Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

anacronisme. La veritat és que aquestes minories pseudo-dirigents ja no "	vertebren	" la ciutat. A València, ara, tot és "poble". És clar que, ací
el segle XVI, amb la desaparició de la dinastia catalana que	vertebraven	la nostra terra en els dies d'un Jaume I i d'un Pere el Gran; amb les
de la meva Metafísica del Ritme sistemàtic (ritmicisme).	Vertebreu	les causes amb una infinita i incessant generació de ritmes, i trobareu
el qual la llibertat sagrada, la gran llibertat de l'home i de la dona,	vertebra	la quotidianitat i l'educació, el tracte social i les lluites polítiques.
d'unes roses i uns esquelets: les roses de llur retrobança definitiva,	vertebrades	pel perfum capciós de la proximitat gelosa d'Urània. Novament
això i per res més. Aquesta és la meva humil opinió. Justesa i contenció	vertebren	les seves idees; discreció i precisió controlen la seva prosa, directa i
disfrutar regaladament de la mandra. Lo que hi ha, és que la mandra ha de	vertebrar	-se d'una manera o altra perquè es pugui aguantar bé i vostè no és
fent recers tebions i bagues fresques, fent valls i planes calentes i	vertebrant	fredes carenes; hi han aigües, mars i llacs que, peresosos a escalfar-se
patriòtica de les darreres novel·les de Corradini. El desig de pensar i	vertebrar	la vida col·lectiva s'adverteix en aquelles generacions i en el ressò que
interpretació d'aquests fets i d'aquest pensament. Tres idees centrals	vertebren	l'Evangeli de Marc: Jesús, fill de Déu; Jesús, fill de l'home; i l'
i les institucions dels jueus postexílics. Tres grans institucions	vertebraren	el judaisme: el sanedrí, la sinagoga i els escribes. El sanedrí era una
la corresponsabilitat. Tots els creients en Jesús formem part d'un poble	vertebrat	per diversitat de carismes, ministeris o serveis, en el qual cadascun té
i tots fem l'Església, és a dir, que tots formem part d'un poble	vertebrat	per diversitat de carismes, ministeris o serveis, en la qual cada membre
"un poble necessita una mística col·lectiva, quelcom que el	vertebri	i li doni sentit", "fer poble vol dir, abans que res, crear una mística
han emprès sempre les minories responsables del país, les quals han	vertebrat	l'afirmació nacional entorn de l'ús generalitzat de la llengua. Les dites
diversos oficis i professions, en esports, en l'automobilisme, etc., que	vertebren	lèxics en els quals les formes castellanes dominen inexorablement. Si som
funcions: la primera consistia a canalitzar la circulació; la segona, a	vertebrar	la divisió del sòl. Actualment caldrà separar el camí dels transeünts de
principalment, a unificar (o més aviat uniformar) ciutats, embotides, a	vertebrar	vasts sistemes a costa dels elements formadors antics: pobles o
per diverses raons, però, sobretot, perquè les tentines eclèctiques s'hi	vertebren	en l'ús total i massís del maó, com un precedent de tota una fracció de
tota la façana, on l'apassionament desbordat de la Pedrera se centra i es	vertebra	en un clar sentit constructiu. També d'aquesta tònica és la "Torre dels
direcció de la lliure iniciativa, però, d'acord amb un pla nacional ben	vertebrat	, on els sectors i les zones regionals juguen un paper decisiu. Perquè no
mitjançant polítiques voluntaristes. Les dues línies de treball que	vertebren	d'una manera quasi generalitzada les diverses estratègies energètiques
forta progressió demogràfica de Barcelona. Realment, tot el projecte es	vertebra	dins de les preocupacions per a un nou pla de la ciutat, que també
eren dos grans pensadors, dos immensos homes d'esperit, dues humanitats	vertebrades	per una moral perfecta, dos literats la ploma dels quals era sempre
fins a convertir-los en substància pròpia. El maragallisme ètic i estètic	vertebra	profundament, no sols les idees, sinó les expressions torrasianes, fins
