle potser sense alfabet. A Àfrica, l'anglès i el francès dels metropolitans
que aquest ensenyament sia fet damunt la base de destruir i combatre el vernacle. No és el mateix ensenyar el castellà que prohibir l'ús del mallorquí. Si
sortir sense cap horitzó i sense cap esperança. Cal desterrar el mite del vernacle, paraula pejorativa i capitisdiminuent la major part de les ocasions. I,
acotat el problema. L'informe de la Unesco sobre l'ús de les llengues vernacles en l'ensenyament inclou dintre dels "factors socio-culturals" que de
hi ha severs retrats a l'oli de Felip V penjats cap per avall: la ira vernacla es projecta romànticament sobre el primer Borbó espanyol, i la inversió
de la capital, ja obsedida pels aristòcrates aragonesos i pels vernacles. València obtenia una victòria: un respir, simplement. El seu
un entourage al seu gust. De més a més, els aristòcrates vernacles comencen a castellanitzar-se o, en tot cas, troben en la cort de Germana
en conseqüència, el règim autonòmic del regne, no faltaran filipistes vernacles que se'n queixaran. Tanmateix, el camp fou predominantment "maulet", i
Sèvres, hi ha "velluters" que corren mig món per millorar les tècniques vernacles en el teixit de fibres sumptuoses. Les iniciatives sorgien dels
la resta no va sofrir cap extorsió. Al contrari: els terratinents vernacles van augmentar —queda dit— els patrimonis. Per tant, la possibilitat, si
català pel castellà. En uns pocs anys, la llengua de Castella desplaça el vernacle com a llengua de cultura. I la tradició literària medieval cau en
els editors— en la qual veiem les aristòcrates indígenes aferrades al vernacle: ja s'acostumen al castellà —en castellà parlen a la virreina i a les
més amplis de la classe mitjana i del poble segueixen fidels a llur vernacle. De més a més, la capital es veu assaltada cada dia per una xifra
sic de caetera. El provincianisme té aquesta cua monstruosament vernacla. D'altra banda, el "provincià" viu en un permanent estat d'estrabisme
o almenys literària, i això comportà de seguida el retorn a l'idioma vernacle. Els intel·lectuals del XVIII havien preparat el camí. L'hora
setmanaris satírics i el teatre còmic eren la seva alimentació de lectura vernacla. Setmanaris i teatre creixien al marge de la Renaixença. No arrelant en
vida nacional d'altres pobles. Hi ha molta gent fora de França la llengua vernacla de la qual és el francès, com hi ha molta gent que parlen alemany i viuen
Arqueològica on havia presidit una lectura de poesies, en llengua vernacla, de l'exquisida poetessa Aina Cohen. Encara resonaven a les seves orelles
del tradicionalisme, qui, independent de que l'escrigués en llengua vernacla, en castellà o en grec, salvaria per damunt de tot aquesta forma en to
castellà, mentre que Aina Cohen aniria de pagesa i recitaria en llengua vernacle, dintre de la qual no caben les comparacions odioses. El públic indocte
de renovació espiritual que representava el retrobament de la llengua vernacla, tants anys negligida pels intel·lectuals. La naixença havia estat
saben molts idiomes i no han pensat mai, mai, en absolut, en aprendre el vernacle, jo he de preferir sempre a aquell mestre Vicent Ferrer, que fón capaç
Q·). S'estén per la major part de la regió mediterrània. Noms vernacles: Escabiosa. Sectio /Sclerostemma\ Koch. Involucel amb
Sàhara, a les envistes de les costes atlàntiques. Fl. maig-juny. Noms vernacles: Cardetes. © © Espècie de la Itàlia meridional i de les
didàctiques per a l'ensenyança del llatí sobre la base de la llengua vernacla dels escolars, i llurs obres servien també perquè els lletraferits
rèproba, sacre sacra, sinistre sinistra, tendre tendra, vague vaga, vernacle vernacla, i alguns atres menys usats. h) A més dels casos
sacre sacra, sinistre sinistra, tendre tendra, vague vaga, vernacle vernacla, i alguns atres menys usats. h) A més dels casos damunt
al català pels idiomes d'aquestes terres. De fet l'acció del català sobre vernacles com l'aragonès, el sard i el judeoespanyol ja no es limita al vocabulari;
econòmics, i esdevingué un eminent sociòleg i un gran orador en l'idioma vernacle, amb projeccions internacionals. El verb de Salvador Seguí era pur,
i de la superior dignitat de la llengua clàssica en comparació amb la vernacla. L'una és or fi, l'altra com plom, diu un traductor. S'acostaven plens de
que posaren distància, i marcaren una línia, entre ells i els autors en vernacle dels segles medievals. El problema de l'estil Aquesta línia té un nom a
com eren en el seu temps. Tal era la finor estilística que els autors en vernacle volien aprendre en l'estudi dels clàssics. Mes no s'acontentaven amb la
natural que seguissin procediments semblants en la composició en llengua vernacla. En la poesia trobadoresca ja és observable, no sols la imitació, sinó la
Margarit el declara només tolerable. La història en idioma vernacle no existeix per a ell. Només els antics historiadors i poetes, o els
que podien assajar-se en el conreu de les lletres tant en llatí com en vernacle. Vivien confinats en una tradició d'un convencionalisme formal que no va
i atreure els catalanistes, aquesta secció aniria escrita en llengua vernacla. Perejordi pagava millor que el llibreter i el revolucionari. Però el jou
invita constantment a salpar; el sentiment us hi reforça totes les arrels vernacles. Així la vida entera se us hi converteix en una successiva pertorbació
diàmetre dels intestins. De tota manera, les botifarres més típicament vernacles són l'anomenada, per antonomàsia, catalana i la botifarra picant, és a
indústria valenciana de la seda rebia l'homenatge mès rendit de la poesia vernacla, perquè el popular poeta Constantí Llombart (Carmel Navarro) era
Per altra banda, el polígraf de Mallorca havia plasmat en la llengua vernacla els fruits més robustos del seu pensament; d'aquí el segon caràcter de la

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »