Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
vers M 6520 oc.
vers PO 6810 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vers Freqüència total:  13330 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb un respectuós silenci. Hècuba A /La Ilíada\, en el vers 495 de la rapsòdia XXIV i última, Príam declara haver
com el drama tràgic per excel·lència—, l'ex-reina de Troia, en el vers 421, s'exclama: "I jo, privada dels nostres cinquanta fills!"
on els aqueus la duien captiva, a la fúria del mar —vegeu els versos 1259*1265 de l'esmentada obra d'Eurípides. S'hi negaria o
un confús temor de bèstia rabiosa? No ho afirmaríem, però hem après, als versos 1270*1273 de la repetida tragèdia —per a ningú no ve d'aquí
voluntat arbitrària, jo, ajagut solitari a frec de rompent, em recito uns versos en els quals es canta que una llengua, tallada en la seva última rel,
contada, si no ens descomptem, en cent quinze agilíssims i elegantíssims versos llatins, sense oblidar, en homenatge a la salivera d'altres pedants,
la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui gosaria
d'escoltar-li tots els seus inacabables poemes, els pesadíssims versos que ell mateix cantava? No vaig parar orelles als capciosos suggeriments
ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no llegeixo versos, ni aquells de la pàgina en blanc, amb algunes ratlles i unes quantes
expressió d'un malenconiós anhel. Novalis /(Enric d'Ofterdingen)\. Vers el capvespre Mila del Santo sortí al portal. Era neta, endreçada i
A poques passes d'allí, mig amagada al senillar, la vella mare mirava vers allí amb el cap lleugerament alçat, els ulls fixos, amenaçant. —No tingui
país: es donaven, en general, obres clàssiques, i Mila podia escoltar els versos de Lope o de Calderon, en què es sentia extasiada, com si li obrissin les
a la plaça, que va a la plaça. Corejaren tots els dos darrers versos, marcant la cadència amb les mans, picant, i el ball entrà en un ritme
una llarga estona, i fins llavors Mila no gosà dirigir la mirada vers allí. El seu cor tremolava dins el seu pit com un ocell esverat. Ell ja
ja per a representar. Tenia tanta disposició per a aprendre's els versos de memòria, i els deia després amb tanta gràcia i sentiment, que ens
Crepitaven les flames, i un ample brollador de guspires es desfeia vers les estrelles. La nit era tèbia, impregnada d'efluvis vernals. Les
a les lletres —encara que en ell dominava l'afició al vi—; componia versos detestables i sentia una admiració desmesurada per Herrera, la qual cosa
obstacle perquè el recités pèssimament i àdhuc desfigurant el sentit dels versos. Aquest vell tenia, això no obstant, una cosa pitjor, i era el seu
una branca seca deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos. Després s'incorporava bo i sospirant, i, recalcat al seu bastó,
S'empraven per a vèncer el Sant tots els ardits, totes les astúcies. Els versos vibraven en la nit sobre el silenci de la multitud. La lluita s'endanyava
l'àuria diadema sobre el front pur, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els versos brollaven dels seus llavis, impregnats d'una pura emoció, com un càntic;
que tornés i que conegués la Mila... I ara, què faré? Aixecà els ulls vers el seu amic, i hi havia en ells tanta angoixa, que Quim Bisa experimentà
havia passat aquells dies pel carrer i àdhuc mirat diverses vegades vers el balcó de Mila. Ella, en l'estat d'alarma en què vivia, ho relacionà a
dels carrers. Mila a penes sentia res. "Ja és tard", es digué, i mirà vers la porta de tia Càndia amb febril impaciència. No sentia la pluja, no
de canviar-te. Vols que cridi la mare? Ella aixecà els ulls novament vers ell com una nena esverada, obstinada encara, a despit de tot, a no creure
