Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es desfeia vers les estrelles. La nit era tèbia, impregnada d'efluvis	vernals	. Les estrelles parpellejaven en l'ample cel, per damunt dels carrers
unien llurs corrents. Cantaven ocells, a chor; les brises,	vernals	brises, espargint el perfum de camps i boscos,
oh, no desvetlleu l'amor fins que en tindrà l'albir!	Vernal	Ubi advenit Sponsus, eam in /vernam\ amoenitatem
valgué sinó per a imaginar-me riu avall, a la deriva, en una forta marea	vernal	, en direcció dels Hulks, i que un pirata fantasmal em cridava
correspon als signes Àries i Lliura. Cal advertir al lector, que el punt	vernal	o punt d'intersecció del pla eclíptic amb el pla equatorial, i alhora
No obstant, és tradicional de seguir referint-s'hi com si encara el punt	vernal	fos en Àries. Tingueu present, també, que les declinacions de dos signes
més lentament i això retarda llur foliació. Durant el curt període	vernal	primerenc els geòfits floreixen, fructifiquen i acumulen reserves en els
i les temperatures pugen, de manera que es desenvolupa una rica flora	vernal	. A la fi d'abril apareixen les flors liles de Pulsatilla patens, i Carex
madurs. Per rahó de la florescencia les plantes se anomenen	vernals	(Anemone vernalis, Adonis vernalis), estivals (Adonis aestivalis,
ta paraula ha endolcit nostre camí; escolta avui una	vernal	pregària i que la terra te la digui amb mi. II
és l'última, la baixa missatgera. De la casa	vernal	i transparent vingué el Príncep al món, i al seu darrera
d'aquestes dues mans fetes per a fer carícies. I del teu perfum	vernal	d'orenga i de sajulida, i del teu nom, madrigal
Dolça, dolçament roda devers el soldat mort una lluna	vernal	. De les muntanyes baixen les ombres dels pastors!
l'olor de la ginesta... ...era l'encegament de la joia	vernal	, del dia que arribava amb remors d'aus i fulles i
acció —oh lenta, lenta son d'una florida eterna!— de brancatge	vernal	feta somni real que sostenia el cel; o la Intrèpida
mil pits de paller i ventre d'acàcies en flor... Era el temps	vernal	d'Orió ran de la meva gorja. Els meus ulls coneixien l'estupor
per la més fina esquerda! Booz és un autumne amb daurats ulls	vernals	. Com una llum atònita el cos de Rut es corba als braços de
¿O quan del cel, enderrocada en ímpetu, cau la pluja	vernal	, quan ja la messa pel camp ha alçat l'horror de ses espigues
Temps era de pascor i primavera, i tot el món era	vernal	, i els Eures estalviaven les bufades fredes. I fou
Futur! En els camins de la penosa gleva i seduída per un fruit	vernal	caigué, Senyor, la teva raça hereva, sollà la
on la dama de França, tota rossa, es metja al sol	vernal	. De sos cabells només arredossada llisca al balcó damunt
un passeig fins a les auries èpoques de la humanitat, fins a l'hora	vernal	de les mitologíes heròiques... Y, a tot això, ¡quín admirable
Amb selves de corall a les sines de pòrfir, Cossos	vernals	en llurs dòcils conquilles, Ulls vagabunds en caldes
d'on devia sortir jo, tan lasciu —sobretot una mica abans dels equinoccis	vernal	i autumnal—; només el Cel ho sap! El que és la mare, senyora, no ho
la riba blana i sentorosa: tot s'hi fon de tanta llum	vernal	; l'oneig fresseja reflexos de bronze a les parpelles
i un altre cop en un museu, quan vaig inhalar el consentiment	vernal	d'un coll i d'una espatlla fent veure que estava absort en una
tots callen. No té res a veure la participació ciutadana i el moviment	vernal	dels vuitanta i el del 2000. Aquella participació més assembleària i