×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vertebrar |
Freqüència total: 213 |
CTILC1 |
anacronisme. La veritat és que aquestes minories pseudo-dirigents ja no " | vertebren | " la ciutat. A València, ara, tot és "poble". És clar que, ací | el segle XVI, amb la desaparició de la dinastia catalana que | vertebraven | la nostra terra en els dies d'un Jaume I i d'un Pere el Gran; amb les | de la meva Metafísica del Ritme sistemàtic (ritmicisme). | Vertebreu | les causes amb una infinita i incessant generació de ritmes, i trobareu | el qual la llibertat sagrada, la gran llibertat de l'home i de la dona, | vertebra | la quotidianitat i l'educació, el tracte social i les lluites polítiques. | d'unes roses i uns esquelets: les roses de llur retrobança definitiva, | vertebrades | pel perfum capciós de la proximitat gelosa d'Urània. Novament | això i per res més. Aquesta és la meva humil opinió. Justesa i contenció | vertebren | les seves idees; discreció i precisió controlen la seva prosa, directa i | disfrutar regaladament de la mandra. Lo que hi ha, és que la mandra ha de | vertebrar | -se d'una manera o altra perquè es pugui aguantar bé i vostè no és | fent recers tebions i bagues fresques, fent valls i planes calentes i | vertebrant | fredes carenes; hi han aigües, mars i llacs que, peresosos a escalfar-se | patriòtica de les darreres novel·les de Corradini. El desig de pensar i | vertebrar | la vida col·lectiva s'adverteix en aquelles generacions i en el ressò que | interpretació d'aquests fets i d'aquest pensament. Tres idees centrals | vertebren | l'Evangeli de Marc: Jesús, fill de Déu; Jesús, fill de l'home; i l' | i les institucions dels jueus postexílics. Tres grans institucions | vertebraren | el judaisme: el sanedrí, la sinagoga i els escribes. El sanedrí era una | la corresponsabilitat. Tots els creients en Jesús formem part d'un poble | vertebrat | per diversitat de carismes, ministeris o serveis, en el qual cadascun té | i tots fem l'Església, és a dir, que tots formem part d'un poble | vertebrat | per diversitat de carismes, ministeris o serveis, en la qual cada membre | "un poble necessita una mística col·lectiva, quelcom que el | vertebri | i li doni sentit", "fer poble vol dir, abans que res, crear una mística | han emprès sempre les minories responsables del país, les quals han | vertebrat | l'afirmació nacional entorn de l'ús generalitzat de la llengua. Les dites | diversos oficis i professions, en esports, en l'automobilisme, etc., que | vertebren | lèxics en els quals les formes castellanes dominen inexorablement. Si som | funcions: la primera consistia a canalitzar la circulació; la segona, a | vertebrar | la divisió del sòl. Actualment caldrà separar el camí dels transeünts de | principalment, a unificar (o més aviat uniformar) ciutats, embotides, a | vertebrar | vasts sistemes a costa dels elements formadors antics: pobles o | per diverses raons, però, sobretot, perquè les tentines eclèctiques s'hi | vertebren | en l'ús total i massís del maó, com un precedent de tota una fracció de | tota la façana, on l'apassionament desbordat de la Pedrera se centra i es | vertebra | en un clar sentit constructiu. També d'aquesta tònica és la "Torre dels | direcció de la lliure iniciativa, però, d'acord amb un pla nacional ben | vertebrat | , on els sectors i les zones regionals juguen un paper decisiu. Perquè no | mitjançant polítiques voluntaristes. Les dues línies de treball que | vertebren | d'una manera quasi generalitzada les diverses estratègies energètiques | forta progressió demogràfica de Barcelona. Realment, tot el projecte es | vertebra | dins de les preocupacions per a un nou pla de la ciutat, que també | eren dos grans pensadors, dos immensos homes d'esperit, dues humanitats | vertebrades | per una moral perfecta, dos literats la ploma dels quals era sempre | fins a convertir-los en substància pròpia. El maragallisme ètic i estètic | vertebra | profundament, no sols les idees, sinó les expressions torrasianes, fins | i, a la vegada, establir els principis en funció dels quals s'havia de | vertebrar | l'educació especial en conjunt. Aquest objectiu es concretà amb la | que és igual, que la notícia, ultra atendre allò o allò altre, es troba | vertebrant | l'horitzó, per la qual vertebració un hom parla de raó. Es diu: la | pel qual es nota allò que es nota, i la resta horitzó; i així el notar | vertebra | l'horitzó. ¿No serà la raó, en definitiva, la que esclarirà la | no és un no-res, ans és comprensió, i aquesta, en tant que cau, es | vertebra | amb tot altre notar. ¿No es palesa, doncs, que la importància que es dóna | és social, que es deixa; aleshores, ¿diré que noto de tal manera que | vertebro | tot el meu passat i, així, totes les interrelacions? Ara bé, o el que | possibilitats d'una o qualsevol exposició passada, i que com a notícia | vertebra | l'horitzó. 7. L'existència és cultural La cultura social és | Perquè és selectiva un hom parla de cultura per a la raó que | vertebra | . Això mereix quatre paraules. L'existència humana es reconeix constituïda | del moment que m'ocupa, cosa que no obsta a la possibilitat d'haver estat | vertebrada | altrament, seleccionada altrament. Llavors: perquè sempre desvelo | de la culturalitat de l'existència no farà pensar que la raó que es va | vertebrant | en l'estructura notícia-horitzó sigui arbitrària o un invent. Això no és | Que hi hagi un món vol dir: el notar de l'estructura notícia-horitzó | vertebra | el seu horitzó. El món, doncs, forçosament és un món cultural. ¿Què em | Que hi hagi motivació vol dir: que des d'on noto, i per l'anasentització, | vertebro | una o més seqüències de raó que es despleguen damunt de les | m'és possible obrir: perceptiva, corporal i temporal. b) Quan | vertebro | internament el meu món. L'exterioritat introdueix una clivella en la | és existir, i hom existeix amb l'estructura notícia-horitzó, notícia que | vertebra | el seu horitzó (raó). És aquesta estructura que crea tota necessitat: | estructura que crea tota necessitat: que existeixi i que existint es | vertebri | , hi hagi raó, elucida tota necessitat. El menjar i el beure són | l'ús o el no-ús de l'expressió "necessitat", car la raó no raona — | vertebra | — igualment tota comprensió: hi ha raó interna i externa, hi ha diferents | puix que és l'única forma d'existir el sentit: ultra el notar que | vertebra | l'horitzó, hi ha un sentit de més, l'escreix significatiu d'allò que era | la costa. És lògic pensar que les tècniques de pesca principals, les que | vertebren | cada una de les estratègies productives desenvolupades pels armelladers, | cicle productiu. Les tècniques de pesca que hem anomenat secundàries no | vertebren | , al contrari de les principals, l'estratègia productiva desenvolupada, | llurs darrers intervals, a configurar una autèntica classe directiva que | vertebri | i estabilitzi les relacions entre política i administració. Hauria estat | musulmana superposat a un traçat catastral romà, una centuriatio, que | vertebraria | , però, la disposició de camins del terme i les sèquies de regadiu. Sobre | de la psicoanàlisi per a detectar, mitjançant aquelles imatges que | vertebren | el text literari, la biografia profunda de l'autor —i, per tant, la seva | Teresa és morta. Morta la dona material; mort també el fantasma que | vertebrava | els seus versos i assadollava el seu desig de puresa. Per què tornar a | econòmiques. Així com les comarques que hem vist fins ara eren | vertebrades | per rius que davallaven vers l'Ebre, en aquest cas el riu que forma l'eix | responsabilitats col·lectives.(...) Un poble vertebrat és indestructible. | Vertebrem | -nos! Que cap racó de Catalunya no quedi sense la seva Assemblea. Siguem | d'una gran Reforma, quan en definitiva allò que solament es vol és | vertebrar | una "Junta de Consellers Delegats", cosa per la qual no es necessiten |
|