taula i descobrí un objecte que estava cobert amb un drap. Mila va mirar vers allí i quedà en silenci, retinguda entre la por i la sorpresa; després
meu! Verge Santíssima! Què farem, Mila? Ai, Déu del cel! Mila girà el cap vers la vella i posà en ella l'esguard. Els seus ulls no reflectien el menor
súplica, terror. Maria Àgueda, mentre parlava, no deixava d'escoltar vers l'escala, tement percebre a cada moment els passos del seu fill, i a la
pensaments. Manuel del Santo s'allunya. Baixa les escales i se'n va vers l'indret on el seu germà està treballant. Ell deixa de treballar, i
pel llim de la riuada, eren preparats per a la nova sembra, i vers el capvespre, entre els guarets fumejants, sobre els quals davallava la
ofensa sense perdó és una càrrega que en el dia suprem ens priva de volar vers el cel. Qui perd un amic perd un tresor. Quim fou sempre amic teu i un
una tènue boirina lluminosa com una pols d'or flotant. Ell girà els ulls vers ella. Sileta va abaixar la mirada. —Quin goig que fa mirar el camp a la
feta. —Vols que ens casem, Sileta? Ella va aixecar els ulls serens vers ell —els seus ulls eren com llacs tranquils que reflectissin la puresa
y no volveremos más.\ I de seguida, tots a cor, repetien l'últim vers, com si volguessin enfondir-lo ben bé, gravar-lo indeleblement a la seva
harmonia. La ronda s'allunyà: s'havia fet el silenci. I dintre seu els versos de la cançó ressonaven amb lúgubres accents. Per què havia quedat només
havia quedat només en peu aquella acoradora cançó? Per què aquell darrer vers repetit de la tornada havia estat ressonant en el seu esperit tanta
i repetia únicament: "Vina! Vina!", sense escoltar-lo, sense mirar vers ell. Ell li cercava els ulls, sentia un desig tan fervent de veure-li els
seva crida angoixosa; tampoc ara no el mira. Només el seu rostre aixecat vers el cel —la seva angoixa— parla amb eloqüència aterridora. Les seves
al mateix lloc; i ara aixeca el rostre més enlaire encara: l'aixeca vers el cel negre, tancat i sense llum, com en una última súplica, retratat en
i de solitud. Tornà a cridar més fort, i tingué por, i mirà endarrera vers la cambra de sa mare. I, de sobte, una idea li travessà el cervell com un
un rostre venerable i paternal, com en les velles estampes, com en els versos que ella recità de petita, com en les antigues cançons; el Senyor tindrà
Guillén, Brecht, i tants d'altres, per cerciorar-nos-en. I quan en els versos dels poetes perdura l'amor —Eluard, estones de Neruda— és ja sota espècie
—sagrada o profana— i amb la metafísica. Si l'escèptic intenta fer versos, li sortiran pedestres i àcids; si intenta pronunciar discursos,
opulenta tensió venjativa. De segur que, després d'haver escrit aquells versos, va quedar-se més assossegat i més lliure. És clar que no tothom és un
els Trastàmara —a tot estirar, amb l'Emperador Carles— i es tanca amb els versos de l'Aribau i l'inici de la Renaixença. De fet, la cosa és massa complexa
treballava mogut per la vanitat o per un desig d'eficàcia social: feia versos o componia llibres per guanyar-se una petita gloriola o per defensar i
Tot està ja dit, tot està ja pensat. ¿Qui serà capaç d'escriure un vers "inèdit"? L'experiència personal de cada escriptor demostra que, fins i
adverteixi un dia, en la lectura d'un poeta anterior, imatges, frases, versos sencers, que ell havia escrit, rigorós ignorant del precedent. No hi ha
en els parcs reials; els poetes cortesans s'hi adherien, fabricant versos d'un bucolisme literalment d'estampeta; els filòsofs ponderaven la
només s'ha guanyat una fama important amb els seus diàlegs i els seus versos infames. No podem discutir-li'n el mèrit. Avui, al cap de quatre segles,

  Pàgina 1 (de 267) 50 següents »