Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rompia sobre la sorra: hi jugaven tres nens fotemes de xafarrinó, tot	verrim	i sutza de betzum, fotemones. I el mar: —Xasss! I el mar color de cols
que té el poble del Poble. Arrabassat el frontis esfereït en el seu propi	verrim	i pòsters de femelles de parada, de masclells en la seva tinta,
la porta alta, de llenyam vermell, fosc i enfitat pel	verrim	vell, gomós, de les boirades del port, que era a tocar. Posà
del capvespre. Sota les cerres animals de la pitrera amb	verrim	i suor, que feia olor d'agre, sentí que el seu país
blanques amb un triangle negre inscrit eren plens de sang mesclada amb	verrim	. Tomeu es passà una estona llarga aturat, immòbil, amb els dits
perquè tingués més facilitats. La meva saliva trobà un altre líquid: era	verrim	: segurament alguns minuts abans havia tingut lloc l'escena que ara veia a
al tors. La idea m'excitava molt: engolia entre les seves anques el	verrim	d'un altre. Ell agafà el flascó de popper i me l'oferí. Em vaig posar
Em vaig posar dreta. Tenia la cara banyada de suor, de saliva i de	verrim	. Ell em mostrà la capsa de crema. M'hi posà la mà dreta dedins i m'untà
gest del seu cos, on una pixa gegantina deixava sortir esquitxades de	verrim	en quantitat extraordinària. I quan l'havia assassinat el magrejava fins
el precipici si cau no cau. Bilis a balquena, un parell de litres de	verrim	, quatre gotes de floretes romàntiques amb rius d'esperit, coca i heroïna,
genoll, una verga de bou copeja amb ritmes circadians una boca pintada de	verrim	. Ell se la remena amb extremada lentitud primer de tot. El verd de
D'un cop obre de pinte en ample i crida desaforadament. Ell agafa el	verrim	nacrat d'ombres i damunt el mirall on ha acaramullat la cocaïna dibuixa
de gust que et pujava impetuós des de l'entrecuix i t'has trobat xop de	verrim	. Com un llamp has pensat que el cos excedeix els sentiments. T'has
Anderson. Feres una creu damunt la paraula «amor» i dubtares si posar «	verrim	» o «fortor». Llegires en veu alta: «¿Quin lleixiu podria esborrar les
Llegires en veu alta: «¿Quin lleixiu podria esborrar les taques del teu	verrim	? O ¿Quin lleixiuet podria esborrar les taques de la teva fortor?»
mamelles de les turistes. Si l'altre dia quan el vaig anar a veure duia	verrim	pertot! En l'encesor als oros sí que mon pare ha sortit bé. Va calent com
tapada de nacres. Així com vaig poder, amb uns diaris, em vaig treure el	verrim	i em vaig vestir. Desparegueren. Quan començava a caminar, un d'ells, bru
m'havia amagat entre les seves bragues netes. Uns sostenidors plens de	verrim	que eren el meu consolador els horabaixes trists. Una carpeta amb les
ocupades per botelles indistingibles de licors, cobertes totes d'un	verrim	negre, mescla de la pols del temps, fum i greixos de tota casta i
del que són. I més nets, quan en realitat la purpurina que dissimula el	verrim	també protegeix la corrupció, acceptada com un benèfic element corrector
rímel o pintura de llavis a les camises, he furgat per veure si trobava	verrim	sec als calçons blancs. Li he vigilat els horaris. Quan es desvestia he
cambra de respecte on m'agradava amagar pedaços plens del meu	verrim	al cul de les butaques amb molles que grinyolaven. No deixis
polaroid tirades damunt la consola amb uns eslips plens de	verrim	i pudor de merda. Per molt que vulgui no estic a cobro de les