i, a la vegada, establir els principis en funció dels quals s'havia de	vertebrar	l'educació especial en conjunt. Aquest objectiu es concretà amb la
que és igual, que la notícia, ultra atendre allò o allò altre, es troba	vertebrant	l'horitzó, per la qual vertebració un hom parla de raó. Es diu: la
pel qual es nota allò que es nota, i la resta horitzó; i així el notar	vertebra	l'horitzó. ¿No serà la raó, en definitiva, la que esclarirà la
no és un no-res, ans és comprensió, i aquesta, en tant que cau, es	vertebra	amb tot altre notar. ¿No es palesa, doncs, que la importància que es dóna
és social, que es deixa; aleshores, ¿diré que noto de tal manera que	vertebro	tot el meu passat i, així, totes les interrelacions? Ara bé, o el que
possibilitats d'una o qualsevol exposició passada, i que com a notícia	vertebra	l'horitzó. 7. L'existència és cultural La cultura social és
Perquè és selectiva un hom parla de cultura per a la raó que	vertebra	. Això mereix quatre paraules. L'existència humana es reconeix constituïda
del moment que m'ocupa, cosa que no obsta a la possibilitat d'haver estat	vertebrada	altrament, seleccionada altrament. Llavors: perquè sempre desvelo
de la culturalitat de l'existència no farà pensar que la raó que es va	vertebrant	en l'estructura notícia-horitzó sigui arbitrària o un invent. Això no és
Que hi hagi un món vol dir: el notar de l'estructura notícia-horitzó	vertebra	el seu horitzó. El món, doncs, forçosament és un món cultural. ¿Què em
Que hi hagi motivació vol dir: que des d'on noto, i per l'anasentització,	vertebro	una o més seqüències de raó que es despleguen damunt de les
m'és possible obrir: perceptiva, corporal i temporal. b) Quan	vertebro	internament el meu món. L'exterioritat introdueix una clivella en la
és existir, i hom existeix amb l'estructura notícia-horitzó, notícia que	vertebra	el seu horitzó (raó). És aquesta estructura que crea tota necessitat:
estructura que crea tota necessitat: que existeixi i que existint es	vertebri	, hi hagi raó, elucida tota necessitat. El menjar i el beure són
l'ús o el no-ús de l'expressió "necessitat", car la raó no raona —	vertebra	— igualment tota comprensió: hi ha raó interna i externa, hi ha diferents
puix que és l'única forma d'existir el sentit: ultra el notar que	vertebra	l'horitzó, hi ha un sentit de més, l'escreix significatiu d'allò que era
la costa. És lògic pensar que les tècniques de pesca principals, les que	vertebren	cada una de les estratègies productives desenvolupades pels armelladers,
cicle productiu. Les tècniques de pesca que hem anomenat secundàries no	vertebren	, al contrari de les principals, l'estratègia productiva desenvolupada,
llurs darrers intervals, a configurar una autèntica classe directiva que	vertebri	i estabilitzi les relacions entre política i administració. Hauria estat
musulmana superposat a un traçat catastral romà, una centuriatio, que	vertebraria	, però, la disposició de camins del terme i les sèquies de regadiu. Sobre
de la psicoanàlisi per a detectar, mitjançant aquelles imatges que	vertebren	el text literari, la biografia profunda de l'autor —i, per tant, la seva
Teresa és morta. Morta la dona material; mort també el fantasma que	vertebrava	els seus versos i assadollava el seu desig de puresa. Per què tornar a
econòmiques. Així com les comarques que hem vist fins ara eren	vertebrades	per rius que davallaven vers l'Ebre, en aquest cas el riu que forma l'eix
responsabilitats col·lectives.(...) Un poble vertebrat és indestructible.	Vertebrem	-nos! Que cap racó de Catalunya no quedi sense la seva Assemblea. Siguem
d'una gran Reforma, quan en definitiva allò que solament es vol és	vertebrar	una "Junta de Consellers Delegats", cosa per la qual no es necessiten

Pàgina 1 (de 5)

50 següents